Diferència entre les revisions de "Codonyer"
m |
m |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb| | + | [[File:Jardín de la Casita del Príncipe (El Escorial) 07.JPG|thumb|350 px|Codonyer]] |
| − | El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]]. | + | El '''codonyer''' (derivat de codony), en [[castellà]], ''membrillo'' o ''membrillero'', és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el [[Codony|codony]], nomenat també a voltes com a codonyer. |
| + | |||
| + | ==Descripció== | ||
| + | |||
| + | És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'[[Àsia]] ([[Iran]], [[Turquia]]). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals. | ||
| + | |||
| + | ==Història== | ||
| + | |||
| + | Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la [[llengua castellana]], el terme "codonyer" procedix del [[grec]] μελίμηλον que significa, lliteralment, '[[poma]] de [[mel]]'. | ||
| + | |||
| + | Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu [[bes]] abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruta coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic. | ||
| + | |||
| + | Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. [[Plini el Vell]] va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru. | ||
| + | |||
| + | En diverses parts d'[[Europa]], el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els [[estiu|estius]] són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals. | ||
| + | |||
| + | El codonyer és mencionat per primera volta en un text [[anglés]] a finals del [[sigle XIII]], encara que el clima en [[Anglaterra]] no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruta madure totalment. També varen ser portats al [[Amèrica|Nou Món]], pero són rars en [[Amèrica del Nort]] per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora. | ||
| + | |||
| + | Es cultiva àmpliament en [[Argentina]], [[Uruguay]], els [[Balcans]], [[Espanya]] i la conca del [[Mediterràneu]]. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida]. | ||
| + | |||
| + | Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
Revisió de 10:35 1 oct 2019
_07.JPG)
El codonyer (derivat de codony), en castellà, membrillo o membrillero, és un arbre de la família de les rosàcees Cydonia vulgaris Pers, que aplega fins a quatre metros d'alçària, en fulles casi redones, flors de color rosa, el seu fruit és el codony, nomenat també a voltes com a codonyer.
Descripció
És un arbre de tamany entre chicotet i mijà, originari de la regió del Caucas, en el suroest càlit d'Àsia (Iran, Turquia). És un arbre frutal emparentat en la pomera i el peral. El seu frut és de color groc-dorat lluent quan està madur, de 7 a 12 cm de llarc i de 6 a 9 cm d'ample; la seua polpa és dura i molt aromàtica. Els fruts inmadurs són verts, en una densa pilositat de color gris clar, que va perdent abans de madurar. Els seus fulls estan disposts de forma alterna; són simples, de 6 a 11 cm de llarc, en una superfície densament poblada de fins pèls blancs. Les flors, que sorgixen en la primavera despuix dels fulls, són blanques o roses, en cinc pétals.
Història
Segons Corominas, en el seu Diccionari crític etimològic de la llengua castellana, el terme "codonyer" procedix del grec μελίμηλον que significa, lliteralment, 'poma de mel'.
Entre els antics grecs, s'oferia codonyer en les bodes, un rito que va aplegar d'Orient en el cult a *Afrodita i va permanéixer sagrat. *Plutarco relata que les nóvies gregues mossegaven un codony per a *perfumar el seu bes abans d'entrar en la cambra nupcial "a fi de que el primer bes no fora desagradable". Era un codonyer el premi que Paris va concedir a Afrodita. El millor tipo de codonyer venia de la regió de Cidonia, en la costa noroest de Creta, fruta coneguda pels grecs com "Mela kudonia" o "poma de Cidonia", d'a on prové també el seu nom científic.
Els romans també usaven codonyers; el llibre de cuina romà d'Apicio proporciona receptes per a guisar el codony en mel. Plini el Vell va mencionar una varietat, el codonyer de Mulvian, que podia menjar-se cru.
En diverses parts d'Europa, el codonyer és comunament cultivat en les àrees centrals i del sur, a on els estius són lo suficientment càlits com per a que la maduració siga bona. No són cultivats en grans cantitats; generalment solament un o dos arbres de codonyer són cultivats en un hort junt en pomeres i atres arbres frutals.
El codonyer és mencionat per primera volta en un text anglés a finals del sigle XIII, encara que el clima en Anglaterra no és molt adequat per la falta de calor de l'estiu, que impedix que la fruta madure totalment. També varen ser portats al Nou Món, pero són rars en Amèrica del Nort per la seua susceptibilitat al tizó de fòc o fòc bacterià, una malaltia causada per la bactèria Erwinia amylovora.
Es cultiva àmpliament en Argentina, Uruguay, els Balcans, Espanya i la conca del Mediterràneu. Casi tot el codonyer dels mercats nortamericans prové d'Argentina[cita requerida].
Actualment el codonyer també és molt utilisat com a arbre ornamental.