Departament de la Pau (Bolívia)
| Departament de la Pau (Bolívia) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Departament de Bolívia d'[[class=notpageimage noviewer|border|link=|20px Bolivia]] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El departament de la Pau és un dels nou departaments en que es dividix Bolívia. La seua capital és La nostra Senyora de la Pau, sèu de govern de Bolívia i dels poders llegislatiu i electoral que es troba a una altitut de 3650 m s.n.m., i la seua ciutat més poblada, L'Alt.
Està ubicat a l'oest del país, llimitant al nort en el departament de Pando, a l'est en els departaments del Beni i Cochabamba, al sur en el departament de Oruro, al suroest en la regió chilena d'Arica i Parinacota, a l'oest en els departaments peruans de Tacna i Puno i el llac Titicaca i al noroest en el departament peruà de Mare de Deu. En 133 985 km² és el tercer departament més extens, per darrere de Santa Creu i Beni. La seua població de 3 030 917 habitants, segons el Cens INE 2024 ho convertix en el segon departament més poblat despuix de Santa Creu i en 22,6 hab/km², el segon més densament poblat, per darrere del departament de Cochabamba.
El departament va ser creat a partir de l'Intendencia de la Pau de la Real Audiència de Charcas, per mig de Decret Suprem de 23 de giner de 1826.
Segons les senyes oficials del Institut Nacional d'Estadística de Bolívia (INE), fins a l'any 2019, el PIB de tot el Departament de la Pau va alcançar els US$ 11 585 millons de dólars lo que la convertix en la segona economia més gran del país, aplegant d'esta manera a representar a un 28 % de l'economia de Bolívia (41 196 millons). El PIB per càpita del departament és de casi US$ 4 000 dólarés en promig per cada paceño/a, situant-se un 11% per damunt de el PIB per càpita promig de Bolívia (US$ 3 500 dólars)[4] L'economia paceña és una de les economies més altament diversificadas de tota Bolívia, ya que a diferència dels atres departaments, l'economia paceña casi no depén molt de l'extracció de cap recurs natural (ni miner ni hidrocarburífero), puix més del 50 % de el PIB Departamental ho representen 5 grans rubros, els quals són: els servicis de l'administració pública (19,68 %), dels establiments financers (14,16 %), les indústrias (8,76 %), el transport en les comunicacionés (8,01 %) i per últim el comerç (7,86 %) sent estos 5 sectors els principals pilars que sostenen a l'economia paceña. Existixen al mateix temps atres sectors econòmics, pero de mijana importància que també contribuïxen al desenroll del Departament de la Pau com l'agricultura (7,24 %) i la mineria (6,15 %).[5][6]
Història
[editar | editar còdic]Época prehispánica
[editar | editar còdic]En el territori del departament varen habitar numeroses civilisacions de diversos tamanys abans de l'arribada dels europeus.
Entre els anys 1500 a. C. i 1187 d. C. es va desenrollar la cultura tiahuanaco en l'àrea del Altiplano prop al llac Titicaca, en el seu centre religiós en la ciutat de Tiahuanaco.
Després de la caiguda dels tiahuanaco, l'any 1100 es va establir prop al riu Desaguadero el Señorío pacajes, en capital en la ciutat de Caquiaviri. Els pacajes varen ser un dels 12 principals regnes aimaras que varen existir en la regió durant l'era preincaica.
Época colonial
[editar | editar còdic]La ciutat de La nostra Senyora de la Pau o simplement La Pau, va ser fundada el 20 d'octubre de 1548, per Alonso de Mendoza, inicialment ubicada en l'actual localitat de Laja. Posteriorment, als tres dies, va ser traslladada provisionalment a la vall de Chuquiago. Ya en 1550 va ser oficialisada l'ubicació que té en l'actualitat. cal mencionar que pese als variats intents de dur la ciutat a atres llocs, les ventages geogràfiques de la vall de Chuquiabo (alguns senyalen Chuquiago), han evitat que totes estes propostes prosperaren. La fundació de la ciutat constituïx un dels més antics antecedents d'esta unitat territorial i administrativa. Durant la colónia va existir com Corregimiento de la Pau integrant del Virreinato del Perú i posteriorment com a província integrant de la Real Audiència de Charcas sent incorporada al Virreinato de Buenos Aires creat definitivament en 1778.
En 1782 es va definir la seua existència en forma d'Intendencia de la Pau dins del mateix Virreinato. Les definicions geogràfiques de l'época són difusas i fan referència a centralidad i circumscripcions religioses o poblats més que a fites territorials com els coneixem hui en dia.[7] En 1810 es va definir una nova organisació política i administrativa per a l'Audiència de Charcas en la que es definix l'existència d'esta unitat política i administrativa baixe el nom de província de la Pau.
Época republicana
[editar | editar còdic]En la declaració d'independència de la República de Bolívar en 1825, es va definir segons la Constitució Política (19 de novembre de 1826) la divisió política i administrativa del territori bolivià en departaments, províncies i cantones, sorgint d'esta manera esta unitat territorial administrativa en el marc de l'Independència d'Espanya.
Durant els sigles posteriors el departament va sofrir transformacions en la seua organisació interna relacionats en la creació de noves subdivsiones (províncias) i noves formes d'organisació territorial i política, les més importants en el marc de les Lleis de Participació popular de 1994 i la Llei Marque d'Autonomies de 2010.
Geografia
[editar | editar còdic]El Departament de la Pau es dividix en tres zones geogràfiques:
- La zona altiplánica formada per la regió del llac Titicaca, l'illa del Sol, l'illa de la Lluna i l'illa Suriki. Esta zona es troba en una extensa planicie ubicada a una altura mija de 3.600 m s. n. m., cridada Altiplano Andino, que s'estén entre la Cordillera Real o Oriental i la Cordillera Occidental, ramals en que es bifurca la Cordillera dels Vages en ingressar a Bolívia.
- La zona subandina, que comprén la regió coneguda com Els Yungas, que comprén el sector noreste de la Cordillera Real fins als plans tropicals del nort, i la regió de les valls que voreja tot el sector surest de la Cordillera Real. Abdós sectors es caracterisen pel seu escarpada geografia i per les formacions de cavernes i rius produïts per l'aigua de desgel provinent de la cordillera.
