Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • …] total promig que es desprendria per la formació d'un [[mol]] de [[Enllaç químic|enllaços químics]], a partir dels seus fragments constituents (tots en es <ref>[http://books.google.es/books?id=QM-Gj2K2ZKYC&pg=PA395&dq=Energ%C3%ADa+de+enlace+es&hl=es&sa=X&ei=lNeJT6akH5O2hAfR6bDpCQ&ved=0CEEQ6AEwAjgU#v=onepage&
    2 kB (334 paraules) - 13:37 26 maig 2021
  • …en el temps entre els núcleus de dos [[àtom]]s units per mig d'un [[enllaç químic]] en una [[molècula]]. Sobre l'atre factor, la llongitut de l'enllaç és aproximadament igual a la suma dels radis covalents dels àto
    2 kB (380 paraules) - 13:01 26 maig 2021
  • …ixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1. …e la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].
    2 kB (331 paraules) - 20:20 3 jun 2022
  • …locar-la en una llama es convertix en [[òxit de magnesi]], com un eixemple de reacció induïda. A la representació simbòlica de cadascuna de les reaccions se li denomina [[equació química]].
    2 kB (248 paraules) - 18:03 28 ago 2023
  • …buix els distints [[Element químic|elements químics]] conforme a les seues propietats i característiques; la seua funció principal és establir un orde especí …yer]], treballant per separat, portà a terme un ordenament a partir de les propietats físiques dels [[àtom]]s.<ref>Therald Moeller. (1981). ''Química inorgán
    1 kB (167 paraules) - 15:33 30 abr 2017
  • …xplica la naturalea d'un [[enllaç químic]] en una [[molècula]], en térmens de les [[valència atòmica|valències atòmiques]].<ref>Murrel, JN, Kettle, S …es, segons està definit per la [[regla de l'octet]]. La teoria de l'enllaç de valència està propencament relacionada en la [[teoria dels orbitals molec
    6 kB (1021 paraules) - 16:16 7 maig 2024
  • …més substàncies, en lo que es conseguix un material que té les propietats de dos elements. Per eixemple: el formigó armat. El [[formigó]] és molt res * En [[ciència]], un material és qualsevol conglomerat de [[matèria]] o [[massa]].
    2 kB (281 paraules) - 01:09 11 jul 2018
  • …ant del tipo d'[[enllaç químic|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].
    5 kB (842 paraules) - 13:01 26 maig 2021
  • …ue manté units els [[àtom]]s (unió entre núcleus atòmics i els [[electrons de valència]], que es junten al voltant d'estos com un núvol) dels [[metal]] …línees [[tridimensional]]és que adquirixen estructures tals com: la típica de [[empaquetament compacte d'esferes]] (hexagonal compacta), cúbica centrada
    7 kB (1114 paraules) - 16:41 28 ago 2023
  • …ent químic]]. Poden formar part dels [[àtoms]], que sí que conserven estes propietats. …ment lligada al concepte històric d'[[àtom]]. Segons la definició original de [[Demòcrit]] un àtom era indivisible, per tant era impossible que existir
    1 kB (189 paraules) - 11:14 17 jul 2015
  • …transformacions i la seua evolució temporal entre estats instantàneus. Les propietats físiques a voltes es denominen [[observable]]s (especialment en [[mecànic …stra no interaccionen entre sí en un determinat procés físic o químic. Les propietats també poden ser classificades respecte a la seua distribució geomètrica
    4 kB (579 paraules) - 12:12 20 feb 2018
  • …[[Suïssa]] - † [[20 de maig]] de [[1978]]) fon un químic suís descobridor de l’[[EDTA]]. …ciat i despuix professor de química inorgànica i química analítica a l'ETH de Zúrich. Es retirà en l'any [[1973]].
    952 bytes (141 paraules) - 16:15 21 oct 2022
  • …ectrònics de la capa de valència]] ([[1958]]) i tots els métodos alvançats de [[química quàntica]]. …erint-se al "poder combinant d'un element" està registrat des de [[1884]], de l'alemà ''Valenz''.<ref>[http://www.etymonline.com/index.php?search=valenc
    8 kB (1327 paraules) - 08:55 24 abr 2024
  • …|fardachos gecko]] poden adherir-se a les parets i sostres, per les forces de Van der Waals.]] …àlic]] i [[Enllaç_covalent#Tipos_de_substàncies_covalents|enllaç covalent de tipo reticular]]) o a l'[[interacció electrostàtica]] d'[[ió]]ns en uns
    7 kB (1129 paraules) - 11:22 23 feb 2019
  • …s químiques''' són [[armes]] que utilisen les [[verí|propietats tòxiques]] de [[substància química|substàncies químiques]] per a matar, ferir o incap …evol substància química tòxica, sense importar el seu orige, en l'excepció de que siguen utilisats en propòsits permesos.
