Diferència entre les revisions de "Batalla d'Almansa"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 41 edicions intermiges d'7 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L´historiografia catalanista nos ha fet creure que la [[Guerra de Successio]] va ser entre uns grans patriotes, els [[maulets]], i uns renegats, els [[botiflers]].
+
[[File:Ligli-Batalla de Almansa.jpg|right|300px|thumb|Coneguda obra que escenifica la '''"Batalla de Almansa"''' en l'any [[1707]]]]
 +
La '''Batalla d'Almansa''' fon una disputa bèlica en [[Almansa]] en la que lluitaven els que estaven a favor de [[Felip V]] i els que estaven a favor de [[Carles III d'Àustria]] en la [[Guerra de Successió]] que va supondre la pèrdua dels [[furs]] del [[Regne de Valéncia]] i per tant la supressió de l'administració valenciana i la [[llengua valenciana]], sent el [[Regne de Valéncia]] dividit en províncies que formarien part de [[Castella]] i a on les úniques Corts vàlides serien les de [[Castella]], terminant aixina l'era d'esplendor del [[Regne de Valéncia]].
  
Segons esta visio, els maulets, eren defensors de les llibertats valencianes, de la llengua autoctona (la catalana), la unitat politica en Catalunya (Països Catalans), defensors dels llauradors i les classes baixes contra els grans senyors. I els botiflers,defensors dels nobles, partidaris de les lleis castellanes i de la prohibicio de la llengua valenciana.
+
La batalla va ser el [[25 d'abril]] de [[1707]] en [[Almansa]], que en aquell temps era un poble valencià, actualment pertanyent a la província d'[[Albacete]].
  
Segons eixa interpretacio, en la Batalla d´Almansa, font de totes les desgracies del poble valencià que tot ell era maulet, al ser derrotat el seu eixercit com a castic, [[Felip V]] nos va impossar el decret derogatori en el que [[Valencia]] dessapareixia com a reine, se prohibia la nostra llengua i nos impossaven a nobles castellans pels carrecs importants.
+
Els que estaven a favor de [[Felip V]] se'ls coneixia com a ''[[botiflers]] '' que representava principalment a l'alta classe, per contra els que estaven a favor de [[Carles d'Àustria]] se'ls coneixia com a ''[[maulets]] '' (que ve de l'[[àrap]] ''maula'' que vol dir ''esclau alliberat'') que representava principalment a la classe baixa i el desig de la majoria de la població valenciana.
  
[[Image:Almansa1.jpg|thumb|Batalla de Almansa]]
+
== Senyes sobre la batalla ==
  
== El Rei i l'aspirant ==
+
=== Beligerants ===
 +
* Per part de [[Felip V]]:
 +
** [[Borbònics]] (''[[Botiflers]] '')
 +
** [[Regne de França]]
 +
** [[Corona de Castella]]
 +
* Per part de [[Carles III]]:
 +
** [[Austracistes]] (''[[Maulets]] '')
 +
** [[Gran Bretanya]]
 +
** [[Portugal]]
 +
** [[Províncies Unides]]
  
L´abundantissima documentacio al respecte, nos aclaris alguns punts:  
+
=== Comandants ===
 +
* Per part de [[Felip V]]:
 +
** [[James FitzJames]]
 +
* Per part de [[Carles III]]:
 +
** [[Marqués de Ruvigny]]
 +
** [[Marqués das Minas]]
  
El rei llegitim era Felip V, per testament de [[Carlos II]], per via d´ascendencia mes directa, i tenia la preferencia de l´iglesia i el govern.
+
=== Forces en combat ===
 +
*Per part de [[Felip V]]:
 +
**25.500
 +
*Per part de [[Carles III]]:
 +
**22.000
  
Tota [[Espanya]] li havia jurat fidelitat, [[Valéncia]] tambe, i en els set anys de govern fins la derogacio, no havia restringit cap dels drets dels valencians, lo que invalida la rebelio per "defendre les llibertats". La rebelio dels [[austracistes]], l´adesio d´alguns pobles valencians, i la no implicacio de l'eixercit del Regne, van donar a Felip V la "justificacio" per ad unificar les lleis en tota Espanya, en chicotetes exepcions, idea que segurament ya tenia en anterioritat.
+
=== Baixes ===
 +
* Per part de [[Felip V]]:
 +
**3.500 morts o ferits
 +
* Per part de [[Carles III]]:
 +
**5.000 morts o ferits
 +
**12.000 capturats
  
