La Pau
La Pau, oficialment La nostra Senyora de la Pau,[1] és la sèu de govern de Bolívia i la capital del departament de la Pau. En la ciutat s'alberguen els òrguens eixecutiu, llegislatiu i electoral. La Plaça Murillo, plaça principal de la ciutat, es troba a una altitut aproximada de 3636 m s. n. m.
Ubicada en l'oest de Bolívia, a 68 km al surest del llac Titicaca, La Pau està situada en un canó creat pel riu Choqueyapu, rodejada per les altes montanyes del altiplano, entre elles el nevat Illimani, la silueta del qual ha segut l'emblema més important de la ciutat des de la seua fundació.[2][3] La ciutat és la metròpoli més alta del món.[4][5][6] En una topografia accidentada oferix vistes úniques de la cordillera Real. Per la seua elevació, té un clima subtropical d'altura, en estius plujosos i hiverns secs.
La Pau és el centre polític, acadèmic i cultural més important del país, ademés de ser una de les ciutats en major nivell de desenroll sostenible en Bolívia.[7][8] Segons el cens 2024 de Bolívia, el municipi de la Pau té una població de 755 732 habitants, sent el tercer municipi més poblat del país.[9] És part del àrea metropolitana de la Pau en una població que ascendix a 1.5 millons d'habitants, junt en la ciutat veïna de L'Alt i atres municipis com Viacha i Achocalla.[10][10][11]
Va ser fundada el 20 d'octubre de 1548 pel conquistador espanyol Alonso de Mendoza en una vall ya coneguda per diversos pobles indígenes com Chuquiago Marka.[12] Va ser capital de la Intendencia de la Pau, regió administrativa del Virreinato del Riu de l'Argent.[13][14][15] La ciutat va experimentar numerosos tumults a favor de la seua independència; en 1781, el líder indígena Túpac Katari va sitiar La Pau per sis mesos i el 16 de juliol de 1809, el patriota Pedro Dumenge Murillo va iniciar una revolució en la ciutat, que forma part de les guerres d'independència hispanoamericanes.[16]
La Pau va passar a ser la sèu de govern del país despuix de la guerra federal de 1899, quan les regions del nort i el sur varen disputar la prominència política i hegemònica de Bolívia.[17][18] Com a tal, La Pau alberga el Palau Cremat i la Casa Gran del Poble, sèus del poder eixecutiu, i el Palau de l'Assamblea Llegislativa Plurinacional, sèu del poder llegislatiu. El Tribunal Suprem Electoral , sèu del poder judicial, es troba en Sucre, la capital constitucional del país.
Actualment, La Pau és un important centre polític, administratiu, econòmic i financer d'Amèrica Llatina; responsable de generar el 27 % del producte intern brut del país (PIB), ademés de ser la sèu central de la majoria de bancs, empreses i indústries bolivianes.[19] La Pau posseïx un PIB nominal de 6543 millons de dólars nortamericans, un PIB per càpita nominal d'USD 3506 i un PIB PPA per càpita d'USD 7971.[20] És considerada una ciutat tipo "Gamma", pel GaWC.[21] Aixina mateix, des del 7 de decembre de 2014, la ciutat és catalogada com una de les noves sèt ciutats maravelles del món.[22]
La Pau es destaca també per ser un important centre cultural llatinoamericà per la seua gran diversitat i cosmopolitisme; alberga monuments i llocs importants, com la Basílica de Sant Francisco, la Catedral Metropolitana, la plaça Murillo, la calle Jaén, i diversos museus de renom internacional. La ciutat és també coneguda pels seus mercats, particularment el Mercat de les Bruixes, i per la seua animada i intensa vida nocturna.[23][24]
La ciutat també alberga el sistema de transport aéreu per cable més alt i extens del món.[25][26]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de la ciutat, La nostra Senyora de la Pau, li va ser otorgat durant la seua fundació pel capità espanyol Alonso de Mendoza. Va ser la quinta població fundada en l'actual territori de Bolívia, despuix de Paria (1535), Tupiza (1535), Charcas (1538), hui cridada Sucre, i Potosí (1545). El seu nom commemora la restauració de la pau despuix de la guerra civil que va seguir a l'insurrecció de Gonzalo Pizarro contra Blasco Núñez Vela, primer virrey del Perú.[27]
La regió en la que es va establir la ciutat era anomenada, abans de la seua fundació per la comitiva espanyola, Chuquiago Marka[28] (del aimara, Chuqiyapu, que significa ‘chacra o labrantío d'or’, provablement per l'explotació de pepites d'or en els menuts rius del lloc).[29] Este nom va tindre variants durant el domini espanyol com Chuquiabo o Choqueyapu. Per això, en 2017, Evo Morales, president de Bolívia, va sugerir restaurar esta denominació en un discurs pronunciat el dia de l'aniversari de la fundació de la ciutat.[30]
El 3 de giner de 1827, el congrés constituent de Bolívia va ampliar el nom de la ciutat a La Pau de Ayacucho en honor a la victòria en la batalla de Ayacucho (1824).[31]
Història
[editar | editar còdic]Época precolombina
[editar | editar còdic]
Les investigacions arqueològiques conclouen en gran mida que la conca del Llac Titicaca va ser el núcleu del desenroll de les principals civilisacions andinas dels Vages centrals.[32] Les primeres activitats agrícoles del periodo Arcaic tardà, com la domesticació de plantes i l'aparició dels primers horticultores, daten a l'any 4000 a. C., i varen ocórrer principalment en les valls existents a l'oest del llac aixina com en l'extens replanell del Altiplano andino.[33] Fins al 1600 a. C, la regió altiplánica consistia de diverses cultures sedentarias, principalment la Chiripa i Wankarani, que en les seues fases més importants varen ascendir a l'etapa més urbana de la cultura tiahuanaco.[34]
Per a l'any 400 d. C., diversos grups comerciants afiliats a l'estil ceràmic tiahuanacota varen establir relacions en la població de l'Imperi Tiahuanaco i es varen assentar en zones estratègiques de la vall, entre elles, Putu Putu (Miraflores), Achocalla, Chaskipampa, Palca, Pampahasi i Sopocachi, hui en dia barris importants de la Pau. Entre ells, Miraflores, antigament cridat Putu Putu, cobria un àrea de 50 hectàrees i es caracterisava per una agricultura intensiva; estructurada en terrats de cultiu nivellades i soportades per murs de contenció fets de pedra.[32] Les collites es regaven a pur de canals derivats dels dels glaciars, rius i el llac Titicaca. Ademés, recents investigacions sugerixen que també es varen erigir complexos religiosos i ideològics, de caràcter ceremonial i festiu, altament lligats a infraestructura domèstica en general. La vall d'Achocalla, és potser un dels assentaments prehispánicos millor conservats en la conca del riu La Pau i va ser habitat principalment per grups agrícoles al voltant de l'any 800 a. C.[35]
Entorn al 1100 d. C., Tiahuanaco desapareix quan el Pachacuti Inca derrota a l'últim sobirà colla, Chunqui Cápac, durant la expansió de l'Imperi Incaico en la replanell del Collao, incorporant el altiplano paceño al Tahuantinsuyo i establint la província del Collasuyo. A partir de l'any 1200 d. C., els pobles originaris aimaras es varen assentar en la vall de la Pau i varen reutilisar les àrees prèviament ocupades per a la vocació agrícola. Durant el periodo incaico, es varen ampliar la frontera agrícola, modificant radicalment el paisage de la vall en l'implementació i reutilisació de les rets de terrats de cultiu, particularment prop de les terres calentes pròximes a Els Yungas. Al mateix temps, es varen intensificar les activitats mineres d'extracció d'estany i or. Aixina mateix, es varen ampliar la ret de camins que conectaven la vall dels yungas en el altiplano.
En el XVI, a partir de la aplegada dels espanyols a Amèrica, els assentaments indígenes ubicats al voltant dels rius de la vall Chuqiyapu varen ser reduïts a curatos o poblacions d'indis que concentraven el ganado i collites per a la ciutat dels espanyols. Este fet hábilmente va definir la població indígena a les afores de la ciutat i va alterar les condicions socioeconòmiques de la gran població aimara en la regió.[36]
Fundació
[editar | editar còdic]El 20 d'octubre de 1548 es va fundar la ciutat de "La nostra Senyora de la Pau" pel conquistador espanyol Alonso de Mendoza, qui va rebre de Pedro de la Gasca, president de la Real Audiència de Lima, l'orde d'establir una nova ciutat estratègica en la finalitat de protegir el comerç de metals preciosos entre L'Argent, Potosí i Llima.[37][38][39] La fundació de la ciutat va tindre un caràcter simbòlic, perpetuant la pacificació dels conflictes armats entre els conquistadors espanyols, dividits entre aquells que recolzaven a Francisco Pizarro o a Diego d'Almagro durant les expedicions en el Perú.[40][28]
La ciutat es va establir originalment en la localitat de Laja pero va ser traslladada tres dies despuix a la seua ubicació actual en la vall de Chuquiago Marka, a on es disponien vasts terrenys pròspers per a cultius a les vores del riu Choqueyapu.[41] D'esta manera, Alonso de Mendoza va redactar la segona i definitiva acta de fundació en la seua ubicació actual. En 1555, el rei Carlos I d'Espanya va otorgar a la ciutat l'escut d'armes, commemorant la pau reconquistada. Despuix de la seua fundació la ciutat va passar a ser capital administrativa del Corregimiento de la Pau i de la Intendencia de la Pau, regió administrativa del Virreinato del Riu de l'Argent.[13][14][15]
Moviments d'independència
[editar | editar còdic]Encapçalada pel paceño Pedro Dumenge Murillo, fill de criollos, i per atres líders locals criollos paceños, la lluita per l'independència de la dominació espanyola va dur #alçament contra les forces realistes. La ciutat es va alçar en armes el 16 de juliol de 1809 contra el Imperi espanyol, formant una Junta Tuitiva el 22 de juliol de 1809. En la proclama d'esta Junta Tuitiva es pot llegir: «Compatriotes: fins a ací hem tolerat una espècie de desterro en el sen mateix de la nostra pàtria;[...] hem guardant un silenci prou semblat a l'estupidea». Açò, junt en la Revolució de Chuquisaca en maig del mateix any, varen marcar l'inici formal de la lliberació d'Amèrica del Sur contra l'Imperi espanyol.[42] Poc despuix la Junta va ser dissolta pels realistes i el 29 de giner de 1810 Murillo i els seus colaboradors varen ser aforcats en la llavors plaça dels espanyols. Abans de morir, Murillo hauria pronunciat el seu més famosa frase: «Compatriotes, yo muic, pero la tea que va deixar encesa ningú la podrà apagar, ¡vixca la llibertat!». Actualment, la plaça a on va ser eixecutat du el seu nom.
Época republicana
[editar | editar còdic]Després de la declaració d'independència de Bolívia el 6 d'agost de 1825, el país va començar a dictar les seues pròpies lleis.
El departament de la Pau, en el que es troba el municipi de la Pau, va ser creat per Decret Suprem del 23 de giner de 1826 junt als departaments de Chuquisaca, Potosí, Santa Creu i Cochabamba durant el Govern d'Antonio José de Sucre.[43][44]
Sèu de Govern
[editar | editar còdic]En el temps, La Pau es va convertir en el centre cultural i social de prominència en el país, albergant la vasta majoria dels comerciants o industrials mijos, funcionaris, professors, advocats, periodistes i escritors; els conservadors en la capital històrica de Sucre, eren principalment banquers, aristócrates i eclesiàstics influents mentres que en Potosí es trobaven els grans industrialistas, la riquea dels quals i influència política depenien de les exportacions minerals.[45]
La Pau va escomençar a convertir-se en la regió hegemònica del país despuix que l'economia aurífera entrara en crisis des de 1887 en favor de l'explotació d'estany. En carir de la riquea minera o agrària d'atres províncies, l'economia paceña estava més diversificada i vinculada al comerç internacional, principalment en el Perú, sent el principal contribuidor de les arques fiscals al país, i per lo tant, els paceños en el nort desijaven consolidar l'hegemonia política i econòmica de Bolívia.[46] La pèrdua del llitoral bolivià va ser un dur colp per a l'èlit paceña, implicant una llimitació a l'accés al comerç, alguna cosa que els lliberals varen usar per a guanyar respal popular contra els conservadors en Sucre, partidaris del tractat.[47]
Com a resultat de la guerra federal de 1898-1899, La Pau es va convertir oficialment en la sèu dels poders Eixecutiu i Llegislatiu. La lluita va enfrontar a lliberals del nort contra conservadors del sur, els qui desijaven que la sèu de Govern permaneixca en Sucre. Esta situació va quedar establida el 25 d'octubre de 1899, data en la que el general José Manuel Pando va assumir la presidència de la República a raïl del triumfo de la Revolució Federal.[43]
El 22 de juliol de 2007 es va portar a terme el denominat El Gran Cabildo, a on aproximadament dos millons d'habitants de la ciutat de la Pau i L'Alt varen refrendar la permanència de la sèu de Govern en esta ciutat.[48]
Geografia
[editar | editar còdic]La ciutat de la Pau es troba en la regió andina de Bolívia, a l'oest del país. Rodejada per numeroses serranías i pels imponents picos de la Cordillera Real, entre ells el Illimani, el Mururata i el Huayna Potosí. El Illimani, en particular, en una altitut de 6438 m s. n. m., domina el paisage de la ciutat per la seua prominència topogràfica i silueta en picos nevats relativament alineats.