- La zona amazónica, que està ubicada en la partix nort del departament i colindar en els departaments de Beni i Pando, forma part de l'ecosistema del ric Amazones. Es caracterisa per la seua vegetació exuberante, que la fa un lloc apropiat per al turisme d'aventura i ecològic.
Fauna
[editar | editar còdic]En la zona altiplánica es té una gran varietat d'espècies en fauna tant en amfibis, reptils, entre els més predominants, aus, mamífers. Entre els amfibis està:
- Sapo thoko (Rhinella spinulosa), és l'amfibi més gran de la vall de la Pau en una llongitut aproximada a 100 mm, les femelles d'esta espècie són molt més grans que els machos.
Clima
[editar | editar còdic]El Departament de la Pau presenta climes que varien d'acort a l'altitut: Per sobre els 5000 metros d'altitut i neus perpètues, la fredor és polar. La zona Altiplánica es caracterisa per un clima fret i per ser la regió més humida del Altiplano Andino (650 de precipitació pluvial, mija anual). En la zona Subandina, la regió de les valls presenta un clima templat i menys humit que la regió d'Els Yungas, que es caracterisa per un clima humit i calorós en bancs de boira freqüents en les parts més altes. En la zona Amazónica el clima és càlit tropical i humit.
Demografia
[editar | editar còdic]
A partir de mediats de el XVI, XVII, XVIII, XIX i inclusivament durant tot el XX, fins a ya entrat el XXI, el departament de la Pau té una de les més grans concentracions de grups humans del país.
A partir de la fundació de la República de Bolívia en 1825, el Departament de la Pau ha rebut grans ones d'immigració de diferents parts del país, com aixina també d'atres països. Pero seria a partir de l'any 1900, quan despuix de convertir-se en el Departament sede de govern, escomençaria el desenroll econòmic i social departamental.
Molts llauradors del altiplano bolivià, varen emigrar a les grans ciutats del departament (La Pau, L'Alt), sobretot a l'Alt que va sorgir pràcticament de la migració per ser una li les zones més pobres de la Pau i a on els costs de les vivendes eren més accessibles per als que tenien escassos recursos econòmics. Al mateix temps, habitants d'atres departaments també varen ingressar al Departament buscant millors oportunitats de treball i calitat de vida. Per una atra part també va ingressar al departament fluix estrangers europeus, asiàtics, nortamericans, centroamericanos i suramericans que radiquen en la seua majoria en la ciutat de la Pau.
En els últims anys s'ha anat poblant també el nort tropical paceño i les valls de Yungas.
Evolució demogràfica històrica
[editar | editar còdic]Els censos anteriors a l'any 1882 no són tan exactes ni confiables, sent sol estimativo ya que no reflectixen senyes precises de la població departamental d'aquella época. Seria a partir de l'any 1882 (quan una volta terminada la Guerra del Pacífic) recent es pot contar en senyes precises de població de cada departament de Bolívia.
| Evolució històrica de la població del departament de la Pau (segons els censos bolivians) |
|---|
|
<timeline> Colors= aneu:lightgrey value:rgb(0.47,0.79,0.79) aneu:darkgrey value:rgb(0.69,0.69,0.69) aneu:sfondo value:rgb(1,1,1) aneu:barra value:rgb(0.20,0.80,0.40) ImageSize = width:900 height:450 PlotArea = left: 60 bottom: 30 top: 20 right: 20 DateFormat = x.i Period = from:00000 till:3500000 TimeAxis = orientation:vertical AlignBars = clapix ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:500000 start:000 ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:500000 start:000 BackgroundColors = canvas:sfondo BarData= bar: 1831 text: 1831 bar: 1835 text: 1835 bar: 1845 text: 1845 bar: 1854 text: 1854 bar: 1882 text: 1882 bar: 1900 text: 1900 bar: 1950 text: 1950 bar: 1976 text: 1976 bar: 1992 text: 1992 bar: 2001 text: 2001 bar: 2012 text: 2012 bar: 2024 text: 2024 PlotData= color:barra width:35 align:center bar:1831 from:0 till: 348142 bar:1835 from:0 till: 373587 bar:1845 from:0 till: 412867 bar:1854 from:0 till: 593779 bar:1882 from:0 till: 346139 bar:1900 from:0 till: 445616 bar:1950 from:0 till: 854079 bar:1976 from:0 till: 1465370 bar:1992 from:0 till: 1900786 bar:2001 from:0 till: 2349885 bar:2012 from:0 till: 2719344 bar:2024 from:0 till: 3030917 PlotData= bar:1831 at:348142 fontsize:S text:348,142 shift:(0,4) bar:1835 at:373587 fontsize:S text:373,587 shift:(0,4) bar:1845 at:412867 fontsize:S text:412,867 shift:(0,3) bar:1854 at:593779 fontsize:S text:593,779 shift:(0,4) bar:1882 at:346139 fontsize:S text:346,139 shift:(0,4) bar:1900 at:445616 fontsize:S text:445,616 shift:(0,5) bar:1950 at:854079 fontsize:S text:854,079 shift:(0,4) bar:1976 at:1465370 fontsize:S text:1,465,370 shift:(0,4) bar:1992 at:1900786 fontsize:S text:1,900,786 shift:(0,2) bar:2001 at:2349885 fontsize:S text:2,349,885 shift:(0,4) bar:2012 at:2719344 fontsize:S text:2,719,344 shift:(0,4) bar:2024 at:3030917 fontsize:S text:3,030,917 shift:(0,4) </timeline> |
Urbanisació
[editar | editar còdic]En els últims 70 anys (1950-2020), la població rural del departament ha disminuït considerablement, açò és per l'immigració camp-ciutat dels pobladors de les províncies a les grans ciutats com La Pau, L'Alt, Viacha i la recent ciutat de Caranavi. Puix cal mencionar que el despoblació de les àrees rurals du com a conseqüència la disminució de la producció d'aliments, que són produïdes en el altiplano i valls paceños. Este fenomen genera l'aument obligatori de les importacions d'aliments enlatados transgènics (químics conservants) per a consum en les àrees urbanes.
