Espanyol camba

El espanyol camba és un dialecte del idioma espanyol parlat en el nort, est i surest de Bolívia, particularment en els departaments de Beni, Pando i Santa Creu. Este dialecte es pot subdividir en quatre variacions d'acort a regions geogràfiques:

Santa Creu de la Serra i regió integrada.
Valls del departament de Santa Creu.
Chiquitanía.
Departament del Beni i departament de Pando.

Estes variacions regionals coincidixen en la divisió política i administrativa del departament de Santa Creu quan va nàixer Bolívia en 1825: les províncies Cercat, Vallegrande, Chiquitos, Cordillera i Moxos (esta última repartida actualment entre els departaments de Beni i Pando).^[1]

Història

Provables etimologias de la paraula camba: el poble de Camba, que es troba ubicat en la Galícia, per lo que vocablo camba no prové del castellà, sino del gallec, idioma propi d'aquella regió espanyola. En tot cas, els guaraníes usen la paraula cambá o camba per a referir-se a algú “mestizo”. Alguns suponen que els guaraníes, prou despuix de la conquista espanyola, varen adoptar tal adjectiu a partir dels esclaus africans de parla kimbundu, idioma africà en el qual la paraula “camba” significaria amic.

L'idioma espanyol va aplegar a esta regió en una chicoteta part de conquistadorés de la corrent colonizadora del Riu de l'Argent, els qui vinguts d'Asunción i Buenos Aires, varen fundar la ciutat de Santa Creu de la Serra en 1561. La majoria dels primers habitants parlava el castellà que s'utilisava en Extremadura, d'a on provenia la majoria d'ells. També va haver entre els primers pobladors d'esta ciutat judeus sefarditas conversos,^[2] portuguesos, i alguns genoveses, i flamencs.^[3] Els colonizadores varen vindre en indis i mestizos del Paraguay, en a on parlen guaraní, a la regió cruceña en a on habitaven poblacions arahuacvos i guaraníes.

Les modalitats de la romançada parlada en el sur d'Espanya al final del medievo (com l'asturleonés extremeny), va anar una miqueta la base de l'actual espanyol camba,^[1] el qual es va enriquir en paraules dels idiomes natius i atres llengües estrangeres. Els idiomes natius que més varen aportar al vocabulari específic d'esta varietat varen ser, en orde d'importància, el chiquitano, chané, guaraní i quechua.^[1] Alguns d'estos idiomes no eren parlats pels habitants originaris de la regió, pero els espanyols varen adoptar els seus vocablos durant la conquista del Carib, Mèxic i Perú. cal resaltar també que l'espanyol camba té similituts en les aixina cridades "parles de les terres baixes americanes" i en particular en aquelles que usen el voseo, com l'espanyol paraguayà i el riopletense.

Les poblacions més antigues com Santa Creu de la Serra, Vallegrande i Portachuelo varen ser els centres des d'a on varen partir, a lo llarc de casi cinc sigles, mils de famílies que varen expandir el dialecte al restant de la selva boliviana i les valls del departament de Santa Creu. Hui en dia, la gran majoria de la població del departament parla l'espanyol camba com a dialecte matern.^[4]

En el departament de Santa Creu també existixen atres idiomes principalment parlats per immigrants recents. Entre estos, els principals són el quechua, japonés, portugués, aimara, àrap i chinenc, i la majoria d'estos immigrants parlen també espanyol. També existixen algunes llengües natives de la regió que sobreviuen en bilingüisme en l'espanyol; estes són el chiquitano, guaraní, guarayo i ayoreo.

Fonologia i fonètica

L'espanyol camba no presenta el asibilamiento fort de les vibrants, ni l'intens ensordecimiento i pèrdua de vocals que ocorren en l'espanyol andino

En la /s/ posnuclear es dona:

Aspiració o eliminació davant consonante.
els gossos [loh ˈpe.roh].
Aspiració davant vocal preferentment en frontera morfològica, açò és en el prefix dones, un artícul, un pronom o un adjectiu
desaprovar [de.h-a.proˈβaɾ], els atres [loh‿ˈo.tɾoh], nosatres [no'ho.tɾoh].
Aspiració o eliminació davant pausa
padastres [paˈdɾah.tɾoh].
Hi ha casos de rotacisme ^{cita requerida}
limosnero [li.mohˈne.ɾo].

No obstant, les /s/, en tots els atres casos (incloent entre vocals o al principi de la paraula) són sempre pronunciades en claritat: sobirà, simple, pensava, Susana, vers, chiulit, pensió.

De la mateixa manera que en casi tota Espanya:

La /d/ al final de les paraules no es pronuncia: claridá = claritat , bondá = bondat
Les terminacions en /ado/ se substituïx en /ao/: cansao = cansat

Vore també

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 El Castellà de l'Oriente bolivià, per Germán Coimbra Sanz, 1992
↑ “Farewell Espanya, The World The Sephardim Remembered”, per Howard Sachar, 1994
↑ “Al Marge de les meues Llectures, Marcelo Tercers B., 1998
↑ Institut Nacional d'Estadístiques de Bolívia, Cens 2001, http://www.ine.gov.bo [1] archivat en Wayback Machine.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Español camba» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[autogenerated1-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 El Castellà de l'Oriente bolivià, per Germán Coimbra Sanz, 1992

[2] “Farewell Espanya, The World The Sephardim Remembered”, per Howard Sachar, 1994

[3] “Al Marge de les meues Llectures, Marcelo Tercers B., 1998

[4] Institut Nacional d'Estadístiques de Bolívia, Cens 2001, http://www.ine.gov.bo [1] archivat en Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]