    2 kB (246 paraules) - 03:05 30 nov 2021
  • [[Archiu:Water molecule dimensions.svg|thumb|Geometria de la [[aigua|molècula d'aigua]].]] …Actualment, el principal model [[Teoria de Repulsió de Parells d'Electrons de Valéncia]] (TRPEV), empleada internacionalment pel seu gran predictibilita
    13 kB (2021 paraules) - 16:28 1 dec 2021
  • En química es coneix com a '''anàlisis quantitatiu''' a la determinació de l'abundància absoluta/relativa (moltes voltes expressada com [[concentraci …abundància absoluta o relativa pot ajudar en la determinació de les seues propietats específiques.
    4 kB (606 paraules) - 18:37 22 jun 2023
  • [[Image:Nitrogen-3D-vdW.png|thumb|Molècula de [[nitrogen]], N<sub>2</sub>]] …st. Una molècula està formada per dos [[àtoms]] o més, units per un enllaç químic.
    3 kB (395 paraules) - 07:21 9 maig 2024
  • …ó, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats. …lacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].
    5 kB (903 paraules) - 10:38 24 abr 2024
  • [[Archiu:Brillanten.jpg|thumb|El [[diamant]] és un mineral fet de [[carbono]] pur. ]] …s dir una estructura interna molt ordenada i una composició química i unes propietats físiques determinades i constants.
    6 kB (925 paraules) - 15:01 18 ago 2023
  • …humb|El [[flúor]] y el [[liti]] unint-se iónicament per a formar [[fluorur de liti]].]] [[File:NaF.gif|thumb|Enllaç iònic del fluorur de sodi.]]
    10 kB (1777 paraules) - 16:00 1 dec 2021
  • En química, la teoria de Brönsted-Lowry és una [[reacció àcit-base|teoria àcit-base]], proposta Segons esta teoria, els àcits són substàncies capaces de donar un protó ([[Protó|H<sup>+</sup>]]), mentres que les bases són capa
    5 kB (985 paraules) - 13:01 26 maig 2021
  • …És possible determinar la força de la càrrega nuclear observant el número de l'àtom. …En este cas, la càrrega nuclear efectiva pot ser calculada usant la [[llei de Coulomb]].
    4 kB (607 paraules) - 12:51 14 abr 2023
  • …bari''' (del [[grec]] Ba()´vç) és un element químic, metal alcalinotérreu, de color [[blanc]] [[groc|groguenc]] i dúctil. S'oxida en contacte en l'[[air …s específic. Est és el cas del mineral de bari més comú, la barita (sulfat de bari, BASE4), d'elevada densitat (4,5 g/cm³).
    5 kB (776 paraules) - 11:16 24 set 2023
  • …um of Chemical Terminology]]''</ref> També devem considerar la distribució de '''densitat electrònica''' al voltant d'un àtom determinat front a atres …volta en l'any [[1932]], com un desenroll més del seu [[teoria de l'enllaç de valència]].<ref name="paulingJACS">{{cita llibre |autor= Pauling, L.
    16 kB (2264 paraules) - 17:44 28 ago 2023
  • …lanc]] [[roig|rogenc]], que és paregut al [[ferro]] en moltes de les seues propietats per lo que s'utilisa en l'indústria metalúrgica i com a colorant per a fe …sencial per als mamífers en chicotetes cantitats. El Co-60, un radioisòtop de cobalt, és un important traçador i agent en el tractament del [[càncer]]
    4 kB (531 paraules) - 11:24 24 set 2023
  • …és un element químic, metal, de propietats paregudes a les del [[ferro]], de color [[gris]], llauger, dur i molt resistent a la corrosió. …is, baixa densitat i gran durea. És molt resistent a la corrosió per aigua de la mar, aigua regia i [[clor]].
    7 kB (1054 paraules) - 00:44 27 nov 2023
  • [[File:Si-polvo.jpg|thumb|250px|Pols de Silici]] …r pardo, més actiu que la variant cristalina, que es presenta en octaedres de color [[blau]] [[Gris|grisenc]] i lluentor metàlica.
    3 kB (498 paraules) - 16:10 29 abr 2024
  • …g]] brillant, molt dúctil i maleable, és bon conductor de l'electricitat i de la calor, forma diverses aleacions com ara el [[bronze]] i el [[llautó]]. === Propietats físiques ===
    8 kB (1300 paraules) - 11:26 24 set 2023
  • …ació perque en reaccionar un àcit en una base, estos neutralisen les seues propietats mútuament. …ris conceptes que proporcionen definicions alternatives per als mecanismes de reacció involucrats en estes reaccions, i la seua aplicació en problemes
    5 kB (796 paraules) - 18:34 22 jun 2023
  • …iu, és dir, que determina la ''cantitat'' de substància, medint el [[pes]] de la mateixa en una [[balança analítica]] i per últim sense portar a terme …ció de substàncies pures i en les relacions ponderals ([[estequiometria]]) de les [[reacció química|reaccions químiques]].