| POBLACIÓN RURAL DEL DEPARTAMENTO DE LA PAZ |
POBLACIÓN URBANA DEL DEPARTAMENTO DE LA PAZ | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Any | % Població rural | Població | Any | % Població urbana | Població |
| 1950 | Plantilla:Estable 65,80 % | 561.572 habitants (cens) | 1950 | Plantilla:Estable 34,20 % | 292.507 habitants (cens) |
| 1976 | Plantilla:Decreixent 53,40 % | 782.510 habitants (cens) | 1976 | Plantilla:Creixent 46,60 % | 682.860 habitants (cens) |
| 1992 | Plantilla:Decreixent 37,20 % | 706.965 habitants (cens) | 1992 | Plantilla:Creixent 62,80 % | 1.193.821 habitants (cens) |
| 2001 | Plantilla:Decreixent 33,90 % | 797.739 habitants (cens) | 2001 | Plantilla:Creixent 66,10 % | 1.552.146 habitants (cens) |
| 2012 | Plantilla:Decreixent 33,30 % | 905.196 habitants (cens) | 2012 | Plantilla:Creixent 66,70 % | 1.814.148 habitants (cens) |
| Fonts:Institut Nacional d'Estadística de Bolívia (INE)[11] (2018) | |||||
Principals centres urbans
[editar | editar còdic]| Principals Ciutats del Departament de la Pau | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Cens de 1992 | Cens de 2001 | Cens de 2012 | |||||||
| N.º | Ciutat | Habitants | N.º | Ciutat | Habitants | N.º | Ciutat | Habitants | |
| 1° | La Pau | 713 378 | 1° | La Pau | 789 585 | 1° | L'Alt | 842 378 | |
| 2° | L'Alt | 405 492 | 2° | L'Alt | 647 350 | 2° | La Pau | 757 184 | |
| 3° | Viacha | 19 036 | 3° | Viacha | 29 108 | 3° | Viacha | 62 516 | |
| 4° | Caranavi | 7 533 | 4° | Caranavi | 12 083 | 4° | Achocalla | 18 442 | |
| 5° | Patacamaya | 5 950 | 5° | Achocalla | 10 369 | 5° | Caranavi | 13 569 | |
| 6° | Colquiri | 5 696 | 6° | Patacamaya | 8 414 | 6° | Patacamaya | 11 197 | |
| 7° | Achacachi | 5 602 | 7° | Achacachi | 7 540 | 7° | Achacachi | 8 857 | |
| 8° | Achocalla | 5 602 | 8° | Copacabana | 4 161 | 8° | Apolo | 6 376 | |
| 9° | Tipuani | 4 365 | 9° | Colquiri | 4 004 | 9° | Colquiri | 5 935 | |
| 10° | Guanay | 3 886 | 10° | Guanay | 3 890 | 10° | Lahuachaca | 5 874 | |
| 11° | Copacabana | 3 379 | 11° | Sica Sica | 3 831 | 11° | Copacabana | 5 579 | |
| 12° | Quime | 2 718 | 12° | Lahuachaca | 2 986 | 12° | Pals Blancs | 5 478 | |
| 13° | Lahuachaca | 2 562 | 13° | Pals Blancs | 2 961 | 13° | Guanay | 4 165 | |
| 14° | Mapiri | 2 388 | 14° | Chulumani | 2 724 | 14° | Desaguadero | 4 065 | |
| 15° | Chulumani | 2 192 | 15° | Tipuani | 2 563 | 15° | Ixiamas | 3 968 | |
| 16° | Sorata | 2 048 | 16° | Mapiri | 2 561 | 16° | Tito Yupanqui | 3 459 | |
| 17° | 17° | Quime | 2 439 | 17° | Mapiri | 3 446 | |||
| 18° | 18° | Colquencha | 2 352 | 18° | Amarete | 3 304 | |||
| 19° | 19° | Sant Buenaventura | 2 264 | 19° | Quime | 3 131 | |||
| 20° | 20° | Desaguadero | 2 219 | 20° | Sant Buenaventura | 3 089 | |||
| 21° | 21° | Sorata | 2 217 | 21° | Sica Sica | 3 086 | |||
| 22° | 22° | Coroico | 2 197 | 22° | Colquencha | 3 085 | |||
| 23° | 23° | Apolo | 2 123 | 23° | Sorata | 2 788 | |||
| 24° | 24° | 24° | Tipuani | 2 456 | |||||
| 25° | 25° | 25° | Santa Rosa de Mapiri | 2 336 | |||||
| 26° | 26° | 26° | Coroico | 2 319 | |||||
| 27° | 27° | 27° | Batalles | 2 257 | |||||
| 28° | 28° | 28° | La Asunta | 2 143 | |||||
| 29° | 29° | 29° | Cala Cala | 2 087 | |||||
| 30° | 30° | 30° | Collana | 2 064 | |||||
| 31° | 31° | 31° | Chulumani | 2 028 | |||||
| 32° | 32° | 32° | Tumarapi | 2 026 | |||||
| Font:Institut Nacional d'Estadística de Bolívia (INE)[12] (2019) El INE considera com a Àrea Urbana a poblacions en un mínim de 2 000 habitants. | |||||||||
Àrea metropolitana departamental
[editar | editar còdic]
En les següents taules s'arrepleguen senyes i informació sobre l'evolució demogràfica dels municipis que conformen l'àrea metropolitana de la Pau. Les senyes de població anual estan elaborats d'acort als censes oficials realisats en 2001 i 2012, a principis de el XXI (en negreta els anys censales).
| Any | La Pau | L'Alt | Viacha | Pucarani | Laja | Achocalla | Palca | Mecapaca | Total d'habitants |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 2001 | 793.293 | 649.958 | 46.596 | 24.570 | 16.311 | 15.110 | 14.185 | 11.782 | 1.571.805 |
| 2012 | 764.617 | 848.840 | 80.388 | 29.379 | 26.673 | 18.993 | 16.622 | 16.027 | 1.801.539 |
| 2024 | 757.431 | 885.825 | 113.554 | 49.850 | 38.652 | 46.188 | 21.729 | 20.446 | 1.933.675 |
Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]El departament de la Pau està dividit en 20 províncies que al mateix temps es dividixen en 87 municipis. El departament és administrat pel governador o governadora, qui és representant del Poder Eixecutiu i encarregat del compliment de les lleis, manteniment de camins i del benestar dels habitants en general. En orde de jerarquia li seguixen els Alcaldes Municipals, encarregats de proporcionar els servicis bàsics als municipis. Les províncies tenen com a administrador el Subgobernador Provincial (nomenat pel Govern Departamental de la Pau).