La Pau s'assenta sobre una topografia predominantment montanyosa. La vall paceño, d'orige erosivo, va ser modelat per l'acció del riu Choqueyapu i els seus afluents, que han excavat profunts caixers i terrats aluvials en materials sedimentarios i volcànics.[49]
En térmens generals, la vall de la Pau forma part de la conca endorreica del Altiplano bolivià, una àmplia depressió intermontana sense eixida directa a l'mar. Este entorn geogràfic es caracterisa per un marcat contrast altitudinal: mentres el fondo de la vall se situa al voltant dels Error de Lua: expandTemplate: template "es:Convertir/ud" does not exist., les zones altes i ales alcancen altituts superiors als Error de Lua: expandTemplate: template "es:Convertir/ud" does not exist..
La Pau és una ciutat d'altura, en una altitut promig de 3650 m s. n. m. i en els seus punts més alts fins a 4150 m s. n. m. La ciutat està ubicada en un vall ample i profunt, rodejat per les altes montanyes de la Cordillera Real i vorejant al altiplano bolivià, sent una frontera natural entre el replanell del altiplano i les valls.Es tracta d'una depressió geogràfica formada pel riu Choqueyapu que creua la ciutat de nort a sur, i de menuts rius que naixen en les ales altes i depositen les seues aigües a lo llarc del trayecte d'este riu, desembocant en el nort de Bolívia.[50][51]
El nevat Illimani en una altitut de 6462 m s. n. m., i la silueta del qual domina el paisage de la ciutat.[52]
Ubicació
[editar | editar còdic]El municipi de La nostra Senyora de la Pau s'ubica a 16° 29′ 39¨ de latitut sur i 68° 8′51¨ de llongitut oest.[53] Té una extensió territorial de 3020 km², de la qual 149 km² corresponen al àrea urbana. El municipi llimita al nort en els municipis de Guanay, Caranavi i Pals Blancs, al sur, en els municipis de Mecapaca i Achocalla, a l'est en Coroico, Yanacachi i Palca i a l'oest en els municipis de Batalles i L'Alt.[54] Aparte de la ciutat veïna de l'Alt, les ciutats nacionals més propenques a la Pau són Oruro, a 144 km, i Cochabamba, a 233 km de distància.[55]A una distància aproximada de 155 km a l'oest, es troba la població de Copacabana a les vores del llac Titicaca. En Chile, la ciutat més propenca és Arica, a 488 km de distància; en Perú, Llima està a una distància de 1084 km.
Clima
[editar | editar còdic]El clima de la ciutat és templat d'alta montanya. L'ubicació de la ciutat de La Pau és en l'inici de la vall, per la qual cosa el clima no és tan agressiu. Durant la Colónia, el clima paceño suponia per als viagers una ampara de l'agressiu clima altiplánico. El promig anual de temperatures és d'aproximadament 16 °C. La Pau té una precipitació promig de 575 mm, sent giner el més més plujós de l'any. Les pluges es concentren de manera estacional des de decembre fins a abril. En promig, el més més càlit és novembre, mentres que el més més fret és juny.
La temporada de primavera en La Pau registra una temperatura màxima promig de 22 °C i una temperatura mínima promig de 5 °C. En primavera el clima és humit i templat, més estable que en atres estacions. En estiu el clima és de templat a calent, encara que durant la nit i en amanecer presenta pluges, especialment durant la transició d'estacions, d'estiu a autumne. El clima d'autumne és una miqueta fret i sec. Per últim l'hivern és humit i fret.
Els macrodistritos del nort del municipi de la Pau tenen característiques climàtiques encara més diferenciades que les que presenta l'àrea urbana; la partix nort del municipi presenta característiques de yungas.
Fisiografía
[editar | editar còdic]El territori del Municipi de la Pau està ubicat en vall a la vora noreste del altiplano bolivià, al peu de la Cordillera Oriental. La morfologia del territori de la ciutat és accidentada per la presència de numeroses ales escarpadas, quebrades, planicies, valls, replanells i serranías. La ciutat es troba assentada sobre les conques del riu Choqueyapu, Orkojahuira i Irpavi i al mateix temps, és travessada per més de 300 rius de menor cabal, que finalment desemboquen cap al nort en els rius Beni i Mamoré.[53]
Hidrografia
[editar | editar còdic]La ciutat es troba en la conca del ric La Pau, que travessa la ciutat de noreste a surest i és el principal cos colector d'aigües format per la confluència del riu Choqueyapu, Achocalla i Orkojahuira, que a la seua volta tenen afluents com el riu Irpavi, Achumani, Jilusaya i Huañajahuira.[56]
Política i govern
[editar | editar còdic]El Govern Autònom Municipal de la Pau (GAMLP) és l'instància de govern del municipi de la Pau, més comunament referit com la Alcaldia de la ciutat. D'acort a la llei d'Autonomies de Bolívia i la organisació territorial de Bolívia; els municipis bolivians té la potestat d'elegir els seus alcaldes en eleccions locals.
L'Alcaldia es compon del poder eixecutiu, representat per l'alcalde i el seu equip, i el concejo municipal constituït per representants elegits igualment per vot popular a través d'eleccions municipals cada 5 anys. La seua sèu és el Palau Consistorial que s'ubica en el centre de la ciutat.
L'Alcaldia està composta de 14 secretaries en distintes àrees de responsabilitat:[57]
- Infraestructura Pública
- Cultures
- Desenrolle Social
- Movilitat
- Salut Integral i Deportes
- Gestió Integral de Riscs
- Control i Calitat d'Obres
- Seguritat Ciutadana
- Planificació parra el Desenroll
- Gestió Ambiental
- Educació i Cultura Ciutadana
- Desenroll Econòmic
- Finances
La ciutat conta en un presupost anual de Bs 2.384.000.000 en 2019.[58]
Divisió política i administrativa
[editar | editar còdic]La ciutat de la Pau és part del municipi homònim. L'àrea urbana, constituïda per sèt macrodistritos, ocupa el sur del municipi. Tots els macrodistritos que componen el municipi són administrats pel Govern Autònom Municipal de la Pau.
Macrodistritos
[editar | editar còdic]El municipi de la Pau es troba dividit per a fins administratius en nou macrodistritos, sèt dels quals pertanyen a l'àrea urbana, concentrant la major part de la població de la ciutat. Els macrodistritos de Hampaturi i Zongo corresponen a l'àrea rural del municipi i ocupen la major superfície del mateix. Cada macrodistrito té una subalcaldía i una autoritat denominada subalcalde. L'alcalde municipal és l'encarregat de posicionar als diferents subalcaldes en els seus respectius macrodistritos. A la seua volta, cada macrodistrito municipal urbà està dividit en 23 districtes municipals en total.
| 1 | Mallasa | 20 | Urbà | 32.68 | 5 082 |
| 2 | Sur | 18, 19, 21 | Urbà | 64.15 | 127 228 |
| 3 | Sant Antonio | 14-15-16-17 | Urbà | 22.59 | 115 659 |
| 4 | Perifèrica | 11-12-13 | Urbà | 26.05 | 159 123 |
| 5 | Max Parets | 7-8-9-10 | Urbà | 13.31 | 164 566 |
| 6 | Centre | 1-2 | Urbà | 5.22 | 64 275 |
| 7 | Cotahuma | 3-4-5-6 | Urbà | 16.10 | 153 655 |
| 8 | Zongo | 23 | Rural | - | - |
| 9 | Hampaturi | 22 | Rural | - | - |
- Barris de la Pau
-
Caixco Urbà Central, Macrodistrito Centre
-
Sopocachi, Macrodistrito Cotahuma
-
Chualluma, Macrodistrito Perifèrica
-
Calacoto, Macrodistrito Sur
-
Miraflores, Macrodistrito Centre
-
Achumani, Macrodistrito Sur
Demografia
[editar | editar còdic]Des de la fundació de Bolívia en 1825, el municipi de la Pau ha segut un important centre urbà d'immigració poblacional de diferents regions del departament de la Pau, aixina com dels departaments de Cochabamba, Oruro, Potosí i inclusivament de Santa Creu, Chuquisaca i Beni. A partir de principis de el XX la ciutat escomença a tindre un important creiximent poblacional. En 1950, la població de la Pau va ser d'aproximadament 320 000 habitants. En 1985, el districte de L'Alt es va separar de la jurisdicció del municipi de la Pau i es va constituir en un municipi propi, que fins a eixe moment representava aproximadament un terç de la població de la ciutat paceña. La població de la ciutat esta proyectada a incrementar fins a 2 millons d'habitants per a l'any 2030.[61]
D'acort en el cense bolivià de 2024, la població del municipi de la Pau és de 757 451 habitants.[62] Entre 2001 i 2012, la població general va decréixer en un promig anual de 0,3% en gran part a causa de la disminució de la migració a centres urbans.[63] En La Pau havien 226 000 llars l'any 2012; el 54% d'habitants residien en vivendes pròpies. El àrea metropolitana de la Pau concentra el 65% de la població del departament de la Pau a pesar de contar en una extensió territorial de 5 338 km², #lo que representa una densitat demogràfica de 298 habitants per km² a l'any 2012 i de 333 habitants per km² per al 2019. El 52% dels ciutadans són dònes i la majoria (68,2%) tenen entre 15 i 64 anys. La taxa d'alfabetismo és 98,2%.[64] [65]
La població del municipi de la Pau va aumentar només llaugerament entre 1992 i 2024:
| Any | Habitants (municipi) | Font |
|---|---|---|
| 1992 | 715.900 | Cens |
| 2001 | 793.293 | Cens |
| 2012 | 764.617 | Cens |
| 2024 | 757.431 | Cens |
Grups Ètnics
[editar | editar còdic]En el cens de 2024, 171 157 mil persones es varen identificar com indígenes en el municipi paceño i 2 789 com afrobolivianos representant en total el 23,2 % de la població.[66]
Segons un estudi en on es varen enquestar als pobladors de les ciutats de la Pau i L'Alt, elaborat en La Pau: Zona Sur (Achumani, Sant Miguel i Obrajes), Central Nort (Sant Pedro, Sopocachi i Zona Nort) i L'Alt: Zona Un (Ciutat Satèlit, Primer de Maig i Riu Sec) i Zona Dos (16 de Juliol, Vila Adela i Santiago II); es va demostrar que la autopercepcion ètnica-cultural dels paceños era la següent en conjunt:[67]
59,2 % mestizos, 27,9 % indígenes, 12,4 % blancs i 0,5 % afros.
Segons com consideren que les atres persones els veuen per les seues traces físiques va ser la següent:
57,6 % mestizos, 25,7 % indígenes, 16,0 % blancs i 0,7 % uns atres.
La personificació racial en La Pau i L'Alt va ser la següent en promig:
La Pau: 70 % Mestizos, 20 % Blancs i 10 % Indígenes. (zona urbana)
L'Alt: 50 % Indígenes, 49,5 % Mestizos i 0,5 % Blancs.
