Anar al contingut

Departament de Santa Creu (Bolívia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Florida, Bolivia - panoramio (36).jpg
Departament de Santa Creu (Bolívia)

El departament de Santa Creu és un dels nou departaments en que es dividix Bolívia. La seua capital i ciutat més poblada és Santa Creu de la Serra. És el departament en major importància econòmica de Bolívia i està ubicat a l'est del país, llimitant al nort i est en la República Federativa de Brasil, al sur en la República del Paraguay, al suroest en el departament de Chuquisaca, a l'oest en el departament de Cochabamba i al noroest en el departament del Beni. En 370 621 km² és el departament més extens del país,[1] aixina com el més poblat, en una població de 3 122 605 habitants per al 2024,[2] desplaçant al departament de la Pau en l'any 2023.[3]

Ocupa un terç (33,74%) del territori bolivià. És la sexta major entitat subnacional d'Amèrica Llatina, després de cinc estats del Brasil (Amazones, Pará, Mate Grosso, Mines Gerais i Baïa) i la major entitat subnacional hispanoparlante d'Amèrica.

Segons senyes oficials del Institut Nacional d'Estadística (Bolívia), en 2016 l'economia de tot el departament de Santa Creu (producte intern brut) va alcançar els 9851 millons de dólars nortamericans, en la qual cosa aplega a representar al 28,93% de l'economia de Bolívia (34 053 millons). Sobre l'ingrés per habitant (PIB per càpita), el departament va tancar l'any 2016 en USD 3200 en promig per cada cruceño. Actualment està considerada com a capital econòmica de Bolívia, destacant la agropecuaria, el forestal, el miner i el dels hidrocarburs.[4]

Història

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Departament de Santa Creu». Educa Bolívia. Consultat el 29 de maig de 2023.
  2. ↑ «[1]», Els Temps. Consultat el 29 d'agost de 2024.
  3. ↑ «[2]». Consultat el 5 d'abril de 2014.
  4. ↑ «Agricultura, el soport de Santa Creu, el líder de l'economia nacional». La Raó.

Época prehispánica

[editar | editar còdic]

Abans de l'arribada dels europeus en el XVI, el territori estava escassament poblat (< 1hab/km²) per molt diverses ètnia de linajes amazonidos i pámpidos, que eren principalment caçadores-recolectores; encara que alguns grups com els arawakos chané varen aplegar a practicar una horticultura regular en visos d'incipient agricultura en la qual predominava la yuca/mandioca seguida de la dacsa. Estes diverses ètnia es trobaven freqüentment en guerra entre elles; els amazonidos arawakos -particularment els cridats chanés, per eixemple, varen ser subyugados pels -també amazonidos- guaraníes creant el grup mixogénico conegut com "chiriguanos" incloent les parcialitat dels itatines (en l'est), pausernas-guara sug'we (o itenez) en l'est, izozog i mbia yuki, en el núcleu territorial habitaven els guarayos, gorgotoquis (entre el riu Guapay i la regió de Sant Josep de Chiquitos), a l'est els chapakuras, els otuquis, els guatos (o xarayes) i els pámpidos mal denominats chiquitos (incloent als penoikia o penoquiquias, saravecas, paunacas, paiconecas, pioconas, piñocas, manasicas, animomecas), al sur es destacaven els ayoreos ("morotocos" o "ugaraños"), al surest els išanar (vulgarment cridats "chamacocos" o "zamucos" -encara que la paraula zamuco originalment va designar tant als ayoreo -o "ugaraños"- com als chamacocos), també els siriones (sirionó), yucaráés-yuras, itomanas, bororos en l'est.

Época colonial

[editar | editar còdic]

En el territori actual que hui ocupa el departament de Santa Creu, la primera arribada d'europeus documentada es va iniciar des del surest i hauria segut portada a terme per Allunte García circa 1523 a 1525, qui va liderar a una flota de guaraníes en busca de la Serra de l'Argent -val dir, les zones mineres dels Vages. Li va seguir Juan de Ayolas qui va partir des del Port de la Candelaria ubicat en el riu Paraguay provablement en les rodalies de l'actual ciutat brasilera de Corumbá, l'expedició de Ayolas en la regió va comprendre el periodo que va de 1537 a 1540. Després li va seguir un atre espanyol, antic lloctinent de Ayolas: Dumenge Martínez de Irala qui en l'estany La Gaiba va fundar l'efímera ciutat i Port dels Reis (any 1543), després va haver un intent més per part d'Álvar Núñez Cap de Vaca.

La base de l'expansió dels espanyols s'ubicava en la consolidada ciutat d'Asunción del Paraguay, des d'allí és que també va partir el primer "conquistador" que es va establir definitivament en la regió del Grigotá: la ciutat de Santa Creu de la Serra va ser fundada el 26 de febrer de 1561 pel capità espanyol Ñuflo de Chaves, qui comandaba una expedició provinent del Paraguay. En la Chiquitania (Plans de Chiquitos) i en la conca del Parapetí es varen establir prou exitosamente pobles i ciutats misionales fundades per jesuïtas i franciscanos, açò des de fins de el XVII i especialment en el XVIII, testimoni d'això són, entre moltes unes atres les ciutats de Sant Josep de Chiquitos i Sant Ignacio de Velasco.

L'actual territori departamental va formar la Governació de Santa Creu de la Serra depenent de la Real Audiència de Charcas dins del Virreinato del Perú fins a la creació del Virreinato del Riu de l'Argent en 1776. En 1777 va ser creada la Governació de Chiquitos al mateix temps que la Governació de Moxos, les quals estaven: "subjectes al President i Audiència de Charcas, per a l'orde gradual dels recursos i demés assunts que per la seua gravetat i importància demanen el seu coneiximent, i al governador d'eixa Província de Santa Creu de la Serra en lo militar per ara".

La Real Ordenança d'Intendents d'Eixèrcit i Província del 28 de giner de 1782, va dividir el Virreinato del Riu de l'Argent en huit intendencias, entre elles l'Intendencia de Santa Creu de la Serra, sent suprimits els governs de Chiquitos i de Moxos.

Independència

[editar | editar còdic]

Com a conseqüència de la Revolució de Maig en Buenos Aires, en agost de 1810 el capellà José Andrés de Salvatierra va liderar un moviment llibertator en el fort de Membiray (actual Choreti) en la regió coneguda com Cordillera, que el 24 de setembre de 1810 va prendre la ciutat de Santa Creu de la Serra, a on un cabildo obert va depondre al subdelegat Pedro José Toledo i es va formar la Junta Provisoria o Junta de Govern, liderada per Antonio Vicente Seoane, el coronel Antonio Suárez, José Andrés de Salvatierra, Juan Manuel Lemoine i l'enviat de la Primera Junta de Buenos Aires, Eustaquio Mòles. cal mencionar que la data del pronunciament és discutida, ya que algunes fonts mencionen que el fet es va donar el 27 de maig de 1811, i no aixina el 24 de setembre de 1810.[1] (Vore: Republiqueta de Santa Creu).

Despuix de la derrota revolucionària en la batalla de Huaqui el 20 de juny de 1811, el tinent coronel realiste José Miguel Becerra es va alçar en Cordillera i va restaurar el govern espanyol en Santa Creu de la Serra, sent nomenat per Goyeneche com a governador intendent de la nova intendencia de Santa Creu de la Serra.