Províncies
[editar | editar còdic]
| # | Província | Superfície km² |
Població | Capital |
|---|---|---|---|---|
| 4 | Aroma | 4.510 | 98.378 | Sica Sica |
| 8 | Bautista Saavedra | 2.525 | 12.259 | Charazani |
| 18 | Iturralde | 42 815 | 13 972 | Ixiamas |
| 11 | Caranavi | 3 400 | 55 492 | Caranavi |
| 6 | Camacho | 2 080 | 59 847 | Port Acosta |
| 17 | Franz Tamayo | 15 900 | 18 852 | Apolo |
| 19 | Gualberto Villaroel | 1 935 | 18 562 | Curahuara |
| 10 | Ingavi | 5 410 | 106 086 | Viacha |
| 13 | Inquisivi | 6 430 | 60 582 | Inquisivi |
| 20 | General José Manuel Pando | 1 976 | 7 036 | Santiago de Martafalla |
| 16 | Larecaja | 8 110 | 67 662 | Sorata |
| 3 | Loayza | 3 370 | 48 050 | Luribay |
| 1 | Els Vages | 1 658 | 73 728 | Pucarani |
| 9 | Manco Kapac | 367 | 24 039 | Copacabana |
| 7 | Nines | 4 965 | 29 694 | Chuma |
| 14 | Nor Yungas | 1 720 | 25 790 | Coroico |
| 5 | Omasuyos | 2 065 | 92 126 | Achacachi |
| 15 | Pacajes | 10 584 | 52 183 | Cor Cor |
| 2 | Murillo | 4 705 | 2 030 422 | La Pau |
| 12 | Sud Yungas | 5 770 | 69 794 | Chulumani |
| Total: | 133 985 |
Nota: a la superfície de terra ferma cal agregar 3.770 km² corresponents al Llac Titicaca
Eleccions
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Eleccions en el Departament de la Pau.
Eleccions departamentals de 2005
[editar | editar còdic]- Eleccions departamentals de la Pau de 2005 para Prefecto pel Departament de la Pau per al periodo 2006-2010
| Candidat | Partit | Sigla | Vots | % | Resultat | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| José Luis Parets | Poder Democràtic Social | PODEMOS | 361 055 | Plantilla:Percentage | Prefecto | |
| Manuel Morales Dávila | Moviment al Socialisme | MAS | 321 385 | Plantilla:Percentage | ||
| David Vargas Flores | Front Patriòtic Agropecuario de Bolívia | FREPAB | 113 857 | Plantilla:Percentage | ||
| Fernando Moya | Moviment Indígena Pachakuti | MIP | 51 114 | Plantilla:Percentage | ||
| Nicolás Quenta | Unitat Nacional | UN | 46 026 | Plantilla:Percentage | ||
| José Sáenz | Moviment Nacionaliste Revolucionari | MNR | 23 466 | Plantilla:Percentage | ||
| Juan Carlos Soliz | Nova Força Republicana | NFR | 17 459 | Plantilla:Percentage | ||
| Adolfo Soliz | Moviment d'Esquerra Revolucionària | MIR | 16 095 | Plantilla:Percentage | ||
| Total de Vots Vàlits | 950 457 | 100% | ||||
| Vots en Blanco | 31 684 | |||||
| Vots Nuls | 42 727 | |||||
| Total de Vots Emesos | 1 024 868 | |||||
| Abstenció | 158 354 | |||||
| Total d'Inscrits Habilitats | 1 183 222 | |||||
| Nota: En Bolívia, l'eixercici del vot és a partir dels 18 anys d'edat i és obligatori fins als 70 anys, sent sol voluntari ya passant eixa edat.[13] Per a les Eleccions Departamentals de 2005, varen acodir a les urnes els ciutadans inscrits en el padró electoral, naixcuts des de 1935 (70 anys) fins a 1987 (18 anys). | ||||||
| Font: Atles de l'Orgue Electoral Plurinacional de Bolívia | ||||||
Eleccions departamentals de 2010
[editar | editar còdic]- Eleccions departamentals de la Pau de 2010 para Governador pel Departament de la Pau per al periodo 2010-2015
| Candidat | Partit | Sigla | Vots | % | Resultat | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| César Cocarico Yana | Moviment al Socialisme | MAS | 534 563 | Plantilla:Percentage | Governador | |
| Simón Yampara | Moviment sense Por | MSM | 247 796 | Plantilla:Percentage | ||
| Carlos Hugo Laruta | Unitat Nacional | UN | 159 499 | Plantilla:Percentage | ||
| Lli Villca | Moviment per la Sobirania | MPS | 67 863 | Plantilla:Percentage | ||
| Juliol Tito Condori | Aliança Social Patriòtica | ASP | 30 361 | Plantilla:Percentage | ||
| Einar Calderon | Moviment Nacionaliste Revolucionari | MNR | 29 152 | Plantilla:Percentage | ||
| Total de Vots Vàlits | 1 069 234 | 100% | ||||
| Vots en Blanco | 190 967 | |||||
| Vots Nuls | 79 475 | |||||
| Total de Vots Emesos | 1 339 676 | |||||
| Abstenció | 164 361 | |||||
| Total d'Inscrits Habilitats | 1 504 037 | |||||
| Nota: En Bolívia, l'eixercici del vot és a partir dels 18 anys d'edat i és obligatori fins als 70 anys, sent sol voluntari ya passant eixa edat.[13] Per a les Eleccions Departamentals de 2010, varen acodir a les urnes els ciutadans inscrits en el padró electoral, naixcuts des de 1940 (70 anys) fins a 1992 (18 anys). | ||||||
| Font: Atles de l'Orgue Electoral Plurinacional de Bolívia | ||||||
Eleccions departamentals de 2015
[editar | editar còdic]- Eleccions departamentals de la Pau de 2015 para Governador pel Departament de la Pau per al periodo 2015-2020
Cultura
[editar | editar còdic]La cultura dels pobles originaris mesclada en les tradicions espanyoles, de la mateixa manera que en moltes regions de Llatinoamèrica, varen donar lloc a la majoria de les expressions culturals: L'Entrada Folklòrica de la Festa del Gran Poder en la ciutat de la Pau és una bona mostra d'això. També la devoció a diferents sants és una costum molt arraïlada.
