Diferència entre les revisions de "Lambert Palmart"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 16: Llínea 16:
 
No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de la imprenta. En començar la segona metat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].
 
No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de la imprenta. En començar la segona metat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la [[Corona d'Aragó]]; disponia de conexions en [[Marsella]] i [[Gènova]]), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'[[Europa]], com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el [[Tirant lo Blanch]] en l'any [[1490]].
  
Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué seu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havia diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs. També destacaven una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].
+
Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué seu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'[[Àfrica]] durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs. També destacaven una important biblioteca en la [[Catedral de Valéncia|Catedral]] i posteriorment, la biblioteca del [[Monasteri de Sant Miquel dels Reis]], del duc de Calàbria, l'home de la virreina [[Germana de Foix]].
  
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 
[[Categoria:Impressors]]
 
[[Categoria:Impressors]]

Revisió de 17:22 28 maig 2022

Lambert Palmart fon un impressor d'origen flamenc, afincat en Valéncia en el sigle XV, responsable de l'edició del primer llibre imprès en valencià i, que fon també el primer llibre literari imprès en la Península Ibèrica: Les obres o trobes davall scrites les quals tracten de la sacratíssima Verge Maria.

Encara que les Les obres o trobes... no porten peu d'imprenta, es pot assegurar que pertanyen al taller de Palmart per l'anàlisi del paper (filigranes, o marques d'aigua) i la tipografia, que coincideixen en títuls posteriors del taller.

Les obres o trobes és un recull de quaranta poemes en valencià, quatre en castellà i un en italià, presentats a un certamen poètic que havia tingut a Bernat Fenollar com a secretari del jurat. La tipografia emprada per Palmart és romana, de tradició humanística italiana, enfront de la lletra gòtica que predominava en els impressors alemanys i, per tant, en els primers impresos europeus.

Atres impresos

Del mateix taller d'impressió dirigit per Palmart va eixir també la nomenada Bíblia Valenciana, impresa entre febrer de 1477 i març de 1478, traducció completa al valencià dels textos bíblics, atribuïda a Bonifaci Ferrer –germà de sant Vicent Ferrer. També publicà un Salustri i el Comprehensorium de Joan Filipò (1475). També imprimí el Primer del Crestià de Francesc Eiximenis en l'any 1483, i la primera mitat del Dotzè del Crestià, també de Francesc Eiximenis, en l'any 1484.

Un argenter castellà resident a València, Alfonso Fernández de Córdoba, va aprendre de Palmart i va treballar també per als germans Vizlant.

Palmart va continuar el negoci fins a l'any 1493 i va publicar una dotzena de títols en total.

Imprenta en Valéncia

No per casualitat va ser la ciutat de Valéncia un bressol de la imprenta. En començar la segona metat del sigle XV era una ciutat en auge dins de la Corona d'Aragó; disponia de conexions en Marsella i Gènova), i fruia d'una burgesia emprenedora. Això va atraure comerciants i artesans del nort d'Europa, com el mateix Palmart, o com Nicolau Spindeler, que imprimiria el Tirant lo Blanch en l'any 1490.

Ademés, en Valéncia ya hi havia una tradició de bibliofília des del temps dels àraps: des del sigle XII hi tingué seu una escola de calígrafs, que posteriorment a la conquesta cristiana varen mantindre la producció al nort d'Àfrica durant un sigle. En temps islàmics hi havia biblioteques importants (alcoràniques, de medicina, de lliteratura...). A partir de la conquesta, el llibre era considerat una joya. En la ciutat hi havien diversos tallers de miniaturistes (que formen la nomenada Escola valenciana, a banda dels calígrafs. També destacaven una important biblioteca en la Catedral i posteriorment, la biblioteca del Monasteri de Sant Miquel dels Reis, del duc de Calàbria, l'home de la virreina Germana de Foix.