Anar al contingut

Òxit de trimetilarsina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El òxit de trimetilarsina (TMAO) és un compost orgànic d'arsènic natural que deriva de l'oxidació de la trimetilarsina.

Presència en la naturalea

[editar | editar còdic]
Archiu:Estuary Catfish-Cnidoglanis macrocephalus. caps block 1
Cnidoglanis macrocephalus acumula arsènic en forma de TMAO.

Els organismes marins acumulen composts organoarsénicos. Per a molts, açò ocorre principalment en forma d'arsenobetaína, mentres que l'òxit de trimetilarsina es presenta només en menudes cantitats.[1] No obstant, en algunes espècies, el TMAO constituïx la major part de l'arsènic, per eixemple en espècies de copépodos.[1][2] La arsenobetaína també es descompon parcialment en TMAO per microorganismes marins en els sediment.[3] Es creu que el TMAO es troba a sovint en menudes cantitats en els sistemes biològics en comparació a atres composts d'arsènic perque varis microorganismes (inclosos Escherichia coli, Bacillus subtilis i Staphylococcus aureus) ho reduïxen ràpidament a trimetilarsina.[4]

L'òxit de trimetilarsina és un intermediari metabòlic en la conversió de composts d'arsènic com l'arseniat en trimetilarsina en foncs i mamífers (rates, rates i hámsteres).[4][5] Els organismes terrestres generalment contenen significativament menys arsènic que els organismes marins, encara que algunes espècies de foncs del gènero de les trufas (Elaphomyces), presenten grans cantitats d'arsènic, del com fins a un 28% està present com TMAO.[6] També s'han medit cantitats majors de composts d'arsènic (inclós TMAO) en plantes que creixen sobre depòsits d'arsènic. El contingut va variar entre les diferents plantes.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 D. A. Hunter, W. Goessler, K. A. FrancesconiMarine Biology.131(3)
    543–552.doi:10.1007/s002270050346.
  2. J S Edmonds, K A FrancesconiApplied Organometallic Chemistry.2(4)
    297–302.doi:10.1002/aoc.590020404.
  3. Toshikazu Kaise, Ken'ichi Hanaoka, Shoji TagawaChemosphere.16(10-12)
    2551–2558.doi:10.1016/0045-6535(87)90313-4.
  4. 4,0 4,1 A Wendy Pickett, Barry C McBride, William R CullenApplied Organometallic Chemistry.2(5)
    479–482.doi:10.1002/aoc.590020512.
  5. Journal of Inorganic Biochemistry.21(1)
    45–60.doi:10.1016/0162-0134(84)85038-2.
  6. Simone Braeuer, Jan Borovička, Walter GoesslerAnalytical and Bioanalytical Chemistry.410(9)
    2283–2290.doi:10.1007/s00216-018-0903-3.
  7. Anita Geiszinger, Walter Goessler, Walter KosmusApplied Organometallic Chemistry.16(5)
    245–249.doi:10.1002/aoc.294.