James Cook

James Cook FRS RN (Marton, North Yorkshire, 27 d'octubre de 1728 - Hawai, 14 de febrer de 1779) fon un navegant, explorador i cartógraf britànic.

Va realisar tres viages pel oceà Pacífic, durant els quals es van descriure en precisió grans àrees, i moltes illes i costes van ser documentades per primera vegada en mapas europeus.

Els seus majors èxits van ser el reclam per a Gran Bretanya de la costa este de Austràlia, descoberta pels espanyols en el sigle XVI; les illes Hawai, descobertes per l'espanyol Álvaro de Saavedra en 1527 i la circumnavegació i cartografia de Terranova i Nova Zelanda.

Primers anys

James Cook va tindre un orige humil. Va nàixer en Marton, North Yorkshire, prop de l'actual localitat de Middlesbrough. Els seus pares, Grace i James, feyen tasques rurals. El pare era immigrant escocés. En total eren cinc germans. James es va educar en l'escola de Great Ayton, ciutat a on tota la família s'havia mudat per raons laborals. Quan va tindre 13 anys, va començar a treballar en son pare en l'administració d'una granja.

En 1745 Cook va deixar el seu hogar pera treballar com a deprenent de botiguer en l'aldea de peixcadors de Staithes. Després d'un any i mig allí, l'amo de la botiga va trobar que James no era apropiat per a eixe treball, ho va portar portar a la ciutat portaria de Whitby i ho va presentar John i Henry Walker. Ells eren armadors prominents i estaven en el negoci del carbó. Cook fon prendre com a deprenent en una nau mercant de la chicoteta flota de barcos que transportaven carbó a lo llarc de la costa anglesa.

Una vegada que va completar el seu aprenentage de tres anys, va començar a treballar en barcos comercials del mar Bàltic, on va escalar ràpidament a través dels rancs de la marina mercant. En 1755 se li va oferir ser comandant del bergantí Friendship, pero al poc de temps es va postular com a voluntari al servici de la Royal Navy (Armada Real Britànica).

En 1755, el Regne de Gran Bretanya estava rearmant-se per al que fora el començament de la Guerra dels Set Anys. Cook va pensar que la seua carrera podria alvançar més ràpidament davall el servici militar. No obstant, açò requeria començar des de baix en la jerarquia naval i, al juny d'eixe any va començar com able seaman (mariner en experiència del menys dos anys), a bordo del HMS Eagle, davall l'autoritat del capità Hugh Palliser.

Vida familiar

En 1762 Cook es va casar en Elizabeth Batts, la filla d'un dels seus mentors. Van tindre sis fills: James, Nathaniel, Elizabeth, Joseph, George i Hugh. Quan Cook no estava navegant, residia en el East End de Londres.

Començament de la carrera naval en l'Armada Real Britànica

Durant la Guerra dels Set Anys, Cook va participar en el sege de la ciutat de Quebec, abans de la Batalla de les Planes d'Abraham, en 1759.

Allí va demostrar la seua habilitat per a la topografia i cartografia, i fon el responsable de fer mapes de gran part de l'entrada al riu Sant Llorenç durant el lloc, permetent al General Wolfe fer el seu atac de forma sorprenent sobre les Planes d'Abraham.

Entre 1763 i 1767, Cook va fer cartes sobre les irregulars costes de Terranova: entre 1763 i 1764, per l'estret nort-oest; entre 1765 i 1766, la costa del sur entre la Península Burin i Cape Ray; i, finalment, la costa oest durant l'any 1767. Estes cinc temporades de Cook van donar com a resultat el primer mapa a gran escala i de gran exactitut sobre el lloc. També van donar a Cook un gran domini en la pràctica topogràfica, realisada en condicions adverses, lo que va cridar l'atenció de la Royal Navy i la Royal Society, en un moment crucial, tant en la carrera personal de Cook com en la postura britànica de cara a als descobriments d'ultramar.

Primer viage (1768–1771)

En 1766, la Royal Society el va contractar per a viajar a l'oceà Pacífic, a fi d'observar i documentar el trànsit de Venus sobre el disc del Sol.

