Anar al contingut

Àcit hidroxicinámico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Els àcit hidroxicinámicos són un grup de composts presents en la paret celular vegetal, els principals representants del qual són el àcit ferúlico, p-cumárico, cafeico i sinápico, dels quals el àcit ferúlico i p-cumárico són els de major abundància en la naturalea. Estan formats bàsicament per un anell aromàtic, un grup alifático i un àcit carboxílic en l'extrem. Són denominats hidroxicinámicos per la substitució del grup -OH (hidroxilo) en l'anell aromàtic.

Per lo general este tipo de composts es troben esterificados en la paret celular vegetal, per lo tant, posseïxen una baixa solubilidad. Una atra forma en la que es troben presents és com àcit clorogénico (àcit cafeico, preferentment), són solubles i es presenten en altes concentracions en begudes com el café i el suc de poma. Estes substàncies són benèfiques per a l'organisme.

Existix un grup d'enzimas secretadas per bactèrias i foncs capaces de hidrolizar el enllaç ester dels polisacàrits o del àcit clorogénico. Este grup d'enzimes es denomina cinamoil esterasas, els principals representants de les quals són la feruloil esterasa i la àcit clorogénico hidrolasa[1]

Archiu:Acido hidroxicinamico.jpg
Fig.1: Àcits hidroxicinámicos de major recurrencia en la naturalea

Aplicacions

[editar | editar còdic]
  • En general els àcit hidroxicinámicos són agents antioxidants; s'ha descrit el seu rol en la prevenció del càncer de estomágo.[2]
  • Per un atre costat, s'han realisat intents d'introduir per ingenieria genètica gens que codifiquen cinamoil esterasas en ceps de bactèries que formen part de la flora intestinal per a la seua utilisació com probiótico, per a aumentar la cantitat d'antioxidants en el plasma sanguíneu per l'acció d'estes bactèries.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Benoit, I., Asther, M., Bourne, Y., Navarro, D., Canaan, S., Lesage-Meessen, L., Herweijer, M., Coutinho, P.M., Asther, M. and Record, E.(2007).73(17)
    5624–5632.doi:10.1128/AEM.00374-07.
  2. Ferguson, L.R., Shuo-tun, Z. and Harris, P.J.(2005).49(6)
    585–693.doi:10.1002/mnfr.200500014.