Anar al contingut

Ánfora de Heracles

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:NAMA 354 Melian Heracles amphora.jpg
En el centre: ánfora de Heracles; a l'esquerra: Ánfora dels cavalls; a la dreta: Ánfora del Ginet en l'exposició actual en Atenes.

El Ánfora de Heracles és un ánfora melia ceremonial que es troba en el Museu Arqueològic Nacional d'Atenes en el número d'inventari 354. Medix 102 centímetros d'alt i està datada al voltant de l'any 620 a. C.

És un dels eixemplars més recents i esvelts d'este tipo. Rep el seu nom per l'image principal que representa, que mostra el viage nupcial d'Heracles. L'image ya no està desplaçada cap a la vora per motius convencionals, com en els eixemplars més antics d'este tipo, sino que ocupa tot l'espai. Les quatre figures representades estan dispostes de forma armoniosa: Eneo es despedix de Heracles, que li mira i puja al mateix temps al seu carro. Davant d'est hi ha dos cavalls enganchats. Darrere del carro i els cavalls, Altea es despedix, mig amagada pel atalaje. Les figures estan alineades de forma isocéfala. Els detalls de la vestimenta, pero també els rostres i atres detalls estan finamente treballats, i els corfolls de les dònes mostren motius frigios. Tots els espais lliures estan decorats en motius de farcidura, rosetas, volutes, meandres i uns atres. En el coll també es mostra una image: Hermes en sabates alados i bastó de heralt front a una dòna ricament vestida, tal volta la nimfa Calisto o la seua mare Maya. Ací també es reblixen els espais lliures en adorns, destacant les numeroses rosetes de fulls darrere de Hermes. L'image està emmarcada per motius en forma de tauler d'escacs, interromputs per metopas en esfinges. La pell de les dònes es representa en blanc en l'ánfora, mentres que la dels hòmens es representa en un to més obscur. Baix de les torres es mostren ulls, per lo que estes semblen celles. La part posterior està fragmentada i la part posterior del coll no s'ha conservat. Es poden vore dos cavalls enfrontats, alguna cosa habitual en les ánforas ceremoniales de Milo.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Werner Ekschmitt]](1986).Kulturgeschichte der Antike.28,2)
    140–142, làmina 43.


Referències

[editar | editar còdic]