Vista de Xarafull
Font en Xarafull

Xarafull (en castellà i oficialment Jarafuel), és un municipi de la Comunitat Valenciana situat en la comarca de la Vall de Cofrents.

Geografia

Integrat en la comarca Valle d'Ayora, se situa a 117 quilómetros de Valéncia. El terme municipal està travessat per la carretera nacional N-330, ademés de per la carretera autonòmica CV-441, que permet la comunicació en Carcelén.

El relleu està caracterisat per la vall d'Ayora, el qual s'obri al suroest de la província de Valéncia.

El relleu és molt accidentat, en terrenys triàsics i pliocens. En les montanyes apareixen roques silícees, mentres que en vall dominen les calcàrees. En el marge occidental de la vall, les altures superen els 900 metros.

La vila s'assenta sobre un tossal a 650 metros d'altitut en el cim de la qual s'alcen les ruïnes d'un castell àrap hui transformat en ermita. Els seus carrers són estrets i empinades, en un traçat urbà molt irregular, llevat en la part baixa que s'assenta sobre el pla.

Llímits

Llimita al nort en Xalans, a l'est en Cortes de Pallars, al sur en Teresa de Cofrents, Zarra i Ayora i a l'oest, fora ya de terres valencianes, en Carcelén i Villa de Ves, en la comarca castellana de La Manchuela.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2022 conta en una població de 777 habitants.

Evolució demogràfica
1609 1714 1826 1900 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2008 2015 2022
1.800 1012 1.830 2.175 1.141 1.030 1.046 1.006 950 917 873 961 822 808 777

Economia

En els seus primers temps va ser la mel l'indústria predominant i ha quedat fidel reflex d'això en el seu escut heràldic que data del sigle XII i a on es pot apreciar com a motiu principal tres colmenes en les seues abelles revolotejant entorn.

Més tart en plena dominació musulmana la seua cabanya caballar era molt apreciada i conjuntament en una ganaderia composta per rabera lanar i de corral, una agricultura de secà a on predominava els cereals i oliveres formaven les seues principals fonts de riquea; Posteriorment ya en el sigle XVI va ser l'indústria de les espardenyes i tractament de l'espart la que va proliferar entre els seus habitants.

Actualment un percentage molt alt dels seus habitants estan jubilats i viuen de la seua pensió i una agricultura de subsistència. El restant d'habitants es repartixen entre els servicis necessaris i propis d'un poble alguns pocs treballen en la propenca central nuclear de Cofrents i la major part en els llocs de treball que crea l'administració a través de l'ajuntament i brigades forestals.

Cultura

Com en el restant de la comarca, els seus habitants tenen la llengua castellana com a pròpia, en influència de la parla manchega i també de la llengua valenciana.

Vore també

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Vall de Cofrents
Ayora    Cofrents    Cortes de Pallars    Teresa de Cofrents    Xalans    Xarafull    Zarra