La Festa de Jesús del Gran Poder o La Festa de la Santíssima Trinitat del Senyor Jesús del Gran Poder en la Ciutat de la Pau (UNESCO) és una festa religiosa que se celebra en la ciutat de La nostra Senyora de la Pau, Bolívia.[1] La festa desenrolla diferents pràctiques religioses i festives de manera sincrética entre lo catòlic i lo aymara, entre elles es troben la Ch'alla, les entrades folklòriques, la celebració de misses catòliques i el desenroll de prestes i ha segut declarada com a Patrimoni Intangible de la Humanitat per la UNESCO.
Tata Danzante, originari de la Pau, participant en l'Entrada del Senyor del Gran PoderBanda de músics participant de la Festa del Gran PoderPasantes Morenada participant de la Festa del Gran Poder
La festa com a expressió cultural cada volta en més força es va apropiant dels espais públics com a carrers i avingudes, en les festes com la del Senyor del Gran Poder inicialment i ara en cada barri d'acort a la data de fundació o patró de la parròquia tenen la seua expressió folklórica, preste i entrada folklòrica, en elles també existix el sincretisme entre ritos aymaras en la religió catòlica abdós adequadament manejats, en estos events els espais públics passen a ser espais privats dels protagonistes a on inclús es disponen cadires, taules espais de ball i servicis de garzones i guardaespales. Inicialment es tenien els locals de festa per a la realisació de tals acontenyiments mantenint l'àmbit privat dels events, pero en l'actualitat es tendix a realisar-ho en els espais públics, en distints barris populars estan proliferant els locals per a festes com a activitats comercials complementaris a la festa, una mostra de les economies d'aglomeració.
En totes estes activitats i actituts es manifesta la tendència del ser andino que és lo comunitari perque, com en les fires, les festes patronals o d'inici de la sembra, en els pobles estos events li'ls fa en comunitat i per a la comunitat. Les individualitats desapareixen devorades pel ser colectiu que va cobrant realitat: l'ayllu convertit en una unitat orgànica tangible en determinació pròpia. A través d'esta confluència catàrtica, la comunitat combrega en si mateixa i en la naturalea circumdant, afirmant la seua voluntat de vida (indubtablement la festa està orientada a assegurar la supervivència colectiva). En la nova versió de la festivitat del Gran Poder, coneguda com la Festa Major dels Vages, 53 fraternitat folklòriques ofrecerieron un vast repertori del ric llegat cultural en el que conta Bolívia. La festa del Gran Poder és una representació de la diversitat de danses que són eixecutades baix la promesa de ballar durant tres anys com a acte d'agraïment a la divinitat del Senyor Jesús del Gran Poder. La festivitat contarà en la presència de 30.000 ballarins i 4.000 músics, que invadiran els carrers de la popular zona del Gran Poder para després aplegar fins al estadi Hernando Siles.
Preste o pasante és el nom en el que es denomina a la persona que farà totes les despeses en la festa en la que ell estarà a càrrec de les despeses de beguda, música, menjar, tota l'atenció, tots els membres de la comunitat tenen que ser prestes en algun moment per a ser considerats persones de gran prestigi[2] i respecte tots competixen per a guanyar i atendre millor que el seu antecessor, és singular la forma en que els aforros de tot un any o de varis anys li'ls gasta en tres dies de festa fent que este capital circule en l'interior de la comunitat, la festa també té eixe component de reciprocitat pel que la persona balla a canvi dels favors del Patró o Sant.
La ch'alla és una pràctica que es realisa en agraïment a la Pachamama (terra) per tots els fruts que d'ella rebem, per això se li fan ofrenes en la realisació de ritos que inclouen les begudes espirituosas que es beuen i que també es convidan a la Pachamama tirant-la al pis.
Prèviament al dia de la festa religiosa o patronal es realisa una promesa a fi de demanar favors al sant en el compromís de ballar i participar de la festa, esta promesa s'acompanya del convite a la Pachamama en la challa i crema d'una taula ceremonial per a que en el transcurs de la festa no hi haja problemes ni desgràcies i a tots els vaja be en el futur.
Dansa de la Kullawada, originària de la PauDansa de la Llamerada
L'orige de la festa es remonta al 8 de decembre de 1663 quan es va fundar el Convent de les Concebudes. Segons l'història, en aquell llavors, les postulantes al convent devien dur en si una image. La monja Genoveva Carrión va portar un llenç de la Santíssima Trinitat, consistent en una image de deu en tres rostres, representant aixina el seu caràcter trinitario; pare, fill i esperit sant.
