Museu de Càdis
El Museu de Càdis està situat en la plaça de Mina de la ciutat de Càdis. Va conéixer distintes sèus a lo llarc de la seua història, com el carreró de la Tenyida o la passejada de Canalejas, establint-se en la seua sèu actual en 1935. Està catalogat com be d'interés cultural.
Descripció
[editar | editar còdic]
Es va construir sobre els terrenys desamortizados del Convent de Sant Francisco en el XIX. L'edifici és obra de Juan Daura, inaugurat en 1838 d'estil neoclàssic. Inicialment es va denominar «Museu Provincial de Belles arts».[1]
El museu despuix d'una reforma conta en tres seccions: Arqueologia, Belles arts i Etnografia. Entre els seus fondos destacats es troben: els sarcòfecs antropoides fenicios (el femení és popularment conegut com la Dama de Càdis),[2] les troballes de l'época romana (en diversos objectes provinents de Baelo Claudia, Medina Sidonia, Carissa Aurelia, Sancti Petri o la pròpia Gades) i les sales de pintura barroca, en obres de Zurbarán, Alonso Cano, Rubens, Juan Carreño de Miranda i Murillo.
De principis de el XX es conserva Chicona fent miges d'Eugenio Bell que crida l'atenció pel seu realisme senzill i ingenu. I destaquen en la sala dedicada a este periodo, els blaus del Retrat de Micaela Aramburu que va pintar Ignacio Zuloaga en 1928.
Totes les obres de Zurbarán procedixen de la Cartuja de Jerez de la Frontera, llevat Pentecostés, que procedix del Consulat de Carregadors a Índies.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «[1]». Consultat el 24 de març de 2018 (en és).
- ↑ «Des de 1980 fins a hui: “Una dòna de bona estatura que va morir als 35 o 40 anys”» (en és-es). Diari de Càdis. Consultat el 5 de juliol de 2019.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo de Cádiz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.