== El Decret posterior ==
+
== Vore també ==
 +
* [[Guerra de Successió]]
 +
* [[25 d'Abril (data)]]
 +
* [[Decret de Nova Planta]]
 +
* [[Felip V]]
 +
* [[Tractat d'Utrecht]]
  
 +
== Enllaços externs ==
 +
* [https://gomezbayarri.wordpress.com/2013/04/29/batalla-de-almansa-y-la-derogacion-de-los-fueros/ Batalla de Almansa y la derogación de los Fueros - José Vicente Gómez Bayarri]
 +
* [http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=971&tit=300%20anys%20de%20suplantacions%20lling%FCistiques 300 anys de suplantacions llingüistiques - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives]
  
El Decret derogatiu diu: "Considerando haber perdido los Reinos de [[Aragón]] y [[Valencia]], y todos sus habitadores, por la rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como su lejitimo rey y Señor, todos los fueros, privilegios, exempciones y libertades que gozaban". Pero el decret continua dient: "He juzgado por combeniente asi por esto, como por mi deseo de reducir todos mis Reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y tribunales, gobernandose igualmente todos por las mismas leyes de [[Castilla]]... sin diferencia alguna en nada, pudiendo obtener por esta razon igualmente mis fidelisimos vasallos castellanos ; oficios i empleos en Aragon i Valencia, de la misma manera que los aragoneses i valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla, sin ninguna distinción". Com podem vore no es suprimis el [[Regne de Valencia]], soles es sustituixen els nostres [[Furs]] per les lleys de tota Espanya. "Todos mis Reinos de España a la uniformidad de las mismas leyes". Felip V va aprofitar les circunstancies per-a dur a terme la unificacio, seguint el model centralista que s`abuelo [[Lluis XIV]] ya tenia en [[França]], idea que ya devia tindre en anterioritart. Posteriorment tant Arago com [[Catalunya]] van recuperar part de les lleys propies perdudes, Valencia no .
+
[[Categoria:Història]]
 
+
[[Categoria:Història d'Espanya]]
En el decret no se fa cap referencia a la llengua pero seguint al notari [[Joseph Llorens de Clavell]], secretari de l´Ajuntament de Castello i Cronista de la Ciutat, podem vore en quina llengua escrivia despres del [[Decret de Nova Planta]]. Llorens des de la primera anotacio fins l´any 1730 va escriure els documents oficials en [[llengua valenciana]], si be des de l´any 1716 va anar passant-se a la castellana, "En 26 febrer 1708 vingé el Sr. Cavaller Bastefelt. Carta del Rey 20 febrer 1714 sobre la mort la Reyna". Referent al privilegi de [[Jaume I]] per-al trasllat de la vila diu "per no haverho encontrat en este libre si no en un libre molt antich de privilegis o he posat en este en lo any 1730."
 
 
 
Fra. [[Lluis Galiana]] de la Orde de Predicadors, en carta dirigida a [[Carlos Ros]], gran impulsor de la llengua valenciana en elgle XVIII diu, "Muy Señor mio. Tiempo haze que miro a V. M. como un hombre nacido para el bien de la lengua valenciana; y teniendole por tal, no puedo dejar de agradecerle el gran beneficio que nos haze en renovar su propiedad, elegancia y concision . Io no sè que cosa mala han encontrado en ella los valencianos, para que assi la vaian olvidando; (...)" . El pare Galiana no sabia perqué, si fora per prohibicio si que ho hagera sabut. La coentor va ser la caussant del oblit, hui tambe ni han de coents pero suspiren en atra direccio.
 
 
 
== Botiflers i Maulets ==
 
 
 
Pero mentres el poble parlava valenciá, tant botiflers, com maulets ho feen en castellà , i en castellà escrivien els documents i les cartes oficials; el comandant maulet [[Joan Batiste Basset]] en la carta que conseguix l´adhesio del [[Marques de Rafal]], resident en [[Orihola]] escriu: "biendome el Rey mi señor [[Carlos III]], que Dios prospere y guarde, la Conquista de este Reyno (...). Casa de la Cuidad de Valencia, a 20 de Diz. de 1705".
 
