Punk

Punk

El punk, també cridat punk roc, és un gènero musical que va emergir a mitan dels anys 1970. Este gènero es caracterisa en l'indústria musical per la seua actitut independent i contracultural. En els seus inicis, el punk era una música de composició minimalista, molt simple i crua, i a voltes, descuidada: un tipo de roc senzill, en melodias agressives de #duració curtes, sons de guitarras amplificades poc controlades i sorolloses carregades de molta distorsió, escassos apanys i instruments i, per lo general, compassos i tempos ràpits.

Les llínees de guitarra es caracterisen per la senzillea i cruor del sò amplificat i molt distorsionat que creen un ambient sonor sorollós o agressiu heretat del garage roc. En ocasions, el baix seguix solament la llínea del concorde i no busca adornar en octavas ni apanys en la melodia pero, per lo general, en les primeres formacions de punk (aspecte que es repetiria més alvance en les bandes de post punk), el baix presenta apanys senzills i constants, lluint en molts dels casos més que la guitarra. La bateria per la seua banda, du un tempo accelerat en ritmes senzills de roc and roll. Les veus varien des d'expressions fortes a expressions violentes o esgarrades, mentres les lletres es caracterisen per tractar temes polítics i socials (duent un mensage de consciència que s'estén en l'objectiu de denunciar per mig de la música este tipo de problemes). També es tracten temes relacionats en les drogues, l'amor, el pacifisme, etc. No obstant, des de finals dels anys 1970 i inclús abans (a excepció de la lírica) estos aspectes varen ser canviant, ya que les noves bandes formades en eixe temps (en general, bandes de l'estil hardcore i atres bandes més tradicionalistes) varen agregar canvis de concorde molt ràpits en la guitarra, apanys (para major complexitat) i #solo de guitarra (heretats directament del roc and roll i rockabilly). En el baix es varen introduir els apanys en octava, la bateria accelerava més el ritme i el tempo, i les veus eren molt més fortes.

El punk roc va explotar en la corrent musical a finals dels anys 1970 en bandes britàniques com Sex Pistols, The Clash i The Damned, i bandes nortamericanes com Ramones, The Dead Boys i Blondie. Més alvance, en la década de 1980, sorgirien dos moviments dins de l'escena independent del punk roc que es caracterisarien per seguir les idees de l'ètica «fes-ho tu mateixa», en una fòrmula musical molt més agressiva, ràpida i veloç; en Estats Units, el hardcore (en bandes com Black Flag, Minor Threat, Dead Kennedys, Circle Jerks, Bad Brains, etc., les quals varen ajudar i varen influir en músics que més tart conformarien l'escena hardcore melòdica, skate punk, nardcore i inclús straight edge/youth crew) i en el Regne Unit, l'UK '82 (en bandes com The Exploited, GBH, Chaos UK, Discharge i Varukers, que les seues últimes dos varen donar continuació i influència a formes més extremes del punk com d-beat, crust punk i grindcore). Posteriorment, molts músics influenciats pel punk roc pero en distints interessos musicals, formarien bandes de post punk, heavy metal, grunge, emo, noise roc, ska, new wave, roc alternatiu i gòtic. En els anys 1990 apareix el grunge en bandes com Nirvana. Més vesprada, bandes californianas de skate punk i hardcore melòdic seguirien venent millons de discs com Offspring, Rancid i NOFX. A mitan dels anys 1990, el mercat musical promouria a bandes de pop punk com Green Day o Blink-182; aixina mateix, bandes de punk hardcore i street punk com The Casualties, Unseen, Blanks 77, Agnostic Front, Violent Society, Restarts, First Step, Battery i Good Clean Fun, entre moltes unes atres, varen continuar formant-se.

Característiques

Filosofia punk i ideologies punk.

Vore també: moviment punk, destroy, hardcore punk, anarcopunk, i straight edge

El punk és la lluita constant contra la por de les repercussions socials.

Greg Graffin.