Davant el nou alvanç del Eixèrcit del Nort a l'Alt Perú liderat per Manuel Belgrano el coronel Antonio Suárez despuix de la fuga al Brasil de Becerra el 18 de març de 1813, va recuperar la ciutat i va assumir el govern de la intendencia de Santa Creu, sent després nomenat (junt en Cosme Damián Urtubey) com a diputat davant l'Assamblea de l'any XIII en Buenos Aires, per lo que Belgrano va designar a Ignacio Warnes com a governador, qui va assumir el 24 de setembre. Va aplegar a la ciutat en una força de només 25 soldats, entre ells el cruceño José Manuel Mercat.

Com a conseqüència de les derrotes en les batalles de Vilcapugio i Ayohuma a fins de 1813, l'eixèrcit de Belgrano es va retirar de l'Alt Perú. Va nomenar a Juan Antonio Álvarez d'Arenals com "Comandant general de les tropes de l'interior"[2] i governador de Cochabamba, al mateix temps que nomenava a Warnes com a governador de Santa Creu. Este últim, en la seua calitat de subordinat d'Álvarez d'Arenals, qui ostentava el càrrec de 'governador polític i militar de la província de Cochabamba i totes les seues dependències [incloent Santa Creu]',[3][4] va organisar un Eixèrcit Patriota Cruceño i va establir un govern autònom, conegut com la Republiqueta de Santa Creu. Esta força va combatre, en coordinació en les tropes del propi Arenals, als realistes entre 1813 i 1816, i des d'eixe any fins a 1825 va continuar la lluita baixe el mando de José Manuel Mercat. (Vore: Republiqueta de Vallegrande.)"


Warnes i Mercat comandaron tres importants batalles que varen contribuir substancialment a l'independència de les Províncies Unides en Sudamérica: la Batalla de la Florida (1814) en la missió de Florida, la Batalla de Santa Bàrbara (1815) i la Batalla del Pari (1816), en la qual va ser immolat en combat Ignacio Warnes, no sense abans haver exterminat casi totalment a l'eixèrcit realiste.

Entre 1816 i 1825 el realiste Francisco Javier Aguilera va mantindre el control de la ciutat de Santa Creu de la Serra. No obstant, l'Eixèrcit Patriota Cruceño s'havia atrincherat en el fort de Saipurú, en la província Cordillera, des d'a on va realisar vàries incursions sobre el govern d'Aguilera i va brindar respal a l'eixèrcit de Martín Miguel de Güemes en Bota. En 1825 el general realiste i governador de Santa Creu, Francisco Xavier Aguilera, és capturat per les seues pròpies tropes que es varen passar al bando independentiste després dels successos de la Batalla de Ayacucho[5] La tradició senyala que després de que Francisco Xavier Aguilera abandonara Santa Creu, entraria en ella triunfante el coronel José Manuel Mercat a la plaça principal del poble[5] i va declarar l'independència de la província del jou espanyol. Mercat també se subordina a la Corrent Libertadora del Nort, liderada per Antonio José de Sucre, el qual ya havia entrat a la província de Charcas, i li va reconéixer el grau de coronel en reconeiximent a la seua lluita.[5] Al sendemà el cabildo va nomenar a Juan Manuel Arias. Posteriorment Santa Creu enviaria representants a l'Assamblea General de Diputats de les Províncies de l'Alt Perú. En 1825 va ser declarada l'independència de Bolívia i el Departament de Santa Creu va ser incorporat en les seues 5 províncies (Tancada de Santa Creu de la Serra, Cordillera, Vallegrande, Mojos i Chiquitos), creant-se oficialment per Decret Suprem el 23 de giner de 1826 com un dels 5 departaments de Bolívia.

Govern Federal

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Estat Federal de Santa Creu (Bolívia).

En dos ocasions el Departament de Santa Creu es va declarar Govern Autònom:

Durant la revolució igualitaria d'Andrés Ibáñez, entre febrer de 1876 i maig de 1877. La proclama de la Junta Superior Federal de l'Orient, firmada el 27 de decembre de 1876 planteja clarament les intencions patriòtiques de la revolució. Entre atres coses diu: “Una era de pau, igualtat i fraternitat s'obrirà a través de quants obstàculs li presente la centralizadora i tirànica forma de govern unitari…”, “La Federació, nou Mesías dels Pobles oprimits, cierne ya en mig de l'espai Nacional”.

Va ser reprimida pel govern central unitari d'Hilarión Daza en una intervenció militar i l'assessinat del líder, Andrés Ibáñez, junt als seus revolucionaris.

La segona revolució federal va ocórrer alguns anys despuix. El 2 de giner de 1891 els coronels Dumenge Ardaya, José Dumenge Àvila (President i Vicepresident), Augusto Toledo i els ciutadans Moreno i Bustillos, varen prendre el quarter de la guarnició militar proclamant el Govern Federal de Santa Creu. Va ser nomenat Secretari General Jerónimo Otaso. Va ser denominada la Revolució dels Dumenges, pels noms dels seus líders.

La Junta Gubernativa Federal de l'Orient va escomençar la proclamació de la federació en totes les províncies del departament, es varen dictar totes les mides administratives del cas, incloent l'organisació d'una Guàrdia Nacional, i “l'eixèrcit en un batalló d'infanteria, tres regiments de cavalleria i una brigada d'artilleria”. Es va crear el Banc Oriental en la seua respectiva emissió de moneda.

També va ser reprimida pel govern central unitari en una intervenció militar ordenada pel president Aniceto Arce.

XX

[editar | editar còdic]

Entre 1932 i 1935 es va lliberar la guerra del Chaco, que va anar un conflicte armat que va enfrontar a Bolívia i Paraguay pel domini del Chaco Boreal. Varis escenaris de la guerra es varen donar dins del departament de Santa Creu, principalment aquells dins de la regió que hui es denomina Chaco bolivià, al sur del departament. El 5 d'abril de 1935, un destacament paraguayà de 2600 hòmens va creuar el riu Parapetí i després d'espentar les forces bolivianes més de 50 km cap a l'oest, va capturar per uns pocs dies el poblat guaraní de Charagua, en la província Cordillera al sur del departament de Santa Creu.[6]

Geografia

[editar | editar còdic]

El seu territori ocupa una superfície de 370 621 km², que per la seua extensió pot ser comparada en les d'Alemània i Japó.

Està situat en la zona este, ocupant principalment la regió dels Plans de Bolívia, encara que l'oest del departament es troba dins de la regió subandina de Bolívia. Es troba comprés entre els 57º30´ i els 64º40´ de llongitut oest del meridiano de Greenwich i entre els 13º40´ i 20º20´ de latitut sur. El seu centre geogràfic es troba en les coordenades 17°46′30″S 63°10′20″O / -17.775, -63.17222</noinclude>

Clima

[editar | editar còdic]

Pese a ubicar-se en latitut netament tropicals i estar la major part del seu territori en altituts moderades, el clima és prou més fresc de lo que se supondria tenint en conte les altituts. Açò es deu precisament al predomini d'un relleu pla que oferix escàs obstàcul als alvanços dels fronts eòlics, especialment als vents; d'esta manera existixen dos estacions molt diferenciades: un estiu càlit (com és de supondre en estes latitutés) en temperatures que ronden els 30 °C i un hivern fresc i inclús fins a en ocasions prou fret: en els mesos de juny i juliol les temperatures en la ciutat capital -Santa Creu de la Serra- solen baixar dels 10 °C, sent tal descens de temperatura ostensible en els horaris nocturns. D'esta manera existixen també, encara que menys notoris, un autumne i una primavera, estacions en les quals són freqüents les tormentes i les pluges; encara en plena estació càlida, época en la que es produïx una zona ciclóica -sense que açò signifique tormentes-. Per les baixes pressions atmosfèriques despuix de jornades de calor, es poden produir irrupcions de vents procedents de l'Antàrtida -surazos- en brusques baixes de la temperatura. Les àrees més septentrionals, més orientals i més occidentals són les més humides mentres que el centre i sur del territori és sec.
Per una atra part en els contraforts precordilleranos dels Vages, en l'oest del departament, per l'altitut, el clima és sempre templat, de modo que durant els hiverns en eixa zona montanyosa són habituals les nevades.

