Moneda jaquesa

Revisió de 15:50 12 jun 2013 per Admin (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - 'a la resta ' a 'al restant ')

El diners jaquesos o diners aragonesos és un tipos de moneda de velló emesa en el Regne d'Aragó des de la segona mitat del sigle XI fins a 1728.

Les acunyacions de diners aragonesos comencen en Jaca cap a 1085, durant el regnat de Sancho Ramírez, (1063-1094). La seua tipologia inicial fon la de l'anvers en perfil del rei i en el revers la creu processional sobre fill en floritures de branques als costats, image que en la Edat Moderna s'associarà a l'emblema del Arbre de Sobrarbe i que apareixerà en el primer quarter del escut d'Aragó. A partir del regnat de Jaume I d'Aragó, el Conquistador, la creu florejada sobre fill de les emissions de Sancho Ramírez, Pere I i Alfons I el Batallador fon substituïda per una creu pontifical de doble travesser (posteriorment coneguda en heràldica com creu de Lorena).

En Alfons II d'Aragó els diners jaquesos va mantindre la seua llei; posteriorment, Jaume I el Conquistador la va reduir, disminuint el seu grossor a la mitat.

Ademés de en Haca, també van ser emesos diners en atres seques, com Monsó (regnat de Pere I d'Aragó) o fugaçment Sarinyena (davall Jaume I el Conquistador), provablement per a suministrar numerari a Tortosa, per on circulava el diner jaqués i que fins a 1280 va estar adscrita al regne privatiu d'Aragó en la zona del marge dret de l'Ebre.[1]

Cap a 1340 la seca des d'on s'emetia els diners aragonesos fon traslladada per Pere IV el Cerimoniós a Saragossa. En el sigle XIV els diners jaquesos s'havien revalorisat respecte al restant dels estats de la Corona d'Aragó. Vàlua un terç més que el valencià i el de Barcelona, i el doble que els diners mallorquines, sardes i corsos.

Orige dels diners jaqués

Prové del dinero (llatí denarius), moneda del Imperi Carolingi. En l'establiment del poder franc en la Marca Hispànica s'inicia en la Península Ibèrica l'acunyació de diners navarro, aragonés i català, si be en atres territoris com en el cas Valéncia, acunyaven atres monedes en época dels moros.

Fins al sigle VIII la moneda de referència europea fon el sou d'or (sòlit o solidus) bizantí. A l'introduir moneda de menor valor per als intercanvis comercials (plata i moneda de velló), el sistema monetari carolingi va vore com la moneda de plata desplaçava de la circulació a la d'or, en un procés afavorit per l'escassea d'este metal en el comerç alt-migeval de la Europa continental.

Aixina, desapareguts els sòlits d'or carolingis, es van convertir en moneda de conte, en valor de 12 diners de plata, que van passar a ser la moneda circulant i la de referència. Dotze diners carolingis equivalien a un sou, i vint sous, a una lliura de plata, que era una unitat de pes de 400 grams. Per tant una lliura equivalia a 240 diners o 12 sous. Este sistema monetari fon adoptat pels comtats de la Marca Hispànica i moltes atres zones d'Europa, arribant en el Regne Unit a mantindre's fins dates relativament recents.

Els diners carolingis de plata fon l'unitat monetària en l'Imperi Carolingi . Fon acunyada en una llei de la màxima purea, i va rebre el nom de argent-le-roi. Estos diners van ser acunyats també en la Marca Hispànica i, per tant, molt provablement en el comtat d'Aragó.

No obstant, en la progressiva independència dels comtats carolingis hispans, les seues acunyacions de moneda van anar degradant-se, i els diners de plata va passar a ser una aleació de plata i coure, és dir, lo que es coneix com moneda de velló, i la moneda de gran valor circulant en estos territoris fon el dinar andalusí (moneda d'or) i el dirhem (de plata), quedant els diners relegats al comerç detalliste. En el naiximent del Regne d'Aragó, la moneda de referència va passar a ser una lliura de conte, un sou també desaparegut i els dinars i dirhemes andalusins, utilisats fonamentalment en operacions contables d'importància, com van ser el pagament de les pàries.

Està documentat també un rar cas d'acunyació de moneda d'or de Sancho Ramírez, el mancuso jaqués («mancusos iacensis» o «auro d'Iacca»), que responien a la mateixa tipologia dels diners de velló i van adoptar una llei baixa (or d'uns 18 quilats). És possible que fora una emissió especial, que no va arribar a circular, i que es va deure a la necessitat del pagament de mig miler de mancusos d'or anuals a la Santa Seu al ser reconegut Sancho Ramírez com a rei d'Aragó pel papa i enfeudat per esta quantitat als Estats Pontificis després del viage del rei aragonés a Roma de 1068. També va existir moneda divisionària dels diners: el óbol, el valor i pes del qual era la mitat d'un diners.

Els humils diners de velló de Sancho Ramírez, tenien una llei quaternal, és dir, una aleació d'un terç de metal de plata per dos de coure. La seua tipologia fon molt simple. L'anvers dels diners «sanchete» reproduïa un bust del rei molt esquemàtic en la llegenda SANCIVS.REX. El revers portava el mal nomenat “arbre de Sobrarbe”, en realitat una creu sobre fill en ramificacions florals als seus costats, lo que Jaume I el Conquistador va denominar «arbor ad modum Floris» (arbre a manera de flor), lo que va començar a establir l'analogia i confusió posterior en l'carrasca de Sobrarbe, i la llegenda ARA-GON o IACCA, encara que en Pere I d'Aragó apareix també emissions del Regne de Monsó en la llegenda MON-SON, acapto o conquista personal establida en 1089 pel llavors príncip Pere. Hi ha una atra acunyació de diners de Sancho Ramírez en la llegenda ARAGONENSI.

Referencies

  1. Agustín Ubieto Arteta, «Poblacions on corria la moneda jaquesa(1279-80)», Com es va formar Aragó, Saragossa, Institució «Ferrando el Catòlic», reimpressió digital de la primera edició de 1982.

Bibliografia

  • «Dinero», Grande Enciclopedia Aragonesa en línea.
  • «Numismática y sigilografía» [de la Corona de Aragón], en Ernest Belenguer, Felipe V. Garín Llombart y Carmen Morte García, La Corona de Aragón. El poder y la imagen de la Edad Media a la Edad Moderna (siglos XII - XVIII), Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior (SEACEX), Generalidad Valenciana y Ministerio de Cultura de España - Lunwerg, 2006. ISBN 84-9785-261-3.
  • «Laso monedas», en La Edad Media en la Corona de Aragón. Parte Segunda: Laso instituciones.
  • Royo Ortín, Marco L., La moneda en el Reino de Aragón, www.numisma.org 2008.

Enllaços externs