Diferència entre les revisions de "Beniajar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Beniajar s'ha renomenat com Beniatjar en una redirecció: nom compost per beni(germà)-atjar(rei moro))
Llínea 1: Llínea 1:
{{esbos}}
 
 
{{Infobox_pobles
 
{{Infobox_pobles
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
 
|image_país = [[Image:Provmap-valencia2.png|120px]]
Llínea 21: Llínea 20:
 
|uep = [http://www.Beniatjar.es Uep Oficial de l'ajuntament]
 
|uep = [http://www.Beniatjar.es Uep Oficial de l'ajuntament]
 
|notes =  }}
 
|notes =  }}
'''Beniajar''' (oficialment Beniatjar) és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
+
'''Beniatjar''' és un municipi de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]], pertanyent a la comarca de la [[Vall d'Albaida]].
 +
 
 +
== Geografia ==
  
==Geografia==
 
 
Situat al nort de la Serra del [[Benicadell]], al sector sur de lacomarca de la vall d'Albaida. El riu [[Micena]] travessa el terme.
 
Situat al nort de la Serra del [[Benicadell]], al sector sur de lacomarca de la vall d'Albaida. El riu [[Micena]] travessa el terme.
 +
 
===Localitat fitades===
 
===Localitat fitades===
  
El terme municipal de Terrateig fita en les següents localitats: [[Castello de Rugat]], [[Otos]], [[La Pobla del Duc]], [[Ráfol de Salem]], [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] aixina com en  [[Beniarres]] i [[Gaianes]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].
+
El terme municipal de Terrateig fita en les següents localitats: [[Castelló de Rugat]], [[Otos]], [[La Pobla del Duc]], [[Ràfol de Salem]], [[Salem]], totes elles de la [[Valéncia, província|província de Valéncia]] aixina com en  [[Beniarrés]] i [[Gayanes]] de la [[Alacant, província|província d'Alacant]].
  
==Història==
+
== Història ==
Reste de l'época de bronze, pero l'orige es una alqueria mulsumana.
 
  
==Administració==
+
Reste de l'época de bronze, pero l'orige es una alqueria musulmana.
  
==Demografia==
+
== Administració ==
 +
 
 +
== Demografia ==
  
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
 
{| align="center" rules="all" cellspacing="0" cellpadding="4" style="border: 1px solid #999; border-right: 2px solid #999; border-bottom:2px solid #999"
Llínea 44: Llínea 46:
 
|}
 
|}
  
==Economia==
+
== Economia ==
 
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de  secà: L'oli d'oliva és de gran qualitat.  
 
L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de  secà: L'oli d'oliva és de gran qualitat.  
  
==Monuments==
+
== Monuments ==
 
Parròquia de Nostra Senyora de l'Encarnació del s. XVII. Al interior trobem obra del pintor Joan de Joanes.
 
Parròquia de Nostra Senyora de l'Encarnació del s. XVII. Al interior trobem obra del pintor Joan de Joanes.
  
==Festes locals==
+
== Festes locals ==
 
El segon dia de Pasqua s'arreplega l'Oli per al Pare Predicador.  
 
El segon dia de Pasqua s'arreplega l'Oli per al Pare Predicador.  
 
L'última semana d'agost se celebren les festes Patronals en honor a Sant Roc, el Crist del Consol, l'Assunció i la Divina Aurora.  
 
L'última semana d'agost se celebren les festes Patronals en honor a Sant Roc, el Crist del Consol, l'Assunció i la Divina Aurora.  
 
El 26 de decembre la Festa de l'Aguinaldo.  
 
El 26 de decembre la Festa de l'Aguinaldo.  
  
==Gastronomia==
+
== Gastronomia ==
 
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).
 
Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).
  
==Enllaços externs==
+
== Enllaços externs ==
 +
 
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar Text original de la Wikipedia en espanyol]
 
*[http://es.wikipedia.org/wiki/Beniatjar Text original de la Wikipedia en espanyol]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
*[http://www.ive.es Institut Valencià d'Estadística]
 
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46056 Informació generalitat valenciana]
 
*[http://www.just.gva.es/pls/civisc/p_civis.municipios?codcat=46056 Informació generalitat valenciana]
 +
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

Revisió de 21:22 9 ago 2008

Beniatjar
Provmap-valencia2.png 65px
95px
País : Espanya
Com. Autònoma: Comunitat Valenciana
Província: Província de Valéncia
Comarca: Vall d'Albaida
Partit judicial: Ontinyent
Ubicació: 38º 50' Nort 00º 25' Oest
Altitut: 396 m.
Superfície: 11'53 km2
Població: 249 hab.
Densitat:
Gentilici: baniagí, beniagina
Predomini llingüístic: Valencià i Castellà
Còdic postal: 46844
Festes majors: L'última semana d'agost
Alcalde: Francisco Giner Monzó
Pàgina web: {{{web}}}


Beniatjar és un municipi de la província de Valéncia, en la Comunitat Valenciana, Espanya, pertanyent a la comarca de la Vall d'Albaida.

Geografia

Situat al nort de la Serra del Benicadell, al sector sur de lacomarca de la vall d'Albaida. El riu Micena travessa el terme.

Localitat fitades

El terme municipal de Terrateig fita en les següents localitats: Castelló de Rugat, Otos, La Pobla del Duc, Ràfol de Salem, Salem, totes elles de la província de Valéncia aixina com en Beniarrés i Gayanes de la província d'Alacant.

Història

Reste de l'época de bronze, pero l'orige es una alqueria musulmana.

Administració

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005
253 258 262 245 240 231 229 240 235

Economia

L'activitat econòmica bàsica sempre ha segut l'agricultura de secà: L'oli d'oliva és de gran qualitat.

Monuments

Parròquia de Nostra Senyora de l'Encarnació del s. XVII. Al interior trobem obra del pintor Joan de Joanes.

Festes locals

El segon dia de Pasqua s'arreplega l'Oli per al Pare Predicador. L'última semana d'agost se celebren les festes Patronals en honor a Sant Roc, el Crist del Consol, l'Assunció i la Divina Aurora. El 26 de decembre la Festa de l'Aguinaldo.

Gastronomia

Manté des de sempre una arrelada tradició gastronòmica: plats i dolços elaborats ab els productes naturals d'esta comarca, els productes agroalimentaris característics de la Vall d'Albaida (oli, armeles, vi, aus i ous, mel, carns...).

Enllaços externs