Contaminació llumínica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


Archiu:Contaminacióllumínica.png
Comparació de la contaminació llumínica en la península ibèrica entre 1992 i 2010.

La contaminació llumínica pot definir-se com l'emissió de fluix lluminós de fonts artificials nocturnes en intensitats, direccions, rancs espectrals o horaris innecessaris per a la realisació de les activitats previstes en la zona en la que s'instalen les llums.

Un ineficient i mal dissenyat allumenat exterior, l'utilisació de proyectors i canons làser, l'inexistent regulació de l'horari d'apagat d'enceses publicitaries, monumentals o ornamentals, etc., generen este problema cada volta més estés.

La contaminació llumínica té com a manifestació més evident l'aument de la lluentor del cel nocturn, per reflexió i difusió de la llum artificial en els gasos i en les partícules de l'aire urbà (smog, contaminació...), de forma que se disminuïx la visibilitat de les estreles i demés objectes celests.

Inconvenients de la contaminació llumínica

És indubtable que l'allumenat exterior és un guany que fa possible desenrollar múltiples activitats en la nit, pero és imprescindible allumenar de forma adequada, evitant l'emissió de llum directa a l'atmòsfera i amprant la quantitat de llum estrictament necessària allí a on necessitem vore. Tota llum enviada lateralment, cap a amunt o cap als espais a on no és necessària, no proporciona seguritat ni visibilitat i es un balafiament d'energia i diners.

Sobre este greu problema, fins el moment, existix escassa consciència social, a pesar de que genera numeroses i perjudicials conseqüències com són l'aument de la despesa energètica i econòmica, l'intrusió llumínica, l'inseguritat vial, el dificultar el tràfic aéreu i marítim, el dany als ecosistemes nocturns i la degradació del cel nocturn, patrimoni natural i cultural, en la consegüent pèrdua de percepció de l'Univers i els problemes causats als observatoris astronòmics.

Estos perjuïns no es llimiten a l'entorn del lloc a on es produïx la contaminació —poblacions, polígons industrials, àrees comercials, carreteres, etc. —, sino que la llum es difon per l'atmòsfera i el seu efecte es deixa sentir fins a centenars de quilómetros des del seu orige. Ademés, la contaminació llumínica pot provocar plagues i canvis persistents en el mig ambient.

Al incrementar-se més la lluentor del cel, acaben per desaparéixer també, de forma progressiva, les estreles, en lo que, al final, solament les més lluents, alguns planetes i la Lluna resulten visibles en mig d'un cel urbà de color gris-ataronjat. Si considerem que en condicions òptimes, el nostre ull alcança a distinguir estreles fins la sexta magnitut, lo qual supon poder alcançar a vore unes 3.000 en estiu, podrem jujar en equitat la magnitut de lo que mos perdem.

Contaminació llumínica i CO2

Cada volta, un habitant necessita més energia, entre atres motius per als aparats elèctrics (televisors, llavadores, ordenadors...) provocant que un ciutadà d'un país industrialisat gaste unes 100 voltes més que un habitant del tercer món. La contaminació llumínica està relacionada en part en un aument del CO2 degut a que per a produir electricitat se necessiten, entre atres, centrals tèrmiques i açò produïx un aument notable de la contaminació ambiental.

Propostes per a possibles solucions

Des de començaments dels anys 1980 existixen diferents moviments organisats de gent preocupada per este problema i que promouen campanyes de prevencio de la contaminacio lluminica. Es possible aplicar mesures que, mantenint un correcte nivell de encesa, portarien a previndre el problema de la contaminacio lluminica com les següents:

  1. Impedir que la llum s'emeta per damunt de l'horisontal i dirigir-la soles alli a on es necessaria. Amprar de forma generalisada lluminaries apantalladas cuyo fluix lluminos se dirigixca unicament cap a avall.
  2. Usar llanties d'espectre poc contaminant i gran eficiencia energetica, preferentment de vapor de sodi a baixa pressio (VSBP) o de vapor de sodi a alta pressio (VSAP), en una potencia adequada a l'us.
  3. Allumenar exclusivament aquelles arees que ho necessiten, d'amunt cap a avall i sense deixar que la llum escap fora d'estes zones
  4. Ajustar els nivells d'encesa en el sol als recomanats per organismes com el Institut Astrofisic de Canaries[1] o la Comissio Internacional d'Encesa.[2]
  5. Regular l'apagat d'enceses ornamentals, monumentals i publicitarias.
  6. Prohibir els canons de llum o laser i qualsevol proyector que envie la llum cap al cel.
  7. Reduir el consum en hores de menor activitat, mediant l'ofici de reductors de fluix en la xarcia publica o l'apagat selectiu de lluminaries. Apagar totalment les lluminaries que no siguen necessaries.

