Ö
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
Ö, o ö, és un caràcter utilisat en varis alfabets llatins estesos, o la lletra O en diéresis per a indicar les vocals anteriors o o œ. En les llengües sense diéresis, el caràcter també s'usa com una "O en diéresis" per a referir-se a una ruptura silàbica, en el que la seua pronunciació es manté sense modificar una o.
La lletra Ö (umlaut)
[editar | editar còdic]
La lletra Ö apareix en l'alfabet alemà, suec i islandés. Representa la forma metafonía d'o, lo que œ o o. El caràcter és cotejat en O en l'alfabet alemà, pero situada en l'extrem dels de Suècia i Islàndia. En suec també, ö és una paraula per sí sola que significa "illa".
El caràcter també es dona en algunes llengües que han adoptat noms alemans o l'ortografia, pero no és normalment una part d'estos alfabets.
En atres idiomes que no tenen la lletra com a part de l'alfabet corrent o en conjunts de caràcter llimitat, com ASCII, O-umlaut és freqüentment reemplaçat pel dígraf "oe".
La lletra Ö en atres idiomes
[editar | editar còdic]
La lletra Ö apareix, ademés de les llengües germàniques, en llengües urálicas com el finés, carelio, estonio, Sami del Sur i hongarés, en les llengües turques, com l'azerí, turc, turcomano, uigur (alfabet llatí), tàrtar de Crimea, i en el uto-asteca llengua hopi, a on es representa el sò de les vocals [ø, œ]. El seu nom en finés, suec, islandés, estonio, azerí, turc, turcomano, uigur, tàrtar de Crimea, hongarés i Votic és Ö ö [ø ː], no "O en dos punts", ya que la / o / no és una variant de la vocal / o /, sino un fonema distint.
Tinga's en conte que a diferència de la Ö de les llengües germàniques, la lletra Ö ací no es pot escriure com "oe". Els parells mínims existixen entre 'ö' i 'oe' (i també en 'oo', 'oo' i 'oe'). Considere la possibilitat de eläinkö finlandés "animal?" (interrogativa) vs eläinkoe "animal de laboratori", o el finés töissä "en el treball", toissa "abans de l'última" (cf. diéresis germànica). En el cas de que el caràcter O no estiga disponible, O és substituït i en el context s'invoca per a l'inferència del significat.
Sol tractar-se com a lletra independent, a voltes, colocant-ho al final de l'alfabet. És l'última lletra de l'alfabet finés, despuix de Z, A i A, complint aixina en el lloc de "omega", per eixemple, en Finlàndia l'expressió aasta ööhön "de la A a la Z". En Hongria, en els alfabets turc i uns atres que tenen Ö, és una lletra independent entre O i P.
En Séneca "ö" s'utilisa per a representar [ɔ], una vocal mija posterior redonejada nasalizada.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ö» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.