Òxit de mercuri(II)

Òxit de mercuri(II)

El òxit de mercuri(II), també cridat òxit mercúrico o simplement òxit de mercuri, és un compost binario, que la seua fòrmula és HgO. Té un color roig o anaranjado. L'òxit de mercuri(II) és sòlit a temperatura i pressió ambientals. La forma mineral és cridada montroidita i és molt rara de trobar.

Història

En 1774, Joseph Priestley va descobrir l'oxigen, que es lliberava per calfament de l'òxit de mercuri, encara que no va identificar a este gas en l'oxigen (en el seu lloc, Priestley ho va cridar "aire desflogisticado", ya que el flogisto era el paradigma sobre el que estava treballant en eixe moment).

Síntesis

Estructura de la montroidita (els àtoms d'oxigen apareixen de color roig)

La forma roja del HgO es pot obtindre per diversos métodos:

• Per calfament d'Hg en atmòsfera d'oxigen a aproximadament 350 °C.

$\mathrm{H}\mathrm{g}+1/2{\mathrm{O}}_2\to \mathrm{H}\mathrm{g}\mathrm{O}$

• Per pirólisis del nitrat de mercuri(II), de fòrmula Hg(NO₃)₂.

$\mathrm{H}\mathrm{g}\mathrm{(}\mathrm{N}{\mathrm{O}}_{\mathrm{3}}{\mathrm{)}}_{\mathrm{2}}\mathrm{\to }\mathrm{H}\mathrm{g}\mathrm{O}\mathrm{+}\mathrm{2}\mathrm{N}{\mathrm{O}}_{\mathrm{2}}\mathrm{+}\mathrm{O}$

Estructura del cinabre

La forma groga es pot obtindre per la precipitació de dissolució acuosas de Hg²⁺, com les dissolució de clorur de mercuri(II), en ser tractades en álcalis (com el hidròxit de sodi o el hidròxit de potassi).

$\mathrm{H}\mathrm{g}\mathrm{C}{\mathrm{l}}_{\mathrm{2}}\mathrm{+}\mathrm{2}\mathrm{K}\mathrm{O}\mathrm{H}\mathrm{\to }\mathrm{H}\mathrm{g}\mathrm{O}\mathrm{+}\mathrm{2}\mathrm{K}\mathrm{C}\mathrm{l}\mathrm{+}{\mathrm{H}}_{\mathrm{2}}\mathrm{O}$

La diferència en el color es deu al tamany de les partícules; abdós formes tenen la mateixa estructura que consistix en unitats O-Hg-O casi llineals, enllaçades a cadenes en zig-zag en un àngul O-Hg-O de 108°.