Diferència entre les revisions de "Sant Agatangel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Sant Agatngel (Elig, C. 253-Ancyra, 5 de novembre entre el 303 i el 310) fon un diaca i discipul de sant Climent d'Ancyra, martirisat en ell en temps de l'e...»)
 
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
Sant Agatngel ([[Elig]], C. 253-Ancyra, 5 de novembre entre el 303 i el 310) fon un diaca i discipul de sant Climent d'Ancyra, martirisat en ell en temps de l'emperador romà [[Dioclecià]].
+
'''Sant Agatngel''' ([[Elig]], C. [[253]] - Ancyra, [[5 de novembre]] entre l'any [[303]] i l'any [[310]]) fon un diaca i discipul de sant Climent d'Ancyra, martirisat en ell en temps de l'emperador romà [[Dioclecià]].
  
Agatangel naixque en la colonia romana d'Elig.​
+
Agatangel naixqué en la colonia romana d'Elig.​
  
Servi com llegionari per al [[Imperi romà]];  Despres de passar com soldat per varies provincies, Agatangel aplegà finalment a Roma.
+
Serví com llegionari per a l'[[Imperi romà]];  Posteriorment, passà com a soldat per vàries provincies, Agatangel aplegà finalment a [[Antiga Roma|Roma]].
  
En la capital de l'Imperi romà se posà en contacte en la comunitat cristiana. Fon empresonat degut a les seues creencies. Aixina coneixque a Climent ―Bisbe d'Ancyra (actual [[Ankara]], capital de Turquina) que havia segut desterrat a [[Roma]]―. Alli fon batejat per Climent, i nomenat diaca.
+
En la capital de l'Imperi romà se posà en contacte en la comunitat cristiana. Fon empresonat degut a les seues creencies. Aixina coneixqué a Climent ―Bisbe d'Ancyra (actual [[Ankara]], capital de Turquina) que havia segut desterrat a [[Roma]]―. Alli fon batejat per Climent, i nomenat diaca.
  
Climent fon enviat a Nicomedia en un barco ple de soldats per a vore se Conseguien la seua apostasia i Agatangel pujà secretament per a acompanyar-ho en la seua sort. El penos viage se prolongà durant mes de vint anys, anant entre atres a [[Rodes]], Nicomedia, [[Tars]],... de tribunal en tribunal i de torment en torment, sense que ningu dels dos renunciara a les seues creencies. Aço fea que molts al vore el seu eixemple i a l'escoltar les seues paraules de fa en Crist se convertiren.​
+
Climent fon enviat a Nicomedia en un barco ple de soldats per a vore si conseguien la seua apostasia i Agatangel pujà secretament per a acompanyar-ho en la seua sort. El penós viage se prolongà durant més de vint anys, anant entre atres a [[Rodes]], Nicomedia, [[Tars]],... de tribunal en tribunal i de torment en torment, sense que ningú dels dos renunciara a les seues creencies. Aço fea que molts al vore el seu eixemple i a l'escoltar les seues paraules de fe en [[Crist]] se convertiren.​
  
 
Finalment aplegaren per segona volta a la seua ciutat natal.
 
Finalment aplegaren per segona volta a la seua ciutat natal.
  
Arrestats novament, foren tornats a Ancyra, a on patiren tortures (lapidacio). Posteriorment foren enviats a la ciutat d'Amasea, a on el proconsul Domecius era conegut per la seua crueltat. Quan Climent parti de nou cap a Ankara, Agatangel ho acompanyà de nou. Alli abdos patiren martiri, per orde del president Lluci.
+
Arrestats novament, foren tornats a Ancyra, a on patiren tortures (lapidació). Posteriorment foren enviats a la ciutat d'Amasea, a on el proconsul Domecius era conegut per la seua crueltat. Quan Climent parti de nou cap a Ankara, Agatangel ho acompanyà de nou. Alli abdos patiren martiri, per orde del president Lluci.
  
El juge feu intensificar els torments en punches ardint, antorches, assots, etc, i, finalment, vist que no conseguia ningun canvi, envià que li tallaren el cap el dia 5 de novembre, sense que se puga precisar l'any (entre el 303 i el 310).
+
El juge feu intensificar els torments en punches ardint, antorches, assots, etc, i, finalment, vist que no conseguia ningun canvi, envià que li tallaren el cap el dia 5 de novembre, sense que se puga precisar l'any (entre l'any 303 i l'any 310).
  
Unes semanes despres, el 2 de giner, fon decapitat tambe Climent.
+
Unes semanes més tart, el [[2 de giner]], fon decapitat també Climent.
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Religió]]
 +
[[Categoria:Sants]]
 +
[[Categoria:Sants catòlics]]

Última revisió del 11:55 29 gin 2023

Sant Agatngel (Elig, C. 253 - † Ancyra, 5 de novembre entre l'any 303 i l'any 310) fon un diaca i discipul de sant Climent d'Ancyra, martirisat en ell en temps de l'emperador romà Dioclecià.

Agatangel naixqué en la colonia romana d'Elig.​

Serví com llegionari per a l'Imperi romà; Posteriorment, passà com a soldat per vàries provincies, Agatangel aplegà finalment a Roma.

En la capital de l'Imperi romà se posà en contacte en la comunitat cristiana. Fon empresonat degut a les seues creencies. Aixina coneixqué a Climent ―Bisbe d'Ancyra (actual Ankara, capital de Turquina) que havia segut desterrat a Roma―. Alli fon batejat per Climent, i nomenat diaca.

Climent fon enviat a Nicomedia en un barco ple de soldats per a vore si conseguien la seua apostasia i Agatangel pujà secretament per a acompanyar-ho en la seua sort. El penós viage se prolongà durant més de vint anys, anant entre atres a Rodes, Nicomedia, Tars,... de tribunal en tribunal i de torment en torment, sense que ningú dels dos renunciara a les seues creencies. Aço fea que molts al vore el seu eixemple i a l'escoltar les seues paraules de fe en Crist se convertiren.​

Finalment aplegaren per segona volta a la seua ciutat natal.

Arrestats novament, foren tornats a Ancyra, a on patiren tortures (lapidació). Posteriorment foren enviats a la ciutat d'Amasea, a on el proconsul Domecius era conegut per la seua crueltat. Quan Climent parti de nou cap a Ankara, Agatangel ho acompanyà de nou. Alli abdos patiren martiri, per orde del president Lluci.

El juge feu intensificar els torments en punches ardint, antorches, assots, etc, i, finalment, vist que no conseguia ningun canvi, envià que li tallaren el cap el dia 5 de novembre, sense que se puga precisar l'any (entre l'any 303 i l'any 310).

Unes semanes més tart, el 2 de giner, fon decapitat també Climent.