Va brotar gràcies al Moviment punk, l'intenció del qual per lo general és la protesta. Solen fer-ho de manera presencial o utilisant com a mig d'expressió la música de caràcter protestant, manifestant o demandant. És molt característic per gran part d'ells el seu rebuig cap al sexisme i el racisme, aixina com també cap a la prensa amarillista per ser esta sensacionalista, direccionalista, farandulera, manipuladora, opresora, constringente, lobista, amarillista, conservadora i reservada, ya siga que conte en alguna, vàries o totes eixes característiques. La forma originària del punk era un tipo de roc senzill i alguna cosa sorollós per a expressar-se en els seus propis mijos i conceptes.

Entre les primeres bandes musicals representants del punk en Estats Units estan: Ramones, The Heartbreakers, Dead Boys, The Voidoids, Blondie, Cherry Vanilla, The Shirts, The Bags, Tuff Darts, The Runaways, Wayne County & the Electric Chairs, The Cramps, The Misfits, Plasmatics, Black Flag i The Gun Club; i en el proto-punk i garage roc, The New York Dolls, The Velvet Underground (la banda de Lou Reed), Iggy Pop i The Stooges, MC5, la cantant Patti Smith, Television i The Dictators, els qui varen servir de influenciadores, referència i precursors del punk.

En el Regne Unit proliferaven agrupacions com Sex Pistols, The Clash, The Damned, Buzzcocks, The Vibrators, Generation X, The Undertones, Sham 69, The Jam, X-Ray Spex, The Stranglers, Adam & the Ants, O.K. Subs i The Adicts; i en el glam roc, David Bowie, Marc Bolan de T-Rex i The Who, els qui també varen influir de la mateixa manera que ho varen fer les bandes proto-punk de garage roc d'Estats Units.

The Pretenders per la seua banda, és un grup britànic nortamericà que va formar part tant del moviment punk com de la new wave d'Estats Units i Anglaterra.

Els Ramones es presentaven a sí mateixos com una banda de roc, sense pretensions declarades de mensage directament innovador o rompedor llevat en lo musical. Despuix sorgiria l'etiqueta punk i la banda seria considerada la primera en representar-la. Per un atre costat, hi havia una forma de transgressió buscant lliberar-se dels estigmes socials. Esta branca no donava explicacions i tractava d'incomodar a lo establit chocant, ofenent i molestant al bon gust, la moral i la tradició. Es buscava bàsicament la provocació a través de demostracions de transgressió estètica o girs de llenguage contradictoris, absurts i insolents. És l'estil que varen popularisar Sex Pistols, relacionat llaugerament en el nihilisme i atres formes d'escepticisme.

Més alvance, especialment en l'aparició del hardcore punk i marcat per l'herència de l'actitut del colectiu Crass, es va fer presente tot un palmito d'enfocaments de crítica social, posicionaments polítics i afinitat a campanyes de protesta. Els eixemples musicals més clàssics són Crass i The Clash. La filosofia punk pot resumir-se en "Fes-ho tu mateixa" o "Fes-ho a la teua manera". Rebuja els dogmes i qüestiona lo establit. Desprecia les modes i la societat de masses (encara que la seua estètica també pot considerar-se una moda preestablida pel punk). En les seues cançons, estes bandes expressen un sério descontent en els sistemes i institucions que organisen i controlen el món. En ocasions, la música també servix de plataforma per a propostes filosòfiques i ideològiques.

Durant la década de 1980, el punk en Estats Units va estar permeado de continguts polítics, principalment progressistes, en oposició al govern conservador de l'época. Alguns eixemples d'esta época són les bandes Dead Kennedys i Bad Religion. En Europa, el punk és una música especialment utilisada com a mig de difusió per gent afí a moviments polítics i socials outsiders, majoritàriament d'esquerra, encara que existix una corrent de dreta que ho utilisa, sent criticada i denostada per la majoria dels moviments punk.

A principis dels anys 1990, les publicacions amateur del punk i les cançons dels grups també varen servir com a vehícul dels plantejaments i denúncies dels moviments antiglobalización.

Història

Antecedents

Década dels 1950

El punk va tindre els seus antecedents durant el sorgiment del roc and roll en la década de 1950 no solament per la seua estructura musical sino també per la postura disruptiva front als paràmetros de la societat nortamericana i mundial del moment. Per a la fotógrafa nortamericana Roberta Bayley, en eixe llavors no va haver ningú més punk que figures com Little Richard i Elvis Presley. L'estil rockabilly desenrollat per Elvis en la Sun Records entre 1953 i 1955 influirien anys més tart en la década de 1970 el subgénero punkbilly tant en instrumentació com en la seua estructura musical emmarcada habitualment en el power trio (guitarra, baix o contrabajo i bateria).