Orografia

[editar | editar còdic]

Caracterisat per una rica varietat geogràfica, té una altitut promig de 350 metros sobre el nivell de la mar i una composició orogràfica que delimita tres zones:

  • La Faixa Subandina en la seua part occidental, en una superfície de 29 301 km², que representa les últimes estribaciones de la Cordillera dels Vages i constituïx un complex de montanyes, serranías, tossals, valls i terrats. Té com a punt culminant el Cerro Tarongers en 3.092 metros d'altura, regió a on es presenta una temperatura promig anual que varia entre els 16 i els 22 °C.


  • La Planura, en una extensió de 152 910 km², la mateixa que té una topografia casi plana o llaugerament ondulada i una temperatura promig anual de 24 °C que en gran part correspon al Gran Chaco. El relleu és pla en hondonadas senyalades per riachos temporarios, paleocacuces i estanys que en molts casos es transformen en salines. En la planura chaqueña el relleu té molt poca pendent per la qual cosa els cursos hídrics són divagantes i meandrosos solent deixar albardones i madrejones. Les principals elevació s'ubiquen en l'extrem nort de la regió chaqueña, en la cridada Serranía de Sant Josep, més exactament en el cerro Chochís de 1250 m s. n. m. Al sur, pràcticament en la frontera en el Paraguay, s'eleven aïllats i menuts cerros com el San Miguel de 839 m s. n. m. i l'Ustárez en 616 m s. n. m.
  • l'Escut de Guaporé, en 188 410 km², caracterisat per un relleu topogràfic ondulat, depressió casi planes d'extensions considerables i una temperatura mija anual de 25 °C.

Hidrografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Laguna Uberaba División Bolivia Brasil Satellite map.png
Mapa satelital de l'estany Uberaba llímit en Brasil.
Archiu:Laguna Concepción Bolivia Satellite map 61.36363W 17.png
Mapa satelital de l'estany Concepció ubicada en el centre del departament.

Els rius que creuen el departament de Santa Creu pertanyen a dos alvertents que són la de la conca de l'Amazones i la del Sur o Conca de l'Argent.

Els rius més importants que formen l'alvertent de l'Amazones o del nort són el riu Iténez o Guaporé que servix de llímit internacional en Brasil, el riu Gran o Guapay, el riu Piraí i l'Itonomas, entre uns atres.
En l'alvertent de l'Argent o del Sur, els més importants són el riu Paraguay i els seus afluents, entre ells el riu Negre.

Els llac o estanys més importants són: Estany Mandioré (90 km²), Estany Uberaba, Estany La Gaiba, Estany de Marfil, Estany Concepció i Estany Sant Jorge, entre unes atres.

Els rius més importants del departament són:

<timeline> TimeAxis = orientation:horisontal format:yyyy ImageSize = width:800 height:auto barincrement:25 PlotArea = left:10 right:10 top:10 bottom:40 AlignBars = justify

Colors = 

 aneu:canvas        	value:rgb(0.97,0.97,0.97)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period = from:0 till:1000 ScaleMajor = unit:year increment:40 start:0 gridcolor:drabgreen

BarData= 

 barset:Flüsse

PlotData= 

 width:15 fontsize:M textcolor:black align:left color:skyblue shift:(0,-6)

 barset:Flüsse

 from:start till:end width:20 color:drabgreen Text:Die_längsten_Flüsse_in_Hessen fontsize:15  align:center

 from:start till:983  text:Itonomas (983 km)
 from:start till:938  text:Gran/Guapay (938 km)
 from:start till:555  text:Paraguá (555 km) 
 from:start till:457  text:Piraí (457 km) 
 from:start till:425  text:Blanco (425 km)
 from:start till:380  text:Negre (380 km)
 from:start till:370  text:Ichilo (370 km) 
 from:start till:335  text:Yapacaní (335 km)
 from:start till:269  text:Parapetí (269 km) 
 from:start till:260  text:Mamorecillo (260 km)
 from:start till:254  text:Iténez/Guaporé (254 km)
 from:start till:155  text:Paucerna (155 km) 
 from:start till:133  text:Vert (133 km) 
 from:start till:80   text:Quizer (80 km) 
 from:start till:48  text:Paraguay (48 km)

</timeline>

(*)= Totes les senyes de llongitut dels rius són presos a pur de el recorregut d'estos dins del Departament de Santa Creu i no la llongitut total de dits rius. (**) Dels 48 quilómetros que forma frontera el riu Paraguay entre Bolívia i Brasil, 8 quilómetros queden exclusivament dins del territori nacional

Els principals llac del departament són:

<timeline> TimeAxis = orientation:horisontal format:yyyy ImageSize = width:800 height:auto barincrement:25

PlotArea = left:10 right:10 top:10 bottom:40 AlignBars = justify

Colors = 

 aneu:canvas        	value:rgb(0.97,0.97,0.97)

BackgroundColors = canvas:canvas

Period = from:0 till:100 ScaleMajor = unit:year increment:5 start:0 gridcolor:drabgreen

BarData= 

 barset:Flüsse

PlotData= 

 width:15 fontsize:M textcolor:black align:left color:skyblue shift:(0,-6)

 barset:Flüsse

 from:start till:end width:15 color:drabgreen Text:Die_längsten_Flüsse_in_Hessen fontsize:15  align:center

 from:start till:95  text:Uberaba (95 km²)
 from:start till:90  text:Mandioré (90 km²)  
 from:start till:58  text:Concepció (58 km²)
 from:start till:52.2  text:de Marfil (52,2 km²) 
 from:start till:52  text:La Gaiba (52 km²) 
 from:start till:50  text:Nou Món (50 km²) 
 from:start till:34  text:Espanya (34 km²)
 from:start till:33.52  text:Pistola (33,52 km²)
 from:start till:26.5 text:Càceres (26,50 km²)
 from:start till:24.8 text:Taborga (25,5 km²)
 from:start till:24.8 text:Bellavista (24,80 km²) 
 from:start till:15.8 text:Mirim (15,80 km²)
 from:start till:13 text:Chaplín (13 km²)

</timeline>

(*)= Totes les senyes de superfície dels llac són presos a pur de la superfície d'estos dins del Departament de Santa Creu i no la superfície total de dits llac.

Archiu:Tucan camba.jpg
Tucán en la amazonía boiviana

Fauna

[editar | editar còdic]
Archiu:Río Blanco, Santa Cruz, Bo.jpg
Peixos en el Riu Blanco.