Una atra de les grans representacions culturals és l'Entrada Universitària que reunix a mils de danzarines universitaris, els qui realisen esta activitat en pro de recuperar i revalidar les danses autòctones i originals de tota Bolívia.
Economia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Economia de la Pau.
L'Economia del Departament de la Pau és la segona economia més gran de Bolívia, puix cada any, el Departament de la Pau produïx al voltant de 11 320 millons de dólars, en esta sifra representa al 28,0 % del PIB de Bolívia.
En 2018, el 28% de tot lo que es produïx en Bolívia, prové de la producció del Departament de la Pau, convertint-se d'esta manera una de les principals economies del país.
Sobre el PIB per càpita (que és la "riquea promig" per habitant), cada paceño i paceña posseïx un PIB per càpita de 3926 dólarés fins a l'any 2018. Esta sifra es troba per damunt del PIB per càpita promig de Bolívia (3.589 dólars).
L'economia paceña es compon de varis sectors com el sector primari (agricultura), el sector secundari (indústrial), el sector terciario (servicis), i finalment els imposts i drets d'importacions.
S'estima que a finals de l'any 2019, el PIB del departament de la Pau sobrepasse els 12 mil millons de dólars i alcanç un PIB per càpita de 4 100 dólars
| Tamany de l'Economia del Departament de la Pau (PIB) Riquea promig per cada habitant (PIB per càpita) | |||
|---|---|---|---|
| Any | PIB (en Dólars) |
PIB per Cápita (en Dólars) |
Creiximent de el PIB departamental |
| 1988 | US$ 1 278 millons | Plantilla:Estable US$ 664 dólarés | Plantilla:Estable |
| 1989 | US$ 1 302 millons | Plantilla:Estable US$ 664 dólarés | + 3.37 % |
| 1990 | US$ 1 314 millons | Plantilla:Decreixent US$ 659 dólarés | + 2.63 % |
| 1991 | US$ 1 463 millons | Plantilla:Creixent US$ 720 dólarés | + 6.91 % |
| 1992 | US$ 1 583 millons | Plantilla:Creixent US$ 766 dólarés | + 3.66 % |
| 1993 | US$ 1 642 millons | Plantilla:Creixent US$ 778 dólarés | + 3.88 % |
| 1994 | US$ 1 731 millons | Plantilla:Creixent US$ 806 dólarés | + 4.32 % |
| 1995 | US$ 1 978 millons | Plantilla:Creixent US$ 904 dólarés | + 5.40 % |
| 1996 | US$ 2 175 millons | Plantilla:Creixent US$ 974 dólarés | + 2.69 % |
| 1997 | US$ 2 201 millons | Plantilla:Decreixent US$ 967 dólarés | - 0.20 % |
| 1998 | US$ 2 167 millons | Plantilla:Decreixent US$ 935 dólarés | - 4.37 % |
| 1999 | US$ 2 148 millons | Plantilla:Decreixent US$ 909 dólarés | + 2.84 % |
| 2000 | US$ 2 154 millons | Plantilla:Decreixent US$ 895 dólarés | - 0.07 % |
| 2001 | US$ 2 048 millons | Plantilla:Decreixent US$ 840 dólarés | + 0.38 % |
| 2002 | US$ 2 029 millons | Plantilla:Decreixent US$ 821 dólarés | + 5.10 % |
| 2003 | US$ 2 081 millons | Plantilla:Creixent US$ 833 dólarés | + 5.15 % |
| 2004 | US$ 2 179 millons | Plantilla:Creixent US$ 862 dólarés | + 2.78 % |
| 2005 | US$ 2 339 millons | Plantilla:Creixent US$ 916 dólarés | + 1.12 % |
| 2006 | US$ 2 755 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 070 dólarés | + 3.93 % |
| 2007 | US$ 3 224 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 239 dólarés | + 4.79 % |
| 2008 | US$ 4 088 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 554 dólarés | + 6.00 % |
| 2009 | US$ 4 362 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 641 dólarés | + 4.85 % |
| 2010 | US$ 4 972 millons | Plantilla:Creixent US$ 1 837 dólarés | + 4.71 % |
| 2011 | US$ 6 108 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 232 dólarés | + 6.09 % |
| 2012 | US$ 6 873 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 485 dólarés | + 4.66 % |
| 2013 | US$ 7 708 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 769 dólarés | + 5.62 % |
| 2014 | US$ 8 375 millons | Plantilla:Creixent US$ 2 988 dólarés | + 5.44 % |
| 2015 | US$ 8 919 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 160 dólarés | + 7.83 % |
| 2016 | US$ 9 518 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 349 dólarés | + 5.51 % |
| 2017 | US$ 10 604 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 705 dólarés | + 6.10 % |
| 2018 | US$ 11 319 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 926 dólarés | + 4.52 % |
| 2019 | US$ 11 585 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 988 dólarés | + 3.21 % |
| 2020 | US$ 10 305 millons | Plantilla:Decreixent US$ 3 442 dólarés | - 11.06 % |
| 2021 | US$ 11 268 millons | Plantilla:Creixent US$ 3 727 dólarés | + 5.29 % |
| 2022 | US$ 12 278 millons | Plantilla:Creixent US$ 4 023 dólarés | + 4.74 % |
| Nota: En Rojo, els anys de afluixó de el PIB, de 0% per a avall. En Vert, els anys de creiximent regular de el PIB entre 0% i 4,50%. En Blau, els anys de creiximent bo de el PIB de 4,50% per a dalt. Font: Institut Nacional d'Estadística de Bolívia INE[14] (2022) | |||
Composició de l'economia paceña
[editar | editar còdic]Els sectors que més contribuïxen a el PIB departamental són: els servicis de l'administració pública, seguit pels establiments financers, les indústries, el transport i comunicacions i per últim el comerç. Estos 5 sectors són els principals, ya que junts, representen a un 57 % (més de la mitat) de el PIB del departament.