Per a mesurar la calitat del cel, s'utilisen escales com per eixemple la escala de cel oscur de Bortle.

El 20 d'abril de 2007 se promulgà la Declaracio de la Palma pel dret a observar les estreles, en el soport de la Unesco.[3]

Intrusió llumínica

L'intrusión lluminica se produix quan la llum artificial procedent del carrer entra per les finestres invadint l'interior de les vivendes. La seua eliminacio total es impossible degut a que sempre entrarà un cert percentage de llum reflectida en el sol o en les parets, aço pot provocar falta de descans aixina com possibilitats d'alguna alteracio en la vida de la ciutat. Aço resulta una gran agressio medioambiental aixina com una agressio als veïns al mateix temps.

Efectes sobre la salut

No existixen estudis que parlen al voltant del grau d'afectación de la llum artificial sobre el home, encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una conexio entre l'us de peres de Vapor de Mercuri (llum blanca) i l'exteriorización de majors indexs d'agressivitat.cita requerida

Recentment, s'ha descobert que l'us de llums tipo "LED" en habitacions de chiquets menuts es desaconsellable perque produix alteracions en el somi.[4] Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que en estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per a dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tindre un foc lluminos front a ella. Aço produix alteracions en la vida social, que si no se remedien poden aplegar a ser greus. Els possibles sintomes de la falta de somi gracies a les llums massa potents son usualment: somi inquiet, absencia de repos, insomni, cansanci i nerviosisme.

En 2012 fon publicat un estudi capitanejat per neurocientíficos de l'Ohio State University Medical Center, finançat parcialment pel Departament de Defensa d'Estats Units, que sugerix que expondre's per la nit a fonts lluminiques, com pantalles d'ordenador o televisio alteraria el cicle llum-oscuritat provocant desajusts que serien causa de depressio, ademes de modificacones en el hipocamp, disminucio de la densitat de les espines dendritiques i aument del factor de necrosis tumoral (TNF). Estudis anteriors trobaren relacio entre contaminacio lluminica nocturna i i major risc de sarata de mamella[5] i obesitat.[6] L'informe diu ademes que l'increment de la taxa de trastorns de l'humor guarda relacio en l'increment de la contaminacio lluminica nocturna en les ciutats durant els ultims 50 anys. .[7][8]

Comunitats i ciutats autonomes d'Espanya

Espanya[9] és un dels països d'Europa més afectats per la contaminació llumínica i el primer en quant a despeses de KWh per habitant. Gasta uns 450 millons d'euros a l'any per a l'encesa dels carrers, ciutats i cases. Mentres que en atres països com en Alemanya, un habitant gasta 45 KWh, en Espanya se gasten 110 KWh per habitant. Segons un estudi de la Comissió, Espanya es el segon país de la UE que menys peres de baix consum usa.

Cantàbria

Cantàbria[10] és una de les províncies més afectades per la contaminació llumínica degut a que la contaminació en la capital és molt intensa.

Comunitat Valenciana

La Comunitat Valenciana[11] té recort en quant a emissions de contaminació llumínica respecta. La zona metropolitana de Valéncia en la mitat de població que Barcelona emet un poc més de contaminació llumínica que dita ciutat, i la zona de Alacant, en un terç de la població de Barcelona emet la mateixa contaminació llumínica que la zona metropolitana de Barcelona.

Valencia[12] és la ciutat que ha registrat el major índex de KWh per habitant d'Espanya (127 KWh front a 61,5 KWh per habitant de la capital, Madrit)

Comunitat de Madrit

La polució en Madrit[13] és enorme. La contaminació llumínica també. La contaminació llumínica de Madrit es pot vore fins a 100 Km, sent visible en les províncies de: Toledo, Àvila, Segòvia, Terol, Sòria, Guadalajara i fins i tot en les províncies de Burcs i Ciutat Real. Tot açò supon una excessiva encesa dels carrers i per lo tant una gran despesa elèctrica; és més, Madrit gastà en 2007 45 millons de € en encesa dels carrers.

Regió de Múrcia

Pràcticament tots els habitants de la Regió de Múrcia viuen baix un cel nocturn contaminat, sent la contaminació llumínica particularment intensa en les comarques del Camp de Cartagena i del Mar Menor, municipi de Múrcia i llimítrofs, Llorca, Totana, Yecla i rodalies d'estes poblacions, de forma que un 75% de la població de la Regió, ha perdut la visibilitat de la Via Lactea directament en l'ull.[14]

Vore també

Referències

Enllaços externs