Diferència entre les revisions de "Villargordo del Cabriel"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant ')
Llínea 13: Llínea 13:
 
Les restes més antigues que l'home ha deixat en les terres que en l'actualitat formen este terme municipal pertanyen a l'[[Edat del Bronze]] i, encara que en absoluta seguritat la cultura del [[bronze]] valencià, es troba en la cova de ''Mulatillas''.
 
Les restes més antigues que l'home ha deixat en les terres que en l'actualitat formen este terme municipal pertanyen a l'[[Edat del Bronze]] i, encara que en absoluta seguritat la cultura del [[bronze]] valencià, es troba en la cova de ''Mulatillas''.
  
Fins als escomençaments del [[segle XIX]] pertanygué a la [[província de Conca]]. En [[1851]] entrà dins de la jurisdicció provincial de [[província de Valéncia|Valéncia]], ya que en [[1833]], per haver pertanygut al [[Regne de Castella]], quedà emmarcada, com el restant de la comarca, en la de Conca.
+
Fins als escomençaments del [[sigle XIX]] pertanygué a la [[província de Conca]]. En [[1851]] entrà dins de la jurisdicció provincial de [[província de Valéncia|Valéncia]], ya que en [[1833]], per haver pertanygut al [[Regne de Castella]], quedà emmarcada, com el restant de la comarca, en la de [[Conca]].
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==

Revisió de 12:49 27 gin 2016

Villargordo del Cabriel (oficialment i en castellà) és un municipi de la valencià que es troba en la comarca de la Plana d'Utiel. Llimita en Camporrobles, Fuenterrobles i Venta del Moro en la mateixa comarca; en Mira i Minglanilla en la província de Conca.

Geografia

El municipi està situat en l'extrem occidental de la comarca de la Plana d'Utiel. El núcleu urbà s'assenta sobre un chicotet alt, en el lloc a on acaben els camps conreats de l'altiplà i escomença la zona montanyosa.

El riu Cabriel tanca el terme municipal per la part occidental, i servix de frontera en les terres castellanes.

Núcleus

  • Villargordo del Cabriol
  • Contreras

Història

Les restes més antigues que l'home ha deixat en les terres que en l'actualitat formen este terme municipal pertanyen a l'Edat del Bronze i, encara que en absoluta seguritat la cultura del bronze valencià, es troba en la cova de Mulatillas.

Fins als escomençaments del sigle XIX pertanygué a la província de Conca. En 1851 entrà dins de la jurisdicció provincial de Valéncia, ya que en 1833, per haver pertanygut al Regne de Castella, quedà emmarcada, com el restant de la comarca, en la de Conca.

Demografia

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007
852 803 770 739 694 719 702 719 676 664

Economia

La seua base econòmica radica en l'agricultura de secà, a la qual cal afegir les fàbriques de ciment i electricitat de Contreras. Dins del cultiu de secà els cultius predominants són la vinya i l'armeler. En el regadiu es cullen fruites i hortalices. En l'actualitat la fàbrica de ciment està tancada, pero l'economia s'ha reactivat en obrir-se dos àrees de servici en l'Autovia A-3, un camping i diverses cases rurals.

La ganaderia consistix en animals de llana i granges avícoles i porcines.

Llocs d'interés

  • Parc Natural de las Hoces del Cabriel. Es tracta d'un territori abrupte i aïllat que està protegit a banda i banda del riu, tant al costat valencià com a la part castellano-manchega. Les formes sinuoses del barranc completen un paisage únic en la Comunitat Valenciana que en la comarca nomenen Los Cuchillos. Estes gorges estan originades per l'erosió de les parts més blanes de la roca que generen espectaculars crestes verticals.

Referències

Enllaços externs


Municipis de La Plana d'Utiel-Requena
Camporrobles    Capdet de les Fonts    Chera    Fuenterrobles    Requena    Sinarques    Utiel    Venta del Moro    Villargordo del Cabriel