En 1768 Cook va sarpar al comandament del HMB Endeavour des de Anglaterra, va rodejar el Cap de Forns i va continuar cap a l'oest pel Pacífic, fins a arribar a Thaití el 13 d'abril de 1769, on s'havien de dur a terme les observacions. El trànsit de Venus estava pronosticat per al 3 de juny d'eixe any, per la qual cosa fins a eixe moment es va encarregar de la construcció d'un chicotet fort i observatori.

L'astrònom designat per a la tasca d'observació fon Charles Green, assistent de Nevil Maskelyne en la Royal Household. El principal propòsit de la missió era obtindre medicions que podrien ser usades en més precisió pera calcular la distància entre Venus i el Sol. Si es conseguia açò, llavors es podrien calcular les distàncies dels atres planetes coneguts basant-se en les seues òrbites relatives.

Green, Cook i Solander varen fer medicions per separat, que varen tindre variacions majors que els màrgens d'error esperats. La instrumentació que varen utilisar era adequada per a l'época, pero els mètodos utilisats no eliminaven els errors. Més tart, quan els seus resultats van ser comparats en els d'atres observadors del mateix acontenyiment des d'atres parts del món, el resultat no fon tan concloent o precís com s'havia esperat.

Una vegada que les observacions es varen completar, Cook va partir per a realisar el segon propòsit del seu viage: buscar en el Pacífic Sur senyals del continent més austral: Terra Australis. La Royal Society, i especialment Alexander Dalrymple, creïen que havia d'existir; no obstant, Cook tenia els seus propis dubtes respecte d'això. En l'ajuda de Tupaia, un haitià que tenia gran coneiximent de la geografia del Pacífic, Cook se les va arreglar per a arribar fins a Nova Zelanda, sent el segon europeu a arribar allí. Abel Tasman, en 1642, havia segut el primer. Cook va fer un "mapeo" de tota la costa de Nova Zelanda, cometent només alguns errors menors. També va descobrir el estret de Cook, que separa la illa Nort de la illa Sur, que Tasman no havia vist.

Després va partir en rumbo oest, pera intentar arribar a Terra de Van Diem-ne (hui Tasmaniana), que havia segut vista per Tasman, pera establir si formava part o no del llegendari continent austral. No obstant, varen ser forçats a mantindre un rumbo més cap al nort a causa dels forts vents. Quan varen divisar terra, Cook la va nomenar Punta Hicks, ya que Leuit Hicks fon el primer a divisar-la. Cook va pensar que podia ser Terra de Van Diem-ne, pero en realitat era part de la costa sur-est de Austràlia, i en açò es varen convertir en els primers europeus coneguts a trobar la costa este del continent.

El lloc besllumenat és generalment calculat com un punt a mitat de camí entre les actuals ciutats de Orbost i Mallacota, en l'estat de Victoria. Un nou reconeiximent de la zona, realisat en 1843, va tornar a batejar el lloc com a Cap Everard. Per al centèsim aniversari del besllumenament , el nom fon oficialment canviat per Punta Hicks novament.

El Endeavour va continuar rumbo al nort, vorejant la costa, mantenint la terra a la vista. Cook va cartografiar i va batejar en diferents noms a uns quants llocs. Després d'una semana, varen passar per una gran cala de poca profunditat. En este lloc, nomenat Kurnell, Cook i la seua tripulació varen tindre el primer contacte en el continent.

Al principi, Cook va nomenar al lloc Baïa Stingaree, a causa de la gran quantitat de rajades trobades allí; després fon canviat a Badia Botànic, i finalment a Baïa Botànica (Botany Bay), per les espècies úniques trobades per Banks, Solander i Spöring.

