Diferència entre les revisions de "Emilio Calandín Calandín"
m (Text reemplaça - ' copia ' a ' còpia ') |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Emilio Calandín Calandín | | nom = Emilio Calandín Calandín | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Vicent Doménech el Palleter.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = El Palleter |
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| ocupació = Pintor i escultor | | ocupació = Pintor i escultor | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Barcelona]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Emilio Calandín Calandín''' ([[Valéncia]], [[1870]] - [[Barcelona]], [[1919]]), fon un pintor i escultor [[Valencians|valencià]]. | + | '''Emilio Calandín Calandín''' ([[Valéncia]], [[1870]] - † [[Barcelona]], [[1919]]), fon un pintor i escultor [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Emilio Calandin naixqué en el si d'una família modesta. El seu yayo patern, José Calandín, era de [[Set Aigües]] i s'instalà en la ciutat de Valéncia en busca de treball, establint-se com barber i deixant el negoci el seu fill, també de José (José Calandín), que es casaria més tart en Gertrudis Calandin, que pel seu llinage, estaven relacionats familiarment, pareix ser que cosins. | Emilio Calandin naixqué en el si d'una família modesta. El seu yayo patern, José Calandín, era de [[Set Aigües]] i s'instalà en la ciutat de Valéncia en busca de treball, establint-se com barber i deixant el negoci el seu fill, també de José (José Calandín), que es casaria més tart en Gertrudis Calandin, que pel seu llinage, estaven relacionats familiarment, pareix ser que cosins. | ||
| − | Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys ([[1888]]) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en [[1899]] obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en [[Roma]] fins a l'any [[1901]]. Roma solia ser un lloc a on anaven pensionats els pintors espanyols, per eixemple, [[Pinazo]] fon en l'any [[1876]] i [[Sorolla]] en [[1895]]. | + | Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys ([[1888]]) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en l'any [[1899]] obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en [[Roma]] fins a l'any [[1901]]. Roma solia ser un lloc a on anaven pensionats els pintors espanyols, per eixemple, [[Pinazo]] fon en l'any [[1876]] i [[Sorolla]] en [[1895]]. |
Des de Roma va comunicar dels seus treballs al president de la Diputació de Valéncia, un ''Baixrelleu'', còpia de Miguel Angel i figura original d'un ''Chiquet nuet jugant a la trompa''. En [[juny]] de [[1898]] torna de vacacions a Valéncia i es dedica a treballar sobre totes les escultures que troba. Viaja de nou a Roma i comunica més tart els seus nous treballs: ''Psiquis i Cupido'' i dos ''Acadèmies''. | Des de Roma va comunicar dels seus treballs al president de la Diputació de Valéncia, un ''Baixrelleu'', còpia de Miguel Angel i figura original d'un ''Chiquet nuet jugant a la trompa''. En [[juny]] de [[1898]] torna de vacacions a Valéncia i es dedica a treballar sobre totes les escultures que troba. Viaja de nou a Roma i comunica més tart els seus nous treballs: ''Psiquis i Cupido'' i dos ''Acadèmies''. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Emilio solicitá una pròrroga d'un any que se li va concedir, fins a l'any [[1901]], eixe mateix any també solicità a la Diputació que l'escultura d'''El Palleter'' la poguera presentar en l'Exposició de Belles Arts Internacional de Madrit. | Emilio solicitá una pròrroga d'un any que se li va concedir, fins a l'any [[1901]], eixe mateix any també solicità a la Diputació que l'escultura d'''El Palleter'' la poguera presentar en l'Exposició de Belles Arts Internacional de Madrit. | ||
| − | En l'any [[1904]], en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a [[ | + | En l'any [[1904]], en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a [[Alemanya]] i aixina complementava l'escas sou de professor. |
== Premis == | == Premis == | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
En l'any [[1901]] en l'Exposició Internacional de Belles Arts de [[Madrit]] conseguix una 2on. i 3a. medalla per la seua obra escultòrica ''[[El Palleter]]'' i la pintura ''El sermó de Sant Roc'', respectivament. | En l'any [[1901]] en l'Exposició Internacional de Belles Arts de [[Madrit]] conseguix una 2on. i 3a. medalla per la seua obra escultòrica ''[[El Palleter]]'' i la pintura ''El sermó de Sant Roc'', respectivament. | ||
| − | En l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909|Exposició regional de 1909]] obtingué un premi per la seua escultura ''Mater Dolorosa'' que | + | En l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909|Exposició regional de 1909]] obtingué un premi per la seua escultura ''Mater Dolorosa'' que més tart, en [[1911]] donaria al Museu de Sant Carles. |
== Semblança == | == Semblança == | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
* Archiu de la Diputació Provincial de Valéncia | * Archiu de la Diputació Provincial de Valéncia | ||
* Archiu de la Facultat de Belles Arts de Valéncia | * Archiu de la Facultat de Belles Arts de Valéncia | ||
| + | * Archiu de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles | ||
| + | * Biblioteca Municipal de Valéncia | ||
* Facultat de Belles Arts de Barcelona | * Facultat de Belles Arts de Barcelona | ||
* Hemeroteca Municipal de Valéncia | * Hemeroteca Municipal de Valéncia | ||
| − | |||
| − | |||
* Museu de Sant Pio V | * Museu de Sant Pio V | ||
| − | + | * Referències i fonts arreplegades per [[Nelo Font Giner]], conferència pronunciada sobre el personage en la sèu del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV). | |
| − | Referències i fonts arreplegades per [[Nelo Font Giner]], conferència pronunciada sobre el personage en la sèu del [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV). | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 15:44 10 ago 2023
| Emilio Calandín Calandín | |||
|---|---|---|---|
| |||
| El Palleter | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i escultor | ||
| Naiximent: | 1870 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1919 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Emilio Calandín Calandín (Valéncia, 1870 - † Barcelona, 1919), fon un pintor i escultor valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Emilio Calandin naixqué en el si d'una família modesta. El seu yayo patern, José Calandín, era de Set Aigües i s'instalà en la ciutat de Valéncia en busca de treball, establint-se com barber i deixant el negoci el seu fill, també de José (José Calandín), que es casaria més tart en Gertrudis Calandin, que pel seu llinage, estaven relacionats familiarment, pareix ser que cosins.
