Diferència entre les revisions de "Pascual Cervera i Topete"
m |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Pascual Cervera i Topete''' (Medina Sidonia ([[Càdis]]) 18 de febrer de [[1839]] – Puerto Real (Càdis) 3 d'abril de [[1909]]) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola. | + | '''Pascual Cervera i Topete''' (Medina Sidonia ([[Càdis]]) [[18 de febrer]] de [[1839]] – Puerto Real (Càdis) [[3 d'abril]] de [[1909]]) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Ingressà en el colege naval als 13 anys el 30 de juny de [[1852]] i fon ascendit a Guardamarina l'any [[1855]], prestant servici durant la campanya d'[[Àfrica]] en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez. | + | Ingressà en el colege naval als 13 anys el [[30 de juny]] de l'any [[1852]] i fon ascendit a Guardamarina en l'any [[1855]], prestant servici durant la campanya d'[[Àfrica]] en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez. |
| − | Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a [[Filipines]], baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en [[1865]]. | + | Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a [[Filipines]], baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en [[1865]]. |
Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís. | Entre els anys [[1865]] i [[1868]], se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís. | ||
| − | Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. | + | Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del [[Cantonalisme|Cantó de Càdis]]. Despuix de la [[Revolució Cantonal]], fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any [[1876]] fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de [[1879]]. A finals de l'any [[1880]] fon designat Comandant Militar de Marina de [[Cartagena]]. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:11 16 abr 2018
Pascual Cervera i Topete (Medina Sidonia (Càdis) 18 de febrer de 1839 – Puerto Real (Càdis) 3 d'abril de 1909) fon un militar i destacat Almirant de l'Armada Espanyola.
Biografia
Ingressà en el colege naval als 13 anys el 30 de juny de l'any 1852 i fon ascendit a Guardamarina en l'any 1855, prestant servici durant la campanya d'Àfrica en la fragata d'hèliç Princesa d'Astúries i en el Vasco Núñez.
Quan va complir 21 anys va rebre el despaig d'Alferes de Nau. Fon enviat posteriorment a Filipines, baix les órdens de Casto Méndez Núñez. Lluità contra els rebels malais i en els assalts als forts de la Cotta i de Pagalugan, a on fon ascendit a Tinent de Nau en atenció pels mèrits de guerra. Continuà en Filipines realisant treballs d'hidrografia i alçant cartes dels centenars d'illes de l'archipèlec, retornant a la península en 1865.
Entre els anys 1865 i 1868, se li encarregà la formació de guardamarines a bordo de la nau de llínea Francisco d'Assís.
Ascendix a Capità de fragata i pren part en la guerra carlista i en la defensa de l'Atarassana de la Carraca durant la proclamació del Cantó de Càdis. Despuix de la Revolució Cantonal, fon enviat de nou a Filipines, al mando de la corbeta d'hèliç Santa Lucía, on va tindre que intervindre en accions de guerra, especialment en Mindanao. En l'any 1876 fon nomenat Governador de l'archipèlec de Joló. De regrés a la península, i despuix d'ocupar diversos càrrecs en el ministeri de la marina, va rebre el mando del buc escola de guardamarines, la corbeta Ferrolana a mitan de 1879. A finals de l'any 1880 fon designat Comandant Militar de Marina de Cartagena.