Edició de «Discussió:Idioma valencià»

Anar a la navegació Anar a la busca

Advertencia: No has iniciat sessió. La teua direcció IP serà visible públicament si realises qualsevol edició. Si inicies sessió o crees un conte, les teues edicions s'atribuiran al teu nom d'usuari, junt en atres beneficis.

Pot desfer-se la modificació. Per favor, revisa la comparació més avall per a assegurar-te que es lo que vols fer; llavors deixa els canvis per a la finalisació de la desfeta de l'edició.

Revisió actual El teu text
Llínea 8: Llínea 8:
  
 
--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:35, 31 dec 2008 (UTC)
 
--[[Usuari:Cavaller de la Ploma|Cavaller de la Ploma]] 00:35, 31 dec 2008 (UTC)
:El valencià reunix tots els requisits per a ser considerat llengua des de totes les perspectives: '''Política''': Una varietat és definida com a idioma —Equivalent a llengua— Per una decisió del poder polític, o pels representants llegals d'una comunitat, '''geogràfica''': Relacionada en l'anterior, sol ser una norma llegal, la que especifica l'espai que ocupa una varietat llingüística. '''Històrica''': L'evolució del valencià ha segut parella a atres llengües romàniques ibèriques, sobretot en acabant que la hipòtesis del buit demogràfic i llingüístic en els temps de la reconquista del Regne de Valéncia siga molt difícil de sostindre en proves. '''Lliterària''': A pesar de les controvèrsies del terme “valencià” en la lliteratura migeval de la Comunitat Valenciana, és notori i conegut que esta manifestació idiomàtica ha tingut una época d'esplendor durant els sigles XIV i XV. '''Social''': La major part de la societat valenciana està d'acort en el sentiment de qué parla una llengua diferenciada respecte a atres que li són pròximes geogràficament; este sentiment de diferenciació té una restricció conceptual important, ya que no es pot entendre com “independència llingüística”, com cap de les llengües romàniques és independent de les atres. Que esta percepció no siga absoluta es deu, entre atres raons, a la difusió que han tingut atres concepcions sobre el valencià durant molts anys, '''llingüística''': Sent estrictes, el valencià és un sistema com un atre qualsevol, que és capaç de satisfer les necessitats comunicatives d'una societat, en una major similitut respecte al català i a l'occità i una major diferenciació respecte al castellà. Els problemes sorgixen per eixemple, quan s'ha de decidir la normalisació que s'aplica, o l'orientació final de la planificació llingüística. --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:20, 1 gin 2009 (UTC)
+
:El valencià reunix tots els requisits per a ser considerat llengua des de totes les perspectives: '''Política''': Una varietat és definida com a idioma —Equivalent a llengua— Per una decisió del poder polític, o pels representants llegals d'una comunitat, '''geogràfica''': Relacionada en l'anterior, sol ser una norma llegal, la que especifica l'espai que ocupa una varietat llingüística. '''Històrica''': L'evolució del valencià ha segut parella a atres llengües romàniques ibèriques, sobretot en acabant que la hipòtesis del buit demogràfic i llingüístic en els temps de la reconquista del Regne de Valéncia siga molt difícil de sostindre en proves. '''Lliterària''': A pesar de les controvèrsies del terme “valencià” en la lliteratura medieval de la Comunitat Valenciana, és notori i conegut que esta manifestació idiomàtica ha tingut una época d'esplendor durant els sigles XIV i XV. '''Social''': La major part de la societat valenciana està d'acort en el sentiment de qué parla una llengua diferenciada respecte a atres que li són pròximes geogràficament; este sentiment de diferenciació té una restricció conceptual important, ya que no es pot entendre com “independència llingüística”, com cap de les llengües romàniques és independent de les atres. Que esta percepció no siga absoluta es deu, entre atres raons, a la difusió que han tingut atres concepcions sobre el valencià durant molts anys, '''llingüística''': Sent estrictes, el valencià és un sistema com un atre qualsevol, que és capaç de satisfer les necessitats comunicatives d'una societat, en una major similitut respecte al català i a l'occità i una major diferenciació respecte al castellà. Els problemes sorgixen per eixemple, quan s'ha de decidir la normalisació que s'aplica, o l'orientació final de la planificació llingüística. --[[Usuari:RoX|RoX]] 18:20, 1 gin 2009 (UTC)
  
 
----
 
----
Llínea 47: Llínea 47:
 
El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del 19 de decembre del 2003, va aprovar una Declaració institucional sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent, ernm què diu:  
 
El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la reunió del 19 de decembre del 2003, va aprovar una Declaració institucional sobre el nom i entitat del valencià i sobre la normativa oficial vigent, ernm què diu:  
  
«La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que proyecten una image fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.»
+
«La diversitat onomàstica del valencià no pot servir de base a iniciatives que projecten una image fragmentada del sistema lingüístic que els valencians compartim amb altres territoris. Les iniciatives que adopten els poders públics per a difondre el valencià fora del nostre àmbit lingüístic tenen tot el reconeixement de l’AVL. En tot cas, estes han de garantir la difusió de la nostra peculiaritat idiomàtica i s’han d’ajustar a criteris conceptuals i onomàstics de caràcter integrador.»
  
 
"la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de l'universitat valenciana de les últimes dècades."
 
"la denominació històrica de valencià ha coexistit amb la de català, documentada en determinades fonts valencianes (annex 5), i generalitzada en l’àmbit de la romanística i de l'universitat valenciana de les últimes dècades."

Per a editar esta pàgina, per favor respon a la pregunta que apareix més avall (més informació):

Cancelar Ajuda d'edició (s'obri en una finestra nova)


Advertència sobre drets d'autor

Totes les contribucions a Proyecte se publiquen baix la Llicència de documentació lliure GNU. Al contribuir, acceptes que atres persones distribuïxquen i modifiquen lliurement les teues aportacions. Si això no és lo que desiges, no poses les teues contribucions ací.

Ademés, al publicar el teu treball nos assegures que estàs llegalment autorisat a dispondre d'eixe text, ya siga perque eres el titular dels drets d'autor o per haver-lo obtingut d'una font baix una llicència compatible o en el domini públic. Recorda que l'immensa majoria del contingut disponible en internet no complix estos requisits; llig Proyecte:Drets d'autor per a més detalls.

¡No utilises sense permís escrits en drets d'autor!