En la següent taula es mostren els sectors que més contribuïxen a el PIB departamental (d'acort a la seua producció).
| Composició de l'economia paceña (PIB departamental) en 2018 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Sector Econòmic | Producció Total (PIB de el Sector) |
Representació en el PIB departamental | |||||
| Servicis de l'Administració Pública | US$ 2 151 millons | 19,00 % | |||||
| Establiments Financers | US$ 1 550 millons | 13,69 % | |||||
| Indústries | US$ 975 millons | 8,61 % | |||||
| Transport i Comunicacions | US$ 908 millons | 8,02 % | |||||
| Comerç | US$ 890 millons | 7,86 % | |||||
| Agricultura | US$ 755 millons | 6,67 % | |||||
| Mineria | US$ 753 millons | 6,65 % | |||||
| Servicis Comunals, Socials i Personals | US$ 562 millons | 4,97 % | |||||
| Restaurants i Hotels | US$ 304 millons | 2,69 % | |||||
| Electricitat, Gas i Aigua | US$ 252 millons | 2,23 % | |||||
| Construcció | US$ 198 millons | 1,76 % | |||||
| IVA i imposts a les Importacions | US$ 2 685 millons | 23,73 % | |||||
| La Pau PIB Total del Departament de la Pau | US$ 11 319 millons | 100 % | |||||
| Font:INE | |||||||
Composició de l'economia paceña en detalle
[editar | editar còdic]En la següent taula es mostren els sectors que més contribuïxen a el PIB Departamental Paceño (d'acort a la seua producció).
| Composició de l'Economia Paceña (PIB Departamental) en 2018 | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Posició | Sector Econòmic | Producció Total (PIB de el Sector) |
Representació en el PIB departamental | |||||
| 1.º | Servicis de l'Administració Pública | US$ 2 151 millons | 19,00 % | |||||
| 2.º | Comerç | US$ 890 millons | 7,86 % | |||||
| 3.º | Servicis Financers | US$ 814 millons | 7,20 % | |||||
| 4.º | Transport | US$ 790 millons | 8,02 % | |||||
| 5.º | Extracció de Minerals (Mineria) | US$ 753 millons | 6,65 % | |||||
| 6.º | Servicis Comunals, Socials i Personals | US$ 562 millons | 4,97 % | |||||
| 7.º | Agricultura | US$ 513 millons | 4,54 % | |||||
| 8.º | Propietat de Vivenda (Immobiliària) | US$ 424 millons | 3,75 % | |||||
| 9.º | Indústria de Begudes | US$ 331 millons | 2,93 % | |||||
| 10.º | Servici a les Empreses | US$ 311 millons | 2,75 % | |||||
| 11.º | Restaurants i Hotelés | US$ 304 millons | 2,69 % | |||||
| 12.º | Electricitat, Gas i Aigua | US$ 252 millons | 2,23 % | |||||
| 13.º | Construcció | US$ 198 millons | 1,76 % | |||||
| 14.º | Indústria Alimentícia | US$ 185 millons | 1,64 % | |||||
| 15.º | Indústries Menudes | US$ 166 millons | 1,47 % | |||||
| 16.º | Coca | US$ 150 millons | 1,33 % | |||||
| 17.º | Indústria Metalúrgica i Indústria Cementera | US$ 146 millons | 1,29 % | |||||
| 18.º | Comunicacions | US$ 117 millons | 1,04 % | |||||
| 19.º | Indústria Textil i de Cuiro | US$ 79 millons | 0,74 % | |||||
| 20.º | Ganaderia | US$ 64 millons | 0,57 % | |||||
| 21.º | Indústria Maderera | US$ 64 millons | 0,57 % | |||||
| 22.º | Caça, Peixca i Silvicultura | US$ 24 millons | 0,22 % | |||||
| 23.º | Agricultura Industrial (Agroindustria) | US$ 1 milló | 0,01 % | |||||
| 24.º | Extracció de Petròleu i Gas Natural | US$ 0 | 0,00 % | |||||
| 25.º | Indústria Petroquímica | US$ 0 | 0,00 % | |||||
| - | IVA i imposts a les Importacions | US$ 2 685 millons | 23,73 % | |||||
| La Pau PIB Total del Departament de la Pau | US$ 11 319 millons | 100 % | ||||||
| ´Nota 1: l'Indústria Metalúrgica, l'Indústria Petroquímica, l'Indústria Siderúrgica i l'Indústria Cementera són considerades Indústries Pesades L'Indústria Metalúrgica s'encarrega de la refinación i processament dels Minerals. L'Indústria Cementera s'encarrega de la producció i refinación de la pedra calcàrea L'Indústria Petroquímica s'encarrega de la refinación del petròleu cru i del gas natural, per a l'obtenció de diésel, gasolina, urea (fertilisants) i plàstics pesats. Nota 2: l'Indústria Alimentícia, l'Indústria de Begudes, l'Indústria Textil i l'Indústria Maderera són considerades Indústries Llaugeres Font: Institut Nacional d'Estadística de Bolívia INE[14] (2019) | ||||||||
| Font:INE | ||||||||
Agricultura, silvicultura, ganaderia i peixca
[editar | editar còdic]l'agricultura, silvicultura, ganaderia i peixca del Departament de la Pau produïxen en el seu conjunt al voltant de 755 millons de dólars cada any, puix en eixa sifra contribuïxen en el 6,67 % a el PIB departamental.
En la década de 2000, este sector de l'economia departamental paceña, ha creixcut en un promig d'1,87 %, des de l'any 2000 fins a l'any 2009.
Durant tota la década de 2010, este sector de l'economia departamental paceña, ha creixcut en un promig de 2,57 %, des de l'any 2010 fins a l'any 2018.
Agricultura
[editar | editar còdic]l'agricultura del Departament de la Pau en la seua majoria són productes agrícoles no industrials com la papa, l'arròs, el blat, el dacsa, el sorgo i la quinua. Puix cal mencionar que els productes agrícoles industrials del departament (com la canya de sucre, el girasol o la soya) solament produïxen 7 millons de dólars cada any, la qual cosa representa a penes al 0,01 % de el PIB departamental.
El Departament de la Pau té una varietat de producció sobre aliments es referix. En la zona altiplánica del departament es produïx: papa, quinua, oca, faves, cañahui, arveja, ordi, pastures cultivades i avena entre els principals.
En les zones de les valls: existix una varietat de frutas com, la raïm, el durazno, el ciruelo, etc., com aixina també tota classe d'hortaliças i llegums. La zona dels Yungas produïx: cítrics, café, maní, yuca, dacsa, coca i atres frutes típiques de la regió.
En la regió dels plans tropicals del nort del departament, prosperen pastures d'alta calitat i espècies arbòrees de fines fustas com: mara o caoba, sanc de bou, moradillo, llorer, etc.
