Diferència entre les revisions de "Domingo Mascarós Vicente"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiqueta: Edició visual)
Llínea 1: Llínea 1:
 
'''Domingo Mascarós Vicente''' ([[Valéncia]], [[1808]] - ?) fon un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].  
 
'''Domingo Mascarós Vicente''' ([[Valéncia]], [[1808]] - ?) fon un advocat i polític [[Comunitat Valenciana|valencià]].  
  
Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'[[Ajuntament de Valéncia]], rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. Encara que això, mentrimentres  estudiava dret a l'[[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims  anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon escollit [[alcalde de Valéncia]] de l'any [[1840]] a l'any [[1843]]. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon escollit diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] de l'any [[1839]] a l'any [[1843]]  
+
Era fill de [[Joaquín Mascarós Segarra]], advocat dels Reals Consells i Secretari de l'[[Ajuntament de Valéncia]], rics propietaris de [[Vilanova de Castelló]] i [[Borriana]]. Gràcies a la [[desamortisació de Mendizábal]] va aplegar a fer una gran fortuna en terres. També, mentrimentres  estudiava dret a l'[[Universitat de Valéncia]], liderà a la esquerra del [[Partit Progressista]] en els últims  anys del regnat de [[Ferrando VII]] i fon triat [[alcalde de Valéncia]] de l'any [[1840]] a l'any [[1843]]. Com a cap de la [[Unió Lliberal]] en la [[província de Valéncia]], fon triat diputat en Corts Espanyoles per [[Valéncia]] de l'any [[1839]] a l'any [[1843]]  
  
Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de [[1840]]) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui li nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] es va centrar i calmar políticament i en [[1852]]-[[1853]] va formar part del Comitè Progressista que va combatre la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]].
+
Participà en la Junta Revolucionària d'[[Alzira]] (setembre de [[1840]]) de soport a [[Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero|Espartero]], qui el nomenà president de la [[Diputació de Valéncia]] i cap de la [[Milícia Nacional]] en Valéncia. Durant la [[Dècada Moderada]] se moderà políticament i en [[1852]]-[[1853]] formà part del Comitè Progressiste que combatí la reforma de [[Manuel Bravo Murillo]].
  
 
Des de l'any 1853 fon diputat a Corts per Valéncia [[1854]]-[[1856]], per [[Xàtiva]] en [[1851]]-[[1853]], i per [[Nules]] en l'any [[1858]]. També fon governador civil de Valéncia en [[1855]]. En l'any [[1856]], va donar soport a [[Leopoldo O'Donnell]] i el seu govern, i per això en l'any [[1859]] fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts en [[1867]]. Fon representant de l'[[Unió Lliberal]] en la Junta Revolucionària de Valéncia en la [[Revolució de 1868]], pero despuix del derrocament d'[[Isabel II]] es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort.  
 
Des de l'any 1853 fon diputat a Corts per Valéncia [[1854]]-[[1856]], per [[Xàtiva]] en [[1851]]-[[1853]], i per [[Nules]] en l'any [[1858]]. També fon governador civil de Valéncia en [[1855]]. En l'any [[1856]], va donar soport a [[Leopoldo O'Donnell]] i el seu govern, i per això en l'any [[1859]] fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts en [[1867]]. Fon representant de l'[[Unió Lliberal]] en la Junta Revolucionària de Valéncia en la [[Revolució de 1868]], pero despuix del derrocament d'[[Isabel II]] es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort.  

Revisió de 22:29 18 maig 2022

Domingo Mascarós Vicente (Valéncia, 1808 - ?) fon un advocat i polític valencià.

Era fill de Joaquín Mascarós Segarra, advocat dels Reals Consells i Secretari de l'Ajuntament de Valéncia, rics propietaris de Vilanova de Castelló i Borriana. Gràcies a la desamortisació de Mendizábal va aplegar a fer una gran fortuna en terres. També, mentrimentres estudiava dret a l'Universitat de Valéncia, liderà a la esquerra del Partit Progressista en els últims anys del regnat de Ferrando VII i fon triat alcalde de Valéncia de l'any 1840 a l'any 1843. Com a cap de la Unió Lliberal en la província de Valéncia, fon triat diputat en Corts Espanyoles per Valéncia de l'any 1839 a l'any 1843

Participà en la Junta Revolucionària d'Alzira (setembre de 1840) de soport a Espartero, qui el nomenà president de la Diputació de Valéncia i cap de la Milícia Nacional en Valéncia. Durant la Dècada Moderada se moderà políticament i en 1852-1853 formà part del Comitè Progressiste que combatí la reforma de Manuel Bravo Murillo.

Des de l'any 1853 fon diputat a Corts per Valéncia 1854-1856, per Xàtiva en 1851-1853, i per Nules en l'any 1858. També fon governador civil de Valéncia en 1855. En l'any 1856, va donar soport a Leopoldo O'Donnell i el seu govern, i per això en l'any 1859 fon nomenat senador vitalici, càrrec que ocupà fins la suspensió de les Corts en 1867. Fon representant de l'Unió Lliberal en la Junta Revolucionària de Valéncia en la Revolució de 1868, pero despuix del derrocament d'Isabel II es retirà de la vida pública per a administrar les seues terres fins a la seua mort.

Referències


Predecessor:
José de los Rios Mira
Escudo de Valencia 2.svg
Alcalde de Valéncia

1840 - 1843
Successor:
José Campo Pérez