Antoni MARGIL de Jesus O.F.M. (Valencia, 18 d'agost de 1657 - Méxic,6 d'agost de 1726) fon un francisca valencià, missioner i evangelisador d'America, fundador dels Coleges Apostolics de Propaganda FIDE de Querètaro, Guatemala, i Zacatecas. Fon conegut com el flare dels peus penatspels mes de 10.000 quilometros, que feu a peu per a obrir el Cami de Terra Cap a Dins (Patrimoni de l'Humanitat), i que conecta la Ciutat de Méxic en la ciutat texana Sant Antoni.

Margil, un segle anterior a Juniper Serra, fon el missioner que mes quilometros recorreu en totes les Indies. En Nicaragua escrigue una "Gramatica de la llengua Tzotzil. Despres de ser capcionat i lligat a un arbre pels indis Choles (gracies a la seua oratoria consegui la llibertat).

Feu totes les seues correries apostoliques a peu descalç i no mes en un Crist, el breviari i els tifells per a celebrar la missa». «Passà mesos sancers en mig dels boscs, rodejat de salvages i alimentant-se de frutes.

Referixen els seus biografs que per a atraure's als indis i conquistar les seues animes per a Deu, se servia de la musica, per a la que tenia aptituts especials, cantant ell mateix i ensenyant als indis a cantar lloades a Deu, salms i l'Alabat, lletra i musica que havia compost ell mateix.


Biografia

El seu nom de pila era Agapit Margil Ros. Fon batejat en la esglesia dels Sants Joans de Valencia (Espanya), els seus pares se cridaven Joan Margil i Esperança Ros. Entrà en l'orde franciscana als 18 anys, en el convent de la Corona de Valencia. Fon ordenat sacerdot en 1682 i abans de marchar de missioner a America, en març de 1683, residi en els convents de Ona i Denia.

Missio en America

Parti de Cadis a finals del mes de març de 1683 junt en atres companyers de la Orde franciscana, despres de visitar en Valencia a sa mare i el que fon el seu primer convent, el de la Corona. El viage fon de setanta i quatre dies de penosa travessia en borrasques que portaven al perill de naufragi de la seua embarcacio, fins que el 6 de juny de 1683 aplegà al port de Veracruz, que terminava de ser saquejat pel pirata cridat Lorencillo. Als pocs dies escomençà la seua ruta evangelisadora. Parti caminant per orde del prelat portant el Breviari, un bacul i un Crucifix, confiant en la Providencia divina.

Els primers pobles en els que sermonà foren els que trovava en el camí fins el convent de la Santissima Creu de Queretaro, no pergue ocasio de difondre la paraula.

Querétaro fon el primer centre de la seua activitat; des d'alli escomençà una increible etapa missionera itinerant, a peu, a l'estil francisca instaurat en Méxic 150 anys abans per Fray Martí de Valencia, i durant mes de deu anys recorreu des de el citat Méxic, Guatemala, Hundures, Nicaragua i Costa Rica. Mes de 40.000 persones reberen el batisme del pare Margil.

Sermonaven per parelles, i quan aplegaven als pobles, entraven esqualits i mal vestits pero cantant, alegres i en la creu alçada; aixo provocava que les gents eixiren a rebre'ls maravellades i escoltaren les seues paraules.

Gran devot de la Passio del Crist i de la Mare de Deu, per les poblacions que passava difonia el Ave Maria i les estacions del Via Crucis, i a on els semblava, seguint una costum dels missioners, alçaven una creu tan gran com podien.

Yucatán, Ciutat Real

De Queretaro parti cap a Yucatán, sermonant per tota la zona. Despres marchà a Tabasco. De cami a Ciutat Real, en el poble de Tustia, emmalaltiren greument els dos flares, aplegant al punt de rebre Antoni la Extrema Uncio. Finalment, de forma miraculosa, sanaren i al poc seguiren el seu cami cap a Ciutat Real, a on sermonaren un temps per a dirigir-se despres a GUATEMALA, recorrent la costa sur durant mesos.

Costa Rica

Aplegaren al sur de Costa Rica en 1688 Margil i el seu companyer, un flare cridat Melchor. Se toparen en uns indis cridats Talamasncas, organisats en varies tribus. Eren indis antropofecs que feen sacrificis humans.

Els dos flares patiren tortures i estigueren proxims a perdre la vida; foren rebuts a sagetades i en colps d'estral pero eixiren indemnes. En atra ocasio passaren tres dies de genolls sense menjar ni beure custodiats pels indis, pero sense dubte un dels moments mes complicats fon quan foren amarrats a un fust dins d'una foguera. Finalment els dos missioners conseguiren el seu objectiu i convertiren als indis.

Fundaren en la zona mes d'una dotzena de missions.

Segons varis informes enviats pel Bisbe de Nicaragua, foren mes de 40.000 els indis que acolliren la Fa cristiana.

Fray Antoni fundà missions franciscanes en Sant Lluïs Potosí, Zacatecas, Saltillo i Monterey en Méxic.

Missio en Texas

En lo que hui es Estats Units fundaria una missio en Sabines, seguint el Riu de Nort fins a Texas. Seguidament despres d'haver-se lliurat de la trobada en els natius fundaria les missions del Sant Esperit i Sant Josep en el territori de Texas.

Ultims viages

Mori en el Convent de Sant Francesc de Méxic. En 1836 foren declarades heroiques les virtuts del Venerable serf de Deu Fray Antoni Margil de Jesus, reposa en La ciutat de Méxic.

Enllaços externs