Diferència entre les revisions de "Cavalla"
m |
m |
||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les nostres costes en [[primavera]]. | Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les nostres costes en [[primavera]]. | ||
| − | + | ==Morfologia== | |
És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en [[hivern]] i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes. | És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en [[hivern]] i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes. | ||
| − | + | ==Biologia== | |
Es pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura. | Es pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i [[estiu]], formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura. | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
La Cavalla (Scomber scombrus) i el [[Bíssol]] (Scomber japonicus o colias) es troven distribuits pels oceans Atlàntic, [[Pacífic]] e [[Índic]], i per els mars Mediterràneu i [[Mar Negre|Negre]]. | La Cavalla (Scomber scombrus) i el [[Bíssol]] (Scomber japonicus o colias) es troven distribuits pels oceans Atlàntic, [[Pacífic]] e [[Índic]], i per els mars Mediterràneu i [[Mar Negre|Negre]]. | ||
| − | + | ==Enllaços externs== | |
* [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf MInisteri d'agricultura i peixca, alimentació i medi ambient] | * [https://www.mapa.gob.es/es/pesca/temas/mercados-economia-pesquera/informecaballa2017_tcm30-437224.pdf MInisteri d'agricultura i peixca, alimentació i medi ambient] | ||
Revisió de 09:05 2 oct 2019
La Cavalla (Scomber scombrus), pertany a la família dels escòmbrits (Família Scombridae). Es tracta d'una espècie pelàgica que es troba dins del grup de peixos blaus, pel seu alt contingut de greix en el múscul. Abunda en aigües fredes (atlàntiques) i és fàcil de trobar en les nostres costes en primavera.
Morfologia
És un peix de cos allargat i redó, morro puntagut i pedúncul cabal prim. Ulls grans, dos caretes dorsals prou separades, dos chicotetes quilles a cada costat del pedúncul i una coa profundament forquellada. L'esquena és de color blau verdós lluent, en una série de llínees transversals (atigrada) i pancha blanca. Boca ampla, de mandíbules no extensibles, no dispon de bufa natatoria. Els tallages més comuns oscilen entre els 18 i 30 centímetros, podent aplegar fins als 50 centímetros. Per terme mig poden viure uns 9 anys. S'alimenta abundantment de peix chicotet com amployes, asseitons i espadins. La reproducció té lloc en hivern i principis de primavera. La femella sol posar entre 200.000 i 400.000 ous en aigües someres o superficials, prop de les costes.
Biologia
Es pot localisar a uns 250 metros de profunditat, en miges aigües, pujant a la superfície freqüentment per a caçar. En hivern es dirigixen cap a zones més profundes per a realisar llargues migracions transoceàniques. En primavera i estiu, formen bancs cap a capes més superficials, on se'ls captura.
La Cavalla o verdel es distribuïx per l'Atlàntic Septentrional (des del nort de Noruega fins a les costes d'Àfrica i les Azores), Atlàntic Occidental (costes d'EEUU i Canadà), Mar del Nort, Bàltic, Mediterràneu i Cantàbric. Està disponible en el mercat durant tot l'any, encara que té una marcada estacionalitat, sent més abundant entre els mesos de febrer a maig.
Només hi ha un atre peix molt pròxim a ella: el Bíssol (Scomber japonicus o colias). Es tracta d'una espècie més migratòria i d'aigües més templades que la cavalla, freqüent en aigües del sur i mediterrànees. Les diferències més aparents són un color més clar en esquena i cap, dibuixos més irregulars i ulls més grans.
La Cavalla (Scomber scombrus) i el Bíssol (Scomber japonicus o colias) es troven distribuits pels oceans Atlàntic, Pacífic e Índic, i per els mars Mediterràneu i Negre.