Diferència entre les revisions de "Jordi Colomina Castanyer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Jordi Colomina Castanyer''' (Alcoy, 1952) és un filòlec valencià d'ideologia pancatalanista. == Biografia ==...»)
 
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{Biografia|
 +
| nom = Jordi Colomina Castanyer
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Filòlec i escritor.
 +
| data_naix = [[1952]] 
 +
| lloc_naix = [[Alcoy]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort =
 +
}}
 
'''Jordi Colomina Castanyer''' ([[Alcoy]], [[1952]]) és un filòlec [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].  
 
'''Jordi Colomina Castanyer''' ([[Alcoy]], [[1952]]) és un filòlec [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Pancatalanisme|pancatalanista]].  
  
Llínea 5: Llínea 16:
 
Jordi Colomina és catedràtic de Filologia catalana per l'[[Universitat d'Alacant]] i president de la Secció de Lexicografia de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).
 
Jordi Colomina és catedràtic de Filologia catalana per l'[[Universitat d'Alacant]] i president de la Secció de Lexicografia de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL).
  
Es va llicenciar en Filologia Romànica (especialitat de Filologia catalana) en l'Universitat de Barcelona l'any [[1976]] i es doctorà en Filologia Hispànica (especialitat Llinguística catalana) en l'Universitat d'Alacant en [[1983]].
+
Es va llicenciar en Filologia Romànica (especialitat de Filologia catalana) en l'Universitat de Barcelona l'any [[1976]] i es doctorà en Filologia Hispànica (especialitat Llinguística catalana) en l'Universitat d'Alacant en l'any [[1983]].
  
 
La seua investigació abarca diversos camps, com:
 
La seua investigació abarca diversos camps, com:
Llínea 18: Llínea 29:
 
== Obra ==
 
== Obra ==
  
Ha dirigit l'''Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' ([[Generalitat Valenciana]], 1994).  
+
Ha dirigit l'''Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' ([[Generalitat Valenciana]], [[1994]]) i ha publicat mig centenar d'artículs en revistes científiques. Ha colaborat en obres colectives com ''Diccionari Valencià'' (1995) de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV) i el ''Diccionari de la llengua catalana'' ([[1995]]) de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). Autor d'un capítul de la ''Gramàtica del  català comtemporani'' ([[2002]]), dirigida per Joan Solà.
  
 
És autor de llibres, com:  
 
És autor de llibres, com:  
  
* ''L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística'' (1985)
+
* ''L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística'' ([[1985]])
* ''El valencià de la Marina Baixa'' (1991)
+
* ''El valencià de la Marina Baixa'' ([[1991]])
* ''Els valencians i la llengua normativa'' (1995)
+
* ''Els valencians i la llengua normativa'' ([[1995]])
* ''Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica'' (1999).  
+
* ''Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica'' ([[1999]]).  
  
Ha publicat diversos artículs en revistes científiques. Ha colaborat en obres colectives com ''Diccionari Valencià'' (1995) de l'[[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV) i el ''Diccionari de la Llengua Catalana'' (1995) de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC). És també autor d'un capítul de la ''Gramàtica del Català Contemporani'' (2002) dirigida per Joan Solà.
+
== Cites ==
 +
 
 +
{{Cita|Ahora creo que ha llegado la hora de actuar sobre los hábitos ortográficos de los valencianos. Ya hemos conseguido una cierta tradición valenciana de escribir el valenciano de una determinada manera desde hace unos años, y se actuó con prudencia, pues se temía que los valencianos no aceptaran determinados cambios. Yo creo que ahora es el momento de introducir más cambios. Por ejemplo, la acentuación. Tenemos que acentuar todos igual, por tanto propongo que los occidentales tenemos que aceptar la norma oriental. Dicho entre paréntesis, la morfología verbal es la única cosa que aún no podemos unificar. El momento no es bueno todavía, no podemos. Creo que puede ser en 15 o 20 años si la comunicación sigue aumentando entre los países catalanes podremos alcanzar esa unificación. Éstas son unas propuestas para que los valencianos nos adaptemos a la ‘norma barcelonesa'}}
 +
 
 +
* "Actes de les Jornades sobre normes i planificació lingüístiques" (1994). Jordi Colomina. Citat per Josué Ferrer en l'artícul: "Els més grans intelectuals catalans han negat l'unitat de les llengües" (Valéncia hui, 3.6.2007).
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL)
 +
* [[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]] (IIFV)
 +
* [[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC)
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20160929/41666566492/diccionari-normatiu-valencia-avl-ramon-ferrer-jordi-colomina-pp.html La AVL publica el Diccionari que intentó bloquear el PP - ''La Vanguardia'']
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Valencians]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Escritors valencians]]
 +
[[Categoria:Filòlecs]]
 +
[[Categoria:Filòlecs valencians]]
 +
[[Categoria: Catalanisme]]
 +
[[Categoria:Pancatalanisme]]
 +
[[Categoria:Acadèmics AVLL]]
 +
[[Categoria:AVLL]]

Última revisió del 13:43 13 nov 2022

Jordi Colomina Castanyer
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Filòlec i escritor.
Naiximent: 1952
Lloc de naiximent: Alcoy, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Jordi Colomina Castanyer (Alcoy, 1952) és un filòlec valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Jordi Colomina és catedràtic de Filologia catalana per l'Universitat d'Alacant i president de la Secció de Lexicografia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

Es va llicenciar en Filologia Romànica (especialitat de Filologia catalana) en l'Universitat de Barcelona l'any 1976 i es doctorà en Filologia Hispànica (especialitat Llinguística catalana) en l'Universitat d'Alacant en l'any 1983.

La seua investigació abarca diversos camps, com:

  • la gramàtica històrica
  • l'història de la llengua
  • la lexicografia i
  • la dialectologia valenciana-catalana-balear.

S'ha especialisat sobretot en l'estudi del català.

Obra[editar | editar còdic]

Ha dirigit l'Atles Lingüístic de la Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana, 1994) i ha publicat mig centenar d'artículs en revistes científiques. Ha colaborat en obres colectives com Diccionari Valencià (1995) de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) i el Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Autor d'un capítul de la Gramàtica del català comtemporani (2002), dirigida per Joan Solà.

És autor de llibres, com:

  • L'alacantí: un estudi sobre la variació lingüística (1985)
  • El valencià de la Marina Baixa (1991)
  • Els valencians i la llengua normativa (1995)
  • Dialectologia catalana: Introducció i guia bibliogràfica (1999).

Cites[editar | editar còdic]

Ahora creo que ha llegado la hora de actuar sobre los hábitos ortográficos de los valencianos. Ya hemos conseguido una cierta tradición valenciana de escribir el valenciano de una determinada manera desde hace unos años, y se actuó con prudencia, pues se temía que los valencianos no aceptaran determinados cambios. Yo creo que ahora es el momento de introducir más cambios. Por ejemplo, la acentuación. Tenemos que acentuar todos igual, por tanto propongo que los occidentales tenemos que aceptar la norma oriental. Dicho entre paréntesis, la morfología verbal es la única cosa que aún no podemos unificar. El momento no es bueno todavía, no podemos. Creo que puede ser en 15 o 20 años si la comunicación sigue aumentando entre los países catalanes podremos alcanzar esa unificación. Éstas son unas propuestas para que los valencianos nos adaptemos a la ‘norma barcelonesa'
  • "Actes de les Jornades sobre normes i planificació lingüístiques" (1994). Jordi Colomina. Citat per Josué Ferrer en l'artícul: "Els més grans intelectuals catalans han negat l'unitat de les llengües" (Valéncia hui, 3.6.2007).

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]