Diferència entre les revisions de "Vallada"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 24: Llínea 24:
 
|}
 
|}
 
</center>
 
</center>
 +
 +
== Economia ==
 +
La principal activitat econòmica és l'indústria de mobles de ratán, bambú, [[Pi (arbre)|pi]], mèdula. En una àmplia oferta de tot tipo de mobiliari per a interior i exteriors, en disseny i en alternatives per a completar la decoració i amoblat de qualsevol vivenda.
  
 
== Festes i celebracions ==
 
== Festes i celebracions ==
*[[Sant Vicent Ferrer]]. Se celebra el dilluns següent al [[Dilluns de Pasqua]].
+
* [[Sant Vicent Ferrer]]. Se celebra el dilluns següent al [[Dilluns de Pasqua]].
*[[Moros i Cristians]]. De dijous a dumenge de la segona semana de [[setembre]]. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la música del seu principal acte, la desfilà.
+
* [[Moros i Cristians]]. De dijous a dumenge de la segona semana de [[setembre]]. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la música del seu principal acte, la desfilà.
*Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bertomeu, Santíssim Crist del Calvari i Verge de Gràcia durant els dies [[18 d'agost|18]] al [[28 d'agost]].
+
* Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bertomeu, Santíssim Crist del Calvari i Verge de Gràcia durant els dies [[18 d'agost|18]] al [[28 d'agost]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Revisió de 19:12 8 maig 2024

Vallada. Vista des del Castell

Vallada és un municipi de la comarca valenciana de La Costera.

Geografia

Integrat en la comarca de La Costera, se situa a 76 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per l'autovia A-35 (Almansa-Xàtiva) i per carreteres locals que conecten en Mogente, Ontinyent i Ayelo de Malferit. El relleu el configuren fonamentalment el riu Cáñoles i la seua vall oberta en direcció SO-NE, seguint la direcció marcada per la Serra Grossa, que flanqueja la vall per la part meridional en orientació prebética i la Serra d'Enguera, situada en la part septentrional, últim esclavó del poderós Massiç Cretàcic del Caroche. L'altitut oscila entre els 903 metros al sur, en el llímit en Ontinyent, i els 220 metros a la vora del riu Cáñoles. El poble s'alça a 291 metros sobre el nivell de la mar.

El clima és entre mediterràneu i continental, en temperatures miges que oscilen entre els 8° del més de giner i els 24° del més d'agost, i en una mija de precipitacions anuals d'aproximadament 439 mm³.

Localitats llimítrofes

Llimita en els térmens de Moixent i Montesa (en la mateixa comarca), en Ayelo de Malferit i Ontinyent en la Vall d'Albaida i en Énguera en la comarca de la Canal de Navarrés.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una poblacio de 3.063 habitants.

Evolució demogràfica
1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2013 2017 2021 2023
3.089 2.972 3.151 3.185 3.339 3.329 3.409 3.169 3.093 3.092 3.063

Economia

La principal activitat econòmica és l'indústria de mobles de ratán, bambú, pi, mèdula. En una àmplia oferta de tot tipo de mobiliari per a interior i exteriors, en disseny i en alternatives per a completar la decoració i amoblat de qualsevol vivenda.

Festes i celebracions

  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dilluns següent al Dilluns de Pasqua.
  • Moros i Cristians. De dijous a dumenge de la segona semana de setembre. Destaquen els vestits, el colorit, la llum i la música del seu principal acte, la desfilà.
  • Festes Patronals. Se celebren en honor a Sant Bertomeu, Santíssim Crist del Calvari i Verge de Gràcia durant els dies 18 al 28 d'agost.

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Costera
L'Alcúdia de Crespins    Barcheta    Canals    Cerdà    Estubeny    La Font de la Figuera    La Granja de la Costera    Génoves    Llanera de Ranes    Lloc Nou d'En Fenollet    Llosa de Ranes    Moixent    Montesa    Novetlè    Roglà i Corberà    Torrella    Vallada    Vallés    Xàtiva