Garage roc i moviment mod

Artícul principal → Garage roc.

A començos i mediats dels anys 1960, les bandes de garage roc, reconegudes com les progenitores del punk roc, varen començar a aparéixer en diferents llocs d'Estats Units. The Kingsmen, una banda de garage roc de Portland (Oregó), va tindre èxit en la seua versió de «Louie Louie» de 1963, citada com "el urtext que definix al punk roc". El sò minimaliste de moltes bandes de garage roc va ser influenciat per l'ala més dura de l'invasió britànica. Els èxits de The Kinks de 1964, «You Really Got Em» i «All Day and All of the Night», s'han descrit com "precursors de tot el gènero de tres concordes de Ramones; per eixemple, 'I Don't Want You' de 1978, va ser pur Kinks".

The Who va progressar ràpidament en 1964 des del seu senzill debut «I Ca't Explain», de l'àlbum «My Generation». En el tema homònim "My Generation" la banda va assentar un precedent fundacional per al punk. L'himne de The Who presagiava una mescla més cerebral de ferocitat musical i postura rebel que va caracterisar a gran part del primer punk roc britànic: John Reed descriu l'aparició de The Clash com una "ajustada bola d'energia que recorda tant en image com en retòrica a un jove Pete Townshend en obsessió per la velocitat, roba pop-art i ambició d'escola d'art". The Kinks i The Who varen ser una influència determinant per als Sex Pistols.

En 1966, el moviment mod ya estava en decliu. Les bandes de garage roc d'Estats Units varen començar a perdre força en un parell d'anys, pero el sò cru i l'actitut desconeguda de bandes de roc psicodèlic com The Seeds, presagiava l'estil de bandes que es coneixerien com les figures arquetípicas del proto-punk.

Un dels antecedents que, en retrospectiva, s'ha senyalat com un eixemple seminal del gènero durant la década de 1960 ha segut la banda peruana Els Saicos, encara que de manera aïllada a l'escena anglosaxona. A pesar de que la banda indicava que ells solament tocaven roc and roll en el seu moment, varen acceptar l'etiqueta punk a posteriori.

Proto-punk

Artícul principal → Proto-punk.

En 1969 varen aparéixer els àlbums debut de dos bandes de Míchigan, coneguts comunament com les gravacions principals del proto-punk. En giner la banda MC5, formada en la ciutat de Detroit, va llançar «Kick Out the Jams». "Musicalment el grup és intencionalmente cru i agressiu", va escriure el crític Lester Bangs en Rolling Stone:

En agost la banda The Stooges, formada en la ciutat d'Ann Arbor, va llançar la seua àlbum homònim. D'acort en el crític Greil Marcus, la banda, liderada pel cantant Iggy Pop, va crear "el sò del Airmobile de Chuck Berry en acabant de que els lladres ho desarmaren". L'àlbum va ser produït per John Cale, un exmiembro del grup de roc experimental The Velvet Underground. Havent guanyat una "reputació com la primera banda de roc under", The Velvet Underground va inspirar directa o indirectament a molts dels músics que varen estar involucrats en la creació del punk roc i el heavy roc.

Són també etiquetats com proto-punk les bandes New York Dolls, Dictators i The Who; ademés de temes de hard roc com «Menja and Get It» de Blue Cheer, «Comunication Breakdown» de Led Zeppelin, «Paranoid» de Black Sàbat o «I´m Eighteen» d'Alice Cooper.^{cita requerida}

Orígens i context cultural

Artícul principal → Primera ona del punk.

A finals dels anys 1960, una corrent de jóvens del Regne Unit, Estats Units i atres països, consideraven que el roc havia passat de ser un mig d'expressió per als jóvens, a una mera ferramenta de mercat i escaparat per a la grandilocuencia dels músics d'eixe llavors, alluntant la música de la gent comuna. El punk va sorgir com una burla a la rigidea dels #convencionalisme que ocultaven formes d'opressió social i cultural.

