Diferència entre les revisions de "Francesc Almela i Vives"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 12: Llínea 12:
 
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], 9 de novembre de [[1903]] - † [[Valéncia]], 24 de setembre de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
 
'''Francesc Almela i Vives''' ([[Vinaròs]], 9 de novembre de [[1903]] - † [[Valéncia]], 24 de setembre de [[1967]]). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta [[Valencians|valencià]].
  
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres sobre temàtica valenciana.
+
Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat ''La Nostra Parla''. Fundador de la revista lliterària ''Taula de Lletres Valencianes''. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'[[Hispanic Society of America|Hispanic Society de Nova York]]. Archiver de l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] i Croniste oficial de la ciutat ([[1963]]) i Fill Adoptiu ([[1966]]). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.
  
 
== Biografia ==
 
== Biografia ==

Revisió de 11:33 11 feb 2023

Francesc Almela i Vives
Almela i Vives.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Historiador i escritor.
Naiximent: 9 de novembre de 1903
Lloc de naiximent: Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 24 de setembre de 1967
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya

Francesc Almela i Vives (Vinaròs, 9 de novembre de 1903 - † Valéncia, 24 de setembre de 1967). Fon un historiador, investigador, publiciste, escritor i poeta valencià.

Llicenciat en Filosofia i Lletres en l'especialitat d'Història. President de l'entitat La Nostra Parla. Fundador de la revista lliterària Taula de Lletres Valencianes. Membre de les acadèmies: RAE, de l'Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l'Hispanic Society de Nova York. Archiver de l'Archiu Municipal de Valéncia i Croniste oficial de la ciutat (1963) i Fill Adoptiu (1966). Escrigué uns cent cinquanta llibres, la majoria sobre temàtica valenciana.

Biografia

Francesc Almela i Vives naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del Baix Maestrat. Fon fill de Francesc i Encarnació. Despuix dels primers estudis en Vinaròs la família es traslladà a la ciutat de Valéncia per motius professionals de son pare. Estudià el bachillerat, als dotze anys, en l'Institut General i Tècnic, actual Lluís Vives. Al catorze anys compaginà els seus estudis en el treball d'aprenent en una notaria al morir son pare.

En 1918 començà a escriure per al diari La Correspondencia de Valencia quan li arribà la vocació periodística i lliterària. En 1920 ingresà en l'Universitat de Valéncia per a estudiar Filosofia i Lletres. Despuix conseguí una beca i també es llicencià en 1924 en Ciències Històriques.

En l'universitat conegué a una companyera, Pepita Peris (Josefa Peris Yarzá) i se feren nóvios, en l'any 1927 es casaren. El matrimoni tingué dos fills, Francesc (1929) i María Josefa (1933).

S'inicià en la poesia i escrigué la seua primera obra titulada L'espill a trossos, pero pronte s'interessà també per l'història de la ciutat i del Regne de Valéncia fent un estudi detallat sobre la Catedral de Valéncia.

Almela i Vives tingué una llibreria del llibre vell i antic (librería de lance) en el carrer de les Comedies, junt a l'Universitat de Valéncia, tenia l'especial finalitat d'adquirir obres estranyes o no massa freqüents en els establiments habituals per haver desaparegut del mercat, conseguint una valiosa i insòlita colecció d'obres que només podien conéixer-se per catàlecs antics. Arribà a omplir el chalet de l'Associació de la Prensa que tenia en el passeig de Valéncia al Mar.

Alcançà tots els gèneros lliteraris, puix, ademés de la poesia i l'història - més d'un centenar de temes valencians en l'imprenta -, estrenà dos obres de teatre en llengua valenciana i traduí del francés diverses obres clàssiques (Mérimée i Gautier, entre atres), bona part d'elles per encàrrec de l'empresa Aguilar, de raïls valencianes. També traduí La Vita Nuova de Dante.

Participà en aquells anys (1927 a 1936) en totes quantes associacions, societats i grups lliteraris floriren en la ciutat de Valéncia, dirigí les publicacions: Nostra novela, Valencia atracción o Bona gent. Quan naixqué la revista Taula de Lletres Valencianes la veu d'Almela i Vives ya era La veu del temps.