Este primer lloc en el qual varen parar, més tart fon fomentat (especialment per Banks) com un bon lloc per a establir un assentament i una colònia britànica. No obstant, quasi díhuit anys després d'esta primera arribada, quan el capità Arthur Phillip va arribar allí en 1788 per a establir un fort i una colònia penal, va trobar que la baïa i els seus voltants no eren un lloc tan promissori com havia segut descrit. Llavors, Phillip va donar órdens de moure's cap al nort, al lloc que Cook havia denominat Port Jackson pero no havia explorat en profunditat. Fon en un lloc de Sydney Cove que es va realisar l'assentament de Sydney. Durant alguns anys més, el lloc continuaria sent cridat generalment Botanic Bay. Ací es varen realisar les primeres expedicions científiques per a documentar la flora i la fauna d'Austràlia.

En este viage, Cook va tindre contacte en originaris del lloc, que eren de caràcter pacífic.

Cook va continuar cap al nort, mapejant la costa. Va haver-hi un contratemps quan el Endeavour va passar per la Gran barrera de coral el 11 de juny de 1770. El barco es va danyar sériament i el viage es va demorar quasi set semanes, mentres les reparacions eren fetes en la plaja (prop dels molls de l'actual ciutat de Cooktown, en la boca del riu Endeavour). Mentres varen estar allí, Joseph Banks, Herman Spöring i Daniel Solander varen fer la seua primera gran colecció de flora australiana. Allí, la tripulació va tindre trobades en els aborígens del lloc, que eren majorment pacífics. Pel contacte en la tribu Guugu Yimithirr, la paraula kangaroo (cangur) fon introduïda al idioma anglés, derivant de gangaroo; "kangaroo" no designava el nom de l'animal, sino l'expressió "no li entenc" que responien a les preguntes dels anglesos.

Una vegada que es varen realisar les reparacions, es va continuar en el viage, passant pel punt més nòrdic de la península Cap York, i després van navegar a través del estret de Torres, entre Austràlia i Papua Nova Guinea, que havia segut navegat per Luis Váez de Torres en 1604.

Fins a este moment de la travessia, Cook no havia perdut cap home a causa del escorbut; un èxit destacable i pràcticament desconegut en els viages de llarga distància per mar durant el sigle XVIII. Cook obligava la seua tripulació a menjar cítrics i chucrut, tot i que encara ningú entenia les raons per les quals ingerir estos aliments prevenia l'escorbut. Desafortunadament, va navegar cap a Batavia, la capital de les Índies Orientals Holandeses, per reparacions. Batàvia era coneguda pels seus brots de malària, i, abans que retornaren, gran part de la tripulació de Cook va sucumbir a esta malaltia i a atres com la disenteria; entre ells el haitià Tupaia, el secretari finés de Banks, el científic finés Herman Spöring, l'astrònom Charles Green i l'ilustrador Sydney Parkinson. La illa Spöring fon batejada aixina per Cook en honor a Herman Spöning i al seu treball durant el viage.

El Endeavour, el barco del primer viage, després donaria el seu nom al transbordador espacial Endeavour i al riu Endeavour.

Els diaris de Cook van ser publicats al seu tornada, en la qual cosa es va convertir en una espècie d'héroe entre la comunitat científica. No obstant, entre el públic en general, el botànic Joseph Banks fon un héroe més gran. Banks eventualment va intentar prendre l'autoritat del segon viage de Cook, pero va desistir del viage abans que este començara.

Segon viage (1772–1775)

Poc de temps després del seu tornada, Cook fon ascendiu del lloc que eixercia com Lloctinent (Lieutenant) a comandant (Màster and Commander). Llavors, una vegada més, fon comissionat per la Royal Society per a buscar la mítica Terra Australis. Durant el seu primer viage havia demostrat, per mig de la circumnavegació de Nova Zelanda, que no estava unida pel sur a una massa continental major, i encara que per mig de la cartografia de quasi la totalitat de la costa este d'Austràlia havia demostrat que era de tamany continental, se suponia que la buscada Terra Australis s'estenia cap al sur. A pesar de les evidències, molts membres de la Royal Society encara creïen que eixe continent havia d'existir.

Las naus Resolution i Adventure pintades per William Hodges en 1776.

