Dama de Càdis

Erro al crear miniatura:

Dama de Càdis

La Dama de Càdis és la denominació museística d'un sarcòfec antropomorfo femení datat del 480 a. C. És d'época fenicia trobat en Càdis, la més important de les colónies fenicias de la península ibèrica (Gadir). Es tracta d'un dels dos sarcòfecs fenicios trobat en Espanya, abdós es troben exposts en el Museu de Càdis. Recents investigacions posen de manifest que la persona que reposava en el sarcòfec es tractava d'un home robust d'uns 45-50 anys d'edat.

Història

Antecedents: sarcòfec masculí

El 30 de maig de 1887, en la necròpolis de la Punta de la Vaca, aproximadament a un quilómetro de distància del punt de la troballa del sarcòfec femení excavat un sigle despuix, va ser trobat de manera fortuïta, el sarcòfec antropoide del home barbado, fins a llavors la millor representació de la presència fenicia sobre sol espanyol. El descobriment de la necròpolis i, especialment, del sarcòfec, va dur com a conseqüència la creació de la secció arqueològica del Museu de Càdis.

Descobriment de la Dama

Pelayo Quintero Atauri, arqueòlec provinent d'Uclés, va ser nomenat director del Museu de Belles arts de Càdis (actual Museu de Càdis) i la seua teoria consistia que si s'havia trobat un sarcòfec masculí, devia haver un atre femení. Va dedicar bona part de la seua vida a buscar el mateix, encara que va morir sense poder trobar-ho. La sorpresa mayúscula va aplegar quan, un sigle despuix, la Dama de Càdis es va trobar just baix d'una palmera de l'antiga casa de Quintero Atauri.

«Quintero Atauri va tindre, en fi, un somi, pero mai va saber que dormia sobre eixe somi.. Jamai se nos ocorre mirar la terra que chafem cada dia de la nostra existència, encara que la majoria de les voltes eixa terra calcigada és l'únic tesor accessible: un lloc insignificant en l'univers»

Felipe Benítez Reis, Mercat de Espillisme

El 26 de setembre de 1980, en el curs d'unes obres d'excavació destinades a la colocació de fonaments per a una nova construcció en el gadità carrer de Ruiz de Alda, va ser trobat el més antic i valiós sarcòfec fenicio dels que ara conserva el Museu Provincial de Càdis. El fet es va produir quan l'excavadora va chocar contra el marbre, extraent l'operari un dels ossos i informant automàticament a les autoritats al percatarse de la troballa. Ramón Cabirol Sánchez, el llavors director del Museu de Càdis es va fer càrrec del sarcòfec, reblint-ho en arena per a preservar els restants, per a més tarde traslladar-ho al museu. L'arqueòlec i posterior director del museu Antonio Álvarez va ser l'encarregat de la restauració del mateix per a la seua exhibició.

Descripció

La Dama de Càdis representa a una dòna jove de serena bellea excepcionalment tallada sobre el marbre. Tant el sarcòfec masculí com el femení es varen realisar en la ciutat fenicia de Sidón, inspirats en les formes d'enterrament egipcíaques i eixecutats materialment per artistes grecs, que aporten senyalats materials de coneiximent de les costums vitals del poble fenicio, tant en el seu centre físic d'orige com a lo llarc de la totalitat de la seua expansió mediterrànea. El fet de que talles d'esta envergadura anaren realisades a mils de quilómetros del lloc a on varen ser trobades parla per sí mateixa tant dels usos mantinguts pel poble fenicio com de la mateixa importància adquirida per la ciutat de Càdis com a centre neuràlgic de la seua presència en el punt més occidental del continent.

Conserva esta figura restants matisats dels colors en els que els tallistas de l'atre extrem del Mediterràneu animaven la blancor del marbre utilisat com a matèria a esculpir. De tamany molt major que el natural, com és comú en esta espècie de talles de finalitat funerària, l'escultura que ya ha passat a ser denominada Dama fenicia de Càdis pot ser considerada en absoluta seguritat com una de les més antigues en la seua classe. La seua realisació se situa al voltant de l'any 470 a. C, data primerenca en relació en les demés obres similars que conserven alguns museus del món. L'aixovar és prou discret, ya que la societat fenicio-gaditana no mostrava el seu estatus social a través de la joyeria.