Anar al contingut

Ídol cilíndric

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ídol cilíndric del camí del Mas de la Font, en Sanlúcar de Barrameda, Museu de Càdis. Edat del Coure, cap a 2500 a. C.

Els ídols cilíndrics són peces líticas característiques del Calcolítico en la península ibèrica. Les troballes d'ídols cilíndrics es localisen en el sur de la península.[1]

Ídol cilíndric oculado en pedra calcàrea. Moncarapacho. Calcolítico. Museu Nacional de Arqueologia, Lisboa.

S'han trobat preferentment en Andalusia Occidental o la Baixa Andalusia, especialment en la terra ferma entorn a les marismas del Guadalquivir i les comarques del Aljarafe i La Campiña de Sevilla, coincidint en l'àrea d'assentament de tartesios i turdetanos.[2]

Representen de forma esquemàtica una figura humana, per mig de cilindres de pedra en incisions que reproduïxen, fonamentalment, els ulls (cridant-se ídols oculados en este cas) i el cabell. Estos ídols, que s'han interpretat com deidadés o ancestros,[1] relacionats en les èlits i la jerarquización social, apareixen associats a enterrament colectius megalítics, en dólmenes.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 R. D.. «[1]». Consultat el 2 de maig de 2024.
  2. «Ídol cilíndric de marbre». Archivat des d'el original, el 1 de febrer de 2014. Consultat el 18 de giner de 2014.


Referències

[editar | editar còdic]