Les característiques del punk roc varen ser precedides pel garage roc (s'aprecien en la cançó «Pushin Too Hard» de 1966 dels californians The Seeds). Este gènero recrudecer el sò fort del roc i presentava composicions menys professionals influenciades pel sò de l'invasió britànica com The Beatles, The Kinks o The Who. Ademés, integrava elements del sò sorollós del garage roc de The Stooges o The Velvet Underground i arreplegava influències del frenètic surf roc. Estes variades influències són conegudes actualment com proto-punk. Dins de les mateixes es pot incloure també a Bobby Fuller Four, autor del senzill «I Fought the Law», que va ser versionado per The Clash i The Modern Lovers, autors de «Roadrunner». Fuller incorporava ritmes accelerats, no tan propencs al punk roc posterior pero si alluntats del roc convencional i típic de l'época, en concordes simples pero encara sense distorsió o volum alt. The Dictators també varen ser una banda crucial per al sorgiment del punk roc. Impezaron com garage roc,que posteriorment seria cridat proto-punk, per a després emergir en el mateix punk roc que ells mateixos havien ajudat a formar. Dead Boys va ser una atra banda de punk nortamericana formada en 1976 que va debutar en el mític club CBGB.

The Ramones varen fer composicions senzilles, les àcides lletres de les quals tractaven temes com la discriminació d'atres jóvens, la anti-moda i les drogues, una pauta per a les bandes per vindre.

La visita d'estos a Londres (varen actuar en el mític Roundhouse el 4 de juliol, dia d'independència nortamericana, paradòxicament) va fer que grups ya existents com Sex Pistols començaren a usar els seus instruments com a mijos d'expressió i provocació per a mostrar el seu descontent cap a lo que consideraven una societat de mentalitat estreta i repressora.

The Damned és una atra de les primeres emblemàtiques bandes de punk roc d'Anglaterra. A diferència de The Clash, els seus concordes de guitarra eren més treballats, sent considerats precursors del hardcore punk, que es caracterisa precisament per tindre cançons de punk en concordes més treballats com els de el thrash metal; el seu vocaliste i líder Dave Vanian duya una estètica vampírica que després va influir en l'estètica de la subcultura gòtica i en les bandes de roc gòtic.

Blondie va ser una atra de les bandes que va descollar en la primera onada del punk roc nortamericà. Varen escomençar els seus concerts en el CBGB i es varen iniciar junt a atres bandes com Ramones i Television. Varen ser de crucial importància per a lo que posteriorment seria el new wave, gènero derivat del punk roc.

En el temps, el gènero prendria diferents camins, evolucionaria en molts subgéneros i arreplegaria influències d'atres estils musicals. Els subgéneros del punk es definixen a voltes per característiques musicals, i en atres casos, pel contingut del mensage o l'ideologia que ho inspira.

Tal com despuix succeiria en molts atres països, en el Regne Unit pronte els grups varen prendre influències d'atres gèneros. Una de les primeres fusions del punk va ser en el reggae i el ska dels emigrants jamaicanos del país. Com a primer i més representatiu eixemple, es pot mencionar a la banda The Clash i els seus temes «Police and Thieves» (una versió del jamaicà Junior Murvin), «The Guns of Brixton» i «(White Man) In Hammersmith Palais».

El punk es va fusionar en un atre estil negre, el funk, el qual es pot sentir en treballs com The Idiot d'Iggy Pop, i en bandes com James Chance & The Contortions, Ian Dury and The Blockheads, Gang Of Four, A Certain Ràtio o els mateixos The Clash en la seua cançó «Magnificient Seven».

En els inicis també va sorgir l'estil hardcore punk, caracterisat per ser una versió més ràpida de la forma bruta de tocar el punk. The Damned va ser la principal banda en influenciar a esta nova branca del punk, seguida per atres com The Misfits, Bad Brains, Middle Class i Black Flag. Una atra banda primerenca en este estil varen ser Teen Aneu-los.

Etimologia

El terme anglés punk té un significat despectiu que sol variar aplicant-se a objectes (significant "fem", "brutea") o a persones (significant "vago", "despreciable", "brut" o, també, "fem" i "escoria"). S'utilisa de forma irònica com a descripció del substrat crític o descontent que conté esta música. En utilisar-ho com a etiqueta pròpia, els punkies (o punks) es desmarquen de l'adequació als rols i estereotips socials. Pel caràcter d'este significat, el punk a sovint s'ha associat a actituts de descuit personal, s'ha utilisat com a mig d'expressió de sentiments de malestar i odi, i també ha donat cabuda a comportaments neuróticos o autodestructivos.