Esta image sacra era alguna cosa comuna per a aquell temps, com ho atesten els llibres Art de la Pintura de 1649 de Francisco Pacheco (Mestre i sogre de Velázquez ademés de censor de pintura de la Santa Inquisició); Francisco Ricci en el seu De Pictura Sapient de 1659 i els llenços que es conserven en les ciutats de Bogotà, Medellín i Sucre. Despuix va ser prohibida per Benedicto VI en la breuSolicitudine Nostra al començament de el XVIII; decisió refrendada en Amèrica en el Concilie Provincial de Santa Fe el 27 de maig de 1772.
Posteriorment, en 1904 u dels devots va fer retocar el quadro convertint-ho en una image en un sol rostre i cridant-la el Senyor del Gran Poder en referència al Patró de Sevilla, image prou comuna en les processons de Semana Santa i en prou devots en grans ciutats com Quito i Arequipa.
Pel repintado esta image del Senyor del Gran Poder va obtindre una apariència atípica, ya que la representació típica del Patró de Sevilla és una escultura de cristo carregant la creu; en este cas s'aprecia a Jesús en els braços oberts. Açò es deu a que també va ser borrat el triàngul invertit que pender de les seues mans clàssica de les representacions de la Santíssima Trinitat de rostre trifásico.
Molts devots varen rebre favors del Senyor, per lo que la veneració de l'image es va estendre. L'image recorria per cases de les calles Mercat, Yungas, Figueroa i per l'iglésia del Rosario. Posteriorment va ser traslladada a la carrer León de la Barra, a on una família devota va iniciar el cult a l'image en visites i oracions programades per als dies dimarts i divendres. En el transcórrer del temps els feligresos varen ser aumentant i en 1928 es va iniciar la construcció d'un temple en la zona de Chijini, hui carrer Gallardo, que va ser conclós a finals dels anys 30.
No obstant, en 1923 varen sorgir les primeres fraternitat folklòriques. En la carrer Illampu se situaven els bordadores dels trages que s'usaven en esta celebració i entre aquells artesans, destacaven les famílies Chuquimia i Gisbert. Es diu que per iniciativa d'elles es varen realisar les primeres festes prestes i pasantes del Senyor del Gran Poder. En 1924 va aparéixer la primera diablada de la regió de Chuchulaya, després va sorgir una fraternitat de suri sikuris, integrat per un grup de lustrabotas denominat Cebollitas.
En els anys 30 i 40 es varen ser integrant conjunts natius d'Els Yungas, que en tocs de tambors adoraven a l'image. Havent-se convertit en un event departamental, en 1952 es va realisar un festival departamental de danses paceñas en l'estadi, a on va sorgir l'idea de realisar una entrada més apoteósica i organisada. La festa contava en el respal d'un sacerdot catòlic, a qui l'història recorda com el pare Camacho, els ensajos es realisaven en les nits des de l'avinguda Buenos Aires fins a l'intersecció dels carrers Gallardo i Segurola.
Un atre fet important és l'ocorregut el 25 de giner de 1969, quan es funda el ball dels caporalés en la zona de Chijini, com a acte de devoció al Senyor del Gran Poder. A iniciativa dels germans Estrada esta demostració folklòrica va ser estrenada a nivell mundial.
El 12 de maig de 1974 es va crear l'Associació de Conjunts Folklòrics, que hui aglutina els principals grups de danses de La Pau i les més representatives d'atres llocs de Bolívia. En este fet, la festa del Gran Poder adquirix ribets nacionals.
Segons el professor Plans, si be l'entrada del Gran Poder ha sofrit canvis a lo llarc dels anys, els aspectes folklòrics s'han mantingut a lo llarc del temps, convertint-se en una festa nacional. L'Associació de Conjunts Folklòrics del Gran Poder organisarà el Segon Congrés Internacional de Etnomusicología i Folclore Llatinoamericà i del Carib, en la finalitat de declarar al departament de la Pau “Breçol del Folclore Bolivià”.
L'11 de decembre de 2019, la festa de la Santíssima Trinitat del Senyor Jesús del Gran Poder va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, donant com a argument la transformació i estimulació que dona a la ciutat cada any com a forma especial d'entendre i celebrar el catolicisme andino.[5]
Donada l'evolució de la festa i el seu creiximent els fraternos han iniciat llabors de caràcter social i cultural més allà de la mateixa festa, havent per eixemple realisat una llabor coordinada per a la restauració de varis temples en la ciutat de la Pau.[6]