Emili ya destacá de chicotet, puix als 13 anys feu els seus estudis en l'academia de Belles Arts, que completà als 18 anys (1888) en un aprofitament de sobresalient i completant sa formació en el taller d'imagineria de José Guzmán Guallard. A pesar de les seues excelents notes i haver-se distinguit intentà en l'any 1899 obtindre una plaça de professor en l'escola de Sant Carles pero no ho va conseguir. Conseguix més tart, mijan oposició, una pensió o pensionat d'escultura en Roma fins a l'any 1901. Roma solia ser un lloc a on anaven pensionats els pintors espanyols, per eixemple, Pinazo fon en l'any 1876 i Sorolla en 1895.
Des de Roma va comunicar dels seus treballs al president de la Diputació de Valéncia, un Baixrelleu, còpia de Miguel Angel i figura original d'un Chiquet nuet jugant a la trompa. En juny de 1898 torna de vacacions a Valéncia i es dedica a treballar sobre totes les escultures que troba. Viaja de nou a Roma i comunica més tart els seus nous treballs: Psiquis i Cupido i dos Acadèmies.
Un any més tart, en juny de 1900, remitix a la Diputació la memòria dels seus treballs efectuats en Roma, dient estes paraules:
Emilio solicitá una pròrroga d'un any que se li va concedir, fins a l'any 1901, eixe mateix any també solicità a la Diputació que l'escultura d'El Palleter la poguera presentar en l'Exposició de Belles Arts Internacional de Madrit.
En l'any 1904, en el segon intent, obté per oposició una plaça de professor numerari en l'Escola d'Arts i Indústries de Barcelona, en la Llonja. Es va casar en Amparo Guzman, la filla del seu mestre imaginer, i vixqueren en la ciutat de Barcelona fins a la seua mort en l'any 1919. Del seu matrimoni naixqueren José, Maria, Gertrudis i Emili i una atra chiqueta que va faltar. Durant eixos 15 anys, realisà encàrrecs de disseny i ornamentació i un gran número de medalles que enviava a Alemanya i aixina complementava l'escas sou de professor.
Premis[editar | editar còdic]
En l'any 1901 en l'Exposició Internacional de Belles Arts de Madrit conseguix una 2on. i 3a. medalla per la seua obra escultòrica El Palleter i la pintura El sermó de Sant Roc, respectivament.
En l'Exposició regional de 1909 obtingué un premi per la seua escultura Mater Dolorosa que més tart, en 1911 donaria al Museu de Sant Carles.
Semblança[editar | editar còdic]
Emili Calandin no fon un espírit renovador ni entrà en polèmiques en l'academicisme. Mantingué un espírit conservador en quant a la transmissió de coneiximents utilisant els models clàssics, pero fon un innovador en quan a la relació professor-alumne, defenent l'individualitat expressiva i el respecte mutu com ad eixe moment no existia. Un espírit positiviste i naturaliste en el descobriment de models de la naturalea. Fon inquiet i treballador, en busca constant pero al mateix temps previsor minuciós i molt responsable davant la societat, família i amistats.
El Palleter[editar | editar còdic]
Emilio Calandín es l'autor de l'escultura dedicada a Vicent Doménech nomenat El Palleter. L'escultura està situada en l'Avinguda Guillen de Castro de la ciutat de Valéncia, al costat de les Torres de Quart, fon colocada en l'any 1966. L'escultura és una obra en bronze, un poc major que el natural, sobre una base de pedra, en la part frontal n'hi ha una inscripció que diu lo següent: "Valéncia a Vicent Domenech El Palleter. MCMLXVI" i en la part superior l'escut de la ciutat.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Archiu de la Diputació Provincial de Valéncia
- Archiu de la Facultat de Belles Arts de Valéncia
- Archiu de la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles
- Biblioteca Municipal de Valéncia
- Facultat de Belles Arts de Barcelona
- Hemeroteca Municipal de Valéncia
- Museu de Sant Pio V
- Referències i fonts arreplegades per Nelo Font Giner, conferència pronunciada sobre el personage en la sèu del Grup d'Acció Valencianista (GAV).