Diferència entre les revisions de "Pascual Cervera i Topete"
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. | Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. | ||
| − | Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en 1888, i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En 1891 fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa. | + | Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any [[1888]], i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En [[1891]] fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa. |
| + | |||
| + | Entre el [[14 de decembre]] de [[1892]] i el [[23 de març]] de [[1893]] va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura [[1893]]-[[1894]], fon elegit senador per [[Càdis]] i durant la llegislatura [[1898]]-[[1899]] per [[Albacete]]. En [[agost]] de [[1893]] és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la [[guerra chinenc-japonesa]] i l'influència dels [[Estats Units]] en les colónies de [[Filipines]] i les [[Antilles]]. | ||
(Secció per completar) | (Secció per completar) | ||
Revisió de 13:22 23 març 2024
Pascual Cervera i Topete (Medina Sidonia (Càdis) 18 de febrer de 1839 - † Puerto Real (Càdis) 3 d'abril de 1909) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola.
Biografia
Ingressà en el colege naval als 13 anys el 30 de juny de l'any 1852 i fon ascendit a Guardamarina en l'any 1855, prestant servici durant la campanya d'Àfrica en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez.
Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a Filipines, baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en l'any 1865.
Entre els anys 1865 i 1868, se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.
Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del Cantó de Càdis. Despuix de la Revolució Cantonal, fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any 1876 fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de l'any 1879. A finals de l'any 1880 fon designat Comandant Militar de Marina de Cartagena.
Va presidir la Comissió Constructora del blindat Pelayo, del que en l'any 1888, i en José Ferrándiz y Niño com a segon al mando, fon el primer comandant com a part de la seua primera dotació, rebent durant la seua estància en França la Legió d'honor. En 1891 fon nomenat director tècnic i administratiu de les drassanes del Nervión, contractats per a portar a terme la finalisació de la construcció de les tres creuers blindats de la classe Infanta María Teresa.
Entre el 14 de decembre de 1892 i el 23 de març de 1893 va eixercir com a ministre de marina. Durant la llegislatura 1893-1894, fon elegit senador per Càdis i durant la llegislatura 1898-1899 per Albacete. En agost de 1893 és nomenat Cap de la Comissió de Marina d'Espanya en Londres, prenent part en la Conferència Naval Europea, realisant llabors d'interlocució en empreses constructores navals i d'interlocutor en diferents ministeris en lo que afectava als assunts marítims, principalment en la guerra chinenc-japonesa i l'influència dels Estats Units en les colónies de Filipines i les Antilles.
(Secció per completar)