En este viage, Cook va comandar la nau HMS Resolution, mentres que Tobies Furneauz va comandar la nau companyona HMS Adventure. L'expedició va circumnavegar el globus terraqüi a molt alta latitut sur, convertint-se en un dels primers a creuar el círcul polar antàrtic, el 17 de giner de 1773, conseguint 71º 10' sur. També va descobrir Geòrgia del Sur i les illes Sandwich del Sur. En la boira antàrtica, els dos barcos es van separar. Furneaux fon cap a Nova Zelanda, on va perdre alguns dels seus hòmens per una baralla en els Maoriés, i després va navegar cap a Gran Bretanya, mentres que Cook va continuar explorant l'Antàrtica.

Cook quasi va descobrir el continent antàrtic, pero va tornar cap al nort, en direcció a Tahití per a reproveir el barco. Després va reprendre el seu curs cap al sur en un segon intent infructuós de trobar el continent. En este tram del viage va portar en ell a un jove haitià cridat Omai, que va demostrar ser alguna cosa menys especialiste sobre l'Oceà Pacífic del que havia segut Tupaia en el primer viage. Durant el viage de tornada, van estar en les illes Friendly, illa de Pasqua i Vanuatu, en 1774. Els seus informes sobre el retorn del viage van posar quietut sobre el popular mit de Terra Australis.

Un atre èxit del segon viage fon l'ocupació reeixida del cronómetro K1, que va facilitar mesurar la llongitut de forma més precisa.

Al seu tornada, Cook fon ascendint en la jerarquia naval a capità, i se li va otorgar un retir honorari de la Royal Navy (com a oficial en l'Hospital de Greenwich), pero Cook no podia estar alluntat del mar.

Es va planificar un tercer viage per a trobar el pas del Nort-oest. Cook viajaria al Pacífic novament i esperava passar a l'Atlàntic, mentres que un viage simultàneu es programava la ruta contrària.

Tercer viage (1776–1779)

En el seu últim viage, Cook va comandar una vegada més el HMS Resolution, mentres que el capità Charles Clerke comandava el HMS Discovery . Ostensiblement, el viage fon planejat per a portar de tornada a Omai cap a Thaití; açò era el que el públic en general creïa, ya que s'havia convertit en una "curiositat" en Londres. Després de deixar a Omai, Cook va viajar cap al nort, i en 1778 es va convertir en el primer europeu a visitar les illes Hawai, a les que va nomenar illes Sandwich, pel Quart Comte de Sandwich, John Montagu, en eixe moment a càrrec de la Royal Navy. En Hawai fon tractat en gran reverència, ya que els natius van pensar que era una reencarnació del deu Lono. Des d'allí va viajar cap a l'est, per a explorar la costa oest de Amèrica del Nort. Va explorar i va fer mapes de la costa, des de California fins al estret de Bering.

El estret de Bering no va poder ser travessat per Cook, encara que va fer diversos intents. Cook havia començat a tindre algun trastorn estomacal des de feya algun temps, i açò és pres com a explicació al seu comportament irracional cap a la tripulació durant el viage.

Cook va tornar a Hawai en 1779. El 14 de febrer, en Kealakekua Bay, alguns hawayans van robar un bot chicotet pertanyent a Cook. Normalment, com els lladres eren comuns a Thaití i atres illes, es prenien rehens fins que les coses robades reaparegueren. Pero Cook va planejar prendre com a rehé al rei d'Hawai, Kalaniopuu. A causa de la irracionalitat dels seus actes, va tindre un altercat en una gran multitut de natius en la plaja, en lo que, durant l'escaramussa, es van disparar alguns tirs cap als hawayans i estos van acabar matant a Cook per a devorar-ho després.

Clerke es va fer càrrec de l'expedició i va fer un intent final de creuar per l'Estret de Bering. El Resolution i el Discovery van anar de tornada a Londres en 1780.