El terme punk es va utilisar com a títul d'una revista fundada en 1976 en Nova York per John Holmstrom, Ged Dunn i Legs McNeil, que desijaven una revista que parlara de tot lo que els agradava: les reposicions per televisió, beure cervesa, el sexe, les hamburgueses en formage, els còmics, les películes de série B i el roc and roll que sonava en els garitos més mugrientos de la ciutat: The Velvet Underground, The Stooges i New York Dolls, entre uns atres.

Més vesprada el significat també serviria per a inspirar les corrents izquierdista del gènero, com a etiqueta que desfà la condició de classe o rol social en deutes de reputació o apariència.

Subgéneros i corrents que han assimilat traces del punk

Vore també: Categoria:Subgéneros del punk

Com a moviment creatiu, el sò punk va donar aparició a numerosos alvertents. Molts dels grups es movien d'un gènero a un atre, existint diferents nivells de permeación, evolució i fusió, podent parlar-se de bandes que encaixen en el perfil de més de dos subgéneros. Estos estils individuals varen ser popularisant-se fins a formar-se subgéneros musicals, categories d'obres i artistes que compartien una traça definida comuna.

Entre alguns dels seus subgéneros es poden identificar els següents:

Per traces comunes musicals

• Hardcore punk: va ser la primera evolució del punk a finals dels anys 1970 en Estats Units. Era més extrema, més ràpida i més agressiva. Destaquen bandes de la primera onada com Bad Brains, Black Flag, Teen Aneu-los, Dead Kennedys, Circle Jerks, Minor Threat, o Youth Brigade.
• Crossover thrash: és la branca del thrash metal en més influència del hardcore punk. Tal volta el més antic antecedent (pre-thrash inclós) pugues haver segut la banda britànica Motörhead. Es conten noms com D.R.I. o Suicidal Tendencies. Este estil està influït pel thrash metal (grups com Metallica, Megadeth o Anthrax), si ben a sovint també posseïx alta harmonia i diversitat de sons.
• Hardcore melòdic: basat en el hardcore punk, de ritmes ràpits i bases fortes de guitarra, pero en interpretacions vocals melòdiques. Un eixemple clar és el de les bandes nortamericanes Bad Religion, Pennywise o Rise Against.
• Gypsy punk: és el subgénero que mescla la música tradicional rumana i/o música de cabaret en el punk roc clàssic, eixemples de bandes són Gogol Bordello, DeVotchKa, Chunga-Changa, etc.
• Post-punk: gènero més experimental i melòdic que es va caracterisar per la deceleración del ritme, l'influència d'atres estils musicals i un cert clima de melancolia. Finalment va derivar en la génesis del roc gòtic. Està representat per bandes com The Cure, Siouxsie And The Banshees, Joy Division, Public Image Ltd., Bauhaus, Alaska i els Pegamoides o Paràlisis Permanent.
• No wave: moviment de música experimental dins de l'ambient punk de Nova York, representat per Yeah Yeah Yeahs, Lydia Lunch, Glenn Branca, Sonic Youth o Birthday Party.
• Ska-Punk: és el sò del punk combinat en el ska, en ritmes ràpits i us d'instruments com a trompetes o saxofones. Els eixemples més significatius estan en No Doubt, Operation Ivy (a els qui molts senyalen com els pioners), Rancid, Kortatu, Ska-P, Skankin Pickle o Less Than Jake, vàries cançons de NOFX, The Offspring i Propagandhi, Hesian etc.
• Deathrock: subgénero del punk i del gòtic, en elements de terror i atmòsfera obscura. Té certa similitut en el post-punk sobre l'us prominent del baix i el ritme desaccelerat, pero a la seua volta algunes bandes incorporen elements de rockabilly i glam roc. Les bandes principals representatives d'este estil són Christian Death, Alien Sex Fiend, Specimen, 45 Greu i Theatre of Isse.
• Psychobilly: és la mescla del punk roc en el rockabilly. Alguns grups representatius són The Cramps, Quakes, The Meteors i Nekromantix.
• Pop-punk o també conegut com a popular punk: és un subgénero el sò del qual és més melòdic i net. En molts casos, les bandes representatives de dit gènero no difonen els ideals nihilistes pel seu caràcter més comercial. Sorgix principalment en Estats Units i va ser popularisat a finals dels anys 1990 i començos dels anys 2000 com a gran part de la "segona onada punk" per bandes com Blink-182, Green Day, Sum 41, Simple Pla etc., encara que New Found Glory és el pioner en el pop punk ya que va implementar el pop com el seu gènero des dels seus inicis com a banda i fins al moment seguixen en el pop punk, aixina com Green Day i Blink-182.