Eixercí com a croniste de la ciutat i archiver municipal. Fon distinguit Fill adoptiu de Valéncia.

El 27 de novembre de 1931 estrenà en teatre Alcázar la seua comedia costumista en tres actes titulada L'antigor.

El reconeiximent fon general i ademés d'ingressar en diverses acadèmies nacionals i americanes, també fon acadèmic de número de la de Belles Arts de Sant Carles, del Centre de Cultura Valenciana, fon "Honorable escritor" de Lo Rat Penat i de la RAE.

En els últims anys de sa vida fon colaborador del periòdic Levante quan encara no tenia les sigles EMV, firmà en el seu nom i llinages o baix el pseudònim de "El Paseante", sent molt habitual en el suplement Valencia.

En els anys 50 del sigle XX guanyà el premi Flor Natural de Lo Rat Penat i també guanyà el premi Flor Natural en el Certamen Lliterari de Castelló de l'any 1952.

Foren contemporàneus de Francesc Almela i Vives, Enric Soler i Godes, Carles Salvador, Agustín Delgado o Juan Codina.

L'any 1997 es va incorporar a la Biblioteca Valenciana la biblioteca particular d'Almela i Vives, donada pels seus hereus. Està composta per 1.072 obres, principalment de temàtica valenciana, tant lliteràries, d'història, d'art i de ciències socials.

L'obra més important d'Almela i Vives és la titulada Valencia y su Reino (Valéncia, 1965), una gran obra que ha segut reeditada per l'Ajuntament de Valéncia en l'any 2004.

Obra

Portada del llibre

Algunes de les obres d'Almela i Vives:

Poesia

  • 1928 L'espill a trossos
  • 1933 Joujou
  • 1948 La llum tremolosa
  • 1950 La columna i les roses
  • 1955 Les taronges amargues

Novela

  • 1930 Novela d'una novela, Valéncia
  • 1935 La dama y el paladín, Buenos Aires

Teatre

  • 1931 L'Antigor, Teatre Alkázar de Valéncia, traduïda al castellà i estrenada posteriorment en Madrit
  • 1932 Lo que no ha segut, Valéncia
  • 1932 Lenin. Escenes de la revolució russa, junt a Josep Bolea, Valéncia. Traduïda al castellà i estrenada a Madrit l'any 1936
  • 1934 La muller... enganya al marit, Valéncia
  • 1954 La rondalla de l'estudiant, Valéncia

Investigació

  • 1927 Sant Vicent Ferrer, Barcelona
  • 1927 La catedral de Valéncia
  • 1929 Pomell de bibliòfils valencians, editat per la Societat Castellonenca de Cultura
  • 1928 Edició de Spill o Llibre de les dones de Jaume Roig en la colecció "Els nostres clàssics" de l'Editorial Barcino, Barcelona
  • 1930 The "barracas" (cottages) of Valencia
  • 1933 Vocabulario de la cerámica de Manises
  • 1934 La literatura valenciana
  • 1935 La Lonja de Valencia
  • 1936 Joan Lluís Vives, Barcelona
  • 1936 Teodor Llorente, editat per l'Ajuntament de València en motiu del centenari del naiximent de Llorente
  • 1942 Lucrecia Borja y su familia
  • 1945 El bibliógrafo Justo Pastor Fuster, editat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques
  • 1948 El "Llibre del Mustaçaf" y la vida en la ciudad de Valencia a mediados del siglo XVI
  • 1949 La bibliografía en España, Valéncia
  • 1951 La literatura valenciana durante la mitad del siglo XX
  • 1953 Folklore... rodado. Tartanas en el suelo de Valencia
  • 1955 Panorama històric de la literatura valenciana
  • 1956 El Escudo de Valencia
  • 1957 "Corregudes de joies". El deporte típico valenciano
  • 1958 El duc de Calàbria i la seua cort
  • 1965 Valencia y su Reino

Enllaços externs