Ganaderia
[editar | editar còdic]En el Altiplano, en la puna brava i montanya es dona la ganaderia de camélidos flames, alpacas i vicuñas en gran cantitat, tant la llana com la carn són usats per al consum industrial i alimentari. El Altiplano és poblat per grans raberes de ganado oví. La regió d'Apolo, en la zona amazónica, per les seues condicions de clima i excelents pastures naturals és apta per a la crío i engordixca de ganado vacú, oví i caballar. Les praderies del nort acaronen grans hatos de ganado vacú i equí.
Peixca
[editar | editar còdic]La peixca es realisa en el llac Titicaca, especialment la trucha salmonada i la criolla. En els rius La Pau i Beni hi ha peixca abundant de peixos deliciosos com: pacú, bagre, blanquillo, bagre, sábalo, surubí i molts uns atres.
Silvicultura
[editar | editar còdic]| Sector de l'Agricultura, Silvicultura, Caça i Peixca en el Departament de la Pau | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Producció Total | Representació en el PIB departamental |
Any | Producció Total | Representació en el PIB departamental | ||
| 1988 | Plantilla:Estable US$ 107 millons | 8,43 % | 2006 | Plantilla:Creixent US$ 184 millons | 6,67 % | ||
| 1989 | Plantilla:Decreixent US$ 103 millons | 7,88 % | 2007 | Plantilla:Creixent US$ 212 millons | 6,53 % | ||
| 1990 | Plantilla:Creixent US$ 104 millons | 7,91 % | 2008 | Plantilla:Creixent US$ 281 millons | 6,83 % | ||
| 1991 | Plantilla:Creixent US$ 115 millons | 7,87 % | 2009 | Plantilla:Creixent US$ 322 millons | 7,32 % | ||
| 1992 | Plantilla:Estable US$ 115 millons | 7,24 % | 2010 | Plantilla:Creixent US$ 345 millons | 6,94 % | ||
| 1993 | Plantilla:Estable US$ 115 millons | 7,01 % | 2011 | Plantilla:Creixent US$ 401 millons | 6,56 % | ||
| 1994 | Plantilla:Creixent US$ 125 millons | 7,23 % | 2012 | Plantilla:Creixent US$ 451 millons | 6,57 % | ||
| 1995 | Plantilla:Creixent US$ 135 millons | 6,82 % | 2013 | Plantilla:Creixent US$ 511 millons | 6,64 % | ||
| 1996 | Plantilla:Creixent US$ 137 millons | 6,33 % | 2014 | Plantilla:Creixent US$ 543 millons | 6,49 % | ||
| 1997 | Plantilla:Creixent US$ 155 millons | 7,03 % | 2015 | Plantilla:Creixent US$ 589 millons | 6,61 % | ||
| 1998 | Plantilla:Decreixent US$ 149 millons | 6,87 % | 2016 | Plantilla:Creixent US$ 663 millons | 6,97 % | ||
| 1999 | Plantilla:Creixent US$ 174 millons | 8,09 % | 2017 | Plantilla:Creixent US$ 736 millons | 6,95 % | ||
| 2000 | Plantilla:Creixent US$ 183 millons | 8,48 % | 2018 | Plantilla:Creixent US$ 755 millons | 6,67 % | ||
| 2001 | Plantilla:Decreixent US$ 179 millons | 8,74 % | 2019 | ||||
| 2002 | Plantilla:Decreixent US$ 171 millons | 8,43 % | 2020 | ||||
| 2003 | Plantilla:Decreixent US$ 163 millons | 7,82 % | 2021 | ||||
| 2004 | Plantilla:Creixent US$ 178 millons | 8,18 % | 2022 | ||||
| 2005 | Plantilla:Creixent US$ 161 millons | 6,88 % | 2023 | ||||
| Font:INE | |||||||
Mineria
[editar | editar còdic]La producció minera del Departament de la Pau és un dels sectors més importants dins de l'economia departamental.
| Sector de la Mineria en el Departament de la Pau | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any | Producció Total |
Contribució a el PIB departamental |
Any | Producció Total |
Contribució a el PIB departamental | ||
| 1988 | Plantilla:Estable US$ 60 millons | 4,75 % | 2006 | Plantilla:Creixent US$ 111 millons | 4,03 % | ||
| 1989 | Plantilla:Creixent US$ 73 millons | 5,62 % | 2007 | Plantilla:Creixent US$ 132 millons | 4,08 % | ||
| 1990 | Plantilla:Decreixent US$ 68 millons | 5,18 % | 2008 | Plantilla:Creixent US$ 245 millons | 5,96 % | ||
| 1991 | Plantilla:Decreixent US$ 60 millons | 4,12 % | 2009 | Plantilla:Creixent US$ 259 millons | 5,90 % | ||
| 1992 | Plantilla:Creixent US$ 63 millons | 3,96 % | 2010 | Plantilla:Creixent US$ 331 millons | 6,67 % | ||
| 1993 | Plantilla:Decreixent US$ 50 millons | 3,08 % | 2011 | Plantilla:Creixent US$ 443 millons | 7,25 % | ||
| 1994 | Plantilla:Creixent US$ 66 millons | 3,84 % | 2012 | Plantilla:Decreixent US$ 378 millons | 5,50 % | ||
| 1995 | Plantilla:Creixent US$ 87 millons | 4,41 % | 2013 | Plantilla:Decreixent US$ 361 millons | 4,69 % | ||
| 1996 | Plantilla:Estable US$ 87 millons | 4,03 % | 2014 | Plantilla:Creixent US$ 401 millons | 4,79 % | ||
| 1997 | Plantilla:Decreixent US$ 49 millons | 2,24 % | 2015 | Plantilla:Decreixent US$ 390 millons | 4,38 %
| ||
| 1998 | Plantilla:Decreixent US$ 34 millons | 1,60 % | 2016 | Plantilla:Creixent US$ 425 millons | 4,47 % | ||
| 1999 | Plantilla:Decreixent US$ 30 millons | 1,43 % | 2017 | Plantilla:Creixent US$ 744 millons | 7,02 % | ||
| 2000 | Plantilla:Creixent US$ 31 millons | 1,45 % | 2018 | Plantilla:Creixent US$ 753 millons | 6,65 % | ||
| 2001 | Plantilla:Estable US$ 31 millons | 1,52 % | 2019 | ||||
| 2002 | Plantilla:Creixent US$ 38 millons | 1,90 % | 2020 | ||||
| 2003 | Plantilla:Creixent US$ 52 millons | 2,54 % | 2021 | ||||
| 2004 | Plantilla:Creixent US$ 62 millons | 2,87 % | 2022 | ||||
| 2005 | Plantilla:Creixent US$ 67 millons | 2,85 % | 2023 | ||||
| Font:INE | |||||||
Indústria
[editar | editar còdic]El departament de la Pau conta en indústries manufactureras de hilados de cotó, llana, sedes i fibres químiques, cervesa, gasos industrials, tubos i artículs de plàstics, manufactura d'utensilis d'alumini, cartó, carrosseries metàliques per a ómnibus i camions, productes químics, pintures, indústria farmacèutica, cigarrets, fòsfors, calcers, capells, aigües, gaseoses, artículs de cuiro, discs, aliments envasats, metalmecánica, sabons, ceràmica per a construccions, mobles, artículs de goma àcit sulfúric, vidres i cristals, ciment, etc. L'economia del departament es basa en l'exportació de fustes del nort, la confecció de penyores de vestir en les ciutats de la Pau i L'Alt, el comerç i servicis.