El mateix estudi va donar a conéixer que els "paceños blancs" són considerats més rics econòmicament en comparació a les atres #ètnia (mestizos, indígenes i afrobolivianos), aixina mateix, estos són malnomenats com «jailones». També és comú l'us del vocablo «q'llaura» (paraula d'orige indígena) en connotació negativa cap a les persones de tez clara en La Pau.[68]
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de la Pau, en un producte interior brut (PIB) d'11 269 millons de dólars en 2022, és una de les més diversificadas de Bolívia i segona entre les ciutats del país, despuix de Santa Creu de la Serra i està orientada cap als servicis. El PIB per càpita es va situar en 3 727 dólars a l'any 2021, #lo que suponia un creiximent econòmic de 5,3% sobre l'any anterior.[69]
Fins a la década de 1990, La Pau era el principal núcleu econòmic de Bolívia, sent desplaçada a segon lloc darrere de Santa Creu de la Serra, principalment en el sector industrial i agropecuario. No obstant, La Pau continua sent el centre comercial i financer més important de Bolívia.[70] La ciutat alberga el 31,1% de totes les empreses registrades a nivell nacional.[71] Aixina mateix, en ser la sèu de govern de Bolívia, la ciutat té a la administració pública com una de les seues activitats econòmiques principals.[72]
Ocupació
[editar | editar còdic]El treball en el municipi de la Pau es concentra principalment dins del sector terciario, representant el 77% de la població ocupada.[73] Segons informació proporcionada pel Institut Nacional d'Estadística (INE), la taxa de desocupació en la ciutat de la Pau era del 4,7% a l'any 2021, mentres que l'índex nacional indicava una taxa 5,2%. Aixina mateix, La Pau conta en menor població sense una font d'ocupació a nivell urbà, comparada en les àrees urbanes de Cochabamba i Santa Creu.[74][75]
Comerç i finances
[editar | editar còdic]La Pau és el principal centre bancari de Bolívia. Quatre dels cinc majors bancs del país tenen les seues sèus principals en La Pau, com és el cas del Banc Mercantil Santa Creu, Banc BISA, Banc de Crèdit de Bolívia i Banc Unió.[76] La Bossa Boliviana de Valors (BBV), fundada en La Pau en l'any 1976 és la principal bossa de valors en Bolívia, i oferix l'intercanvi de valors, or, matèries primeres locals, el comerç d'accions i índexs bossístics.[77] El comerç és la tercera activitat principal de la ciutat, en una participació econòmica del 8,9 % a l'any 2022.
Indústria
[editar | editar còdic]La Pau és la segona regió industrial més important en Bolívia, superada per Santa Creu de la Serra. L'urbs conta en al voltant de 4000 empreses industrials manufactureras.[78] L'indústria manufacturera en el seu conjunt té una ponderació rellevant sent una de les activitats econòmiques més importants per a la ciutat. En térmens reals, les indústries de begudes i tabac són les de major valor en el PIB en 587.6 millons de bolivians, representant el 31% del total manufacturero, per davant de la indústria d'alimentària.[79] Entre elles destaca la Cerveseria Boliviana Nacional (CBN). Fundada en 1877, la CBN té una participació en el mercat nacional del 90%.
Atres sectors rellevants en la ciutat de la Pau inclouen l'indústria de productes químics, l'indústria textil i l'indústria cementera. Algunes de les companyies bolivianes més grans que tenen sèu en La Pau inclouen Soboce, Indústries Venado, Droguería Inti i Embol.[80][81]
Transport
[editar | editar còdic]El transport públic és el principal mig de transport dels paceños. En La Pau, el 81,9% dels seus residents es desplacen en la ciutat utilisant transport públic, ya siguen taxis de ruta fixa (Trufis), minibuses, microbuses o taxis.[82] Existixen al voltant de 300 organisacions i sindicats associats al transport públic, les tarifes del qual estan regulades per l'Alcaldia de la Pau des del 2003. En el Municipi de la Pau, es varen registrar 241 827 vehículs fins a l'any 2014, dels quals el 19,3 % eren automòvils d'us públic.[82] Segons l'enquesta de movilitat interurbana en La Pau, es va estimar que a l'any 2014, més d'un milló de persones utilisava d'alguna manera el sistema de transport públic disponible en la ciutat, d'estos prop de 900 000 passaven per o viajaven cap al Municipi de la Pau. Existixen al voltant de 7,7 millons de rutes semanals dins de la Pau i 9,7 millons en el àrea metropolitana de la Pau, incloent la ciutat de L'Alt i atres municipis veïns. El temps promig de viage per a la població en la regió urbana és d'entorn 30 minuts.[82] Per una atra part, La Pau té el servici de transport més car entre les tres ciutats de l'eix troncal de Bolívia, per davant de Santa Creu de la Serra i Cochabamba.[83]
Transport públic
[editar | editar còdic]Autobusos i micros
[editar | editar còdic]- Artícul principal → La Pau Bus.
Els principals mijos de transport urbà són els denominats micros i minibuses, que constituïxen la base del sistema tradicional de movilitat. D'acort en enquestes realisades per l'Alcaldia de la Pau, estos vehículs són utilisats per al voltant del 57,1 % dels usuaris, #lo que els convertix en el modo de transport en major demanda en el municipi.[84] Estos vehículs operen en una extensa ret de rutes que conecten les zones perifèriques en el centre de la ciutat. Els micros són gestionats principalment per sindicats i cooperatives de transport, que agrupen a propietaris i conductors baix una estructura gremial. Cada sindicat administra determinades llínees o rutes, definix parades, horaris aproximats i manté l'organisació interna del servici. Esta forma de gestió, encara que descentralisada, ha permés la continuïtat del sistema durant décades, pero també ha generat desafius en térmens de regulació, estandardisació i control de la calitat del servici.
PumaKatari és un autobús de transport en la ciutat de la Pau,[85] sent el nom de la primera modalitat del sistema La Pau Bus,[86] administrat pel Servici de Transport Municipal (SETRAM) a càrrec del Govern Autònom Municipal de la Pau.[87]
El servici de busos Pumakatari va ser posat en marcha el 24 de febrer de 2014 com a primera modalitat del sistema La Pau Bus, va ser planificat per a convertir-se en un bus en capacitat de 60 de passagers, alimentador complementari per a la segona modalitat del sistema La Pau Bus que es va planificar com un sistema BRT que operaria en les artèries principals de la ciutat. El servici atén a la demanda dels ciutadans que viuen en les zones més alluntades de la Pau.
Inicialment, el Pumakatari va operar durant les 24 hores del dia i va operar en sis llínees o rutes dins de la ciutat de la Pau.[88] El sistema La Pau Bus va contar en una estació de transbordo de passagers del bus PumaKatari ubicada en el Parc Urbà Central, posteriorment reconvertida per a atres usos, i en punts d'intercanvi modal compartits en les llínees roja, groga i vert del sistema de transport aéreu per cable El meu Telefèric. Per a decembre de 2014, el bus ya havia transportat a 6,2 millons de passagers des de la seua inauguració en febrer de 2014, d'acort en senyes de l'institució.[89]
Telefèric
[editar | editar còdic]- Artícul principal → El meu Telefèric.
El meu Telefèric és el nom de l'empresa estatal encarregada de l'administració del servici de Transport per Cable: Telefèric La Pau - L'Alt, que unix diferents punts de les ciutats de la Pau i L'Alt.
La primera de les seues llínees va iniciar operacions el 30 de maig de 2014.[90] Des de que varen ser concloses els seus tres primeres llínees, és el Telefèric de Transport Urbà més llarc del món.[91] El 9 de març de 2019 es va inaugurar l'última llínea corresponent a la segona fase d'implementació: la Llínea Plateada, que tanca el circuit denominat Ret d'Integració Metropolitana, i es convertix en la dècima llínea en funcionament.[92][93]
El sistema es va plantejar com a resposta a diversos problemes del àrea metropolitana de La Pau, conformada per les ciutats de La Pau i L'Alt que contaven en un precari servici de transport públic que no donava resposta adequada a la creixent demanda dels usuaris i les despeses significatives en temps i diners que implica el movilisar-se entre abdós ciutats, ademés del tràfic caòtic i en alts nivells de contaminació ambiental i auditiva que generaven, i la creixent demanda de gasolina i diésel, que són subvencionades per l'Estat. El servici va permetre la conexió efectiva de la ciutat de La Pau que posseïx una intrincada topografia, rodejada de cadenes montanyoses i rius diversos[94] en L'Alt, una planicie ubicada a 4100 m s. n. m., reduint temps i costs de viage.
S'estima que pot movilisar fins a 17.000 passagers per hora, durant 17 hores al dia. Des de la seua inauguració el 30 de maig, El meu Telefèric ha transportat a més de 10 millons de passagers.[95]
El cost del passage estàndar en cada llínea és de 3 bolivians per persona (aproximadament 0,43 USD). En fer transbordo a una atra llínea, el cost es reduïx a 2 bolivians (0,3 USD). El servici permet transportar bicicletes pagant un passage extra llevat les fins de semana en les Llínees Verda i Groga.[96] No obstant, El meu Telefèric també conta en un esquema diferenciat de preus, el qual permet que chiquets, estudiants universitaris i persones de la tercera edat paguen menys per l'us d'este mig de transport.
Transport interdepartamental
[editar | editar còdic]La Terminal de Busos de la Pau és la principal terminal de busos de la Pau.[97] Va ser dissenyada per l'ingenier francés Gustave Eiffel i alçada pel constructor espanyol Miguel Nogué. En la terminal operen vàries empreses de transport interdepartamental que oferixen servicis regulars a destins en els centres urbans principals del país, aixina com a ciutats veïnes en Chile i Perú. La principal via de comunicació de la ciutat la constituïx la Autopista La Pau-L'Alt a través de la qual es comunica en la veïna ciutat de l'Alt, i a través d'ella en la ciutat d'Oruro per a on s'accedix a les ciutats de Sucre, Potosí i el sur del país. Una important carretera nova comunica via Oruro en les ciutats de Cochabamba i Santa Creu. Són també importants, la carretera a la ciutat de Copacabana i Tiwanaku a l'oest, prop del llac Titicaca, que continua fins a la ciutat de Cusco, passant per la ciutat fronteriça de Desaguadero. La terminal de busos té eixides diàries a les principals ciutats del país. Hi ha també eixides a atres ciutats de països veïns com Chile i Perú.[98]
La segona terminal de busos de la ciutat es diu Terminal Minasa. Està situada en la zona de Vila Fátima, donant servici de busos en destí a les ciutats del nort del país en Els Yungas, i els departaments de Beni i Pando.[99]
Per a estos viages interprovinciales dirigits a la partix nort del municipi, Els Yungas, el nort del municipi, la part tropical de departament i els departaments veïns es travessa la cordillera dels Vages a través del Camí als Yungas els trams dels quals més perillosos varen ser reemplaçats en la construcció de la ruta Cotapata-Santa Bàrbara.
Per a les eixides a ciutats menors i poblacions dins del departament s'utilisen estacions informals localisades Alt Sant Pedro (eixides a Apolo) i en les rodalies del Cementeri General (eixides a Copacabana i a atres ciutats propenques al llac Titicaca, a Tiwanaku i al Desaguadero, des d'a on es pot ingressar al Perú).
Transport aéreu
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Aeroport Internacional L'Alt.
El Aeroport Internacional L'Alt està situat a 14,5 km del centre de la ciutat de La Pau, no obstant, es troba ubicat en la jurisdicció de la ciutat veïna de L'Alt. L'aeroport es troba a una altitut de 4008 m s. n. m.[100]
És un dels aeroports comercials de major elevació en el planeta, per #lo que el mateix és regularment visitat per aeronaus en etapa de proves per a la seua homologació en operacions de gran elevació. L'any 2005 l'empresa europea Airbus va realisar proves en l'avió Airbus A318. En 2014, la mateixa empresa va realisar proves de vol en l'avió Airbus A350-900 i en 2017 en l'avió Airbus A350-1000.[101][102][103][104][105][106] L'aeroport, que està ubicat en la ciutat de L'Alt, s'usa per a vols nacionals, vols internacionals i transport de càrrega.
Fins a l'any 1999 l'aeroport tenia com a nom oficial "Aeroport John F. Kennedy (JFK)", encara que en la pràctica mai es va utilisar este nom de manera pública.[107] En l'any 1999, davant la pressió de distints sectors, per mig de la Llei 1944, durant el segon govern del president Hugo Banzer Suárez, l'aeroport va passar a denominar-se oficialment Aeroport Internacional L'Alt: el seu nom de facto fins a eixe moment. L'aeroport conta en quatre pistes: dos pistes de paviment rígit "10R/28L" en 4000 metros i dos pistes de terra "10L/28R" de 2000 metros.[107]
La temperatura promig en l'aeroport és de 16 °C.[107]
Distàncies des de la Pau
[editar | editar còdic]Taula en les distàncies des de la ciutat de La Pau i les capitals de departament de Bolívia.
| Ciutat | Departament | Distància en ruta a la Pau en quilómetros |
|---|---|---|
| Oruro | Capital del Departament de Oruro | 230 km[108] |
| Cochabamba | Capital del Departament de Cochabamba | 383 km[108] |
| Potosí | Capital del Departament de Potosí | 553 km CR |
| Trinitat | Capital del Departament del Beni | 602 km CR |
| Santa Creu de la Serra | Capital del Departament de Santa Creu | 857 km (per Chimoré). CR |
| Sucre | Capital del Departament de Chuquisaca | 714 km (per Potosí), 748 km (per Cochabamba). CR |
| Tarija | Capital del Departament de Tarija | 919 km (per Potosí). CR |
| Acarona | Capital del Departament de Pando | 1232 km (per Riberalta). CR |
Característiques
[editar | editar còdic]Centre de la ciutat
[editar | editar còdic]El centre de la ciutat de la Pau posseïx tres punts principals en els que es desenrolla gran part de la vida econòmica i social de la ciutat. Estos punts són:
- La plaça Murillo que concentra els edificis dels poders Eixecutiu i Llegislatiu de Bolívia.