• Skate-punk: subgénero del punk que combina l'escena del Skateboarding en el punk, sent estos dos últims molt relacionats, en ser el Skateboard un deport que està enllaçat en la música. Bandes típiques d'este gènero són: No Fun At All, Suicidal Tendencies (l'antic), Circle Jerks, The Descendents, Adolescents, Sum 41, etc.
• Celtic-punk o punk celta: gènero divergent de la mescla entre el punk roc i la música celta tradicional. És característic per contindre instruments com flautes irlandeses, l'acordeón, el banjo, etc. Este gènero va ser principalment fundat en 1980 per The Pogues. Les seues lletres generalment contenen temes referint-se a la dita de ser irlandés o d'un país celta; enfocant-se en lo polític-social en lletres generalment referides a la classe treballadora o obrera. Bandes típiques del punk celta són: Flogging Molly, Dropkick Murphys, The Prodigals, The Real McKenzies, Street Dogs, etc.
• Electropunk: una mescla de lletres i actitut punk, en música electrònica de clara referència underground provinent del new beat centroeuropero, breakbeat-hardcore anglés i la creixent influència de sintetisadorés a mitan d'anys 1980 de l'escena EBM i la música industrial. Els seus principals representants varen començar en 1990, en Essex (Londres): The Prodigy.

Per temàtica o enfocament

• Anarcopunk: grups que enllacen la seua música en temàtiques o pràctiques anarquistes. El grup pioner varen ser els britànics Sex Pistols, pero bandes com Dead Kennedys o Crass varen ser les que més varen influir en una temàtica anarquista.

• Horror punk: es caracterisa principalment per les seues lletres relacionades en les películes de terror i de Série-B i tota l'image que les acompanya, com a zombis, ghouls, vampirs, esquelets, etc; la seua estètica i la seua música és molt similar al deathrock, usant maquillage, pentinats (com el devilock, popularisat per la pionera banda Misfits). 45 Greu també varen representar a les primeres bandes d'horror punk com Misfits. Algunes bandes són Misfits, Creepersin, Goblins, Diemonsterdie i 45 Greu entre unes atres.
• Straight edge: grups que advoquen pel no a les drogues i alguns a favor del vegetarianismo. Minor Threat varen ser pioners.
• Oi!: relacionat en la temàtica skinhead. Sol associar-se a la classe obrera i/o als hooligans. Alguns eixemples poden ser Cockney Rejects, Sham 69, i Blitz.
• Skate punk: generalment d'estil hardcore punk o hardcore melòdic, grups relacionats en la subcultura del skate.
• Queer punk o queercore: grups en components homosexuals.

Llibres sobre punk

• Per favor, mata'm, Legs McNeil i Gillian McCain.
• O'Hara, Craig, The Philosophy of Punk, AK Press, 1999 ISBN.
• Belén Gopegui, "Desig de ser punk", 2009. ISBN 978-84-339-7652-9
• Per les oblidades raïls de punk roc, Daniel F, 2013.
• Tomeu Canyelles, "Breu Història del Punk a Mallorca", Panorama 40Putes, 2014.

Vore també

• Primera ona del punk
• Moviment punk
• Escena punk de Califòrnia
• Escena punk de Liverpool
• The Blank Generation
• Punk en Espanya
• Punk en Llatinoamèrica
• Do It Yourself (DYS)
• Punknews.org
• Robes de PVC
• Subculture: The Meaning of Style

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Punk.

Archiu:Wikiquote-logo.svg Punk en Viquidites.