Diferència entre les revisions de "Ciriaco Sacha"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Categoria:arquebisbes de Valéncia)
 
(No es mostren 11 edicions intermiges d'5 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:CardenalSacha.jpg|right|thumb|El cardenal Ciriaco  Sancha ]]
+
[[File:SANCHA.jpg|right|thumb|<center>El cardenal '''Ciriaco  Sancha''' en l'any [[1889]]</center> ]]
El cardenal '''Ciriaco María Sancha y Hervás''' va naixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.  
+
El cardenal '''Ciriaco María Sancha i Hervás''' va nàixer en [[Quintana del Pidio]] ([[Burgos]]) el [[18 de juny]] de [[1833]].  
 
===Estudis i primers anys===
 
===Estudis i primers anys===
Cursa els estudis eclesiástics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en [[Teología]]. Ordenat prevere en 1858, se'n anà en 1862 a [[Santiago de Cuba]] com a canciller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que había segut nomenat arquebisbe d'aquella diócesis.
+
Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i [[Salamanca]], a on es gradua en [[Teologia]]. Ordenat prevere en l'any [[1858]], se'n anà en [[1862]] a [[Santiago de Cuba]] com a canceller-secretari de Monsenyor [[Primo Calvo]], que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.
  
En l'illa caribenya, funda en 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
+
En l'illa caribenya, funda en l'any [[1869]] la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.
  
En l'any 1876 regresa a [[Espanya]] quan es nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en [[Madrit]].
+
En l'any [[1876]] regressa a [[Espanya]] quan és nomenat Bisbe auxiliar de [[Toledo]], en residencia en [[Madrit]].
  
=== Arquebisbe de Valencia ===
+
=== Arquebisbe de [[Valéncia]] ===
El papa [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valencia]] el 6 d' octubre de 1892. Dos anys despres, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. Al llarc de sa trayectoria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiástics crea les facultats de [[Teología]], [[Filosofía]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontificia de Valencia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valencia]] del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creacio d'institucions i asociacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.  
+
El [[Papa]] [[Lleó XIII]] el nomena arquebisbe de [[Valéncia]] el [[6 d'octubre]] de [[1892]]. Dos anys despuix, el [[18 de juliol]] de [[1894]], el Papa el crea cardenal en el títul de [[Sant Pere in Montorio]]. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de [[Teologia]], [[Filosofia]] i [[Dret]] en l'[[Universitat Pontifícia de Valéncia]] i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'[[Espanya]], el Congres Eucarístic Nacional en [[Valéncia]] del 19 al 26 de [[novembre]] de [[1893]], i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.  
  
També organisa el Montepío del Clergat Valencia, institució de carácter benéfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malats.
+
També organisa el Montepío del Clericat [[Valencià]], institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.
  
En 1897, despres d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrigue les portes del Palau Arquebisbal de Valencia i hostajà en ell a les families que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
+
En l'any [[1897]], despuix d'unes inundacions desastroses en les [[Horta de Valéncia|hortes valencianes]], obrí les portes del [[Palau Arquebisbal]] de [[Valéncia]] i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.
  
===Primat d'Espanya===
+
===Primat d'[[Espanya]]===
El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de [[Toledo]], Primat d'[[Espanya]] i Patriarca de les Indies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en [[Toledo]].
+
El [[24 de març]] de [[1898]] fon nomenat Arquebisbe de [[Toledo]], Primat d'[[Espanya]] i Patriarca de les Índies. Va faltar el [[25 de febrer]] de [[1909]] en Toledo.
 +
 
 +
{{successió
 +
| predecessor = [[Antolín Monescillo i Aparença]]
 +
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]
 +
| periodo = [[1892]] - [[1898]]
 +
| successor = [[Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros]]
 +
}}
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:arquebisbes de Valéncia]]
+
[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia]]

Última revisió del 12:11 11 jul 2023

El cardenal Ciriaco Sancha en l'any 1889

El cardenal Ciriaco María Sancha i Hervás va nàixer en Quintana del Pidio (Burgos) el 18 de juny de 1833.

Estudis i primers anys[editar | editar còdic]

Cursa els estudis eclesiàstics en Burgo de Osma i Salamanca, a on es gradua en Teologia. Ordenat prevere en l'any 1858, se'n anà en 1862 a Santiago de Cuba com a canceller-secretari de Monsenyor Primo Calvo, que havia segut nomenat arquebisbe d'aquella diòcesis.

En l'illa caribenya, funda en l'any 1869 la Congregació "Hermanas de los pobres inválidos y niños pobres”, hui conegudes com Germanes de la Caritat del Cardenal Sancha.

En l'any 1876 regressa a Espanya quan és nomenat Bisbe auxiliar de Toledo, en residencia en Madrit.

Arquebisbe de Valéncia[editar | editar còdic]

El Papa Lleó XIII el nomena arquebisbe de Valéncia el 6 d'octubre de 1892. Dos anys despuix, el 18 de juliol de 1894, el Papa el crea cardenal en el títul de Sant Pere in Montorio. A lo llarc de la seua trayectòria, destaca la seua preocupació per la formació dels retors. Igualment, per elevar el nivell dels estudis eclesiàstics crea les facultats de Teologia, Filosofia i Dret en l'Universitat Pontifícia de Valéncia i eleva el Seminari a Universitat Pontificia. Celebra el primer Congres Eucarístic d'Espanya, el Congres Eucarístic Nacional en Valéncia del 19 al 26 de novembre de 1893, i impulsa la creació d'institucions i associacions religioses, aixina com círculs i corporacions obreres.

També organisa el Montepío del Clericat Valencià, institució de caràcter benèfic cooperatiu, per mig de la qual es crea un fondo de capital permanent i productiu per a ajudar als capellans vells i malalts.

En l'any 1897, despuix d'unes inundacions desastroses en les hortes valencianes, obrí les portes del Palau Arquebisbal de Valéncia i hostajà en ell a les famílies que pergueren els seus bens i pertenencies. A banda, entregà un dels seus pectorals per a ser rifat.

Primat d'Espanya[editar | editar còdic]

El 24 de març de 1898 fon nomenat Arquebisbe de Toledo, Primat d'Espanya i Patriarca de les Índies. Va faltar el 25 de febrer de 1909 en Toledo.


Predecessor:
Antolín Monescillo i Aparença
Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg
Arquebisbe de Valéncia

1892 - 1898
Successor:
Sebastián Herrero i Espinosa de los Monteros