Anar al contingut

Àrea natural de maneig integrat Sant Matías

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Àrea natural de maneig integrat Sant Matías

El Àrea Natural de Maneig Integrat Sant Matías, també escrit ANMI Sant Matías, és un àrea protegida de Bolívia que comprén les províncies d'Ángel Sandóval, Germán Busch, Chiquitos i Velasco en el departament de Santa Creu. L'àrea natural va ser creada el 31 de juliol de 1997 per mig de decret suprem 24734[1] i conta en un àrea de 2 918 500 ha (29.185 km²) segons el decret de creació,[1] lo que la convertix en el segon àrea protegida més gran Bolívia despuix del parc nacional Kaa Iya. Ocupa en la seua àrea tres grans ecorregiones: el bosc sec chiquitano, sabanes inundables i el tancat. La seua geografia varia entre planicies, serranías i terrenys ondulats en altures que varien entre els 88 m s. n. m. (Estany Mandioré) fins a 1 210 m s. n. m. (Serranía de Sunsas).

L'accés a el ANMI Sant Matías és possible en el nort per la carretera Santa Creu de la Serra – Sant Ignacio – Sant Matías. D'esta carretera hi ha entrades per Sant Rafael, Tornito, Villazón i Natividad a Candelaria. En el sur, l'accés és per la carretera Santa Creu de la Serra – Sant Josep de ChiquitosRoboréEl Carmen Rivero Tórrez – Port Suárez – Port Quijarro. Des de Roboré es pot ingressar fins a Sant Cor passant per Santiago de Chiquitos, i des del Carmen Rivero Tórrez es pot ingressar a les comunitats de la zona sur de el ANMI Sant Matías, inclós Racó del Tigre. En la regió i inclús dins de l'àrea protegida existixen pistes d'aterrisage per a avionetes en algunes comunitats i estàncies. Un atre lloc d'ingrés és pel canal Tamengo i a través d'ell cap als estanys Mandioré, La Galba i Uberaba.

L'ecosistema del pantanal presenta grans canvis durant les diferents époques de l'any (llenuras i sequies), gràcies a això existix una gran diversitat de flora i fauna selvada. La vegetació característica està representada per: morat, cuchi, soto, tajibos, alcornoque, curupaú, tipa, cuta, tacuara, garabatá, palmares de carandá, victòria regio i tarope.[2]

Història

[editar | editar còdic]

La creació de el ANMI Sant Matías va ser plantejada per primera volta en el Pla d'Us del Sol (PLUS) del departament de Santa Creu de 1995, que la va identificar com a Reserva d'Immovilisació per les seues destacades característiques ecològiques i a la seua importància per a la conservació del Bosc Sec Chiquitano, el Pantanal bolivià i el Tancat. Posteriorment, el Museu d'Història Natural Noel Kempff Mercat, la Prefectura del departament de Santa Creu i la Direcció Nacional per a la Conservació de la Biodiversitat, en respal del Fondo Mundial per a la Naturalea, varen desenrollar estudis i una proposta tècnica que varen respalar oficialment el seu establiment com a àrea protegida.[3]


El 31 de juliol de 1997 va ser creada l'Àrea Natural de Maneig Integrat (ANMI) de Sant Matías, com a part del Sistema Nacional d'Àrees Protegides (SNAP), cobrint una extensió de 2.918 km². L'objectiu principal de el ANMI Sant Matías va ser protegir la partix boliviana del Pantanal, encara que després l'àrea va ser expandida per a incloure algunes parts del Bosc Sec Chiquitano i va incorporar la major part de la Serranía de Sunsas.[4]

El 2001, va ser declarada com a Chapull d'Importància Internacional per la Convenció de Ramsar.[3]

Geografia

[editar | editar còdic]

Fisiografía

[editar | editar còdic]
Vista satelital de l'estany Mandioré, en el llímit internacional entre Bolívia i Brasil.

El ANMI Sant Matías se situa entre les regions fisiográficas del Escut Chiquitano i la planura del Chaco–Pantanal, en un territori caracterisat per planicies, serranías i terrenys ondulats.[5] La seua altitut varia des dels 88 m s. n. m. en l'estany Mandioré fins als 1.210 msnm en la serranía de Sunsás. A l'est i noreste es troben el piedemonte de l'Escut Chiquitano i la planura d'inundació del Pantanal del riu Paraguay; cap al centre i oest predominen tossals baixos i serranías de l'escut; i cap al sur i suroest s'estenen la serranía de Sunsás i La Calç.[5]

Archiu:20210919 caps block 23 .jpg
Poca disponibilitat d'aigua en l'àrea durant l'estació seca

El ANMI Sant Matías presenta un clima tropical subhúmedo càlit, determinat per la seua latitut i baixa altitut, en dos estacions ben marcades: una época seca durant l'hivern i una plujosa en estiu.[5] Les precipitacions es concentren entre novembre i març, en un màxim en giner, mentres que l'estació seca s'estén de maig a setembre, sent juliol el més més sec.[5]

L'àrea mostra un gradient d'humitat de noroest a surest, en valors que oscilen entre 1300 mm anuals en el nort i 1000 mm en el sur, influenciats per les ecorregiones amazónicas i chaqueñas. Aixina mateix, s'observa un gradient tèrmic d'est a oest, alcançant temperatures màximes superiors a 40 °C en la porció oriental de l'àrea protegida.[5]

Hidrologia

[editar | editar còdic]

El sistema hídric de el ANMI Sant Matías forma part de la conca del riu Paraguay, integrada a la seua volta en la conca del Riu de l'Argent, la segona més extensa de Sudamérica.[5] El riu Paraguai posseïx la seua conca alta en territoris bolivians i brasilers, i Bolívia aporta sèt subcuencas que discorren per una àmplia planicie d'inundació a on es desenrolla el Pantanal. Encara que este ecosistema ocupa solament el 13 % de la conca en territori bolivià, posseïx un alt valor ecològic per constituir un extens chapull, mantindre el balanç hídric regional i conservar-se en bon estat. Dins de el ANMI Sant Matías es localisen tres subcuencas principals del riu Paraguay: Curiche Gran, estany Càceres i riu Tucavaca–Otuquis.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «AREA NATURAL DE MANEJO INTEGRADO SAN MATIAS». Consultat el 5 d'abril de 2019.
  2. «Àrea Natural de Maneig Integrat Sant Matías». Archivat des d'el original, el 24 de març de 2019. Consultat el 5 d'abril de 2019.
  3. 3,0 3,1 Servici Nacional d'Àrees Protegides.Consultat el 15 de novembre de 2025.
  4. Fundació per a la Conservació del Bosc Chiquitano.Consultat el 25 de giner de 2024.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Servici Nacional d'Àrees Protegides.
    9-21.Consultat el 15 de novembre de 2025.


Referències

[editar | editar còdic]