Diferència entre les revisions de "Félix Azzati"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
| ocupació = Periodiste i polític. | | ocupació = Periodiste i polític. | ||
| data_naix = Novembre de [[1874]] | | data_naix = Novembre de [[1874]] | ||
| − | | lloc_naix = [[ | + | | lloc_naix = [[Càdis]], [[Espanya]] |
| − | | data_mort = † 20 de juny de [[1929]] | + | | data_mort = † [[20 de juny]] de [[1929]] |
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]], naixcut en [[ | + | '''Félix Azzati Descalci''' fon un [[periodisme|periodiste]] i [[polític]] [[Comunitat Valenciana|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]], naixcut en [[Càdis]] en l'any [[1874]], i mort en [[Valéncia]] el [[20 de juny]] de [[1929]]. |
| + | |||
| + | == Biografia == | ||
| + | |||
| + | Son pare, el [[Itàlia|italià]] Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un [[Giuseppe Garibaldi|garibaldi]] exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys. | Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al [[idioma espanyol|castellà]] a [[Luigi Pirandello|Pirandello]]. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys. | ||
| − | Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]] '' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]]- com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]]. | + | Va figurar entre els fundadors del periòdic ''[[El Pueblo]]'' i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de [[Vicent Blasco Ibáñez]], li succeiria en l'any [[1906]] com a director de ''El Pueblo'' (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en [[Valéncia]]. Fon triat diputat per la circumscripció de [[Valéncia]] en [[1908]] en una elecció parcial per a substituir a [[Adolf Gil i Morte]]. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a [[1923]]. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls [[anticlerical|anticlericals]] i va arribar a declarar la guerra a [[Dèu]] -com en el [[Congrés dels Diputats|Parlament]]. |
| − | En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim. | + | En [[Valéncia]] fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels [[anarco-sindicalisme|anarco-sindicalistes]], una força rellevant en [[Valéncia]] en l'época. Va mantindre al republicanisme [[valencià]] distanciat del [[Alejandro Lerroux|lerrouxisme]]. El seu paper en la [[folga]] ferroviària de [[1917]] és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim. |
Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]]. | Els seus restes reposen en el [[cementeri]] civil de la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
==Enllaços externs== | ==Enllaços externs== | ||
| + | |||
* [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977] | * [http://www.congreso.es/cgi-bin/docu/BRSCGI?CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=(10580).NDIP. Congrés de Diputats. Històric de Diputats 1810 - 1977] | ||
* [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati] | * [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01473952222370517421291/1.2i/1527/frame.html Referències de Carlos Esplá sobre la família Azzati] | ||
| + | * [https://www.levante-emv.com/opinion/2014/01/04/80-anos-academia-lengua-12836834.html 80 años de Academia de la Lengua - [[Carles Recio]] - ''Levante-EMV''] | ||
{{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}} | {{DEFAULTSORT:Azzati, Felix}} | ||
| Llínea 31: | Llínea 37: | ||
[[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]] | [[Categoria:Polítics de la Restauració borbònica]] | ||
[[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]] | [[Categoria:Diputats d'Espanya de la Restauració]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanistes]] | ||
| + | [[Categoria:Pancatalanisme]] | ||
Última revisió del 17:06 13 ago 2022
| Félix Azzati Descalci | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i polític. | ||
| Naiximent: | Novembre de 1874 | ||
| Lloc de naiximent: | Càdis, Espanya | ||
| Defunció: | † 20 de juny de 1929 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Félix Azzati Descalci fon un periodiste i polític valencià d'ideologia pancatalanista, naixcut en Càdis en l'any 1874, i mort en Valéncia el 20 de juny de 1929.
Biografia[editar | editar còdic]
Son pare, el italià Giovanni Azzati (en Valéncia sempre se li va conéixer per Juan Azzati) era un garibaldi exiliat, que havia segut director d'orquesta i es guanyava la vida com a paraigüer i adobacosis de trastos. La família es va establir en la ciutat de Valéncia.
Despuix d'una escolarisació primària bàsica, Azzati fon aprenent d'obrer forjador. Pero també va rebre de son pare una tradició artística en música i lliteratura. Va traduir al castellà a Pirandello. La seua formació caòtica li va portar a estudiar i concloure els estudis de Dret quan ya passava dels cinquanta anys.
Va figurar entre els fundadors del periòdic El Pueblo i entre els membres del Partido Republicano. Estret colaborador de Vicent Blasco Ibáñez, li succeiria en l'any 1906 com a director de El Pueblo (Blasco li va vendre el periòdic) i com a cap del partit en Valéncia. Fon triat diputat per la circumscripció de Valéncia en 1908 en una elecció parcial per a substituir a Adolf Gil i Morte. Seria reelegit successivament en set ocasions, fins a 1923. Fon processat per algunes de les seues campanyes, tant en prensa -va participar en aldarulls anticlericals i va arribar a declarar la guerra a Dèu -com en el Parlament.
En Valéncia fruïa de simpaties puix se li considerava un defensor dels interessos de la ciutat. Va tindre ell recolzament electoral dels anarco-sindicalistes, una força rellevant en Valéncia en l'época. Va mantindre al republicanisme valencià distanciat del lerrouxisme. El seu paper en la folga ferroviària de 1917 és controvertit, ya que tant en aquell moment com hui en dia es considera que va poder ser un agent provocador treballant per al govern, si be esta opinió no és unànim.
Els seus restes reposen en el cementeri civil de la ciutat de Valéncia.