La fauna autòctona del departament és típica de la regió chaqueña en ecotono amazónico; per això és molt variada destacant-se les següents espècies: yaguarés, pumas, tapirés (antas), pecaríés, carpinchos, boyes (boas), urinas, diverses espècies d'armadillos destacant-se els pejichis, pereóss, aguará guazús o borochis, huazos, games, maras del Chaco, ñandúés, orsos formiguers, ocelotes, yaguarundíés, mones carayá, jochis pintats; en l'oest, sobre les ales cordilleranas s'ubica la franja de la yunga en a on ademés d'alguns dels animals ya citats es troben orsos de anteojos; la avifauna és variadísima destacant-se còndorés en la regió montanyosa occidental, i en el restant del territori gran cantitat de loros, guacamayos, àguila harpía, colibríés, tucanes, falcons pelegrins, pavas mutún, paraves blaus etc.

En els grans rius afluents de l'Amazones es troben bufeos o delfins d'aigua dolça, pacús, pirañas, yatoaranas etc aixina com llúdries jagantes (lontras), yacarés i bufeos.

Govern i Administració

[editar | editar còdic]
Archiu:Santa Cruz-04-04-2008.jpg
Rubén Costes, exgobernador del departament.

En 2010, la primera elecció directa dels governadors es va realisar per mig del vot universal. Anteriorment, el prefecte era la màxima autoritat departamental i elegit solament per 5 anys, ya que anteriorment, el càrrec era designat pel president de la República. El 2010 es va elegir a un governador i una assamblea departamental, en concordancia en lo establit en la nova Constitució boliviana.

El 7 de març de 2021 va ser elegit Governador del departament Luis Fernando Camacho, guanyant en un 55.4% dels vots.[7]

Organisació territorial

[editar | editar còdic]

El Departament de Santa Creu està constituït per 15 províncies[8] que al mateix temps es dividixen en 56 municipis (2005). Té una superfície de 370 621 km²

Províncies de Santa Creu Províncies de Santa Creu.
N.º Província Capital Municipi
1 Andrés Ibáñez Cotoca 1 Santa Creu de la Serra
2 Cotoca
3 Porongo
4 La Guàrdia
5 El Torne
2 Ángel Sandoval Sant Matías 6 Sant Matías
3 Cavaller Comarapa 7 Comarapa
8 Saipina
4 Chiquitos Sant Josep de Chiquitos 9 Sant Josep de Chiquitos
10 Pailón
11 Roboré
5 Cordillera Lagunillas 12 Lagunillas
13 Charagua
14 Caps
15 Cuevo
16 Gutiérrez
17 Camiri
18 Boyuibe
6 Florida Samaipata 19 Samaipata
20 Pampagrande
21 Mairana
22 Quirusillas
7 Germán Busch Port Suárez 23 Port Suárez
24 Port Quijarro
25 El Carmen Rivero Tórrez
8 Guarayos Ascensió de Guarayos 26 Ascensió de Guarayos
27 Urubichá
28 El Pont
9 Ichilo Bona Vista 29 Bona Vista
30 Sant Carlos
31 Yapacaní
32 Sant Joan de Yapacaní
10 Ñuflo de Chaves Concepció 33 Concepció
34 Sant Javier
35 Sant Ramón
36 Sant Julián
37 Sant Antonio de Lomerío
38 Quatre Cañadas
11 Bisbe Santistevan Montero 42 Montero
43 General Saavedra
44 Miners
45 Fernández Alonso
46 Sant Pedro
12 Sara Portachuelo 47 Portachuelo
48 Santa Rosa del Sara
49 Colpa Bèlgica
13 Vallegrande Vallegrande 50 Vallegrande
51 El Trigal
52 More Moro
53 Postrervalle
54 Pucara
14 Velasco Sant Ignacio de Velasco 39 Sant Ignacio de Velasco
40 Sant Miguel de Velasco
41 Sant Rafael de Velasco
15 Warnes Warnes 55 Warnes
56 Okinawa I

Població

[editar | editar còdic]

El 2024, el departament de Santa Cruz tenia una població de 3 122 605 habitants (segons senyes preliminars del Cens INE 2024),[9] lo que representa el 27,5% de la població boliviana i ho convertix en el departament més poblat del país. És també el major receptor dels emigrants d'atres departaments del país. La seua densitat demogràfica a penes alcança el 6,4 hab./km².

  • Població urbana: 76,2 % (2005)
  • Població en la capital departamental: 57,5 % (2005)

Ciutats més poblades

[editar | editar còdic]
Ciutat Província Població
Santa Creu de la Serra Andrés Ibáñez 1 678 849 hab.
Montero Santistevan 90 837 hab.
La Guàrdia Andrés Ibáñez 49 921 hab.
Warnes Ignacio Warnes 47 406 hab.
El Torne Andrés Ibáñez 46 188 hab.
Camiri Cordillera 35 136 hab.
Sant Josep de Chiquitos Chiquitos 28 922 Hab.
Sant Julián Ñuflo de Chaves 28 000 Hab.
Yapacaní Ichilo 27 527 hab.
Pailón Chiquitos 26 864 hab.
Portachuelo Sara 23 372 hab.
Port Suárez Germán Busch 21 016 hab.
Sant Carlos Ichilo 20 093 hab.
Sant Ignacio de Velasco José Miguel de Velasco 13 000 hab.
Caps Cordillera 11 690 hab.
Charagua Cordillera 10 733 hab.

Províncies més poblades

[editar | editar còdic]
Província Capital Població Superfície Densitat
Andrés Ibáñez Santa Creu de la Serra 2.349.849 hab. 4.821 km 487,419 hab./km²
Ángel Sandoval Sant Matías 14.362 hab. 37.442 km 0,384 hab./km²
Chiquitos Sant Josep 70.319 hab. 31.429 km 2,237 hab./km²
Cordillera Lagunillas 108.843 hab. 86.245 km 1,262 hab./km²
Florida Samaipata 29.850 hab. 4.132 km 7,224 hab./km²
Germán Busch Port Suárez 37.637 hab. 24.903 km 1,511 hab./km²
Guarayos Ascensió 38.498 hab. 27.343 km 1,408 hab./km²
Ichilo Bona Vista 82.952 hab. 14.232 km 5,829 hab./km²
Ignacio Warnes Warnes 62.417 hab. 1.216 km 51,330 hab./km²
José Miguel de Velasco Sant Ignacio 64.517 hab. 65.425 km 0,986 hab./km²
Manuel María Cavaller Comarapa 22.142 hab. 2.310 km 9,585 hab./km²
Ñuflo de Chaves Concepció 116.101 hab. 54.150 km 2,144 hab./km²
Bisbe Santistevan Montero 166.267 hab. 3.673 km 45,267 hab./km²
Sara Portachuelo 42.157 hab. 6.886 km 6,122 hab./km²
Vallegrande Vallegrande 27.691 hab. 6.414 km 4,317 hab./km²

Etnografia

[editar | editar còdic]

En el cens de 2001, el 16,95% de la població de 15 anys o més en el departament de Santa Creu es varen declarar com quechuas, el 20,49 % com aimaras, guaraníes, chiquitanos, mojeños o membres d'una atra ètnia originària i el 62,56% com no indígena.[10]

La població que habita en el departament de Santa Creu és molt diversa i mestizada en grans aportes d'ascendència europea (espanyols de la conquista, i andalusos, extremenys i atres europeus vinguts durant la colónia, de la mateixa manera que judeus sefarditas convertits al catolicisme que escapaven de l'inquisició en Espanya,[11] portuguesos, alguns gitanos i inclusivament mercenaris italians, flamencs i alemans).[12] També es amalgamaron al mestiçage els indígenes guaraníes i arahuacos de la regió. A esta població també es va sumar l'immigració de aimaras, quechuas, afrobolivianos, mestizos i criollos provinents de la zona altiplánica i valls interandinos de Bolívia, aixina com d'atres regions de Sudamérica. I ademés, una série de migracions europees i asiàtiques des de mediats del sigle dèneu fins a l'actualitat.