 
 
== Basset ==
 
 
 
Basset, lo primer que va fer al pendre el mando va ser nomenar a sa mare [[Marquesa de Cullera]] (con su villa y sus pesqueras), al temps que prometia als llauradors no pagar tributs als nobles, (per este motiu es va produir la segon Germania) promessa que va fer que molts llauradors inclus pobles sancers s´adheriren als maulets i que [[l´Archiduc Carlos]] va incumplir, i Basset junt als seus mes directes colaboradors van acavar en la presso a mans dels mateixos maulets, rara manera d´anar contra els nobles i defendre als llauradors.
 
 
 
== Tropes ==
 
 
 
En un inventari de les tropes austracistes participants en la Batalla d´Almansa, facilitats pels mateixos maulets, de 15.000 soldats, 5.000 eren anglesos dirigits per [[Galway]], 8.000 portuguesos encapçalats per [[Das Minas]], 1.400 holandesos baix les ordens de [[Freisheim]] i el [[comte Pohna]] i 1.000 [[hugonots]] francesos dirigits per [[Lislemanais]]. Tant en els inventaris facilitats per maulets com per botiflers, no consta en absolut aportacions de cap tipo del eixercit valencià, que en 15.000 soldats i armes suficients, podien haver cambiat el resultant de la batalla, pero durant tota la guerra de successio no va ser convocat, com no existis cap document, grabat o oleo en el que se demostre la existencia d´alguna Senyera valenciana en [[Atocha]] entre les banderes capturades als aliats en Almansa.
 
 
 
[[Image:Almansa2.jpg|thumb|Escena batalla]]
 
== Efectes colaterals ==
 
 
 
Tots sabem que [[Xativa]] va ser cremada per les tropes de Felip V, pero atres pobles valencians van patir els asedis dels austracistes, [[Sagunt]], [[Finestrat]], [[Morella]], [[Segorb]], etc., lo que nega un Regne de Valencia maulet. El Regne de Valencia no va participar en la guerra de Successio, alguns valencians inclus alguns pobles si, pero repartits en els dos bandos. Els gremits, basse del eixercit valencià, estaven intactes en els dies posteriors a la Batalla d´Almansa, favorint la expulsio de maleants i soldats arribats de la batalla, que enrarien l´ambient en la capital del regne. Un testic dels fets, el religios [[Jose Manuel Miñana]] en "De bello rustico valentino", narra lo succeit: "los ladrones catalanes y los soldados del ejercito disperso se habian refugiado en la ciudad (de Valencia), mezclados con la multitud, excitaban a los plebeyos en la sangre y el saqueo (... ) los gremios, para evitar el tumulto, ponen en seguida en ellas guardias, armados, de confianza en todas las calles, y reuniendo sin demora aquella hez de catalanes, que eran los que ixcitaban al pueblo, los arrojaron de la ciudad, cerraron las puertas y pusieron guardias; libre la ciudad de esa podredumbre..." ( Voltes Bou, P.: La Guerra de Sucesion en Valencia , p 71 . ), per lo vist els valencians de l´epoca, no apreciaven molt als veins del nort.
 
 
 
Al [[jurat en cap de Valencia]] i al secretari de la ciutat, els dos finissims borbons elegits per orde de Felip V, s´els va castigar prenent-los; estos botiflers van acabar en la presso de Pamplona per defendre els drets del poble valencià. Quant Felip V va impossar el Decret de Nova Planta suprimint els nostres Furs, els mes defraudats van ser els valencians que´l van recolzar.
 
 
 
== Fugida de maulets ==
 
 
 
Al pedre la Batalla d´Almansa, les tropes maulets ocupants de Valencia, en lloc de defendre-la fins la mort ,com era d´esperar, van fugir per mar cap a [[Barcelona]] i els botiflers van entrar en la ciutat sense cap opossicio (tampoc la del [[eixercit valencià]], que no estava convocat). Per lo que veem, l´unica ciutat important per-als maulets era Barcelona, porta de entrada i seu del govern austrasista i que 1 any despres de la Pau d´Utrech encara es resistia a les tropes borboniques.
 
