Albània

Albània (en albanés Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans. Llimita al nort en Montenegro, al nort-est en Kosovo, a l'est en Macedònia, al sur en Grècia, a l'oest en la mar Adriàtica i al sur-oest en la mar Jònica. La capital és Tirana, en 400.000 habitants, i les ciutats principals són Durrës, Elbasan, Vlorë i Shkodër, que tenen pels volts dels 100.000 habitants.

Etimologia

El nom autòcton del país, Shqipëria, que significa Terra de les Àguiles, fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriot ("Skanderbeg") el 1433; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de shqipëtar, ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial bicéfala heretada dels bizantins. El nom Albània, en canvi, és alié als natius i deriva del llatí, que aludia al país d'elevades muntanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'Albània a una gran part del Caucas).

Història

El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels iliris, dels quals els shqipëtars o albanesos són directes descendents, al sur estava la tribu epirota dels caonis; els grecs colonisaren les costes i el sur del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'Epir. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats helenístics de Molòssia, Peònia i fins i tot la Macedònia. L'any 35 aC els romans en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'Illyricum i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar baix control de l'Imperi Romà, la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma albanés. Sota els romans, Ilíria va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre Roma i Constantinoble, la Via Egnatia, discorria entre Epidamnos/Durrës i Tessalònica. Els iliris, igual que els grecs, van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'Imperi Romà va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'Imperi Bizantí. Durant els segles V i VI van confluir en pobles itinerants com els visigots, huns, ostrogots; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels eslaus, que van assimilar en estes zones als iliris o macedonis.