Esta població representa una cultura rica nutrida de diverses cultures, sobre una base d'espanyols, sefarditas, portuguesos, italians, germans i les cultures natives guaraníticas i arahuacas. Despuix de l'independència es varen assentar en la regió immigrants àraps, judeus alemans, croates, espanyols, francesos, japonesos (oficialment l'immigració japonesa es va iniciar en 1954 quan es va fundar Uruma, en 1956 li varen seguir Sant Joan de Yapacaní i Okinawa), menonitas (principalment russos i suís-alemans), panyabíes, russos, chinencs i coreans els qui es varen sumar a la gran mescla ya existent. Ademés de les migracions del restant de Bolívia i països veïns, principalment Brasil, Argentina i Paraguay.

Es diu “cunumis” a les persones en traces guaraníes o arahuacos, i "bàrbars" als membres d'actuals tribus nómades i d'orige guaranítico. Terme, este últim, que va passar a la colónia dut pels espanyols, procedent dels usos llingüístics dels romans que cridaven "bàrbar" a l'estranger, a tot aquell que no era ciutadà romà.


Entre les ètnia prehispánicas es destaca la dels guaraníes habitaven en la vall del riu Parapetí i en la zona dels Banyats de Izozog. Hui en dia habiten en el departament de Santa Creu, les següents les ètnia natives: 1. Guaraníes: Ava Guaraní, Simba Guaraní, Izoceño, Guarayo i Mbia Yuki. 2. Chiquitano (conglomerat de ètnia d'orige arawak), i 3. Ayoreo (grup pámpido).

Economia

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «VI: El virreinato platense en la seua hora postrera», Ni en Lima ni en Buenos Aires : la formació d'un estat nacional en Charcas, 1. edició, La Pau - Bolívia: Plural Editors, p. 205. ISBN 978-99954-1-076-6.
  2. ↑ Álvarez d'Arenals i el sistema de divisions durant l'Independència de l'Audiència de Charcas. pp. 77 Consultat el 15 de giner de 2025
  3. ↑ Álvarez d'Arenals i el sistema de divisions durant l'Independència de l'Audiència de Charcas RIRA 6(2): 78.
  4. ↑ Divisions militars i mandos regionals en Charcas durant la guerra de l'Independència. De Juan Antonio Álvarez d'Arenals a Martín Miguel de Güemes En: El llegat de Martin de Guemes: 101.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 el_Ca%C3%B1oto_un_guerriller_bohemio_en_Santa_Creu_durant_el_procés_independentiste_Huascar_Rodr%C3%ADguez_Garc%C3%ADa_ Memòria colectiva i heroísmo popular. El cas del Cañoto: un guerriller bohemio en Santa Creu durant el procés independentiste Consultat el 22 de 08 de 2025, p. 72.
  6. ↑ «[3]», ABC. Consultat el 22 de juliol de 2022.
  7. ↑ «Camacho venç a Cronenbold i la governació de Santa Creu està en mans de Creem» (en és). Opinió Bolívia. Consultat el 2021-03-08.
  8. ↑ «Províncies de Santa Cruz». Archivat des d'el original, el 24 de juliol de 2011. Consultat el 15 de juliol de 2011.
  9. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada lostiempos2024
  10. ↑ «Institut Nacional de Estatística(INE)». Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2009.: Cens de Població i Vivenda 2001
  11. ↑ Article - Storm Clouds Over the Bolivian Refuge: South America's New Pattern of Anti-Semitism, Sherry Mangan, 1952
  12. ↑ Al Marge de les meues Llectures, Marcelo Tercers B., Primera Edició 1998
Archiu:Equipetrol neighborhood at night.jpg
Edificis de Santa Creu de la Serra
Artícul principal → Anex:Departaments de Bolívia per PIB.

El PIB de Santa Creu representa el 29.6% de el PIB de tota Bolívia, ocupant el primer lloc entre els departaments, aixina com el 2.º lloc en PIB per habitant.

Els principals productes agrícoles d'exportació són derivats de la soja: coca de soja (farina desgrasada), farina integral de soja, gra de soja, oli cru de soja, oli refinat de soja, cotó sense cardar ni pentinar, sucre blanca refinada, or, fusta serrada, marcs i de portes i de finestres de fusta, cuiros vacús curtidos, coca i oli de girasol, margalloneres en conserva, entre uns atres.

Archiu:Fruto del cacao.jpg
Producció de cacao amazónico

Per la seua banda, es poden identificar a les matèries primeres i insumos, els bens de consum, intermijos i de capital com aquells de major significancia en les importacions. Els principals productes llavors són: soja (o soya), fustas, cotó, arròs, canya de sucre, dacsa, blat, vainilla, café, girasol, cacao, petròleu cru, gas natural; en els grans rius es realisa important peixca i gràcies a l'aigua d'estos també es practica una incipient piscicultura -en especial de tilapias-. Al surest del departament es troba el Mutún del com s'exporten al Paraguay al voltant de 100 mil tonellades de ferro a l'any i també s'exporten pedras precioses com l'amatista, el citrino i una fusió d'estes cridada bolivianita, mentres que la fusió del cristal de roca i l'amatista és coneguda com l'ayoreita.

Per una atra part, el Departament de Santa Creu, és el que més aporta al PIB del país (29.6% de el PIB nacional). Estos resultats s'han donat per les fortes inversions regionals des del govern central, en les décades del 70 i 80, els majors beneficiaris del qual varen ser els rubros del sucre, l'oli i el cotó i posteriorment la soya i els seus derivats i l'indústria hidrocarburífera; en l'actualitat el sector agroindustrial de Santa Creu és un dels motors de l'economia i ademés en els últims anys s'ha percebut un repunt en el sector servicis, lligat a les finances i a la tecnologia, especialment en comunicacions. També es deu senyalar que en esta base productiva entren també els hidrocarburs.