Artesania
[editar | editar còdic]
Porta del Sol en Tiahuanaco.
El departament de la Pau, conta en productors artesans molt hàbils en la confecció de penyores de vestir fent us dels recursos de llana de alpaca i flama; en la producció de joyes d'or, argent, estany i uns atres; en la confecció de roba de cuiro de vacú o de flama; i en general d'artículs d'artesania que reflectixen la conservació de la cultura en els seus teixits, instruments musicals, adorns i uns atres.
Turisme
[editar | editar còdic]
En el departament de la Pau es poden visitar ruïnes de cultures prehispánicas, com l'incaica i la cultura tiwanacota, que es remonta a uns 1300 anys A. C. Tiwanaku, que va ser foc d'eixa cultura i el seu principal centre ceremonial, es troba ubicada a menys de 80 km de la ciutat de La Pau i a 20 km del Llac Titicaca. Es pot conéixer també l'Iglésia de Copacabana ubicada en el poble de Copacabana a la vora del Llac Titicaca i moltes iglésies colonials de poblacions rurals. En l'iglésia de la població de Calamarca es destaquen les pintures dels Àngels de Calamarca.
Les valls i plans que es troben en el nort són visita obligada de la mateixa manera que Els Yungas, la regió cocalera i cafetalera per excelència en les seues localitat principals Chulumani, Coroico i Caranavi.
La Pau en ser el departament en major biodiversitat de Bolívia,cita requerida també conta en el parc nacional Madidi en la selva del nort. En este parc els turistes poden apreciar vàries espècies úniques de fauna i flora, aixina com jaguars, anacondas i el delfí rosat que és un atractiu comú.
Uns atres dels atractius són les seues extenses llínees de telefèrics que passen per lo alt de les ciutats de l'Alt i especialment La Pau. Pronte estes llínees s'expandiran fins a ser 9 llínees.
Un dels atractius més grans és el denominat "Camí de la mort" que baixa des del cim fins a la ciutat de Coroico en plena selva alta boliviana. L'atractiu és famós pel perill i insuperables vistes que el turiste vore en baixar en bicicleta per este antic camí.
La ciutat de La Pau va ser elegida com una de les "Sèt Noves Ciutats Maravelles del Món" pel Seven Wonders Foundation. També apareix en lloc #3 de millors ciutats per a festes, clubs i vida nocturna per National Geographic.
Gastronomia
[editar | editar còdic]La ciutat de La Pau presenta plats de menjars típics de tots els departaments. Ademés conta en els millors restaurants de menjar nacional i internacional del país. El restaurant "Gustu" del Chef Meyer (alguna volta chef del denominat millor restaurant del món "Noma") es posiciona en el lloc #17 dels millors restaurants de Llatinoamèrica. Menjar estranger i fusió es poden trobar en restaurants com "Jardins d'Àsia" o el famós "La Suisse". Els restaurants de salut, vegetarians/veganos també estan en alça com en el cas de "Ret Monkey".
També es troba una representació variada de menjar nacional prop del mercat més famós i conegut de la ciutat que és el "Mercat Rodríguez" en varis restaurants com "El Restaurant Quirquincho" junt en les venedores de plats de peix, mostrant el seu adop a tota la ciutat en general.
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ https://núvol.ine.gob.bo/index.php/s/JGySvLfLxfxhIzb/download
- ↑ Universitat Radboud de Nimega. «Índex de desenroll humà subnacional». Global Data Lab. Consultat el 24 de juny de 2023.
- ↑ «Cense de Població i Vivenda 2012 Bolívia Característiques de la Població». Archivat des d'el original, el 1 d'agost de 2021. Consultat el 22 de juny de 2020.
- ↑ ine.gob.bo. «PIB Departamental». Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ Torrez Zavaleta, 2018, p. 284.
- ↑ Torrez Zavaleta, 2018, p. 424.
- ↑ Torrico et al., Alberto (2005). Centralisació i Descentralisació en les Unitats Polític-Administratives (Departament de la Pau i La nostra Senyora de la Pau), Editorial GRAPHY NET, pp. 9.
- ↑ «[1]».
- ↑ bolivia.unfpa.org. «Cense Bolivià de 1900». Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ ine.gob.bo. «Censos en el Departament de la Pau de 1950, 1976, 1992, 2001 i 2012». Consultat el 24 de juliol de 2021.
- ↑ «Paises per PIB».
- ↑ «Ciutats del Departament de la Pau, Bolívia» (en alemà). citypopulation.de. Consultat el 21 de juny de 2019.
- ↑ 13,0 13,1 13,2 https://www.bolivia.com/elecciones-judicials/2017/notícies/sdi634/169623/eleccions-judicials-fins a-que-edat-és-obligatori-votar
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 [2]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2018) «Capitule 3: Departament de la Pau», Història Econòmica de Bolívia i els seus Departaments, 3ra edició, La Pau, Bolívia, pp. 200-570.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sitie Web del Govern Autònom Departamental de la Pau
- Portal del Govern Municipal de la Pau
- La Pau al Món
- Turisme Sud Yungas
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Departamento de La Paz (Bolivia)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>