Perpinyà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Perpinyà

Perpinyà
Perpignan

Archiu:Escut perpinya.png
País : Flag of France.png França
Com. Autònoma: 20px Lengadocian-Rousillon
Província:
Comarca:
Partit judicial:
Ubicació: 42°41′55″N 2°53′44″E
Altitut: 15 msnm
Superfície: 68,07 km²
Població: 117.500 hab.
Densitat: 1.726,16 hab./km²
Gentilici: Perpinyanenc/a.
Predomini llingüístic: Francés i Català
Còdic postal:
Festes majors:
Alcalde: Jean-Paul Alduy
Pàgina web: {{{web}}}


Perpinyà (oficialment, en francés Perpignan) ciutat del surest de França, capital del departament dels Pirineus Orientals, en la regió de Languedoc-Rosselló e històrica capital del comtat del Rosselló.

Geografia

Es troba situada a vores del curs inferior del riu Têt.

Fites de la ciutat son la catedral gòtica de San Juan Bautista, escomençada en 1324 sobre l'emplaçament d'una església anterior del sigle XI i finalisada en 1508, el castell dels reis de Mallorca (sigle XIII) o la Llonja, que seguixen els models de les de Palma o Valéncia.

Economia

És un important mercat agrícola (fruites, verdures, oli d'oliva, vi i cereals). Fàbriques textils, de material ferroviari i de fulla. Nuc ferroviari i de carreteres. En 2012, Perpinyà es conectarà en la resta de França i a Espanya per mig de la llínea d'alta velocitat Madrit - Barcelona - París.

Història

Capital del comtat del Rosselló, u dels comtats catalans, no s'integrà en la Corona d'Aragó fins 1172, quan en el testament del compte d'Ampúries, Gerart II de Rosselló, al comtat s'integrà en la Corona. En la creació del regne de Mallorca, fruit del testament de Jaume I el Conquistador, en 1276, es va convertir en la capital del regne fins la desaparició d'aquell i la seua reintegració a la Corona d'Aragó (1344), baix el regnat de Pere el Ceremoniós. En 1349 este rei establix l'Estudi General de Perpinyà, refrendat com a universitat pel papa Clement VII en 1379.

A la mort de Ferran el Catòlic, el seu net Carles fon coronat rei d'Aragó en 1518 en Saragossa, davant les corts, unint per primera vegada baix un mateix monarca les corones d'Aragó i Castella. En eixe context passa a formar part de la corona espanyola baix la dinastia dels Àustries. D'esta forma el Rosselló es convertix en terreny fronteriç entre la monarquia hispànica i Frància. En 1542, Perpinyà fon defenguda pel duc d'Alba contra les tropes d'Enric, delfí de França (el futur Enric II). Els francesos efectuaren un nou intent d'anexió dels territoris al nort dels Pirineus en 1595. Degut ad esta inseguritat, Carles I i Felip II reforçaren les fortificacions de Perpinyà i van convertir l'antic palau dels reis de Mallorca en una ciutadella.

Durant la rebelió de Catalunya de 1640 fon ocupada per tropes franceses respalades pels sublevats catalans en setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant del rei Felip IV en 1654, la Generalitat de Catalunya es va traslladar allí. La firma de la Pau dels Pirineus (1659) entre els reis de França i Espanya certifica la cessió de Perpinyà, junt en la resta dels territoris catalans que formarien la província del Rosselló, a la corona francesa. En 1660 la Generalitat és suprimida per la monarquia francesa.

En la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertix en la capital del departament. En tot i això, a pesar del seu nou estatus com a capital departamental, Perpinyà entra en un estat de estancament durant el segle XIX. En 1794, per eixemple, la seua universitat fon suprimida (no es fundaria una nova universitat en la ciutat fins 1979). A principis d'eixe segle, la ciutat es poc més o manco la del segle XIV. Les muralles son demolides a principis del segle XX, lo que permet l'expansió de la ciutat per la plana del Roselló.

Després de la Guerra Civil, Perpinyà, junt en atres ciutats del Migdia francés va acollir a numerosos exiliats republicans espanyols, principalment catalans.

En la actualitat, Perpinyà i la seua àrea metropolitana (més de 300.000 habitants) concentra la majoria dels habitants del departament (poblacaió: 435.000). Alguns secotrs la consideren la capital de Catalunya Nort (la proposta imperialiste dels Països Catalans).

Llengua

Se parla principalment el Francés, després en menor mida també l'occità i el català.