Tamany de l'Economia del Departament de Santa Creu (PIB)
Riquea promig per cada habitant (PIB per càpita)
Any PIB
(en Dólars)		 PIB per Cápita
(en Dólars)		 Creiximent de el
PIB departamental
1988 US$ 1 172 millons Plantilla:Estable US$ 954 dólars Plantilla:Estable
1989 US$ 1 226 millons Plantilla:Creixent US$ 958 dólars + 5.36 %
1990 US$ 1 310 millons Plantilla:Creixent US$ 983 dólars + 7.06 %
1991 US$ 1 464 millons Plantilla:Creixent US$ 1 054 dólars + 6.67 %
1992 US$ 1 536 millons Plantilla:Creixent US$ 1 062 dólars + 1.34 %
1993 US$ 1 582 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 051 dólars + 4.82 %
1994 US$ 1 655 millons Plantilla:Creixent US$ 1 055 dólars + 7.15 %
1995 US$ 1 849 millons Plantilla:Creixent US$ 1 132 dólars + 4.85 %
1996 US$ 2 083 millons Plantilla:Creixent US$ 1 224 dólars + 7.17 %
1997 US$ 2 308 millons Plantilla:Creixent US$ 1 302 dólars + 6.82 %
1998 US$ 2 630 millons Plantilla:Creixent US$ 1 424 dólars + 13.04 %
1999 US$ 2 435 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 265 dólars - 4.26 %
2000 US$ 2 524 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 259 dólars + 5.32 %
2001 US$ 2 503 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 210 dólars + 3.48 %
2002 US$ 2 400 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 125 dólars + 0.55 %
2003 US$ 2 456 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 117 dólars + 2.36 %
2004 US$ 2 640 millons Plantilla:Creixent US$ 1 166 dólars + 3.13 %
2005 US$ 2 828 millons Plantilla:Creixent US$ 1 214 dólars + 4.21 %
2006 US$ 3 351 millons Plantilla:Creixent US$ 1 400 dólars + 4.20 %
2007 US$ 3 728 millons Plantilla:Creixent US$ 1 516 dólars + 3.18 %
2008 US$ 4 646 millons Plantilla:Creixent US$ 1 841 dólars + 3.09 %
2009 US$ 4 750 millons Plantilla:Decreixent US$ 1 835 dólars + 2.78 %
2010 US$ 5 397 millons Plantilla:Creixent US$ 2 034 dólars + 3.71 %
2011 US$ 6 530 millons Plantilla:Creixent US$ 2 402 dólars + 5.72 %
2012 US$ 7 697 millons Plantilla:Creixent US$ 2 765 dólars + 8.47 %
2013 US$ 8 680 millons Plantilla:Creixent US$ 3 038 dólars + 7.16 %
2014 US$ 9 465 millons Plantilla:Creixent US$ 3 229 dólars + 6.49 %
2015 US$ 9 478 millons Plantilla:Decreixent US$ 3 154 dólars + 5.20 %
2016 US$ 9 893 millons Plantilla:Creixent US$ 3 214 dólars + 6.64 %
2017 US$ 10 848 millons Plantilla:Creixent US$ 3 442 dólars + 6.72 %
2018 US$ 11 811 millons Plantilla:Creixent US$ 3 663 dólars + 5.80 %
2019 12 349 millons Plantilla:Creixent US$ 3 892

dólars

+ 4.73 %
Nota: En Rojo, els anys de afluixó de el PIB, de 0% per a avall.
En Vert, els anys de creiximent regular de el PIB entre 0% i 4,50%.
En Blau, els anys de creiximent bo de el PIB de 4,50% per a dalt.
Font: Institut Nacional d'Estadística de Bolívia INE[1] (2019)

Economia Cruceña a nivell Nacional

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anex:Departaments de Bolívia per PIB.


Departaments de Bolívia segons el tamany de la seua Economia
PIB (producte intern brut) en 2018
Posició  Departament de Producte Intern Brut País Comparable en PIB
1.º class=notpageimage noviewer|border|20px Santa Cruz US$ 11 811 millons Plantilla:GUI
2.º class=notpageimage noviewer|border|20px La Paz US$ 11 319 millons Plantilla:MOL
3.º class=notpageimage noviewer|border|20px Cochabamba US$ 6 037 millons Plantilla:ERI
4.º class=notpageimage noviewer|border|20px Tarija US$ 3 204 millons Plantilla:SUR
5.º class=notpageimage noviewer|border|20px Potosí US$ 2 627 millons Plantilla:BHU
6.º class=notpageimage noviewer|border|20px Oruro US$ 2 071 millons Plantilla:República Centroafricana
7.º class=notpageimage noviewer|border|20px Chuquisaca US$ 2 030 millons Plantilla:CPV
8.º class=notpageimage noviewer|border|20px Beni US$ 1 104 millons Plantilla:GRD
9.º class=notpageimage noviewer|border|20px Pando US$ 373 millons Plantilla:FSM
Total Boliviaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia US$ 40.581 millons Plantilla:TUN
Font: Institut Nacional d'Estadística de Bolívia INE[1] (2019)
Departaments de Bolívia per riquea promig d'habitant
(producte intern brut per càpita) en 2018
Posició  Departament de PIB per Cápita País Comparable
en PIB per Cápita
1.º class=notpageimage noviewer|border|20px Tarija US$ 5 689 dólars Plantilla:Iraq
2.º class=notpageimage noviewer|border|20px La Paz US$ 3 926 dólars Plantilla:El Salvador
3.º class=notpageimage noviewer|border|20px Oruro US$ 3 849 dólars Plantilla:Indonèsia
4.º class=notpageimage noviewer|border|20px Santa Cruz US$ 3 663 dólars Plantilla:Veta Verda
Promig Boliviaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia US$ 3 589 dólars Boliviaclass=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia
5.º class=notpageimage noviewer|border|20px Chuquisaca US$ 3 243 dólars Plantilla:Marroc
6.º class=notpageimage noviewer|border|20px Cochabamba US$ 3 062 dólars Plantilla:Filipines
7.º class=notpageimage noviewer|border|20px Potosí US$ 2 961 dólars Plantilla:Ucrània
8.º class=notpageimage noviewer|border|20px Pando US$ 2 593 dólars Plantilla:Egipte
9.º class=notpageimage noviewer|border|20px Beni US$ 2 359 dólars Plantilla:Hondures
Font: Institut Nacional d'Estadística de Bolívia INE[1] (2019)

Mijos de transport

[editar | editar còdic]

El departament de Santa Creu es conecta per via aérea a través del Aeroport Internacional de Viru Viru i del Aeroport El Trompillo que reunixen les condicions operacionals i de seguritat que exigixen l'Organisació Internacional d'Aviació Civil (Oacic) i la Direcció general d'Aeronàutica Civil (DGAC).

La ret de carreteres vinculen al departament en el restant del país, aixina com en els països limítrofs. Els ferrocarrils vinculen a la regió en Argentina i Brasil.

La licitació del proyecte ferroportuario de Port Busch instalara la Hidrovía Paraná Paraguay - que vincula a Santa Creu i Bolívia en l'oceà Atlàntic.

Cultura

[editar | editar còdic]

El folclore de Santa Creu es basa prevalentemente en els aportes culturals espanyols i europeus conjugats en els de traces culturals de les tribus guaraníticas i arawakas.[2] Un gran eixemple d'açò és el poeta Antonio Anzoátegui Suárez més conegut com el Camba Florencio. Recentment s'ha pres com a emblema regional a l'orquídea ballarina.

Música

[editar | editar còdic]

L'instrument musical per excelència és la guitarra, també són importants el bombo, el violí i l'arpa especialment en la Chiquitania ya que allí varen ser duts tals instruments pels misionero jesuïtes entre els sigles XVII i XVIII. Observesé que l'insigne trobador bolivià José Manuel Baca (“Cañoto") la figura alta del qual i esvelta, va ser immortalisada en la seua guitarra. Entre els tipos musicals propis de la regió estan l'alegre carnestoltes d'orige europeu (o polca carnestoltes, o d'atres regions de Bolívia), la jovial i contagiosa chovena d'orige chiquitano, el taquirari representant de l'alegre mestiçage, el caluyo i la chacareras, si be presenten característiques pròpies en la zona, també existixen en regions veïnes i reflectixen l'ampli palmito musical.

