José Martínez Araque

José Martínez Araque
Expojmarta.jpg
Cartell anunciador de l'exposició de giner de l'any 2020
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Pintor
Naiximent: 20 de giner de 1929
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1 de setembre de 2017
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya


José Martínez Araque, (Valéncia, 20 de giner de 1929 - † Valéncia, 1 de setembre de 2017), pintor valencià.

De chiquet, la seu família es va traslladar a viure a Benimamet, a on va residir el restant de la seua vida.

De molt jove, desperta en ell el gust pel dibuix i la pintura, per això cursa estudis de dibuix artístic en l'Escola d'Arts i Oficis de Valéncia.

Entrà a formar part del grup de pintors “Pont de Fusta” de la mà de Vicente Abella i Vázquez Castell.

Es decantà per la tècnica de l'aquarela, que perfeccionà en el temps, per la seua bona observació, i els bons consells del seu amic, el pintor José Estellés.

Aquarela de José Martínez Araque (1980)

Realisà exposicions individuals en Valéncia, en Sogorp, en la Diputació General d'Aragó en Terol, en l'Ajuntament de Bronchales, en l'Ajuntament d'Arcs de les Salines, en les cases de cultura de Godella, Burjassot, Catarroja i Sedaví.

La seua última exposició va ser en Valéncia en març de l'any 2006. També participa en numeroses exposicions colectives.

Obté premis com el Diploma del Segon Certamen Nacional d'Aquarela “José Segrelles” d'Albaida (Valéncia, 1987), Diploma de l'Agrupació Espanyola de Aquarelistes en l'Exposició Nacional d'Aquarela en Madrit (1991), Premi Especial de la CAM a la “Millor obra Presentada” en el 1º Concurs de Pintura per a Majors de la Ciutat de Valéncia (decembre-2003); 1º Premi de la CAM en la modalitat d'oli en el 2º Concurs de Pintura per a Majors de la Ciutat de Valéncia (giner 2005).

Obres seues es troben en coleccions particulars de Guatemala, Nova York, San Francisco i Suïssa.

Jerónimo Beltrán va dir que “Martínez Araque té una pinzellada solta, ràpida i neta, i que les seues composicions són sugerents, conseguint una notòria “humitat” aquarelística”.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar