Anar al contingut

Llengües urálicas

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Les llengües urálicas formen una família llingüística de 38 llengües parlades per més de 20 millons de persones. El nom de la família fa referència al seu lloc de naiximent en els Urales. Els països en els que hi ha un número significatiu de parlants de llengües urálicas són Estònia, Finlàndia, Hongria, Rússia, Noruega i Suècia. Les llengües urálicas més destacades, sobre número de parlants i identitat nacional, són les llengües ugrofinesas (l'estonio, el finés i el hongarés).

Història

[editar | editar còdic]

El primer treball sistemàtic de parentesc entre algunes de les llengües que es consideren part de la família urálica es deu a János Sajnovics de 1770. En eixe treball en particular se sugeria que les llengües sami i hongaresa estaven emparentades. Eixe treball va ser ampliat per Samuel Gyarmathi en 1799. I encara que freqüentment es menciona que els seus treballs varen establir la família sobre bases fermes, eixa afirmació no pot acceptar-se, ya que el primer treball a on s'usa de forma sistemàtica el método comparatiu és el de József Budenz 1869.[1] El treball de Budenz va ser àmpliament revisat, de fet solament el 19 % de la seua llista de cognados involucrava solament a les llengües urálicas, i molts dels seus cognados ya no es consideren correctes. El treball de Donner va criticar l'obra de Budenz i va rebujar la classificació interna que este proponia per a les llengües urálicas. Donner va intentar efectuar un treball que no es basara simplement en correspondències lèxiques i va propondre que el vogul, el ostyak i l'hongarés formaven un grup especial propenc al grup ugrio.

Número de parlants per llengua

[editar | editar còdic]
Llengua Parlants natius Parlants totals
hongarés 13 000 000
finés 5 100 000 5 400 000
estonio 1 100 000 1 110 000
mari 600 000
erzya 500 000
komi 350 000
udmurto 340 000
meänkieli 70 000 150 000
carelio 80 000
nenets 31 311
sami 30 000
Sami septentrional 15 000 25 000
janty 9 600
vepsio 5 800
ludic 3 000
moksha 2 030
kven 2 000
Sami de Lule 650 2000
mansi 940
Sami meridional 600
Sami kildin 340
Sami skolt 320
Sami inari 250
ingrio 120
Sami de Ume 20
Sami de Chiule 20
vótico 20
Sami ter 2 10

Classificació interna

[editar | editar còdic]

L'estructura interna de la família urálica està en discussió des de que es va propondre. Els grups genètics independents no qüestionats són:

  1. Llengües saami
  2. Llengües balto-fínicas
  3. Llengües pérmicas
  4. Llengües mordvinas
  5. Llengües cheremisas (mari)
  6. Llengües obi-ugrias: khanty i mansi
  7. Hongarés
  8. Llengües samoyedas

La relació d'estes famílies entre sí és lo que està en discussió. Per eixemple, freqüentment se supon el khanty i el mansi, junt en l'hongarés, formen el grup ugrio, encara que existixen dificultats per a reconstruir el proto-ugrio[2] i sembla que el khanty i el mansi estan en certs aspectes més prop de les llengües samoyedas que de l'hongarés. El proto-fi-pérmico sembla més regularment construible, igual que el proto-samoyedo i el proto-sami, pero existixen dificultats en les atres agrupacions, i el propi proto-urálico presenta dificultats i irregularitats. El proyecte comparatiu ASJP[3]basat en similituts lèxiques (no en un anàlisis filogenético genuí) establix el següent arbre cladístico com a aproximació a la relació entre grups:

Llengües de la família

[editar | editar còdic]

La classificació estàndar més comuna, que adolix de les dificultats mencionades anteriorment, dividix la família en dos grans branques: la fi-ugria i la samoyeda. Les subdivisions internes adicionals serien les següents:

Relació en atres llengües

[editar | editar còdic]

S'han realisat molts esforços per a relacionar les llengües urálicas entre sí i en atres llengües, generalment pertanyents a un atre dels grans grups llingüístics del planeta (vore #Parentesc en atres llengües).

