Garrofó

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

El garrofó (Phaseolus lunatus) és una planta herbàcea anual de la família de les Fabaceae, cultivada als països càlits com a llegum.

Nom científic : L. var. lunatus (Sinònim : .), família de les Fabaceae, subfamília de les Faboideae, tribu de les Phaseoleae, subtribu de les Phaseolinae. Nom comú : garrofó, bajocó, fesol de la ferradura, mongeta de Lima.

Orige i distribució

Esta espècie és originària d'Amèrica tropical i subtropical : Mèxic, Belize, Costa Rica, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panamà, Veneçuela, Brasil, Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú. Hui és molt cultivada en països càlits.


Utilisació

És un gros fesol blanc en una textura untuosa i un sabor delicat. El seu temps de cocció és de 40 minuts després d'haver portat a ebullició l'aigua per a que la pell no se separe. Entra com ingredient principal en numeroses receptes de les Andes. Es considera com essencial en l'elaboració de la paella valenciana.