Juan García Sentandreu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Juan García Sentandreu és un polític espanyol, va nàixer en Valéncia en 1960. Llicenciat en dret, va realisar els cursos de Doctorat en Ciència Política i Dret Constitucional. És autor de diversos llibres: Fronteres per estendre, Els claus del pacte de la llengua, Breu Història de Valéncia, La gran estafa de l'AVLl, estes tres últims en edició bilingüe castellà-llengua valenciana. Ha escrit també diversos manuals sobre temes de discapacitat: Dret pera la discapacitat; els CEE i Directori de CEE i llegislació aplicable. Està en possessió del Premi Nacional d'Integració per la seua dedicació a l'ocupació de persones en discapacitat síquica.[1]. És president fundador de la Federació Valenciana de Centres Especials d'Ocupació de Persones en Discapacitat FEVALCEE..

Va militar en la seua joventut en el Sindicat Espanyol Universitari, adscrit a Falange Espanyola. En 1983 fundà Alternativa Universitària, associació estudiantil que va impugnar davant dels tribunals diversos acorts de la Junta de Govern i Claustre de la Universitat presidida per Ramón Lapiedra, arribant a guanyar davant del Tribunal Suprem una sentència que declarava nula la imposició llingüística per part de la Universitat, conseguint en això notorietat social a causa del debat llingüístic valencià-català que encara existix en la societat i en la política valenciana.[2]

Funda l'Associació Valenciana de Professionals Universitaris i en juny de 1994 fon triat president del Grup d'Acció Valencianista fins a l'any 2002 que abandona voluntàriament el càrrec per a fundar el partit polític Coalició Valenciana que es presenta com a defensor del "foralisme constitucional" de tendència "conservadora". Des de Coalició Valenciana s'han promogut diverses campanyes de boicot als productes catalans i s'ha encorajat el debat llingüístic del valencià com a llengua independent del català.

Juan García és president Foral de Coalició Valenciana i va ser el candidat a l'alcaldia de Valéncia en les eleccions autonòmiques de maig del 2007 i al Senat de març del 2008.

Des de determinats círculs polítics i periodístics se li ha acusat de mantindre posicions "extremistes" i de promoure un discurs "xenòfop" enfront de Catalunya. També se li acusa d'haver participat en diversos atacs a entitats i partits contraris a la seua ideologia. El 17 de juny del 2008 fon detingut a causa d'un altercat que va mantindre en el carrer en Elena Muñoz Carpi, número 2 del partit en la ciutat de Valéncia. Davant del Jujat de violència sobre la dona abdós van negar que fora violència dins d'una relació de parella sino una discussió relacionada en el partit. Per això, el Jujat de violència de genere així com el d'Instrucció van archivar la causa i va ser posat en llibertat sense càrrecs [3]

Referències

Enllaços externs