- L'atri de la Basílica de Sant Francisco és considerat un dels principals llocs de trobada social de la ciutat, puix junt a la plaça Major (en la que colindar), és l'àrea d'expressió social més important, a on habitualment es reunixen membres i afiliats d'institucions com la Central Obrera Boliviana (COB).
- La passarela Pérez Velasco (en el sector en el que abans es trobava la plaça Lucio Pérez Velasco) conecta el carrer peatonal Evaristo Valle i l'inici de la carrer Comercie i té en les seues rodalies un important punt d'embarque i desembarque de passagers que apleguen o es dirigixen a la veïna ciutat de L'Alt.
El centre també es caracterisa per seguir el tradicional disseny en damero usat pels espanyols per a les ciutats en l'época colonial. Al voltant de la plaça Murillo es troben algunes de les edificacions més antigues, les quals conserven les característiques colonials espanyoles. També en les afores es troben els museus paceños més importants, aixina com atres llocs històrics.
L'avinguda 16 de Juliol, i la seua passejada central, El Prat, en numerosos jardins ben conservats, és part de l'eix llongitudinal que conforma l'estructura de la ciutat, puix travessa l'actual centre i s'ha consolidat històricament com el punt neuràlgic de comunicacions, entreteniment, comerç i finances de la Pau.
La ciutat de la Pau, aixina mateix, es caracterisa per múltiples ponts que la conecten. Poden citar-se els ponts Trillizos, que unixen el costat este i oest de la ciutat, travessant el riu Choqueyapu, i el Pont de les Américas, que unix Sopocachi en Miraflores.
Provinent des del sur, un llarc canó de mijana profunditat travessa part de la ciutat i forma un espectacular paisage. Este canó (ara convertit en el parc urbà Central) alberga a un dels llocs més atractius de la ciutat: el parc Laikacota, que s'ubica en un cerro que sorgix des del canó i des del cim del qual es pot observar gran part de la ciutat.[109] En el Parc Urbà Central s'han fet variades obres de remodelació, aixina com la construcció d'una passejada mirador elevat, que recorre la major part del parc i oferix una vista de casi tota la ciutat.
La ciutat conta en una plaça d'armes, denominada Pedro Dumenge Murillo durant el sigle XX en honor al principal prócer de la revolució del 16 de juliol de 1809 per l'independència del país. Esta plaça i les seues afores són un important lloc turístic i un dels principals centres de trobada i turisme. La ciutat conta, aixina mateix, en diferents temples colonials, entre ells la Iglésia de Sant Francisco, part del conjunt conventual del mateix nom, construïda entre els sigles XVI i XVIII, que la seua arquitectura és un notable eixemple de l'estil denominat barroc mestizo o barroc andino en Bolívia.
Per la topografia característica de la ciutat, la població es va estendre inicialment en les riberes del riu Choqueyapu conformant tres sectors: l'ala este, l'ala oest i la zona sur de la ciutat. Els sectors este i oest es caracterisen per desenrollar-se en zones de mijana i alta pendent, aplegant a altituts de fins a 4000 m s. n. m. La zona sur presenta una altitut promig de 3000 m s. n. m., altura que en el seu desenroll cap al surest va en aument fins a aplegar a 3600, en les zones confrontants en el municipi de Palca.
Les zones de Miraflores i Sopocachi varen ser barris tradicionalment destinats a vivenda, pero en l'aument poblacional les vivendes unifamiliars que caracterisaven estos estan sent reemplaçades per edificis multifamiliares. Alguna cosa semblat pansa en la zona Sur de la ciutat.
A través de la zona de Vila Fátima, s'accedix al territori subtropical del municipi, els Yungas i el Departament del Beni.
Arquitectura
[editar | editar còdic]Arquitectura colonial
[editar | editar còdic]Per la falta de fondos i l'impossibilitat dels propietaris a pagar per restauracions d'edificis colonials, molts han segut derribats en el XX o es troben en un estat ruïnós.[110][111] Un eixemple d'arquitectura colonial ho constituïx el carrer Jaén, l'estructura del qual i edificacions han segut conservats.
Arquitectura republicana
[editar | editar còdic]L'arquitectura republicana en la Pau es troba representada per vivendes d'influència francesa i italiana ubicades en el centre de la ciutat, en cases familiars de les zones urbanes més antigues de la ciutat, i en edificacions estatals, el palau de Govern―denominat Palau Cremat—és un eixemple sobreixent de l'estil.
Arquitectura moderna
[editar | editar còdic]Durant el XX es varen edificar en la ciutat edificis influenciats per l'estil modern, eixemple d'ells són les vivendes de Miraflores i Sopocachi de llínees aerodinàmiques i poc ornamentadas. L'arquitectura organicista proposta per l'arquitecte Juan Carlos Calderón es troba ejemplificada en el palau de Telecomunicacions aixina com diverses vivendes particulars.
Arquitectura contemporànea
[editar | editar còdic]L'arquitectura contemporànea es troba representada per edificis d'influència internacional i alta tecnologia que tenen representació en el centre i sur de la ciutat, a on es troben en els edificis més alts i moderns del país. Paralelament la cultura popular ha desenrollat un estil eclèctic i de profusió de colors denominat «arquitectura chola o Festa Cuetillo», principalment ejemplificado en l'ala oest de la ciutat.
Iglésies i catedrals
[editar | editar còdic]Basílica de Sant Francisco
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Basílica de Sant Francisco (La Pau).
És una de les manifestacions de l'estil barroc mestizo o barroc andino més important de Sudamérica. En una frontera construïda en pedra llaurada, esta Basílica Menor consta d'una planta de creu llatina i una coberta abovedada, ademés d'un ampli atri, que actualment s'integra en els espais públics adjacents que conformen la plaça Major de Sant Francisco. L'història de la Orde Franciscana en Bolívia es veu reflectida en els claustres, celes, jardí, hort, cripta i quadros de la Basílica, elements que componen el centre cultural Museu Sant Francisco i els seus més de 25 sales d'exposició que diàriament reben a centenars de visitants.
Catedral Metropolitana Nostra Senyora de la Pau
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Catedral basílica de La nostra Senyora de la Pau (La Pau, Bolívia).
Despuix de la creació de la República de Bolívia, es va impondre la necessitat de que La Pau contara en una nova catedral, ya que l'actual (construïda en 1692) estava deteriorada i en risc de desplomar-se; la tasca iniciada l'any 1835 i inaugurada oficialment en 1932 i les seues torres concloses en 1988.
En una arquitectura neoclàssica i elements barrocs, presenta una frontera de dos cossos, cinc naus en les seues portes d'ingrés. Presenta, ademés, tres cúpules metàliques que coronen les torres. L'altar principal, l'escalinata i la base del cor estan fets de marbre i presenten relleus i incrustaciones en bronze. En el costat esquerre existix una capella a on es guarden els reptes de l'expresident de Bolívia, Andrés Santa Creu i Calahumana.
Temple Sant Josep de la Recolecta
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia La Recolecta (La Pau).
Va ser un dels cinc primers temples de la Orde Franciscana en Bolívia.
Construït en 1889, té un estil arquitectònic neogótico visible en el frontón, torres laterals, campanar, columnes interiors, murs voltes i vitrales. El temple es troba molt ben conservat per fòra, contant només en remodelacions de pintura en el seu sostre intern.
Iglésia de Sant Sebastià
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Sant Sebastià (La Pau).
És considerat el primer temple cristià erigit durant la fundació de la Pau, l'any 1548. Les seues característiques arquitectòniques neoclàssiques són eixemple de les primeres influències estètiques que varen aplegar a l'Amèrica colonisada.
L'any 1781 va ser incendiat per indígenes, durant el Sege a la Pau. Des de llavors, ha experimentat vàries restauracions per a salvaguardar la seua estructura. Va ser declarat monument nacional en 1930.
Temple de Sant Agustín
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Temple de Sant Agustín (La Pau).
Data de 1552 i en el seu interior presenta tres naus: la central, coberta de canó; i les laterals, en voltes de racó de claustre, crucería i alfarje, típics de el XVI. Encara conserva la seua portada original, en una estructura feta de calç i vora, pedra, atobó i rajola. Es diu que Sant Agustín tenia un convent, que va ser demolit per a donar pas a noves construccions. Pese a estes pèrdues, es constituïx en un referent important de l'arquitectura i desenroll urbà de la Pau, motiu que li va permetre ser declarat com a Monument Nacional.
Basílica de María Auxiliadora
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Basílica de María Auxiliadora (La Pau).
Construïda entre 1950 i 1969, esta iglésia moderna es distinguix per l'ocupació de llínees rectes, pròpies de l'Art Deco.
Mostra una àmplia gradería cap a tres portes d'ingrés que comuniquen a un número similar de naus forrades en marbre polícromo italià. Els altars són de marbre en escuts o monogrames de mosaic.
Va ser catalogat com a immoble de preservació monumental i en el seu interior alberga a imàgens de la Verge de Cotoca, María Auxiliadora i Sant Joan Baptista, entre uns atres.
Temple de la Companyia de Jesús
[editar | editar còdic]L'iglésia és d'estil neogótico, construïda pel jesuïta Eulalio Morales en el sigle XVlll. Consta d'una frontera tallada per dos torres o agulles trunques, planta de tres naus i capelles laterals; posseïx un artesonado d'inspiració mudéjar.
Temple de l'Exaltació
[editar | editar còdic]Va ser construït en la década de 1930, sobre els fonaments de l'antiga parròquia Santa Bàrbara. Dissenyada per Hugo López Videla, és eixemple de l'arquitectura romànica, visible en una portada treballada en pedra –a on s'ubica un trio d'estàtues que representen als àngels en actitut de benvinguda als feligresos–, un menut atri, columnes de pedra, una cúpula i enorme vitrales.
Parròquia Sant Miguel Arcàngel
[editar | editar còdic]La Parròquia Sant Miguel Arcàngel és un temple catòlic ubicat en la zona Sur de la ciutat de la Pau, Bolívia, front a la plaça del mateix nom en l'avinguda Ballivián i carrer 21 de Calacoto. Va ser establida com a parròquia en 1959, baixe l'atenció de la congregació dels Pares Resurreccionistas, a solicitut del bisbe Abel Antezana. L'edifici va ser dissenyat per l'ingenier bolivià Mario Galindo Rojas i s'ha consolidat com un dels principals referents religiosos i socials de la zona. Actualment, la parròquia oferix servicis pastorals, activitats comunitàries i celebracions llitúrgiques regulars, constituint-se en un centre de trobada espiritual i cultural per als habitants de la Pau.
Turisme
[editar | editar còdic]En 2015, 255.000 viagers estrangers i 380.000 viagers bolivians es varen registrar en establiments d'hostage de la ciutat.[112]
La Pau és el centre cultural més important de Bolívia, motiu pel qual és la ciutat més visitada per turistes internacionals i bolivians. La ciutat és sèu de vàries catedrals que pertanyen a l'época colonial, com el Temple i convent de Sant Francisco, i a l'época republicana, com la Catedral Metropolitana, esta última ubicada en la plaça Murillo, que és també la sèu del poder polític i administratiu del país.
Entre els diferents museus, els més notables són els de la calle Jaén, en la que ha segut preservat el disseny dels carrers des dels dies de Colónia i que alberga dèu museus diferents. El Palau de Govern, que es troba en la plaça Murillo o plaça d'Armes, en la ciutat és conegut com "Palau Cremat".
Sopocachi és la zona bohemio i artística per excelència de la ciutat. En este barri es troben la majoria de cafens, restaurants, galeries d'art i museus. Una atra característica de la zona és la vida nocturna, puix Sopocachi conta en una àmplia varietat de discoteques, bars i pubs, que són constantment concorreguts per locals i turistes. En Sopocachi es troben la plaça Abaroa i el Montícul.
Sant Jorge és el barri més exclusiu del districte oest i acull la residència presidencial de Bolívia, aixina com a una gran cantitat d'embaixades, com per eixemple la d'Estats Units, el Regne Unit, Espanya, Alemània, Japó i Brasil, entre unes atres. Sant Jorge és la zona en més densitat d'edificis de tota Bolívia; ademés, en el barri es troben varis dels rascacels més alts del país, com la Torre Girasols i les Torres del Poeta, junt en la Torre Blava, l'únic edifici inteligent de la ciutat. La zona de Sant Jorge és el sector urbà en major Índex de Desenroll Humà de la ciutat i de tot el país.cita requerida
Llocs d'interés i d'entreteniment públic
[editar | editar còdic]En la ciutat de la Pau
- Estadi Hernando Siles (el més gran de Bolívia, local per als partits de la Selecció Boliviana de fútbol).