Característiques comunes

[editar | editar còdic]

Les característiques estructurals considerades típiques de la família inclouen:

Fonologia

[editar | editar còdic]

El sistema fonològic del proto-urálico incloïa una diferència entre consonante palatalizadas (palato-laminales) i apiclaes, com succeïx encara en moltes llengües urálicas modernes. Ademés no semblava existir oposició de sonoritat o aspiració entre les oclusivas, per lo que originalment solament hi hauria hagut una série de oclusivas en solament diferències del punt d'articulació. L'inventari consonàntic reconstruït per al proto-urálico a partir de les correspondències fonètiques regulars és el següent:

Labial Dental Palatal Post-
alveolar 		Velar
Oclusivas i
Africadas 		p
/p/ 		t
/t/ 		*ć
/ʨ/ 		*č
/ʧ/ 		k
/k/
Nassals m
/m/ 		n
/n/ 		*ń
/nʲ/ 		*ŋ
/ŋ/
Sibilants s
/s/ 		*ś
/ɕ/ 		*š
/ʃ/
Espirantes *δ
/ð/ 		*δ´
/ðʲ/
Laterals l
/l/ 		l´
/lʲ/
Vibrants r
/ɾ/
Semiconsonantes w
/w/ 		j
/j/
no-especif. x
/x, ɣ, ɡ, h/?

Els #fonema entre paréntesis tenen una evidència empírica més dèbil, i no són reconstruïdes per tots els especialistes. Sammallahti (1988) senyala que encara que hi ha eixemples de *ć en pérmico i ugrio existixen pocs cognados satisfactoris, sugerint que existix algun tipo d'alternança entre *ć i *ś. L'evidència en favor de la sibilant postalveolar *š no obstant és escassa pero provablement concloent, encara que en urálico oriental s'hauria confòs en el resultat de s, sent l'oposició distintiva solament en fi-pérmico, encara que certs préstams del proto-indoeuropeo es reflectixen com una sibilant postalveolar (com *piši- o peši- 'cuinar').

La naturalea fonètica del segment simbolisat com a x és incerta i no pot especificar-se en seguritat, encara que es considera que seria una consonante dorsal; [x], [ɣ], [ɡ] o [h]. Janhunen (1981) no es decanta per cap d'eixos alòfons, deixant oberta la possibilitat de que tinguen una articulació vocàlica inclús. El seu comportament és reminiscente de les laringales indoeuropeas: este #fonema és reconstruït en posició final a on sembla provocar l'aparició de cantitat vocàlica, les evidències més clares procedixen de les llengües balto-fínicas, i de les llengües samoyedas a on donen lloc a la seqüències vocálcias com åə. També es reconstruït x en posició mija de paraula, i en esta posició dona lloc en baltofínico a una vocal llarga, pero en el restant de branques té un reflex clarament consonàntic k en sami, j en mordvínico i *ɣ en ugrio. Si este #fonema és una consonante provablement deriva de la lenición d'una k pre-urálica, ya que solament apareix en paraules que acaben en vocal no oberta, mentres que k és poc freqüent o inexistent en eixes posicions.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Encara que es diu freqüentment que les llengües urálicas tenen un sistema de flexión nominal desenrollat, lo cert és que solament unes poques llengües distinguixen més de quatre casos. Entre estes llengües està l'finés, a on la reconstrucció interna ha mostrat que partix de la seua flexión és una innovació recent formada per marques de cas genuïnes més antigues fusionades en postoposiciones. Encara que algunes #reconstrucció proponen fins a 8 casos morfològics, a partir de formes que no es troben solament en algunes llengües, sembla que solament poden reconstruir-se en certa seguritat un locatiu (*-nA), un ablatiu/separativo (*-tA) i un lativo (*-ŋ). Curiosament algunes d'estes formes semblen tindre paralels fòra de les llengües urálicas, en concret entre les llengües yukaghir i algunes llengües altaiques, per lo que dites marques podrien deure's a un fenomen de sprachbund.

Sobre la morfologia verbal, no s'han pogut reconstruir clarament les formes de temps, aspecte del protourálico, encara que s'han propost algunes formes que apareixen en vàries llengües urálicas, sense que estiga clar quins eren les formes originals. Igualment s'han reconstruït vàries marques de plural i dual.

