Acció Cultural del País Valencià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Manifestació del dia 9 de maig de 2009 pels "Paissos Catalans i la TV3" organisada per ACPV en Valéncia

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) és una associació pancatalanista que fon fundada en 1978 per Joan Fuster. El seu actual president és Eliseu Climent. L'associació té com a únic objectiu la catalanisació total del Regne de Valéncia i emetre illegalment els canals autonòmics de Catalunya TV3, K3/33, 3|24, 300 i Catalunya Ràdio per a conseguir que els valencians, mallorquins i aragonesos[1] s'acostumen a escoltar català. Va emetre illegalment estes cadenes durant més de 20 anys i en la actualitat continua emetent sense llicència per Televisió Digital Terrestre.

Subvencions

Eliseu Climent es l'ideòlec del pancatalanisme valencià i entitats afins ad ell han obtingut subvencions per import de millons de euros de la Generalitat Catalana[2]. Entre 1999 i 2001, l'eixecutiu de Jordi Pujol entregà 1,34 millons d'euros al semanari «El Temps», editat per Climent, en concepte d'insercions de publicitat, subscripcions i subvencions[3]. En 2004 i 2005, entitats d'Eliseu Climent han obtingut 1,2 millons[4] d'euros del Govern Català. Entre 2003 i 2008 va acumular 10 millons en subvencions d'euros per part de Catalunya [5]

Acció Cultural del País Valencià és l'entitat valenciana més subvencionada per part de la Generalitat Catalana, seguida per Escola Valenciana.

Ideologia

Oficialment, ACPV no es troba vinculada a cap partit polític, encara que defén el concepte cultural i polític[6] dels països catalans, del que formaria part la Comunitat Valenciana. Definixen com el seu propòsit el treballar per la llengua i cultura catalanes i per la "identitat nacional".[7] Les seues manifestacions solen convocar individus i organisacions partidàries de la plasmació política del dit concepte cultural.[8][9] Ademés, destacats dirigents de Esquerra Republicana del País Valencià han ocupat càrrecs directius de l'entitat, com Agustí Cerdà, que fon gerent entre 1992 i 1996 i del bolletí del qual es va fer càrrec com a director durant octubre de 1989.

Activitats

ACPV és propietària de seus (denominades "Casal Jaume I") en una vintena de localitats de la Comunitat Valenciana (que també reben finançament per part de la Generalitat de Catalunya).[10] Les seues seus es poden trobar també en atres zones fora de la geografia valenciana, com en Perpinyà i Ria-Sirach (en el Roselló francés) o Fraga en Aragón. En elles es realisen ben sovint activitats pancatalanistes com charrades, conferències, ponències o presentacions de llibres ideològics. L'associació també s'encarrega de l'organisació de la Correllengua, una manifestació per a la promoció de la llengua catalana i la consciència nacional catalana, en la Comunitat Valenciana.

En l'àmbit audiovisual, ACPV és la responsable des de fa més de 20 anys de l'emissió illegal del senyal analògic de les cadenes de televisió catalanes en territori valencià.

Condenes judicials

Esta associació ha segut condenada a pagar una multa de la Generalitat Valenciana de 300.000 euros per les seues emissions illegals i la seua desobediència al no complir l'orde de tancament dels seus repetidors illegals. Els repetidors de la Carrasqueta, en Xixona, i el de El Monduver, en Valéncia, han segut tancats i precintats per funcionaris de la Generalitat Valenciana autorisats per una orde judicial.

El Repetidor del Bartolo, en Castelló, encara continua emetent perque el jujat de Castelló ha denegat l'entrada fins a que es resolga el recurs que ACPV ha interpost davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

Vínculs en organisacions terroristes

ACPV ha organisat diversos concerts de rock on actuen grups propencs a l'entorn d'ETA. Entre els concerts organisats per esta entitat, esta el del grup Berri Txarrak[11] (colaborador en el disc 18/98 auzolanean en favor dels presos d'ETA[12]), el de la Banda Bassotti[13], grup que entre els seus temes se poden trobar lletres on es vitoreja a la banda terrorista ETA[14].

La relació d'esta entitat pancatalanista en grups radicals vascs també se fa present en manifestacions, a les quals han assistit membres d'estos grups.[15]

Joventuts

Actualment l'organisació conta en una secció jovenil denominada Joves d'Acció.

Referències

Enllaços externs