    4 kB (580 paraules) - 19:25 24 maig 2021
  • …s'oxida ràpidament en aire o [[aigua]]. La seua densitat és la mitat de la de l'aigua, sent el metal i element sòlit més llauger, bla i blanc. De la mateixa manera que els demés metals alcalins és univalent i molt react
    6 kB (971 paraules) - 10:18 14 oct 2023
  • [[Image:Neutrón-Estructura de Quarks.png|thumb|250px|Estructura de [[quark]]s d'un protó]] …nt, l'[[antiprotó]], té les mateixes característiques que el protó pero és de càrrega elèctrica negativa.
    3 kB (518 paraules) - 20:03 22 gin 2024
  • El '''crom''' (del [[grec]] χρωμα, color) és un element químic, metal, de color [[blanc]] [[argent|argentat]] dur i trencadiç, bon conductor del cal El cromo és un metal de transició dur, fràgil, color blanc agrisat i lluent. És molt resistent f
    5 kB (843 paraules) - 11:27 24 set 2023
  • …seua identitat o les seues propietats i que no és possible dividir per mig de processos [[química|químics]]. …existència no va quedar demostrada fins al [[sigle XIX]]. En el desenroll de la [[física nuclear]] en el [[sigle XX]] es va comprovar que l'àtom pot s
    19 kB (3127 paraules) - 16:14 18 abr 2024
  • L''''estronci''' és un element químic, [[metal]], de color [[groc]], bla, i molt oxidable. S'utilisa principalment en l'indústr L'estronci és un metal bla de color argentat lluent, algo maleable, també alcalí, que ràpidament es ox
    4 kB (665 paraules) - 17:56 29 set 2023
  • L''''escandi''' (del [[llatí]] scandium) és un element químic, metal, de color [[gris]] [[roig|rogenc]], que es troba dispers en alguns minerals. …lic de color blanc argentat, històricament s'ha classificat com un element de terres rares,​ junt en l'[[itri]] i els lantànits . Va ser descobert en
    5 kB (709 paraules) - 11:28 24 set 2023
  • …tema de [[Regadiu|regadius]], que es consumixen com a [[aliment]], ya siga de forma crua o preparada culinàriament. …es]] i [[Pimentó|pimentons]] se consideren hortalices, no fruites, a pesar de que la part comestible és un fruit.
    9 kB (1438 paraules) - 16:41 2 oct 2022
  • …umb|{{cita|Si he conseguit vore més llunt, ha segut perqué he pujat a coll de jagants.|Sir [[Isaac Newton]]}}]] …s una [[ciència]] [[ciències naturals|natural]] que estudia les propietats de l'[[espai]], el [[temps]], la [[matèria]], l'[[energia (física)|energia]]
    35 kB (5741 paraules) - 16:42 28 ago 2023
  • [[Archiu:Widmo1HNMR.png|thumb|Determinació de la composició d'una mostra per [[resonància magnètica nuclear]] ]] …diverses per determinar-ne la seua composició química; aixina com l'estudi de les tècniques per fer anàlisis i estudiar les senyes ([[quimiometria]]).
    28 kB (4837 paraules) - 01:09 21 set 2023
  • …nature Drinking Water 1.5L 20050508.jpg|thumb|180px|Envàs tipo [[botella]] de [[plàstic]] per a [[aigua]] mineral]] …r mercaderies en qualsevol fase del seu procés productiu, de distribució o de venda.
    13 kB (2128 paraules) - 12:07 12 abr 2022
  • | data_naix = [[7 de novembre]] de [[1867]] | data_mort = [[4 de juliol]] de [[1934]]
    36 kB (5788 paraules) - 19:38 27 ago 2023
  • …ectius principals era l'investigació de la [[pedra filosofal]], que hauria de permetre transformar qualsevol metal en [[or]]. L'alquimia tenia tres verte …rar-se per mig de l'[[oració]] i el [[dejuni]]. Incorporaven una bona part de [[màgia]] i [[misticisme]] en les seues creences, i tendien a considerar l
    69 kB (11 348 paraules) - 01:36 5 set 2023
  • | s2 = Dictadura de Francisco Franco | bandera = Bandera de la Segona República Espanyola
    48 kB (7769 paraules) - 12:59 16 abr 2024
  • …a teoria del [[galvanisme]] segons els experiments de [[Luigi Galvani]]. ''De viribus electricitatis in motu musculari commentarius'', [[1792]] ]] …ciència]] i de l'[[història de la tecnologia]] que s'encarrega de l'estudi de la seua aparició i evolució.
    153 kB (23 731 paraules) - 07:22 26 set 2023