Entre les formes de plural que semblen tindre certa distribució complementària, en funció de que existixquen o no possessius, estan les marques *-t (sense possessius), *-n, *-k i *-j/*-i. La marca -t és la forma no marcada de plural del nom en la majoria de les llengües modernes (finés, khanty, mansi, samoyedo) i també apareix a voltes en el verp. La marca -n apareix en komi, udmurto i samoyedo, també en estonio junt en possessius. Les atres dos marques apareixen més restringidamente en vàries llengües, encara que en hongarés i en finés existixen rastres abundants de -i en casos oblicuos.[4]

Proto-urálico

[editar | editar còdic]

El principal treball de reconstrucció del proto-urálico es deu a Janhunen (1981). A pesar del nom proto-urálico, este treball es va basar solament en algunes llengües urálicas, en concret Janhunen va comparar sistemàticament formes del proto-fi-pérmico[5] i formes del proto-samoyedo. No es varen tindre en conte originalment ni les llengües ugrias, ya que no existia una reconstrucció disponible del proto-ugrio.

El treball més extens de recopilació de #reconstrucció és el Uralisches Eymologisches Wörterbuch (1986, 1991),[6] que té uns 475 térmens i afijos reconstruïts.[7] No obstant, dit treball presenta numeroses dificultats perque moltes de les #derivació etimològiques presenten irregularitats i es necessita més treball per a aplegar a una reconstrucció tan detallada com la del proto-indoeuropeo o dilucidar si la família urálica és una unitat filogenético vàlida. En particular, diversos autors, entre els que es troben Tauli (1966), Suhonen (1999:248),[8] Pusztay (1995, 1997) i A. Marcantonio (2002), han sugerit que algunes de les similituts s'expliquen millor per mig de sprachbund i amplis préstams lèxics en época prehistòrica i que deu ser revisat el model que presupon que les llengües urálicas constituïxen una família genètica ben establida i no relacionada en cap atra llengua altaica.[9]

Comparació lèxica

[editar | editar còdic]

Els numerals en diferents llengües urálicas són:

GLOSSA Fi-Ugrio PROTO-
SAMOYEDO 		PROTO-
URÁLICO
PROTO-
FI-BÀLTIC 		PROTO-
LAPÓN 		PROTO-
PÉRMICO 		PROTO-
MORDVINO 		PROTO-
MARI 		PROTO-
UGRIO 		PROTO-
FI-UGRIO
'1' *yk-ci *(w)ɘkʰ-tə *ɵk-tu *vejk- *ik-tə *əgʲ- *wik-tɨ *ŋoːpʔ/
*uk-		 *ükte
'2' *kak-ci *kuokʰ-tə kɨk *kavto *kok-tə *ket- *käk-tɨ *sid-,
*ketä		 *käktä
'3' *kolme *kolˠm *kujim *kolma *kom- *qoːləm *kolme̮ *nakur *kolme
'4' nʲeljä nʲelje nʲɨlʲ- nʲilʲa nɘl- nʲel- *ńeljä *tättǝ *neljä
'5' *viici vɨtʰ-tə *vit- *vetʲæ *βiʦ- *wet *wit-tɨ sǝmpǝlaŋkǝ *witte
'6' *kuuci *kutʰ-tə *kwatʲ *koto *kud- *qot *kuðʲ-tɨ mǝktut *kutte
'7' *säićen *kieʧʲəm sʲizʲɨm sʲizʲem *ʃɘm- sæːt *śäjćem *säjʔwǝ *śäjćem
'8' *kah-(dekʃan) *kakʰ(-ʦɛ) kɨk-jamɨs *kav-kso *kan-(dekʃ) nʲol- 2x4
'9' *yh-(dekʃan) *(w)ɘkʰ(-ʦɛ) *ɵk-mɨs *vej-kse *(ɘn-dekʃ) 10-1 10-1 *10-1
'10' *kymmen lɔːkʲi (dones) *kemenʲ *lu *low? *luke *wüt *luka

Les morfemes *dekʃ(an), *dones (i també els segments -ʦɛ/-kse) es consideren préstams del proto-indoeuropeo *deḱm 'dèu', ya que la paraula proto-urálica per a 'dèu' tenia una forma diferent.

També pot consultar-se la llista de Swadesh en proto-urálico basada en la Uralic Etymological Database (UED).

Parentesc en atres llengües

[editar | editar còdic]

Les llengües urálicas tenen traces comunes en les llengües altaiques i certes concordancias lèxiques. En els primers anys d'estudi es va aplegar inclús a considerar que abdós grups formaven part d'un comuna, la família uralo-altaica, tesis que en els anys es va ser abandonant. Hui s'accepta àmpliament que eixes coincidències són el resultat de convergència per contacte llingüístic prolongat i no mostres d'un parentesc real.

