Ídols trencats

Ídols trencats és una novela de l'escritor veneçolà Manuel Díaz Rodríguez i publicada en 1901. Està considerada com una de les noveles més pessimistes que s'hagen escrit en Veneçola, ya que la vida caraqueña és presentada en els seus aspectes social, polític i cultural en una actitut derrotista, en a on es renuncia a tota possibilitat de salvació. El tema central de la novela és el fracàs del personage Alberto Soria en el seu afany d'impondre en Veneçola els seus ideals d'artiste en mig d'una image de la decadència total del país.

En la novela se senyalen els diferents problemes de la societat a través de continguts actancials de personages ben definits: Alberto Soria, l'artiste incomprendido; Teresa Faría, la dòna adúltera; el general Galindo, el polític oportuniste; Emazábel, el lluitador social.

Estructures

Des del punt de vista formal la novela està estructurada en quatre parts i quinze capítuls.

La primera part comença en l'arribada despuix de cinc anys d'absència d'Alberto Soria qui retorna de París, cridat urgentment motivat a la repentina gravetat del seu pare, Don Pancho Soria. Alberto Soria des del començ de la novela es perfila com un personage hipersensible, en una conducta malaltiça i canviant, desarraïlat del país i poc coneixedor dels problemes del mateix. Havia anat a Europa a estudiar ingenieria, pero una volta en París abandona els estudis i es fa escultor. En el seu primer contacte en Caracas manifesta el seu choc en el mig, se sent inadaptado i inconforme, li molesta el brut dels carrers i el pèssim gust arquitectònic que priva en la ciutat. Per boca de Rosa i Pedro, els seus germans, es va donant conte de la mediocritat reinante i de l'infelicitat en que es desenvuelve la llar paterna.

En la segona part de la novela comença a complir-se en el personage Alberto Soria el procés de desadaptación total en l'ambient veneçolà. Primer en la família, ya que el seu pare li confessa la seua infelicitat per no haver conseguit les seues aspiracions en els seus fills. Despuix s'entera del drama de la seua germana Rosa, casada en Uribe, qui és de baixa condició humana, amic del joc i els enganys; i es dona conte de la pobra personalitat del seu germà Pedro, qui es mou d'acort als balancejos de la política. El clímax de la crisis aplega quan Alberto descobrix que en Veneçola es dubta de la seua condició d'artista, per lo que decidix transformar-se en un verdader creador, pero vacila i es veu assaltat per temors i dubtes. Poc a poc es va aïllant de la gent fins que es reunix únicament en intelectuals inconformes que pensen com ell, en els qui forma un círcul de reacció contra l'ambient de l'época.

En la tercera part el personage presenta un aparent canvi de conducta, per l'amor per María Almeida. Tot fa pensar en un canvi d'actitut ya que Alberto intensifica la seua activitat com escultor i conclou una Venus Criolla que no ho satisfà completament. Aixina i tot, monta una exposició en un café propenc a la Plaça Bolívar de Caracas, sense conseguir èxit algun. De sobte Alberto Soria sofrix un canvi inexplicable en relació en l'amor que sent per María Almeida i pansa per estranys estats d'ànim, per celosies infundades, productes de la seua imaginació. La tercera part de la novela es tanca en la mort del pare d'Alberto.

La quarta part de la novela presenta la narració del començ i evolució dels amors entre Alberto Soria i Teresa Farías, dòna adúltera d'estranya personalitat. Alberto comença a fer una escultura del seu amant, pero pronte és descobert per la seua nóvia i la seua germana. De sobte esclata una nova guerra civil que sumix al país en l'anarquia. En triumfar la revolució el país cau en mans del populacho i la soldadesca; Alberto es dirigix a l'Escola de Belles arts, convertida en quarter, i contempla les seues obres mutilades i profanades pels soldats. És llavors quan renúncia a tot i decidix emigrar per a posar fòra de perill el seu ideal de bellea.

Vore també

• Lliteratura de Veneçola