- Estany Cota Cota
- Caixco Vell de la ciutat
- Plaça Murillo
- Palau de Govern
- La passejada del Prat (El Prat)
- Temple i convent de Sant Francisco
- Catedral Metropolitana
- Parc Urbà Central
- Mercat de les Bruixes
- Teatre municipal de la Pau
- Teatre a l'Aire Lliure
- Iglésia Sant Dumenge
- La Calle Jaén (alberga 10 Museus, cases Colonials, Bars i Restaurants).
- Parc Metropolità Laikacota
- Bioparque Vesty Pakos
- Valle de la Lluna
- Valle de les Ánimas
- Mirador Jach'a Kollo
- Canó de Palca
- Cine Teatre Monge Campero (un dels cines més antics de ciutat de la Pau, conta en la pantalla més gran de Bolívia).
- El meu Telefèric
- Sopocachi (Zona artística i bohemio de la ciutat).
- Els Ponts Trillizos
- La Molga del Diable
- Jardí Japonés
En les afores de la ciutat de la Pau
- Cerro Illimani (el major cim de la cordillera Real)
- Montanya Huayna Potosí
- Chacaltaya (pista de neu més alta del món)
- Llac Titicaca (Vàries poblacions a la vora del llac i illes)
- Copacabana (Bolívia) (poble a la vora del llac Titicaca)
- Illa del sol (segon chakra de la Terra)
- Parc nacional Madidi
- Sorata
- Coroico (poble dels Yungas, regió en clima càlit i humit i molta vegetació)
- Tiwanaku (ruïnes de la cultura Tiwanacota).
- Montanya Condori
- Palca (poble en les faldes del nevat Illimani)
- Parc nacional Cotapata
- Camins Precolombinos: Takesi, el Choro, Yunga Cruz i el Camí de l'Ore
- #Termes de Urmiri
- Reserva de la biosfera i terra comunitària d'orige Pilón Lajas
- El Valle de Zongo
Vida nocturna
[editar | editar còdic]La Pau conta en una enfebrada vida nocturna que captiva a locals i a visitants. De la mateixa manera que les grans metròpolis de Sudamérica, La Pau oferix un sinnúmero d'alternatives per a aquelles persones que desigen passar moments agradables en horaris nocturns. La ciutat conta en una enorme varietat de pubs, bars, karaokes, clubs i discoteques.
Un dels recorreguts obligats per als turistes és precisament visitar les penyes-restaurants, els quals són llocs a on s'aprecien tant la música folklòrica, la dansa i gastronomia locals, generalment estos establiments es troben en la zona central i en el caixco vell i històric de la ciutat. Un atre dels barris paceños que és conegut per la seua activa vida nocturna i per tindre un gran moviment artístic i cultural és el barri de Sopocachi, ya que en este es troben diversos cafens, bars, karaokes, discoteques, teatres, galeries d'art, museus i diversos centres culturals.
En una enquesta realisada en el 2016 es varen contar aproximadament més de 300 locals culturals i destinats a l'activitat i vida nocturna.
Tota esta activitat va dur a que la guia turística Lonely Planet, en l'any 2010, calificara a la Pau com la sexta ciutat més fiestera, divertida i en millor vida nocturna del planeta.[113] També la revista National Geographic, en el 2015, va considerar que La Pau era la tercera ciutat del món en millor i més intensa vida nocturna, per les seues diferents ofertes de diversió: Segons esta institució La Pau és una "sofisticada dama que rep als visitants en els braços oberts».[114]
Miradors
[editar | editar còdic]Plantilla:Panorama D'acort a la Secretaria Municipal de Cultures i Turisme de l'Alcaldia de la Pau, existixen al voltant de 21 miradors distribuïts en vàries parts de la ciutat. En tindre una geografia montanyosa, la ciutat oferix vistes de la urbs, el altiplano i la Cordillera dels Vages. Des de certs miradors, també es pot observar el nevat Illimani al fondo de la ciutat.[115] El Parc Urbà Central de la Pau és l'àrea protegida principal i conta en extenses àrees verdes, jardins i balcons a on es pot observar el centre de la ciutat.
- Mirador de Killi Killi: Este potser és el mirador més visitat i famós de la ciutat. El Mirador està ubicat en una loma, en el barri de Vila Pabón.
El nom de Killi Killi prové d'una menuda au rapaz que abundava en la zona. Permet apreciar la ciutat en un alcanç de casi 360°. És un atre lloc estratègic que va servir com a quarter general durant el sege a la ciutat (1781); des d'ahí els indígenes vigilaven l'antiga ciutat espanyola. Després del descuartizamiento de Tupac Katari, un dels seus membres va ser colocat en este lloc com a venjança i escarment per als indígenes.
- Parc Mirador El Montícul: Ubicat en la zona de Sopocachi, és un dels llocs més visitats per les parelles d'enamorats en la ciutat de la Pau. En el seu ingrés es pot apreciar una bella portada feta en pedra, la mateixa que posseïx una ornamentació en banyes de l'abundància i alguns detalls heràldics. Una de les particularitats del Montícul és sense dubteu el rellonge, un dels més antics de la ciutat i el que millor es conserva, senyalant des de fa molts anys i en tota exactitut les hores, les miges i els quartos, en campanadas que en dies nuvolats s'escolten a gran distància.
Este mirador té una vista panoràmica de la Zona Sur, Llojeta, Miraflores i del Nevat Illimani, centinela de la ciutat.
- Parc Metropolità Laikacota: Ubicat en la Zona de Miraflores en l'avinguda de l'Eixèrcit, el parc mirador Laikacota permet apreciar en tota la seua magnitut la singular topografia de la ciutat de la Pau, forma part del Parc Urbà Central el recorregut del qual engloba l'entorn paisagístic de la nostra ciutat.
- Mirador Jach’a Apacheta (Centre Ceremonial Andino): Ubicat en la zona d'Alt Munaypata, posseïx un àngul visual de 315°. Des d'este mirador es divisa gran part de la urbs paceña i L'Alt; també es veu la cordillera Real dels Vages, sobretot els nevats de Mururata i Illimani.
Com a espai ceremonial és un dels més importants de la ciutat de la Pau.
- Mirador Jach’a Kollo (cerro Gran): L'ampli àngul visual sobre la ciutat que proporciona este mirador ya va ser apreciat pels indígenes que varen liderar el sege de la Pau en 1781. L'actual mirador és també un lloc elegit per a practicar cerimònies andinas de celebració i agraïment a la Pachamama (Mare Terra).
- Mirador El Calvari: És el mirador més antic de la ciutat. El seu nom deriva de la presència en el lloc de les estacions representatives de la crucifixión de Jesucristo i té una menuda capella en el cim. El recorregut de les estacions escomença en el carrer Pisagua de la zona Nort prop de la plaça Riosinho i finalisa en la mateixa capella.
Per la seua ubicació, este mirador permet observar la ciutat casi baix d'un.
- Mirador Molga del Diable: Gran mirador natural ubicat en les afores de la ciutat. Posseïx una elevació rocosa monolítica natural de 150 metros d'altura, la qual es destaca en l'entorn paisagístic de la zona sur de la Pau. Té forma d'una gran molga, a lo que deu el seu nom la qual es destaca en l'entorn paisagístic de la Zona Sur de la Pau.
La sendera d'accés cap a l'atractiu mirador partix des de la zona de Mallasa. En el lloc, es pot apreciar vegetació composta per pasturages i arbustos baixos, ademés de cheus i atres aus menudes.
- Mirador Sallahumani: Este mirador es troba situat en el costat dret del carril de baixada de l'autopista La Pau – L'Alt a 150 metros del peage.
És un dels més accessibles i la seua ubicació està marcada per una figura femenina esculpida en pedra (la “mamacoa”, deidad de la cultura Kallawaya). Des d'ell s'aprecia gran part de la ciutat en el nevat Illimani al fondo.
- Mirador Alt Pampahasi: Este mirador té una vista magnífica dels barris de Llojeta, Miraflores, Vila Copacabana i Vila Sant Antonio és també un lloc elegit per a practicar cerimònies andinas de celebració i agraïment a la Pachamama (Mare Terra).
- Mirador Alt 27 de Maig: En un àngul visual de 360 graus, és mirador en major altitut de la ciutat (4.041 metros sobre el nivell de la mar).
És un dels menys accessibles ya que cal caminar una sendera per a poder aplegar i es considera un vórtice energètic. En el lloc, s'evidencia l'existència de nius d'àguiles, es realisen cerimònies i rituals celebrats per amautas i yatiris en distintes dates de l'any.
- Mirador-Santuari de Schoenstatt: Conegut també com a Mirador de la Creu, permet observar la zona sur de la ciutat de la Pau, les serranías de Achumani i la Molga del Diable. El lloc alberga al Santuari de Schoenstatt, refugi catòlic –d'orige alemà– que acull l'image de la Verge María.
- Mirador 7 Estanys: Una volta que s'aplega a la parada del PumaKatari en l'avinguda Sèt Estanys, devem caminar al voltant de 20 minuts per Sircuyo (camí de pedra) fins a aplegar a la desviació del riu Wallaquiri.
Travessant la sendera del riu, nos trobarem en un paisage diferent, aplegarem a conectar-nos en la naturalea en el municipi de la Pau i deprendrem sobre la vida en comunitat, una tradició dels ancestros aymaras. Podrem també gojar dels estanys, coneixent a les persones que habiten la comunitat, i gojant de relats que han segut transmesos per generacions de més de 200 anys.
- Mirador Mallasilla: Rodejat d'un singular paisage, en el que destaca el Valle de la Lluna, es troba el barri de Mallasilla, que en estar ubicat a una altura superior que el restant del circuit, oferix vistes impressionants de les montanyes que circundan a la Pau i als municipis d'Achocalla i L'Alt.
- Mirador Alt Següencoma: El lloc permet observar una vista panoràmica que comprén des de les antenes de L'Alt, Llojeta, Sopocachi, part del centre paceño, Alt Obrajes, Alt Següencoma, Calacoto, Chasquipampa, fins a Aranjuez.
- Mirador Cor de Jesús: Este mirador es troba als 4.087 m s. n. m., permet una vista panoràmica de tota la cordillera Real i el caixco urbà de la ciutat de la Pau. Respecte al monument “Sagrat Cor de Jesús”, el Crist va ser colocat a la vora de L'Alt, a fin de que protegixca a la ciutat de la Pau, la seua ubicació en altura per a que tots ho vegen és igual que atres Cristos ubicats en les altures de grans ciutats. De fet, estén els seus braços cap a la ciutat de la Pau en senyal de protecció.
Cultura
[editar | editar còdic]
La Pau s'ha consolidat com un dels principals centres culturals, històrics i polítics del país. La seua particular geografia, enclavada en una vall andino a més de 3.600 metros d'altura, ha molejat no solament el seu desenroll urbà, sino també l'identitat cultural dels seus habitants. A lo llarc dels sigles, La Pau ha funcionat com un punt de trobada entre tradicions andinas, expressions colonials i dinàmiques modernes. La ciutat ha desenrollat un entramat divers d'institucions, pràctiques i expressions artístiques. Els seus museus, com el Museu Nacional d'Art o el Museu d'Etnografia i Folklore, són depositaris d'un patrimoni que comprén des de peces precolombinas fins a manifestacions contemporànees. Aixina mateix, festivitats com la entrada del Gran Poder, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO en 2019, posen de manifest la vitalitat de la tradició popular paceña i la seua capacitat d'integrar elements indígenes, mestizos i moderns en una sola celebració.[116]
Anualment es realisen vàries fires i events culturals. Cada any se celebra la majestuosa entrada del gran poder que aglutina a moltes persones de tot el país i estrangers, és una entrada folklòrica que mostra les diverses danses de Bolívia, a on el mestiçage predomina en estes danses autòctones. Gran part de la vida cultural és organisada per la municipalitat local o pel Govern central. En la passejada del Prat se celebra la "Fira Dominical" per a donar espai a artistes i diferents tipos d'expositors que es reunixen i brinden espectàculs de distints tipos per a desestresar el congestionat centre en un ambient artístic relaixat i orientat a la família.[117]
Museus i centres culturals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Museus de la Pau.