Archiu:Leyenda del Silbaco - Peralta Soliz Alice Muriel.png
La llegenda del Silbaco correspon al chaco cruceño i tarijeño

Tradició oral

[editar | editar còdic]

El departament de Santa Creu conserva també un important acervo de tradició oral que es manté generacionalment gràcies a llegendes que formen part de la cotidianeidad i les creències populars. D'esta forma llegendes com el Jichi, el Guajojó, la Viudita, Silbaco i el Carretón de l'atra vida també brinden una visió de conservació del mig ambient i les conseqüències d'epidèmies passades.[3]

Idioma

[editar | editar còdic]

Sobre els idiomes parlats en el departament, el més difòs és l'espanyol, que és parlat per la gran majoria de la població.

Segons el cens de 2012, el 88,9% de la població de 15 anys o més va deprendre el castellà com a llengua materna, seguit pel quechua (7,7%), l'alemà (2,3 %) i el guaraní (1,7 %).[4] Atres idiomes originaris parlats en el departament, hui minoritaris i recent reconeguts des de la refundació de l'Estat Plurinacional de Bolívia, són el chiquitano (o besiro), guarayo, ayoreo, pauserna, paunaca i yuki.

Existix casos especials com els menonitas, que tenen el seu propi idioma i per normatives internes, no es poden casar ni relacionar-se en persones d'atres ètnia. També la comunitat japonesa, que, si ben els primers pobladors de la regió anomenada Okinawa, en el nort del departament, eren parlants natius d'el seu idioma, les generacions subsegüents varen ser integrant-se a l'idioma castellà bolivià, en el seu variant específica.


Una característica de l'espanyol que es parla en algunes regions del departament de Santa Creu, és que té un accent semblant al que es parla en l'Andalusia Occidental (Càdis, Còrdova, Huelva, Màlaga, Sevilla), terra d'orige de gran part dels primers colonizadores; i també l'espanyol camba és semblat a l'accent extremeny (Càceres i Badajoz), per ser esta última la terra del fundador de Santa Creu de la Serra (Capità Ñuflo de Chaves). S'usen els diminutivos ingo/a (i.i.: "muchachinga" = muchachita) i el pronom (vós), usat en el Medioevo i transmés per la colónia. Aixina, per eixemple, l'expressió d'un vers de l'insigne poeta espanyol Dò Diego Hurtado de Mendoza, diu:

"Veent-me de vós absent, tots els mals que sent, em duen al pensament, el ben que vaig tindre present."

(XCVIII Dos coples a una partida, Diego Hurtado de Mendoza,1549). El castellà de Santa Creu preserva les seues raïls de l'Andalusia medieval, i s'enriquix en elements arreplegats de llengües indígenes, com el chiquitano, guaraní, chané, quechua, puelche, caribe, i d'atres europees, com el portugués, italià, alemà, anglés i francés, i inclusivament del àrap.[5]

Festivals

[editar | editar còdic]

El departament és sèu de Festivals Internacionals de renombrada calitat com el Festival Internacional Música Renaixentista i Barroca Americana (que es realisa els anys pares), la Bienal d'Art Visual de Santa Creu, aixina com del FIT o Festival Internacional de Teatre "Santa Creu de la Serra" (els anys impars) que organisa per l'Associació Pro Art i Cultura (APAC). Cal destacar que l'Orquesta Jovenil Simfònica de Santa Creu en 2007 va iniciar la seua temporada de concerts en tres recitals dedicats a les obres eslaves. De Bedřich Smetana, en interpretacions com La meua Pàtria i la Simfonia N° 2 El Moldava; mentres que d'Antonín Dvořák, es va interpretar la famosa Simfonia N° 9 Del Nou Món.

En la regió de la Chiquitanía (cridada també Chiquitania) allí se celebren els festivals internacionals de música barroca i de música renaixentista, per eixemple en Sant Josep de Chiquitos o en Sant Ignacio de Velasco, gràcies als influixos duts des de el XVI pels misionero jesuïtes i després franciscanos.

Gastronomia

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 [4]
  2. ↑ «Departament de Santa Cruz» (en en-ca). Embaixada de Bolívia en Canadà. Consultat el 2025-06-10.
  3. ↑ «seues-llegendes-mes-emblematicas Misteris i mits de Santa Creu: Un recorregut per les seues llegendes més emblemàtiques | El Deure» (en és). eldeber.com.bo. Consultat el 2025-08-01.
  4. ↑ Institut Nacional d'Estadística. «Cense de Població i Vivint 2012: Característiques de la Població» (pdf). Consultat el 2020-09-21.
  5. ↑ El Castellà de Santa Creu, Germán Coimbra Sáenz

La gastronomia tradicional del departament es nutrix de les seues raïls històriques i els productes agrícoles de la regió. Els colonizadores espanyols varen introduir les vacas, les aus de corral (principalment gallinas), l'arròs, els cítrics (taronjas, mandarinas, naronjas, llimes, des del sur de l'Àsia els espanyols també varen importar la canya de sucre i des d'Àfrica els bananes (bananas) etc -inclús en la zona més a l'oest, a on es donen les yungas els espanyols varen importar cafeto, i atres elements que es varen convertir en elements bàsics de la gastronomia local. Ademés de productes natius com el dacsa, papa, el maní, la yuca (o mandioca) i el zapallo, i peixos com el surubí i el pacú. Hi ha també evidencia de l'influència de la cuina judeua kosher en molts plats típics,[1] en els quals es nota, entre atres elements, l'absència de la carn de porc, la combinació d'arròs, yuca, dacsa i maní en carn o làcteus pero mai la combinació de carns i làcteus. Condiment natius com l'urucú, i frutes úniques en la regió com l'achachairú (particularment important és la seua producció en la zona de Porongo), guapurú i guabirá.

Archiu:Pao de queijo.jpg
Cuñape molt consumit en l'orient bolivià

La beguda de consum més popular actualment entre la gent jove i adulta és la cervesa.[3] Encara que en la regió valluna (estribaciones andinas) es preparen vis, en la zona propenca a Vallegrande, i varis tipos de licorés basats en plantes que creixen en la regió.

Tots els anys en la ciutat de Santa Creu de la Serra, se celebra un afamado Festival de Vins i Formages [5] que convoca principalment als productors de les valls de tota Bolívia de la mateixa manera que a productors d'atres regions del Con Sur en productes d'excelent calitat en abdós rubros (vins i formages).

Heràldica

[editar | editar còdic]

El 7 de novembre de 1636, per mig de cèdula Real dictada en Madrit, va ser concedit a la ciutat de Santa Creu un Escut d'Armes, per la catòlica Majestad de Felipe IV, Rei d'Espanya. El document entregat en l'época que titula Santa Creu de "Ilustre i Leal", va ser rebut en Santa Creu en l'any 1638. El 23 d'abril de 1985, per Decret Prefectural promulgat per Freddy Landivar Arauz es declara a l'Escude símbol departamental. El 24 de juliol de 1864, per mig de Decret Prefectural, va ser creada la bandera departamental en tres franges iguals en els colors vert, blanc i vert. Curiosament, la bandera de Santa Creu coincidix plenament en la bandera de la comunitat autònoma espanyola d'Andalusia, d'a on provenien els primers europeus que varen colonisar la regió.cita requerida

Turisme

[editar | editar còdic]
Archiu:Cataratas Arcoiris Bolivia.png
Catarata Arc Iris en el parc nacional Noel Kempff Mercat
Archiu:Kerk Conception Exterieur.jpg
Iglésies de les Missions, en Concepció.