 
 
Tant el començament com el fi de la guerra es va decidir fora de Espanya, en 1701 la Gran Aliança de la Haya, en 1703 l´Archiduc Carlos fon proclamat rei de Espanya en Viena, en 1713 el Tratat d´Utrech i en 1714 el de Rastatt. I tots els firmants eren extrangers, com extrangers eren casi tots els generals que van intervindre en els dos bandos .
 
 
 
[[Image:Almansa3.jpg|thumb|Escena batalla]]
 
 
 
== Contendients i conseqüencies ==
 
 
 
Els aliats: [[Anglaterra]], [[Holanda]], [[Austria]], [[Principats Alemans]], [[Saboya]] i [[Portugal]], que havien declarat la guerra a Felip V, per por a l´unio dels imperis de França i Espanya, al heretar L´Archiduc Carlos l´imperi Austriac, per-a impedir l´unio de est i el d´Espanya, negocien la pau en Felip V que es reconegut com a rei d´Espanya i es obligat a renunciar als seus drets a la corona de França. Espanya cedix a Austria, al Princip de Saboya i a Anglaterra les seues possessions Europees, Gibraltar i Menorca. França tambe hague de cedir territori americá a Anglaterra, gran beneficiada del conflicte.
 
 
 
Está ben clar que la Guerra de Sussessio va ser un conflicte internacional, que els interessos valencians i espanyols no van tindre cap influencia en les decissions, que tant maulets com botiflers nacionals no van influir en res, que l´Archiduc cuan el van cridar per-a ocupar el trono Austriac va dissar als maulets en la estacada i va firmar el [[Tratat d´Utrech]] i junt als seus aliats va furtar a la Espanya que dia repressentar propietats en [[Europa]], [[Menorca]] i [[Gibraltar]], esta encara en mans Britaniques com tots sabem.
 
 
 
En definitiva els que van moure la guerra, els aliats, van ser els unics que van eixir guanyant. Els estats de la Corona d´Arago van pedre les seues lleis ancestrals i Espanya territoris, alguns casi trecents anys despres, encara nos ferisen la dignitat.
 
 
 
== Fonts ==
 
*Cf : Tratado de la Real Señera, Ricardo Garcia Moya
 
*Llorens de Clavell y sus Memorias historicas de Castellón , Jose Sanchez Adell
 
*Quaderns de Divulgacio 8, Lo Rat Penat
 
*[http://www.peramosatros.es/index.php?name=Sections&req=viewarticle&artid=44&page=1 Pera Mosatros]
 
*[http://perso.wanadoo.es/idiomavalencia/vconsells.htm Idioma Valencià]
 
 
 
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Batalles del Regne de Valéncia]]
 +
[[Categoria:Guerra de Successió en el Regne de Valéncia]]

Última revisió del 19:00 25 abr 2023

Coneguda obra que escenifica la "Batalla de Almansa" en l'any 1707

La Batalla d'Almansa fon una disputa bèlica en Almansa en la que lluitaven els que estaven a favor de Felip V i els que estaven a favor de Carles III d'Àustria en la Guerra de Successió que va supondre la pèrdua dels furs del Regne de Valéncia i per tant la supressió de l'administració valenciana i la llengua valenciana, sent el Regne de Valéncia dividit en províncies que formarien part de Castella i a on les úniques Corts vàlides serien les de Castella, terminant aixina l'era d'esplendor del Regne de Valéncia.

La batalla va ser el 25 d'abril de 1707 en Almansa, que en aquell temps era un poble valencià, actualment pertanyent a la província d'Albacete.

Els que estaven a favor de Felip V se'ls coneixia com a botiflers que representava principalment a l'alta classe, per contra els que estaven a favor de Carles d'Àustria se'ls coneixia com a maulets (que ve de l'àrap maula que vol dir esclau alliberat) que representava principalment a la classe baixa i el desig de la majoria de la població valenciana.

Senyes sobre la batalla[editar | editar còdic]

Beligerants[editar | editar còdic]

Comandants[editar | editar còdic]

Forces en combat[editar | editar còdic]

Baixes[editar | editar còdic]

  • Per part de Felip V:
    • 3.500 morts o ferits
  • Per part de Carles III:
    • 5.000 morts o ferits
    • 12.000 capturats

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]