Com a sèu de govern i llar dels principals líders de la revolució independentista de Bolívia, La Pau alberga la majoria de museus històrics en el país. Els museus, galeries d'art i centres culturals se sostenen en gran mida per mig d'aportes estatals i, en atres casos, en respal d'institucions privades.[118]
La majoria dels museus s'ubica en el centre històric de la ciutat, ocupant les antigues edificacions de la calle Jaén, conservant en gran part la traça urbana heretada del periodo colonial i en la que actualment es localisen al voltant de dèu museus.[119]
Entre ells, inclouen el Museu Nacional d'Art, ubicat en l'antic Palau Dèu de Medina, un edifici d'orige colonial de el XVIII. Este museu alberga una de les coleccions més importants del país, en obres que comprenen des del periodo virreinal fins a l'art contemporàneu bolivià, #lo que ho convertix en un referent per a l'estudi de les arts visuals en Bolívia.
Aixina mateix, destaca el Museu Nacional d'Etnografia i Folklore (MUSEF), que resguarda un vast acervo de peces vinculades a les cultures originàries de Bolívia. Les seues coleccions inclouen textils, ceràmiques, caraces i objectes rituals que documenten la diversitat cultural del país. Este museu complix un paper fonamental en l'investigació i preservació del patrimoni immaterial, ademés de servir com a espai de difusió acadèmica i cultural.
Artesania
[editar | editar còdic]En La Pau l'artesania és part essencial de la cultura tant paceña, com a boliviana. En la ciutat de la Pau es pot trobar una varietat d'artículs artesanals a preu just: artículs de decoració, accessoris de vestir, roba, souvenires, això i molt més especialment confeccionats per societats d'artesans, compostes generalment per famílies sanceres, els qui varen trobar en el desenroll d'este art una forma d'ingrés, és aixina que mils de grups familiars bolivians se sustenten dia a dia en el treball artesanal.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La gastronomia de la Pau és diversa i completa, i va canviant, tornant-se cada volta més cosmopolita i el seu menjar més sofisticat tant en plats locals com en els internacionals.[120] L'oferta gastronòmica és variada va des del menjar més tradicional, rústica i comunitària, passant per totes les varietats de plats de tots els departaments de Bolívia, aplegant a la menjada fusió i restaurants que oferixen menjar llatinoamericà, asiàtica i europea.[121]
El menjar galliponter és molt popular en La Pau. Plats coneguts inclouen les salteñas, les tucumanas, la papa reblix, el choripán, el anticucho, i el sándwich de chola.[122] Tot açò va dur a NETFLIX a incloure a la Pau en la série Street Food Latin America.[123]
Textilería
[editar | editar còdic]L'art textil paceño és una de les més antigues tradicions textils dels Vages i va aplegar a ser una de les més desenrollades durant l'apogeu inca, per l'us de diferents materials i tècniques (resultat de la seua cultura híbrida adquirida gràcies a les conquistes d'atres #ètnia andinas).
Els textils paceños es caracterisen pels seus dissenys geomètrics o tocapus i per la fineza de la seua tècnica. Els incas que abans habitaven tota esta zona varen destacar pels seus tapissos i els seus mants de plomes, també de dissenys geomètrics. Varen tindre un extraordinari sentit de la simetria, reflectit en la repetició de figures estilisades dispostes d'una manera sumament ordenada.[124]
Un factor molt important en la textilería de la regió del altiplano i de la ciutat de la Pau és el clima sec i fret de la regió, per açò és que els models i els textils per a la confecció de roba en esta part del país varen ser pensats per a combatre les baixes temperatures; una de les penyores més conegudes per complir esta llabor, és el poncho d'orige prehispánico, va aparéixer en el nom de “unku”. Sense major explicació és un péntol de tela en una obertura en la mitat, per a ficar per ahí el cap; el resultat és una càlida sensació de benestar, ya que cobrix la major part del cos, segons el model.
Un atre element explotat fortament en la confecció de peces artesanals és el aguayo, un textil típicament andino, d'orige precolombino i en una enorme càrrega cultural. Cada u d'estos textils té una història que contar: l'entramat del teixit, els colors, els fils, les figures en ell, són personages, vivències de les comunitats o de les seues tejedores.
Festivitats
[editar | editar còdic]Festivitats i dies feriados més importants:[125]
- 24 de giner: Alasitas
- Febrer o març (data mòvil): Carnestoltes
- Maig (data mòvil): entrada folklòrica del Senyor Jesús del Gran Poder
- 21 de juny: Any Nou aimara
- 16 de juliol: Aniversari del departament de la Pau
- Últim dissabte de juliol: tradicional entrada folklòrica universitària
- 20 d'octubre: Aniversari de la fundació de la Pau
- 1 i 2 de novembre: Tots els Sants
Fira de la Alasita
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Fira de la Alasita.
La Pau és una ciutat en moltes tradicions dels antepassats. Per eixemple, la Fira de la Alasita o Fira de les Alasitas (nom que prové del aimara ala-si-ta: ‘comprame’)[126]
és un festival tradicional en la que la gent compra tot tipo de #artesania miniaturizadas per a atraure a la bona sòrt.[127] Es realisa a partir del 24 de giner, en el camp ferial de la Pau i es prolonga per aproximadament tres semanes. Les #artesania en miniatura representen a les coses que un vol tindre en futur com a diners, treball, casa, bona sòrt, salut, amor, estudis, etc.[126]
Va ser declarat Patrimoni cultural immaterial de la humanitat per l'UNESCO.[128]
Entrada del Senyor del Gran Poder
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Festa del Gran Poder.
És una demostració folklòrica catòlica en honor al Senyor del Gran Poder. La mateixa reunix aproximadament 40 000 ballarins en l'actualitat i que recorre 8 quilómetros del centre paceño. Les #fraternitat de ballarins escomencen l'entrada a les 7:00 i s'estenen fins que conclouen les 65 #fraternitat.[129]
Events culturals
[editar | editar còdic]Llarga nit de museus
[editar | editar còdic]La Llarga nit de museus es porta a terme des de l'any 2007 en tota la ciutat de la Pau. En principi va escomençar com una forma de dur persones als museus pero després atres institucions i grups artístics es varen unir a l'iniciativa. En la Llarga nit de museus de 2013 varen participar 76 institucions, entre elles 26 museus, 32 sales d'exposició i vàries biblioteques, sales de teatre i institucions culturals.[130] En 2018, varen participar 182 espais culturals en total i es varen unir a l'activitat la veïna ciutat de L'Alt i el poble de Viacha.[131]
Fira Internacional del Llibre (FIL)
[editar | editar còdic]En La Pau se celebra anualment la Fira Internacional del Llibre, a on participen exponents de tota la regió i d'atres països. La fira ha tingut diferents sèus dins de la ciutat, entre elles el Círcul d'Oficials de l'Eixèrcit i el camp ferial Chuquiago Marka, espai a on es porta a terme des de l'any 2014.
La fira es realisa comunament a finals de juliol i conclou en agost, pero la data és variable.[132]
Mega Fest
[editar | editar còdic]El Mega Fest és un event cultural que va iniciar el 2014 i que, anualment, conta en la participació de més de mil artistes, entre músics (dels gèneros electrònic, roc, indie, punk, etc), ballarins, dissenyadors, artesans, grafiteros, artistes urbans, skaters, artistes marcials, membres de la cultura anime i cosplay, figures del break danse, etc. És el festival d'art urbà més gran del país. L'event es realisa en el camp ferial del Parc Urbà Central en varis escenaris que acullen propostes artístiques traduïdes en concerts, exhibició d'obres d'art, expo-vendes, conferències, presentació d'obres lliteràries, conversatorios, deports urbans, tallers i uns atres. Ademés de promocionar art urbà, el Mega Fest també té com a propòsit la capacitació d'artistes jóvens per al seu autopromoción en un "Kiosco Urbà": un menut mercat cultural.[133]
Deports
[editar | editar còdic]Fútbol
[editar | editar còdic]El deport més popular en La Pau, de la mateixa manera que en tot el país, és el fútbol. En l'actualitat, tres equips participen en la primera divisió de Bolívia: Bolívar, The Strongest i Club Always Ready. Entre Bolívar i The Strongest es disputa el clàssic paceño, considerat també com el clàssic bolivià, ya que en este partit s'enfronten els dos equips més laureados i populars del país.[134][135][136] La FIFA en 2012 va reconéixer en una llista als 120 clàssics de clubs oficials a nivell mundial. En el cas de Bolívia, el clàssic paceño és l'únic que figura en esta llista.[137]
Abdós clubs a pesar de contar en estadis propis, juguen de locals per a la primera divisió de Bolívia en el estadi Hernando Siles (inaugurat en 1930 pel president Hernando Siles Reis), estadi que acollia també tots els partits de la selecció de fútbol de Bolívia. En una capacitat de 41 000 espectadors, ho convertix en l'estadi de fútbol més gran i important de Bolívia. L'estadi es troba ubicat en la zona de Miraflores i està situat a 3577 m s. n. m.[138]
La ciutat ha albergat diversos events d'importància, en La Pau es varen disputar dos edicions de la Copa Amèrica (1963 i 1997).
Un atre deports
[editar | editar còdic]Una atra infraestructura deportiva és la Piscina Olímpica d'Alt Obrajes, la qual va ser construïda durant el primer Govern del president Hugo Banzer Suárez per als Jocs Bolivarianos de 1977. En la Piscina Olímpica d'Alt Obrajes es varen realisar també els Jocs Suramericans de l'any 1978.
Atres deports com el tenis, la natació, el atletisme, el gòlf, el raquetbol i la equitació són molt practicats en la ciutat, en menor medida les arts marcials (com el karate, el taekwondo, el kenpo, el boxeig i la lluita lliure), el ciclisme i el voleibol. Se celebren diferents tornejos internacionals cada any.
En la ciutat s'estan practicant a major escala cada volta nous deports, com el ciclisme de montanya, trail running i running. Les característiques de la topografia paceña són ideals per als dos primers. Es realisen vàries carreres a l'any que permeten gojar dels paisages i zones de la ciutat.
Comunicacions
[editar | editar còdic]- ↑ «seu-nom-original-a-la-verge-maria », Detroit Catholic. Consultat el 30 de maig de 2023.
- ↑ «Geografia de la ciutat de la Pau». turismolapaz.com. Consultat el 15 d'agost de 2016.
- ↑ «a-construir-marca-pau-26449.html El Illimani i la chola paceña, les claus per a construir la “marca La Pau”». paginasiete.com.bo. Pàgina Sèt. Archivat des d'el a-construir-marca-pau-26449.html original, el 18 de setembre de 2016. Consultat el 15 d'agost de 2016.
- ↑ «Coordenades geogràfiques de la Pau, Bolívia». dateandtime.info. Consultat el 15 d'agost de 2016.i noched
- ↑ «Les 7 ciutats més altes del planeta». lareserva.com. La Reserva. Archivat des d'el original, el 16 d'agost de 2016. Consultat el 15 d'agost de 2016.
- ↑ «La Pau, en la Encyclopædia Britannica.». Consultat el 10 de novembre de 2008.
- ↑ AMN. «on-hi ha-major-calitat-de-vida/ La Pau és el municipi de Bolívia que més prop està de conseguir els Objectius de Desenroll Sostenible i a on hi ha major calitat de vida». amn.bo. Consultat el 1 de decembre de 2020.
- ↑ Sustainable Development Solutions Network Bolívia. «Atles Municipal dels Objectius de Desenroll Sostenible en Bolívia». https://sdsnbolivia.org/. Consultat el 1 de decembre de 2021.
- ↑ «Resultats CPV 2024» (xls). Institut Nacional d'Estadística (INE). Consultat el 11 de setembre de 2024.
- ↑ 10,0 10,1 «Bolívia: Proyeccions de Població segons Departament i Municipi, 2012-2020.». INE Bolívia.
- ↑ «Estratègies de Desenroll Integral (EDI) de la Regió Metropolitana». Consultat el 5 de juny de 2021.
- ↑ (2005) Gran Documental i Atles de Bolívia, Pa-American Books, p. 154. ISBN 99905-0-389-3.
- ↑ 13,0 13,1 Pinte, Manuel María (1953). La revolució de la intendencia de la Pau: en el virreinato del Riu de l'Argent en l'ocurrència de Chuquisaca (1800-1810) (En vista de documents inèdits i en un apèndix dels mateixos) (en és), Biblioteca Paceña.
- ↑ 14,0 14,1 «El Virreinato del Riu de l'Argent» (en és). L'Historiador. Consultat el 2022-07-20.
- ↑ 15,0 15,1 «LANIC-Fundació Tavera: Introducció Bolívia». lanic.utexas.edu. Consultat el 2022-07-20.
- ↑ (2004) «Història - De l'Independència a la Guerra del Pacífic», Enciclopèdia de Bolívia, Editorial Oceà, p. 454. ISBN 84-494-1428-8.
