Anglaterra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
England

Anglaterra

Bandera de Anglaterra Escut de Anglaterra
Bandera Escut
Lema: «Dieu et mon droit» (Del francés: Deu i el meu dret)
himne nacional: Múltiples himnes
 
 
Capital
 • Població
 • Coordenades
Londres
7.512.400
51° 30’ N 0° 7’ E
ciutat més poblada Londres
Idioma oficial Anglés
Forma de govern Nació constitutiva del Regne Unit
Reina
Primer Ministre
Isabel II
Gordon Brown
Unificació
 • 927
Superfície
 • Total
 • % aigua
Fronteres

130.395 km² km2

Població
 • Total
 • Densitat
Lloc 22º
51.113.205(est. 2009) hab. (2008)
391,987 (27º) hab/km² hab/km2
PIB (nominal)
 • Total
 • PIB per càpita
Lloc 8º

n/d
PIB (PPA)
 • Total
 • PIB per càpita


n/d
IDH () – <
Moneda Lliura
‎Gentilici Anglés, -a
Fus horari UTC
Domini Internet No té, existix la proposta de crear el .eng
Prefix telefònic n/d
Prefix radiofònic n/d
Còdic ISO GB-ENG+
Membre de: Regne Unit

Anglaterra (en anglés: England) és la més gran i més densament poblat dels països constituents (constituent country) del Regne Unit. Ocupa les dos terceres parts de l'illa de Gran Bretanya i llimita al nort en Escòcia i al oest en Gales. Els seus 49.138.831 habitants en 2001 corresponien al 83% de la població del Regne Unit. El territori es troba rodejat del mar del Nort, mar d'Irlanda, oceà Atlàntic i del canal de la Mancha. La seua capital, Londres, és l'àrea metropolitana més poblada en UK i en l'Unió Europea.


Història

Edat mija

Despuix de la retirada dels romans, Gran Bretanya es va vore exposta a l'invasió de marins guerrers com els saxons i els juts, que varen guanyar control en àrees del surest. El seu alvanç va poder contindre's durant un temps despuix de la victòria dels britans en la batalla del Mont Badon. Els regnes britànics postromans en el nort, posteriorment coneguts colectivament pels barts britànics com el Hen Ogledd, varen ser, a la seua volta, gradualment conquistats pels angles durant el sigle VI. Donada l'escassea de relats contemporàneus fidedignes d'este periodo, aixina com d'evidències arqueològiques, este periodo es descriu com una Edat Obscura. Existixen vàries teories en conflicte respecte a l'extensió i el procés de la invasió anglosaxona de Gran Bretanya; Cerdic, fundador de la dinastia de Wessex, va poder haver segut un britó. No obstant, per al sigle VII menuts regnes anglosaxons coneguts com la Heptarquía havien emergit en la part central i sur de Gran Bretanya: Northumbria, Mercia, Estanglia, Essex, Kent, Sussex i Wessex.


Vore també