Diferència entre les revisions de "Assessinat de Guillem Agulló i Salvador"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 3: Llínea 3:
 
{{discutit}}
 
{{discutit}}
  
[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]
+
[[Archiu:Passatge de Guillem Agulló i Salvador de Vic (1).jpg|thumb|300px|Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.]]
 
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]] - † [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.  
 
'''Guillem Agulló i Salvador''' ([[Burjassot]], [[1974]] - † [[Montanejos]], [[11 d'abril]] de [[1993]]) era un jove [[Comunitat Valenciana|valencià]], militant en moviments [[Independentisme català|independentistes]] d'[[esquerra (política)|esquerres]], que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.  
  
  
 
== Fets ==
 
== Fets ==
[[Archiu:Guillem6.jpg|thumb|250px|ACPV de Castelló]]
+
[[Archiu:Guillem6.jpg|thumb|300px|ACPV de Castelló]]
  
 
La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada  constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític. Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].
 
La matinada de l'[[11 d'abril]] de l'any [[1993]], Guillem Agulló va morir en [[Montanejos]], en l'[[Alt Millars]], assessinat d'una gavinetada  constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".{{sfn|Fernández, David|2006|p=95|loc=Guillem Agulló}} Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític. Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el [[Partit Popular (Espanya)|Partit Popular]], [[Unió Valenciana]] i la [[Falange Española]].
Llínea 21: Llínea 21:
  
 
== Posteritat ==
 
== Posteritat ==
[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018).]]
+
[[Archiu:Banner Guillem Agulló, 25 anys amb tú.jpg|thumb|300px|Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018)]]
 
La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals. El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.
 
La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals. El periodiste [[Salvador Enguix]] emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.
  
Llínea 49: Llínea 49:
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
 
* {{ref-llibre |nom= Jaume |llinage= Fuster |enllaçautor= Jaume Fuster i Guillemó |títul= La mort de Guillem |editorial= 3 i 4 edicions; 50 |lloc= Valéncia |any= 1996 |pàgines= 192 pàg |isbn= 84-7502-491-2}}
 
* {{ref-llibre |nom= Jaume |llinage= Fuster |enllaçautor= Jaume Fuster i Guillemó |títul= La mort de Guillem |editorial= 3 i 4 edicions; 50 |lloc= Valéncia |any= 1996 |pàgines= 192 pàg |isbn= 84-7502-491-2}}
* {{Ref-llibre |llinage= Fernández|nom= David |enllaçautor= David Fernández i Ramos|títul= Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial|editorial= Virus |lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 2006  |isbn=9788492559039 |oclc= 965794088}}
+
* {{Ref-llibre |llinage= Fernàndez|nom= David |enllaçautor= David Fernàndez i Ramos|títul= Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial|editorial= Virus |lloc= Barcelona|data= |mes= |any= 2006  |isbn=9788492559039 |oclc= 965794088}}
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==

Última revisió del 11:26 26 març 2024

Passage i mural en homenage a Guillem Agulló en Vic, Catalunya.

Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 - † Montanejos, 11 d'abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d'esquerres, que morí assessinat per Pedro Cuevas «el Ventosa», que va ser condenat pel juge a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre als atres quatre acusats, posats en llibertat una semana despuix del juí.


Fets[editar | editar còdic]

ACPV de Castelló

La matinada de l'11 d'abril de l'any 1993, Guillem Agulló va morir en Montanejos, en l'Alt Millars, assessinat d'una gavinetada constituïts en el "Komando Marchalenes IV Reich".[1] Els familiars i organisacions d'esquerres i independentistes varen denunciar que el motiu del crim havia segut polític. Tots els partits polítics varen condenar els fets, excepte el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.

Juí[editar | editar còdic]

En el juí del cas, celebrat en Castelló de la Plana en 1995, el juge va condenar a un dels acusats i autor confés de la gavinetada, Pedro Cuevas, a 14 anys de presó per homicidi i va absoldre al restant del grup. Pocs dies despuix, un dels acusats, Juan Manuel Sánchez, va participar en una atra agressió en navaixa en el Barri del Carme de Valéncia. Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas solament va complir 4 en la presó i el restant en llibertat.

Els juges de l'Audiència Provincial de Castelló varen rebujar l'alegació de l'acusació de que s'havia tractat d'un assessinat polític i varen reduir l'agressió a una baralla jovenil, d'ahí que la sentència solament fòra de 14 anys de presó. No obstant, segons un testimoni posterior els agressors despuix de perpetrar l'assessinat varen cantar el Cara al sol i varen fer la salutació fascista. Aixina mateix, segons sosté el pare de Guillem Agulló, un membre del grupúscul de ultradreta Acció Radical de Burjassot va ser el que va avisar als agressors de la presència del seu fill en Montanejos. A este grup pertanyia el, des de l'any 2004 fins a l'any 2018, president del partit ultradretà Democràcia Nacional (DN), Manuel Canduela.​ El pare també assegura que un amic d'Agulló li va confessar que estava amenaçat per grups nazis i que havia pensat marchar-se de Valéncia. En tots estes noves senyes el pare ha demanat a la fiscalia la reobertura de l'investigació.​

Condena[editar | editar còdic]

Dels 14 anys de condena, Pedro Cuevas només ne complí 4 en presó per bon comportament. Seguidament, en la nomenada "Operació Panzer", fon detingut i absolt novament per pertinença a una ret neonazi, possessió ilícita d'armes, robament i diversos delits contra la salut pública. En les eleccions municipals del 27 de maig de l'any 2007 se presentà a les llistes del partit d'ultradreta Alianza Nacional en el número 4 per Chiva de Bunyol.