- ↑ «[1]». Consultat el 2022-07-20 (en és).
- ↑ «Cent Vint (120) anys – 1899 – La Revolució de Bolívia (La Guerra Federal)» (en és). Oxigen Digital. Consultat el 2022-07-20.
- ↑ «L'importància econòmica de la Pau». economiabolivia.net. Archivat des d'el original, el 25 d'agost de 2016. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ «Global cities of the future: An interactive map | McKinsey & Company». Consultat el 7 de giner de 2017.
- ↑ «The World According to GaWC 2020» (en en). Loughborough University. Consultat el 2024-05-28.
- ↑ «New 7 wonders cities. The global voting site». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2015. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Calle de les Bruixes». lapaz.bo. Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ National Geographic. «Top 10 Nightlife Cities» (en inglés). travel.nationalgeographic.com. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ CNN En Espanyol. «10 de les experiències més sorprenents en telefèric del món». cnnespanol.com. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ El Comerç. «Bolívia va inaugurar el telefèric urbà més alt del món». elcomercio.pe. Consultat el 16 d'agost de 2016.
- ↑ «La Pau a principis del sigle XX». Periòdic El Diari. Archivat des d'el original, el 17 d'octubre de 2014. Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ 28,0 28,1 «Chuquiago Marka, i l'expansió de Tiwanaku». La Prensa. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2014. Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ George Couthbert. «Acta de fundació de la ciutat de La nostra Senyora de la Pau». Blog Apuntes Jurídics. Consultat el 4 de giner de 2015.
- ↑ «Evo sugerix canviar el nom de la Pau per Chuquiago Marka». Periòdic La Raó. Archivat des d'el original, el 2 de juliol de 2018. Consultat el 3 de juny de 2018.
- ↑ «[2]», La Raó. Consultat el 10 de giner de 2023.
- ↑ 32,0 32,1 (2017) «Ocupació prehispánica i maneig de recursos en la vall de la Pau», M. Isabel Moya, Rosa Isela Meneses, Jaime Sarmiento (ed.). el%20Entanque%20de%20La%20Pau%20-%20web.pdf Història natural de la vall de la Pau (PDFPDF), La Pau: Museu Nacional d'Història Natural, p. 30.
- ↑ International Journal of Osteoarchaeology.Wiley.Consultat el 06/20/2022.
- ↑ «Les cultures Wankarani i Chiripa i la seua relació en Tiwanaku» (en en). Smithsonian Institution. Consultat el 2022-07-21.
- ↑ Universitat Major de Sant Andrés.Plural Editors-UTSA.
- 201-216.Consultat el 06/21/2022.
- ↑ Parets (1965). Altiplà, La. (Anotacions, etnogràfiques, geogràfiques i socials de la comunitat aymara) (PDFPDF), Bolívia: Illa, La Pau.
- ↑ «Fundació de la Pau / 20 d'Octubre de 1548 .: Un dia en l'història de Bolívia». www.historia.com.bo. Consultat el 2022-10-05.
- ↑ «[3]». Consultat el 5 d'octubre de 2022.
- ↑ Universitat Loyola.Consultat el 5 d'octubre de 2022.
- ↑ «Fundació de la Ciutat de la Pau» (en és-ar). Comunitat Escolar. Consultat el 2022-10-05.
- ↑ «Fundació de la Pau». Archivat des d'el original, el 17 de giner de 2020. Consultat el 4 de giner de 2015.
- ↑ Arze, José Roberto Arze (2015). «Proclama de la Junta Tuitiva», Antologia de documents fonamentals de l'història de Bolívia (en Espanyol), p. 131. ISBN 978-99974-847-4-1.
- ↑ 43,0 43,1 «DEPARTAMENT DE LA PAU». www.boliviaenlared.com. Archivat des d'el original, el 9 d'agost de 2011. Consultat el 8 de juny de 2018.
- ↑ «Bolívia DECRETE SUPREM del 23 de giner de 1826 – 1». www.derechoteca.com. Consultat el 8 de juny de 2018.
- ↑ Irurozqui Victorià, 1997: 31, nota 4.
- ↑ Irurozqui Victorià, 1997: 32-33
- ↑ Medinacelli, 2002: 26-27
- ↑ «Multitudinari cabildo paceño en defensa de la sèu de Govern». Governabilitat Democràtica de Bolívia.. Archivat des d'el original, el 11 de giner de 2015. Consultat el 11 de giner de 2015.
- ↑ Departament de Geografia, Universitat de São Paulo.19(2)
- 362–373.ISSN 2179-0892.doi:10.11606/issn.2179-0892.geousp.2015.102809.Consultat el 2025-10-29.
- ↑ Jaime Sáenz. «El riu Choqueyapu». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2015. Consultat el 28 de decembre de 2014.
- ↑ «La Pau | History, Elevation, Population, & Facts | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2022-12-03.
- ↑ «Nevat Illimani». Consultat el 21 de decembre de 2014.
- ↑ 53,0 53,1 «el%20Municipi%20de%20La%20Pau%20%2D%20Jurisdicció%20Munipal&text=El%20Municipi%20de%20Nostra%20Senyora,de el%20Departament%20de%20La%20Pau. Atles Catastral del Municipi de la Pau». Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 2024-06-06.
- ↑ «Hidrologia i Calitat d'Aigües». Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 2024-06-06.
- ↑ «Distancia entre La Pau en Cochabamba i Oruro». Distance.to.
- ↑ «Hidrologia i calitat d'aigües». Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 2024-06-09.
- ↑ «Secretaries Municipals – Govern Autònom Municipal de la Pau» (en és). Archivat des d'el original, el 27 d'octubre de 2019. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
- ↑ «a-inversion-social-194201.html ». Consultat el 6 de febrer de 2019.
- ↑ Indicadors ambientals per localitat
- ↑ «Rellonge de Població». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 12 d'abril de 2015.
- ↑ «La Pau, Bolívia Population (2019) - Population Stat». populationstat.com. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
- ↑ «Resultats CPV 2024». Institut Nacional d'Estadística de Bolívia. Consultat el 29 d'abril de 2025.
- ↑ «Atles Metropolità». sitservicios.lapaz.bo. Consultat el 2022-07-20.
- ↑ «La Pau (Municipality, Bolívia) - Population Statistics, Charts, Map and Location». www.citypopulation.de. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
- ↑ Institut Departamental d'Estadística La Pau.Consultat el 06/20/2022.
- ↑ «Autoidentificación» (en és). Cense 2024. Consultat el 2026-05-23.
- ↑ «Els rostres, els llastres i la raó del racisme habitual: Tensions racials en l'interacció pública rutinària en La Pau».
- ↑ «[4]». Consultat el 2026-05-23 (en és-LA).
- ↑ Institut Nacional d'Estadística (INE). «Producte Intern Brut Departamental» (Excel). Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ Ministeri d'Economia i Finances Públiques. «L'economia de la Pau va créixer 5,3% i la desocupació va baixar a 4,7%». Consultat el 14 de juny de 2023.
- ↑ «[5]». Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ «La Pau: Ciutat Maravella de grans potencialitats a més de 3600 msnm». Bolívia Mamprén. Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ Governe Autònom Municipal de la Pau.Consultat el 06/08/2024.
- ↑ Institut Nacional d'Estadística. «La Pau - Àrea urbana: Principals indicadors d'ocupació, 2015-2023» (xlsx). Ministeri de Planificació del Desenrolle. Consultat el 18 de juliol de 2023.
- ↑ «En 2021, va baixar la desocupació en Bolívia a 5,2% i La Pau va registrar la taxa més baixa». AgroNews. Consultat el 18 de juliol de 2023.
- ↑ «Onze bancs bolivians estan en el Rànquing d'Amèrica Economia.». oxigeno.bo. Consultat el 24 de giner de 2018.
- ↑ Chen. «La Pau Estoc Exchange (BBV)» (en en). Investopedia. Consultat el 2019-10-04.
- ↑ «La Pau, la segona regió industrial de Bolívia». Bolívia Mamprén. Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ Direcció general d'Anàlisis Productiu. «Informe estadístic industrial de Bolívia» (PDF). Ministeri de Desenroll Productiu i Economia Plural (Bolívia).
- ↑ «[6]». Consultat el 28 de juny de 2023.
- ↑ «[7]». Consultat el 28 de juny de 2023.
- ↑ 82,0 82,1 82,2 (2015) Movilitat intra-urbana en la Regió Metropolitana de la Pau, La Pau: Govern Autònom Municipal de la Pau., p. 39-40. ISBN 978-99905-47-62-7.
- ↑ «[8]». Consultat el 2022-08-03.
- ↑ Jorge Manuel Soruco Ruiz. «Els minibuses són el transport principal del 57.1% dels paceños» (en és-bo). Visió 360. Consultat el 2025-10-11.
- ↑ Artícul en la pàgina web de la ret de comunicacions "Erbol", titulat "El Puma Katari ya forma part de l'identitat de paceños", del 26 d'agost de 2014 [9] [10] archivat en Wayback Machine. Consultat l'1sep14]
- ↑ «Els qui som». www.lapazbus.bo. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2017. Consultat el 26 de març de 2017.
- ↑ «a-personal-pumakatari-100149.html Alcaldia llança convocatòria per a personal de PumaKatari». Periòdic "Pàgina Sèt". Consultat el 26 de març de 2017.
- ↑ «El nostre Sistema». www.lapazbus.bo. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2016. Consultat el 28 de decembre de 2016.
- ↑ «El PumaKatari va transportar a 6,2 millons de passagers en 10 mesos». Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ «Evo Morales inaugura teléferico que unix La Pau i L'Alt». Prensa Llatina.
- ↑ «Bolívia consolida la ret de telefèric més llarc del món».
- ↑ http://www.lostiempos.com/actualidad/pais/20190306/evo-estrena-linea-plateada-del-teleferico-aniversari-alt
- ↑ https://www.paginasiete.bo/sociedad/2019/3/6/presentan-la-linea-plateada-en-la-que-conclou-la-segona-fase-del-teleferico-211141.html
- ↑ «Dèu problemes urbanístics de la Pau». Consultat el 26 de març de 2017.
- ↑ «Dèu millons de passagers, El meu Telefèric bat un récort». Periòdic La Raó. Archivat des d'el original, el 5 de giner de 2015. Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ «USUARIS DEL MEU TELEFÈRIC TRANSPORTEN LES SEUES BICICLETES DE FORMA GRATUÏTA I SEGURA EN LES LLÍNEES GROGA I VERT» (en espanyol). Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2017. Consultat el 6 de setembre de 2017.
- ↑ «Història de la Terminal de Busos». Govern Autònom Municipal de la Pau. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Empreses autorisades». Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Sures i busos de 30 empreses ya ixen de la Terminal Minasa». Govern Autònom Municipal de la Pau. Consultat el 29 de giner de 2015.
- ↑ SABSA. «Ficha tècnica: Aeroport Internacional L'Alt (lp.)». Archivat des d'el original, el 9 de juny de 2016. Consultat el 26 de giner de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de maig de 2017. Consultat el 28 d'abril de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de març de 2017. Consultat el 28 d'abril de 2017.
- ↑ https://www.hosteltur.lat/120420_airbus-fa-proves-altura-el seu-nou-avion-a350-bolivia.html
- ↑ http://correodelsur.com/economia/20170313_el-jagant-avion-airbus-a350-1000-es-prova-en-la-altura-de-la-pau.html
- ↑ http://www.laprensa.com.bo/economia/20170310/prueban-jagant-airbus-aeroport-cochabamba
- ↑ http://www.nacion.com/economia/airbus-Bolívia-A318-homologacion-altura_0_750925077.html
- ↑ 107,0 107,1 107,2 aeroports.net. «Aeroport Internacional L'Alt (LPB)». Consultat el 26 de giner de 2015.
- ↑ 108,0 108,1 «Ciutats de Bolívia». www.comercioexterior.ub.edu. Consultat el 18 de març de 2016.
- ↑ «Parc metropolità Laikakota». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2015. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2015. Consultat el 6 de febrer de 2015.
- ↑ seua-arquitectura.html «La Pau evidencia la seua arquitectura», artícul de novembre de 2011 en el lloc web Arquitecta Notes.
- ↑ «INE - Institut Nacional d'Estadística - La Pau en Sifres». www.ine.gob.bo. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
- ↑ http://www.traveller.com.au/the-worlds-top-10-party-towns-im4q
- ↑ http://travel.nationalgeographic.com/travel/top-10/nightlife-cities/
- ↑ «a-vore-la-ciutat-maravella-a-360-graus_331878 ». Consultat el 11 de juliol de 2023.