En el Departament de Santa Creu es troben diferents destins turístics tal com les següents senyes:

Ademés de contindre els més diversos festivals internacionals com de cine, gastronomia, música barroca, etc.

Personages Célebres

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada autogenerated1
  2. ↑ Somo Santa Creu
  3. ↑ Diari El Deure "Santa Creu lidera el rànquing de consum de cervesa en el país" Dumenge 19, Febrer de 2006
  • Melchor Pinte Parada: va nàixer el 14 de novembre de 1903. Va fallir en Santa Creu de la Serra el 6 de decembre de 1983.
  • Hernando Sanabria Fernández: va nàixer en Vallegrande, Santa Creu, Bolívia, el 12 de decembre de 1913. Va fallir el 10 d'agost de 1986.
  • Felipe Leonor Ribera: va nàixer en Santa Creu de la Serra el 25 de maig de 1846. Va fallir el 22 de juny de 1938.
  • Gabriel René Moreno: va nàixer en Santa Creu de la Serra el 7 de novembre de 1836. Va fallir el 28 d'abril en 1905.
  • Noel Kempff Mercat: va nàixer en Santa Creu de la Serra el 27 de febrer de 1924. Assessinat per narcotraficants en la Serranía de Caparuch (actual Parc Noel Kempff Mercat, Santa Creu, Bolívia), el 5 de setembre de 1986.
  • Plácido Molina Mostajo: va nàixer en Santa Creu de la Serra l'11 d'octubre de 1875. Va fallir en la mateixa ciutat el 4 de giner de 1970.
  • Gladys Moreno: va nàixer en Santa Creu de la Serra el 28 de novembre de 1933. Va fallir el 3 de febrer de 2005.
  • Eduardo Rózsa va nàixer en Santa Creu de la Serra el 31 de març de 1960. Va fallir el 16 d'abril de 2009

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • ACTAS CAPITULARES DE SANTA CRUZ DE LA SIERRA. Universitat “Gabriel René Moreno”. 1977
  • ALMANAQUE ORIENTAL. Saúl Suárez Medina. 1990
  • ANDRÉS IBÁÑEZ CAUDILLO DEL ORIENTE. Daniel Pérez Velasco. 1972
  • A VENCER O MORIR CON GLORIA. Norberto Rebuig Torres. 2017
  • APUNTES PARA LA HISTORIA DE LOS MOVIMIENTOS CÍVICOS CRUCEÑOS. Carlos Valverde Barbery. 2002
  • BOLETÍN DE LA SOCIEDAD DE ESTUDIOS GEOGRÁFICOS I HISTÓRICOS DE SANTA CRUZ. 1904 - 2017
  • CASTAS. Maite García. 1997
  • CATÁLOGO DEL ARCHIVO DE MOJOS I CHIQUITOS. Gabriel René Moreno. 1973
  • DESENREDANDO LA INDEPENDENCIA DE SANTA CRUZ I SUS PROVINCIAS. Nino Gandarilla Guàrdia. 2010
  • DIEGO DE MENDOZA. Germán Coimbra Sanz. 2006
  • ESLABONES ENCONTRADOS DE LA HISTORIA CRUCEÑA. Nino Gandarilla Guàrdia. 2004
  • FISONOMÍA DEL REGIONALISMO BOLIVIANO. José Luis Roca. 1980
  • FUNDACIÓN DEL COMITÉ PRO SANTA CRUZ. Hernando García Vespa. 2004
  • GERMÁN BUSCH I LOS ORÍGENES DE LA REVOLUCIÓN NACIONAL. Juan Carlos Durán S. 1997
  • GISELLE. Edgar Lora Gumiel. 1994
  • GUERRA DE LOS TALONES. Orlando Mercat Chávez. 2000
  • HEROES DEL CIVISMO. Nino Gandarilla Guàrdia. 2008
  • HISTORIA DE SANTA CRUZ. Isaac Sandoval Rodríguez. 2003
  • HISTORIA DE SANTA CRUZ DE LA SIERRA, UNA NUEVA REPÚBLICA EN SUDAMÉRICA. Enrique de Gandia. 1935


  • HISTORIA DE LA CONQUISTA DEL ORIENTE BOLIVIANO. Enrique Finot. 1939
  • LA UNIÓN JUVENIL CRUCEÑISTA EN LAS LUCHAS CÍVICAS. José Terrats Velasco. 1994
  • LAS LUCHAS SOCIALES EN SANTA CRUZ. Ricardo Catoira Marín. 2001
  • LA HORRENDA BATALLA DEL PARI. “Eric Ret Taremacua”. Eduardo Cortés León. 2001
  • LA REVOLUCIÓN IGUALITARIA DE ANDRÉS IBÁÑEZ. Emilio Durán Ribera. Guillermo Pinkert J.1988
  • LIBERTADORES CRUCEÑOS. Nino Gandarilla Guàrdia. 2003
  • LOS CRUCEÑOS I SU DERECHO A LIBRE DETERMINACIÓN. Sergio Antelo Gutiérrez. 2003
  • MELCHOR PINTO ARQUETIPO I VIGÍA DE LA CRUCEÑIDAD. Alfredo Ibáñez Franco. 1978
  • MIGUEL SUÁREZ ARANA I LA EMPRESA NACIONAL DE BOLIVIA. Hernando Sanabria Fernández. 1977
  • MIRANDO LEJOS. Betty Tejada Soruco. 2005
  • MIS VIVENCIAS. Lucio Pau Rivero. 2006
  • ÑANDEROGA. Hernán Ardaya Pau. 1981
  • ÑUFLO DE CHAVES – IGNACIO XAVIER WARNES. Roberto E. Porcel. 2001
  • ÑUFLO DE CHAVES EL CABALLERO ANDANTE DE LA SELVA. Hernando Sanabria Fernández. 1966
  • PORQUÉ FUI A LA GUERRA. Modest Saavedra. 1937
  • REORGANIZACIÓN DEL COMITÉ PRO SANTA CRUZ. Comité Pro Santa Creu. 1965
  • REVISTA VERDE I BLANCO. Mario Ichaso. 2003
  • SANTA CRUZ EN LOS UMBRALES DEL DESARROLLO. Remberto Gandarilla Suárez. 1995
  • SANTA CRUZ, UN PUEBLO HUMILLADO PERO NO VENCIDO. Informe dels Universitaris de Charcas. 1958
  • SANTA CRUZ DE LA SIERRA. Raúl del Pou Cano. 1935
  • SURUTÚ, LA RETIRADA ESTRATÉGICA. Isaac Sandoval Rodríguez. 2006
  • TEREBINTO. Hernán Landívar Flores. 1966
  • TERRORISMO DE ESTADO. Eduardo Cortés León. 2004
  • IGNACIO WARNES I LA FLORIDA. Ingrid Vespa Adomeit. 2003

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:Wikiviajes


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Departament_de_Santa_Creu_(Bolívia)&oldid=821465»