Anar al contingut

Òxit de ceri(III)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Òxit de ceri(III)
General
Nom sistemàtic Òxit de ceri(III)
Atres noms Trióxido de dicerio
Apariència Pols verda-llima
Fòrmula química Ce2O3
Massa molecular 328,24 g/mol
Número CAS [1345-13-7]
Propietats
Densitat 6,2 g/cm³
Solubilidad en aigua
(H2O)
Insoluble
Solubilidad en
àcit sulfúric
(H2SO4)
Soluble
Punt de fusió 2.177 °C (2.450 K)
Composts relacionats
Òxit de ceri(IV)
(CeO2)
Archiu:Kristallstruktur Lanthanoid- caps block 13 Typ.png
estructura cristalina de l'òxit de ceri(III)

El òxit de ceri(III) o Ce2O3, és un òxit metàlic derivat del ceri, obtingut per mig de la reducció de l'òxit de ceri(IV) en hidrogen a 1400 °C (1673 K, 2552 °F).[1]

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Use com a catalisador de gasos en combustió

[editar | editar còdic]

Els òxits de ceri són usats com catalisadors per a reduir les emissions de gas dels automòvilés. Quan escasseja l'òxit de ceri(IV), es reduïx per mig del monòxit de carbono (CO) del vehícul a òxit de ceri(III):

2 CeO2+ CO Ce2O3+ CO2

Quan hi ha un excés d'oxigen, el procés és invertit i l'òxit de ceri(III) es convertix en òxit de ceri(IV):

2 Ce2O3+O24 CeO2

Us en la descomposició d'aigua

[editar | editar còdic]

El cicle òxit de ceri(III)-òxit de ceri(IV) és un cicle termoquímico de dos passos que permet la descomposició del aigua per a l'obtenció d'hidrogen.[2]

Us en l'allumenament

[editar | editar còdic]

L'òxit ceri(III) junt al òxit d'estany(II) (SnO), és usat per a l'allumenament en llum ultravioleta. Açò absorbix la llum en una llongitut d'ona de 320 nm i emet la llum en una llongitut d'ona de 412 nm.[3] Per desgràcia, la combinació de dits composts és poc habitual i només en un esforç considerable és produïda en un laboratori.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Georg Brauer, Handbuch der Präparativen Anorganischen Chemie, Volum II, Seite 1090, Ferdinand Enke Verlag Stuttgart 1978, ISBN 3-432-87813-3
  2. «La producció d'hidrogen per mig de cicles termoquímicos solars de divisió d'aigua». Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2011. Consultat el 3 d'abril de 2011.
  3. [enllaç trencat]