Diferència entre les revisions de "Estàtua de la Llibertat"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut')
m
Llínea 2: Llínea 2:
 
«'''La llibertat allumenant el món'''» (en [[idioma anglés|anglés]] ''Liberty Enlightening the World''; en [[idioma francés|francés]] ''La Liberté éclairant le monde''), coneguda com l''''Estàtua de la Llibertat''', és un dels [[monument]]s més famosos de [[Nova York]], dels [[Estats Units]] i de tot lo [[Terra|món]]. Se troba en la [[illa de la Llibertat]] al sur de l'illa de [[Manhattan]], junt a la desembocadura del [[riu Hudson]] i prop de l'[[illa Ellis]]. Fon un regal dels [[França|francesos]] als [[Estats Units|estadounidencs]] en l'any [[1886]] per a commemorar el centenari de la [[Declaració d'Independència dels Estats Units]] i com un signe d'amistat entre les dos nacions. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1886]] en presencia del president estadounidenc de l'época, [[Grover Cleveland]]. L'estàtua és obra de l'escultor francés [[Frédéric Auguste Bartholdi]] i l'estructura interna fon dissenyada per l'ingenier [[Gustave Eiffel]].<ref name = UNESCO>UNESCO staff (1984). [http://whc.unesco.org/en/list/307 «Statue of Liberty»]</ref> L'arquitecte francés [[Eugène Viollet-le-Duc]] s'encomanà de l'elecció dels [[coure]]s utilisats per a la construcció de l'estàtua.
 
«'''La llibertat allumenant el món'''» (en [[idioma anglés|anglés]] ''Liberty Enlightening the World''; en [[idioma francés|francés]] ''La Liberté éclairant le monde''), coneguda com l''''Estàtua de la Llibertat''', és un dels [[monument]]s més famosos de [[Nova York]], dels [[Estats Units]] i de tot lo [[Terra|món]]. Se troba en la [[illa de la Llibertat]] al sur de l'illa de [[Manhattan]], junt a la desembocadura del [[riu Hudson]] i prop de l'[[illa Ellis]]. Fon un regal dels [[França|francesos]] als [[Estats Units|estadounidencs]] en l'any [[1886]] per a commemorar el centenari de la [[Declaració d'Independència dels Estats Units]] i com un signe d'amistat entre les dos nacions. Fon inaugurada el [[28 d'octubre]] de [[1886]] en presencia del president estadounidenc de l'época, [[Grover Cleveland]]. L'estàtua és obra de l'escultor francés [[Frédéric Auguste Bartholdi]] i l'estructura interna fon dissenyada per l'ingenier [[Gustave Eiffel]].<ref name = UNESCO>UNESCO staff (1984). [http://whc.unesco.org/en/list/307 «Statue of Liberty»]</ref> L'arquitecte francés [[Eugène Viollet-le-Duc]] s'encomanà de l'elecció dels [[coure]]s utilisats per a la construcció de l'estàtua.
  
El [[15 d'octubre]] de l'any [[1924]], l'estàtua fon declarada com [[Monument Nacional (Estats Units)|monument nacional dels Estats Units]] i el [[15 d'octubre]] de [[1965]] s'afegí l'[[illa Ellis]]. Des de [[1984]] està considerada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]].<ref name = UNESCO/>
+
El [[15 d'octubre]] de l'any [[1924]], l'estàtua fon declarada com [[Monument Nacional (Estats Units)|monument nacional dels Estats Units]] i el [[15 d'octubre]] de [[1965]] s'afegí l'[[illa Ellis]]. Des de [[1984]] està considerada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].<ref name = UNESCO/>
  
L'Estàtua de la Llibertat, ademés de ser un monument important en la ciutat de Nova York, se convertí en un símbol en Estats Units i representa, en un pla més general, la [[llibertat]] i [[emancipació]] en respecte a la [[opressió]]. Des de la seua inauguració en l'any 1886, l'estàtua fon la primera visió que tenien els immigrants europeus a l'aplegar a Estats Units despuix de la seua travessia pel [[oceà Atlàntic]]. En termens [[Arquitectura|arquitectònics]], l'estàtua recorda al famós [[Colós de Rodes]], una de les «[[set maravelles del món]]».
+
L'Estàtua de la Llibertat, ademés de ser un monument important en la ciutat de Nova York, se convertí en un símbol en Estats Units i representa, en un pla més general, la [[llibertat]] i [[emancipació]] en respecte a l'[[opressió]]. Des de la seua inauguració en l'any 1886, l'estàtua fon la primera visió que tenien els immigrants europeus a l'aplegar a Estats Units despuix de la seua travessia pel [[oceà Atlàntic]]. En termens [[Arquitectura|arquitectònics]], l'estàtua recorda al famós [[Colós de Rodes]], una de les «[[set maravelles del món]]».
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 07:15 17 gin 2019

Estàtua de la Llibertat

«La llibertat allumenant el món» (en anglés Liberty Enlightening the World; en francés La Liberté éclairant le monde), coneguda com l'Estàtua de la Llibertat, és un dels monuments més famosos de Nova York, dels Estats Units i de tot lo món. Se troba en la illa de la Llibertat al sur de l'illa de Manhattan, junt a la desembocadura del riu Hudson i prop de l'illa Ellis. Fon un regal dels francesos als estadounidencs en l'any 1886 per a commemorar el centenari de la Declaració d'Independència dels Estats Units i com un signe d'amistat entre les dos nacions. Fon inaugurada el 28 d'octubre de 1886 en presencia del president estadounidenc de l'época, Grover Cleveland. L'estàtua és obra de l'escultor francés Frédéric Auguste Bartholdi i l'estructura interna fon dissenyada per l'ingenier Gustave Eiffel.[1] L'arquitecte francés Eugène Viollet-le-Duc s'encomanà de l'elecció dels coures utilisats per a la construcció de l'estàtua.

El 15 d'octubre de l'any 1924, l'estàtua fon declarada com monument nacional dels Estats Units i el 15 d'octubre de 1965 s'afegí l'illa Ellis. Des de 1984 està considerada Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.[1]

L'Estàtua de la Llibertat, ademés de ser un monument important en la ciutat de Nova York, se convertí en un símbol en Estats Units i representa, en un pla més general, la llibertat i emancipació en respecte a l'opressió. Des de la seua inauguració en l'any 1886, l'estàtua fon la primera visió que tenien els immigrants europeus a l'aplegar a Estats Units despuix de la seua travessia pel oceà Atlàntic. En termens arquitectònics, l'estàtua recorda al famós Colós de Rodes, una de les «set maravelles del món».

Referències

  1. 1,0 1,1 UNESCO staff (1984). «Statue of Liberty»

Enllaços externs