S'han postulat atres possibles #parentesc més lluntans, entre els que s'inclouen:

  • La hipòtesis urálico-yukaguir. Proposta per Collinder (1940), sobre la base de sinarmonía vocàlica compartida i atres traces tipològiques, i considerada fiable per Ruhlen (1987). No obstant, ignora el fet de que el número de cognados entre les llengües urálicas i les llengües yukaghir és similar al que existix entre les llengües urálicas i les llengües altaiques.
  • Hipòtesis indo-urálica
  • La hipòtesis uralo-siberiana. En 1746, Marcus Wöldike va afirmar que l'idioma esquimal de Groenlàndia es relaciona en el hongarés. En 1818, el filòlec Rasmus Rask va classificar a l'esquimal de Groenlàndia en la família "Escitbiana" i va presentar correspondències lèxiques en vàries llengües uralo-altaiques, en especial en el finlandés. En 1959, Knut Bergsland va publicar un artícul sobre "L'hipòtesis Eskimo-Urálica", presentant ademés similituts gramaticals. En 1998, Michael Fortescue va donar a conéixer detallats arguments per a relacionar les llengües esquimo-aleutianas, yucaguiras i urálicas en una família uralo-siberiana.[10]
  • La hipòtesis nostrática i la euroasiàtica. Tant la hipòtesis nostrática proposta inicialment per Pedersen (1933), anticipada per Uhlenbeck en relacionar les llengües uralicas en les indoeuropeas[11] i esquimal,[12] (1905, 1906, 1907 i 1933) i represa per Illič-Svityč (1971-84), com la proposta de l'euroasiàtic de Greenberg (2000) consideren que les llengües urálicas junt en les llengües altaiques, formen un grup uralo-altaic dins d'una família de llengües més àmplia que inclouria al indoeuropeo, el afroasiático, el yukaghir, el kartveliano, l'eskimo-aleutiano, el dravídico, etc.
  • La hipòtesis uralo-dravídica. Esta proposta es va fer fa molt temps i ha rebut relativament poca atenció entre els llingüistes. Encara que des de la publicació d'un diccionari de proto-dravídico per Burrow i Emmeneau (1961), Tyler (1968) compiló un corpus de 153 cognados entre les llengües urálicas i dravídicas que inclouen tant lèxic comú com algunes morfemes gramaticals. Similarment Bouda va trobar 137 cognados entre les llengües urálicas i el dravídico, i 28 cognados que apareixen tant en urálico, com en altaic i en dravídico.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ J. Budenz (1869): "A magyar és finn-ugor nyelvekbeli szóegyezések"
  2. ↑ A. Marcantonio, 2002, p. 129
  3. ↑ ASJP offical page
  4. ↑ A. Marcantonio, 2002, pp. 228-230.
  5. ↑ A. Marcantonio, 2002, pp. 71-73.
  6. ↑ UEW (1986), I-VIII, ed. K Rédei
  7. ↑ A. Marcantonio, 2002, p. 137
  8. ↑ Suhonen (1999): "Uralilainen alkukoti", en Fogelberg, 1999, pp. 245-8.
  9. ↑ A. Marcantonio, 2002
  10. ↑ Fortescue, Michael D. (1998) Language relations across Bering Strait ISBN 0-304-70330-3
  11. ↑ Uhlenbeck, Christianus Cornelius (1933) "Eine Bemerkung zur Frage nach der Urverwandtschaft der uralischen und indogermanischen Sprachen"; Walter Anderson (ed.) Liber semisaecularis Societatis Fenno-Ugricae: 396-397. Helsinki.
  12. ↑ Uhlenbeck, C. C. (1905) "Uralische Anklänge in donen Eskimo Sprachen"; Zeitschrift der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft 79:757-765.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Angela Marcantonio: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics, Blackwell Publishing, 2002. ISBN 0-631-23170-6, ISBN 978-0-631-23170-7 [1]
  • Sinor D.(ed.), 1988: The Uralic Languages. Description, History and Foreing Influences, Handbook of Uralic Studies I, Leiden.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llengües_urálicas&oldid=813422»