- ↑ «The festival of the Santíssima Trinitat del Senyor Jesús del Gran Poder in the city of La Pau - UNESCO Intangible Cultural Heritage» (en en). UNESCO. Consultat el 2025-10-02.
- ↑ «Este dumenge no hi haurà Fira Dominical en El Prat». Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ «Museus de la Pau - Llocs per a visitar en LA PAU». Archivat des d'el original, el 2 de giner de 2015. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «a-la-xix-edicion-de-la-llarga-nit-de-museus/ La Pau s'allista per a la XIX edició de la Llarga Nit de Museus - Periòdic La Pàtria» (en és). La Pàtria. Consultat el 2025-10-02.
- ↑ «Restaurants in La Pau» (en en). Fodor's Travel. Consultat el 26 d'octubre de 2019.
- ↑ «Subscriu to read» (en en-gb). Financial Claves. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
- ↑ «The Best Street Food in La Pau». Culture Trip. Consultat el 27 d'octubre de 2019.
- ↑ «Street Food: Llatinoamèrica | Lloc oficial de Netflix» (en és). www.netflix.com. Consultat el 2022-03-03.
- ↑ Museu Nacional d'Arqueologia, Antropologia i Història del Perú, «Textils del MNAAHP: Inka.» Revisat el 2 de giner de 2008.
- ↑ «Festivitats i dies feriados». Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2016. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ 126,0 126,1 Huáscar I. Vega L.. «Alacita o Alasitas o Alasita o Alacitas». Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ Bolívia.com (ed.): «Les persones demanen al Ekeko diners, víveres i professió». Archivat des d'el original, el 23 de setembre de 2015. Consultat el 20 de decembre de 2014.
- ↑ «El Pujllay i el Ayarichi: músiques i danses de la cultura yampara» (en espanyol). UNESCO Culture Sector. Consultat el 1 de decembre de 2014.
- ↑ «El Gran Poder 2014 pren els carrers de la Pau». La Raó Digital. Consultat el 4 de giner de 2015.
- ↑ Govern Autònom Municipal de la Pau (ed.): «Llarga nit de museus». Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 12 de maig de 2013.
- ↑ «Llarga Nit de Museus 2018 en La Pau».
- ↑ «Es ve la XIX Fira del Llibre en La Pau».
- ↑ [11]
- ↑ «Els clàssics més importants en cada país de Sudamérica».
- ↑ «AS Espanya: Les majors rivalitats i els grans clàssics d'Amèrica».
- ↑ «Bolívar és l'equip més popular del fútbol bolivià, seguit per The Strongest».
- ↑ «FIFA: Llista dels clàssics de clubs de la FIFA». Archivat des d'el original, el 22 de juny de 2020. Consultat el 29 de juny de 2020.
- ↑ Bolívia Local La Pau (ed.): «Estadi Hernando Siles». Consultat el 20 de decembre de 2014.
- El servici de correu postal és manejat per l'Agència Boliviana de Correus que té la seua sèu en La Pau. Existixen també atres companyies que oferixen servici de mensageria courier i transport de llogística nacional i internacional.
- L'empresa estatal de telecomunicacions Entel té la seua sèu en la ciutat. Oferix servicis de telefonia, Internet, telefonia celular LTE, senyes i veu. El sector de les empreses privades es troba dividida en tres empreses de telecomunicacions, elles són: AXS Bolívia, Nuevatel PCS més coneguda com a Viva i Millicom International Cellular més coneguda com Tigo. Les quals brinden servicis de telefonia mòvil i servicis d'Internet. La cooperativa telefònica Cotel és l'encarregada de manejar gran part de les comunicacions telefòniques i ara oferix servicis d'Internet i televisió per cable.
- Còdic d'àrea: 2
- Còdic del país: +591
- Els principals periòdics editats en La Pau són La Raó, El Diari i l'extinta Pàgina Sèt. Atres periòdics rellevants són La Prensa, Jornada, El Alteño, L'Extra i El Compadre i el diari estatal Canvi. Existixen també vàries atres publicacions i revistes semanals d'entreteniment com: Talent, Llògic, i Crucimanía, entre molts uns atres.
- Existixen 18 canals de televisió en oficines en La Pau. El canal 7 (Bolívia TV) és propietat de l'Estat Bolivià. Els principals canals privats són: Unitel, ATB Ret Nacional, Ret Un, Bolivisión i Ret PAT. El canal 13, Televisió Universitària (TVU) és manejat per l'Universitat Major de Sant Andrés. Quatre companyies locals oferixen servici de televisió per subscripció: Cotel TV que proveïx servicis de TV per cable (analògic i digital), l'estatal Entel Bolívia, que oferix TV satelital; ademés de Tigo Star i El teu Veus, que tenen transmissions de TV per microones d'alta freqüència.
- Les principals ràdios de la ciutat de La Pau són: Grup Fides, Radi Erbol, Ràdio Panamericana, Radi FmBolivia, Fm La Pau, Stereo 97, Ràdio Illimani/Ret Pàtria Nova i Chacaltaya.
Canals de Televisió (2024)
| Canal | Cadena televisiva | Propietat |
|---|---|---|
| 2/2.1 | UNITEL | Nacional |
| 4/4.1 | RTP | Nacional |
| 5/5.1 | Bolivisión | Local |
| 7, 7.1 i 7.2 | Bolívia TV | Nacional |
| 9/9.1 | ATB | Nacional |
| 11/11.1 | Ret Un | Nacional |
| 13/13.1 | TVU | Documental |
| 15 | UNITEPC TV | Local |
| 18 | Catòlica TV | Local |
| 21/21.1 | Gigavisión | Nacional |
| 23 | Ret 24 "L'Alt Tv" | Local |
| 27 | Xto tv | Local |
| 30 | Crist Ve La Ret | Local |
| 34 | Paceñisima TV | Local |
| 36/2.2 | Cadena A | Nacional |
| 39 | PAT | Local |
| 41 | Abya Yala | Nacional |
| 47 | Palenque TV | Local |
| 57 | CVC | Local |
Educació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Educació en Bolívia.
Universitats
[editar | editar còdic]| Fundació | Universitat | Posició Mundial 2012 (CSIC Webometrics)[1] | Posició Llatinoamèrica 2012 (CSIC Webometrics)[2] | Producció científica (rànquing Scimago Lab) | Posició nacional[3] | Logo | ||
| 1830-X-25 | Universitat Major de Sant Andrés | UMSA | Estatal | 2266 | 182 | - | 1 | |
| 1993 | Universitat Privada Boliviana | UPB | Privada | 8206 | 822 | - | 2 | |
| 21-03-1966 | Universitat Catòlica Boliviana Sant Pablo | UCB | Privada | 3884 | 328 | - | 3 | |
| - | Universitat Central de Bolívia | UNICEN | Privada | 4919 | 489 | - | 9 | |
| 4-10-1988 | Universitat Privada del Valle | UNIVALLE | Privada | 7686 | 757 | - | 7 | |
| 1950 | Escola Militar d'Ingenieria | EMI | Estatal | 10670 | 1103 | - | 16 | |
| 2003 | Universitat La Salle | ULASALLE | Privada | 19075 | 2779 | - | 42 | |
| - | Universitat d'Aquino Bolívia | UDABOL | Privada | 11246 | 1170 | - | 19 | |
| - | Universitat Salesiana de Bolívia | Privada | 11280 | 1174 | - | 23 | ||
| - | Universitat Nur Bolívia | Privada | 12461 | 1333 | - | 18 | ||
| - | Universitat Loyola | Privada | 13398 | 1499 | - | 20 | ||
| - | Universitat dels Vages | UNANDES | Privada | - | - | |||
| - | Universitat Andina Simón Bolívar Bolívia | UASB | Estatal | 13418 | 1506 | - | 18 | |
| - | Universitat Privada Franz Tamayo | UNIFRANZ | Privada | - | ||||
| - | Universitat Privada Dumenge Savio | UPDS LP | Privada | - | ||||
- Institucions d'educació superior en Santa Creu de la Serra
-
Universitat Major de Sant Andrés, la principal institució educativa de caràcter estatal de Bolívia
-
Universitat Catòlica en La Pau
-
Campus de l'Universitat Privada Boliviana
-
Edificis de l'Universitat Univalle
Centres d'educació superior i instituts d'aprenentage
[editar | editar còdic]- Fundació INFOCAL La Pau
- Acadèmia Boliviana de Ciències Jurídic Penals
- Acadèmia Tecnològica Superior ITLAM
- Agricultural Cooperative Development International Volunteers in Overseas Cooperative
- Centre Bolivià Americà (CBA)
- Centre d'Especialisació en Computació i Estudis Comercials (CEC).
- Escola Europea de Negocis Centre Tecnològic d'Especialisació en Informàtica
- Escola Hotelera i Turisme- EHT
- Escola Industrial Superior Pedro Dumenge Murillo
- Escola Superior d'Administració d'empreses
- Institut d'Educació Bancària (IDEB) Nivell Professional
- Institut Comercial Superior de la Nació Tinent Armant de Palaus (INCOS)
- Institut Gastronòmic de les Américas (IGA)
- Institut Superior d'Educació Comercial Americà
- Institut Tecnològic Ayacucho
- Institut Tècnic Comercial La Pau
- Institut Tècnic de Formació Professional Dual
- Institut Tecnològic Marcelo Quiroga Santa Creu
- Tecnològic Bolivià Suís
- Institut Tecnològic Sant Toribio de Mogrovejo (ISEIT)
Instituts d'Ensenyança d'Idiomes
[editar | editar còdic]- Aliança Francesa (francés)
- Centre Bolivià Americà (anglés)
- Centre cultural Brasil-Bolívia (portugués)
- Institut Goethe (alemà)
- Societat Dante Alighieri (italià)
- Escola d'Idiomes de l'Armada Boliviana (anglés)
- Fundació Cultural Bolivià Japonesa La Pau
- Institut Plurinacional d'Estudi de Llengües i Cultures
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]La Pau és part de la Unió de Ciutats Capitals Iberoamericanes[4][5] des del 12 d'octubre de 1982 establint relacions fraternals en les següents ciutats:
Ademés La Pau es va constituir com a ciutat presidenta de l'organisme pel periodo 2016-2018 junt a Madrit.
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]
- BOL Cochabamba, Bolívia[9](des de 2015)
- BRA Riu de Janeiro, Brasil[10](des de 1988)
Rets internacionals
[editar | editar còdic]- Mercociudades firmada per 180 urbs dels països membres del Mercosur,[11] des de 1999.
- Ret Andina de Ciutats
- Centre Iberoamericà de Desenroll Estratègic Urbà (CIDEU).
- Consell Consultiu Andino d'Autoritats Municipals (CCAAM).
- Metròpolis - L'Associació Mundial de les Grans Ciutats.
- Ciutats i Governs Locals Units (CGLU).
- Organisació Iberoamericana de Cooperació Intermunicipal (OICI).
- Alcaldes per la Pau.
Persones destacades
[editar | editar còdic]AP
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ IBCE. «Bolívia: rànquing mundial». Consultat el 7 de maig de 2013.
- ↑ CSIC. «Bolívia: rànquing Llatinoamèrica». Consultat el 7 de maig de 2013.
- ↑ «Rànquing web d'universitats».
- ↑ «La Pau (Bolívia)». Ajuntament de Madrit. Archivat des d'el original, el 3 de març de 2016. Consultat el 2 de giner de 2015.
- ↑ «Declaració d'Agermanament múltiple i solidari de totes les Capitals d'Iberoamèrica (12-10-82)». Consultat el 31 de giner de 2010.
- ↑ «Mapa Mundi de les ciutats hermanadas». Ajuntament de Madrit.
- ↑ «Relaciones Bilaterals entre Bolívia i Alemània».
- ↑ «2003 Acta d'Intenció La Pau - Buenos Aires». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2021. Consultat el 25 d'octubre de 2019.
- ↑ «Alcaldies de la Pau i Cochabamba establixen Conveni d'Agermanament». Els Temps. Consultat el 17 de novembre de 2015.
- ↑ Cambra Municipal de Riu de Janeiro (DOC, en portugués) - Visitat en maig de 2010
- ↑ Mercociudades: ciutats membres
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- Personages destacats de la Pau
- [[Archiu:{{#switch:Bolívia|20px|Vore el portal sobre Bolívia]] Portal:Bolívia. Contingut relacionat en Bolívia.
- Corregimiento de la Pau
- Intendencia de la Pau
- Àrea Metropolitana de la Pau
- Països en múltiples capitals
- Noves sèt ciutats maravelles del món
- Indicadors de les ciutats d'Amèrica Llatina
- (1008) La Pau
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre La Pau.
- [12] [13] archivat en Wayback Machine.
- La Pau al Món
- Història de la Ciutat de la Pau, Bolívia.com.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «La Paz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.