Llegat

Els onze anys de navegació de Cook per l'Oceà Pacífic van contribuir en gran manera a fer créixer els coneiximents europeus sobre la zona. Moltes illes, com l'illa de Pasqua i les illes Sandwich, van ser trobades per primera vegada per europeus, i el seu major èxit fon la creació de cartografia naval de grans àrees de l'Oceà Pacífic de gran precisió.

Per a la creació de mapes i cartes nàutiques ,és necessari conéixer la latitut i llongitut. Els navegants havien segut capaços de calcular la latitut de forma precisa des de feya sigles, medint la distància angular al Sol o a una atra estrela del firmament per mig d'un sextant; pero la llongitut és més difícil de determinar, ya que és necessari saber el temps transcorregut entre el migdia solar del punt orige (Greenwich) i el migdia solar del lloc on es troba l'observador. Fins a l'época de Cook no hi havia cronómetros que es pogueren usar en embarcacions en precisió.

Cook va calcular llongituts en exactitut durant el seu primer viage, a causa de les seues habilitats per a navegar, l'ajuda de l'astrònom Charles Green i usant les taules recentment publicades, Nautical Almanac, que contenien les distàncies entre la lluna i set estreles seleccionades. En el seu segon viage, va utilisar el cronómetro K1, fet per Larcum Kennedy, que era del tamany d'un rellonge de butaca. Era una còpia del rellonge H4 fet per John Harrison, el qual havia segut el primer en mantindre el mesurament del temps de forma encertada en el mar, al ser usat en el viage de Deptford a Jamaica, entre 1761 i 1762.

Van anar diversos artistes en el primer viage. Sydney Parkinson va realisar molts dels esbossos, completant més de 264 dibuixos abans de la seua mort, ocorreguda quasi al final del viage. Ells van ser d'immens valor científic per als botànics britànics. En la segona expedició de Cook va participar l'artiste William Hodges, qui va realisar pintures de paisages de Thaití, l'Illa de Pasqua i atres llocs.

Cook va estar acompanyat de diversos científics, les observacions i descobriments de la qual van agregar importància als viages. Els botànics Joseph Banks i Daniel Solander van anar en el primer viage. Entre abdós van recolectar més de 3.000 espècies de plantes.

Cook fon el primer europeu a tindre un contacte ampli en els habitants del Pacífic. Va navegar per unes quantes illes pròximes a Filipines, i inclús a illes chicotetes i més remotes en el Pacífic sur, i va arribar a l'encertada conclusió que hi havia una relació ètnica entre totes les persones del Pacífic, a pesar que es trobaren separades per grans distàncies.

Cook es va assegurar que la seua tripulació tinguera cítrics en la seua dieta, per a controlar l'escorbut, una malaltia molt comuna en este tipos de viages, causada per la falta de vitamina C en la dieta, la qual podia ser fatal si no era tractada.

Referències

Aughton, Peter. 2002. Endeavour: The Story of Captain Cook'S First Great Epic Voyage. Cassell & CO., Londres
John Cawte Beaglehole, biògraf de Cook i editor dels seus Resenyes
Edwards, Philip, ed. 2003. James Cook: The Journals. Preparat a partir dels manuscrits originals de J. C. Beaglehole 1955-67. Penguin Books, Londres
Williams, Glyndwr, ed. 1997. Captain Cook'S Voyages: 1768-1779. The Foli Society, Londres
Sydney Daily Telegraph. 1970. Captain Cook: His Artists - His Voyages. The Sydney Daily Telegraph Portfolio of Original Works by Artists Who sailed with Captain Cook. Australian Consolidated Pres, Sydney
Thomas, Nicholas. 2003. The Extraordinary Voyages of Captain James Cook. Walker & CO., Nova York. ISBN 0-8027-1412-9
Kippis, Andrew. 1788 The life of Captain James Cook... London : printed for G. Nicol; and G. G. J. and J. Robinson, 1788. Primera obra editada en espanyol en el títul "Història de la vida i viages del capità Jaime Cook" traduïda a l'espanyol per Cesari de Coma a Madrid en la Impremta Real en 1795.

Enllaços externs

Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/James_Cook de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.