Posteritat[editar | editar còdic]

Pancarta "Guillem Agulló, 25 anys en tu" (Camp Nou, 2018)

La Plataforma per l'Impunitat comentà que este cas segons la seua opinió, posà en evidència fins a on arriba la violència de l'extrema dreta en la Comunitat Valenciana, a on entre l'any 2007 i l'any 2013 s'havien posat vint artefactes explosius prop de les sèus de partits d'esquerres i associacions culturals. El periodiste Salvador Enguix emmarca l'impunitat d'este cas en l'impunitat general que hi ha en la Comunitat Valenciana. Per a soportar esta tesis senyala el silenci del PSOE de Joan Lerma respecte l'acontenyiment, deixant escàs o cap soport institucional a la família de l'assessinat.

Anys despuix se continuà homenajant-lo i quan se compliren dèu, quinze i vint anys de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D'atra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenajar-lo, com ara: "Guillem Agulló" (Cagant Melodies), "No sé què sent" (Feliu Ventura), "No tingues por" (Obrint Pas), "Company Guillem" (Opció k-95), "11 d'abril" (Greska), "11 d'abril del 93" (Odi), "Soldats catalans" (Orgull Roig) o "Sangre por sangre" (Non Servium).

Paralelament cada any de l'aniversari de l'acontenyiment, desconeguts han cridat per teléfon a la família de l'assessinat i els han pintat la casa en creus cèltiques amenaçant-los. Per falta de proves no ha hagut cap actuació judicial.

Diversos municipis han dedicat carrers i places a l'assessinat.

El ple de l'Ajuntament de Vic celebrat el 3 de juny de l'any 2013 va decidir, per unanimitat (CiU, PxC, CUP, PSC, ERC, ICV-EUiA i SI) i a instància de la CUP, dedicar-li un carrer en el seu nom.[2] El 28 de juny se celebrà un acte d'homenage en la capital d'Osona en motiu de l'inauguració del passage, en el que hi participaren els pares de Guillem Agulló, el militant d'Arran Guillem Rovira, i el diputat de la CUP David Fernàndez.

Esquerra Unida intentà portar avant una declaració institucional per a recordar l'assessinat en les Corts Valencianes en l'any 2013, pero fon frustrat pel Partit Popular de la Comunitat Valenciana.

El cantant Miquel Gil el va recordar just abans d'interpretar «El jorn dels miserables» en el Concert per la Llibertat celebrat el 29 de juny de l'any 2013 en el Camp Nou.

Passeig Guillem Agulló en els Jardins del Real de Valéncia

El 12 d'abril de l'any 2016 les Corts Valencianes varen rendir homenage a Guillem Agulló, 23 anys despuix del seu assessinat, en una declaració institucional signada per tots els grups parlamentaris (PSPV, Compromís, Podem, PPCV i Ciutadans) i llegida per Enric Morera, president de les Corts. Varen estar presents els pares i la germana d'Agulló i l'exdiputat de la CUP David Fernández, entre d'atres. A través d'esta declaració institucional les Corts varen crear el Premi Guillem Agulló, concebut per a reconéixer «a les persones i les iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia, el racisme i els delictes d'odi». El premi té caràcter anual, en lliurament el més d'abril. El primer guardonat, a títul pòstum, fon l'advocat Daniel Sanjuan Guaita, que havia mort el 24 de giner de l'any 2016. Sanjuan fon membre de la Comissió d'Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR PV) i de la comissió jurídica de la campanya "CIEs No", a favor del tancament dels Centres d'internament d'estrangers. El premi li fon otorgat per la seua defensa dels drets humans, especialment en l'àmbit de l'immigració i li serà lliurat el 25 d'abril en les Corts Valencianes.

En l'any 2017 s'acordà finalment que un passeig central dels Jardins del Real portaria el seu nom en memòria d'ell i atres víctimes de crims d'odi. Poc de temps despuix de colocar la placa fon arrancada.

Guardons[editar | editar còdic]

Els pares de Guillem Agulló entre els guardonats en la Creu de Sant Jordi que concedix la Generalitat catalana, notícia que apareix en el periòdic digital d'ideologia pancatalanista Vilaweb (10.3.2020).

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fuster, Jaume (1996). La mort de Guillem, 3 i 4 edicions; 50, pp. 192 pàg. ISBN 84-7502-491-2.
  • Fernàndez, David (2006). Cròniques del 6 i altres retalls de la claveguera policial, Virus. OCLC 965794088. ISBN 9788492559039.

Enllaços externs[editar | editar còdic]